Tema 1 eix cronologic PDF

Preview

Summary

Download Tema 1 eix cronologic PDF

Description

Dret Romà i la seva recepció a Europa Tema 1 1. Eix Cronològic de l’etapa del Dret romà · 1r cop, que el dret es considera ciencia (jurídica) Apareixen juristes (analitzen i actualitzen el dret) Etapa cronológica del Dret Romà: 753 aC-565 dC (mort de justinià) Fins al 27 aC (comença Principat) existeix un Dret pre-clàssic. Del 27 aC al 235 dC, Dret Clàssic (Imperi universal) -

1ª etapa: 753 aC - 265 aC (1ª guerra púnica): Dret Arcaic (Ius Civile), ROMA ESTATCIUTAT

Per poder desenvolupar el dret hi ha d’haver divisió de poders, això apareix a Roma l’any 510 aC, quan s’inicia la República. Roma es governava amb una monarquia fins aquest any 510 aC. A partir de 510 aC, sentiment antimonàrquic a Roma. El poder (Imperium) dels reis passa als consuls durant la República (el seu càrrec només dura 1 any). Només compten amb Imperium els “magistrats majors”, Potestas (poder de la resta de magistrats). Durant el Dret Arcaic, Roma és un estat-ciutat: Poble enmurallat on els seus habitants participen en el govern i l’administració (normalmente els Patricis*). La República durarà fins el 27 aC quan començarà el Principat. En la República el poder es reparteix entre: el Senat, les Assembles populars i les magistratures (càrrecs polítics, cónsul el més important). Durant l’època hi havia 2 classes socials; *Patricis (nobles, propietat i accés al dret) i Plebeus (prole). Matrimoni prohibit entre ells. La lluita entre aquests 2, serà el motor del desenvolupament de Roma i del dret. Els Plebeus anhelen seguretat jurídica. Els Patricis utilitzen el dret de manera indiscriminada, ja que son els únics que el coneixen, això s’acaba quan apareix la Llei de les XII taules l’any 449 aC (primer codi judicial de la historia). No es derrogaven lleis, s’acumulaven (Ius Civile). A partir de la lluita entre classes van aparèixer noves lleis per intervindre-hi: · “Lejes licinias sextias”: Es creen per acabar la lluita entre les 2 classes, apareixen 2 cònsols i un d’ells ha de ser plebeu. Però per rebaixar el poder que aquests guanyen, es crea la figura del Pretor per administrar la justicia (sempre Patrici), que guanya molt poder amb els temps. Existien 2 tipus d’Assemblees populars: Assembles de Patricis on es dictaminaven lleis i Assembles de plebeus on només es podien determinar plebiscits. · “Lex Hortensia”: A partir d’aquesta llei, els plebiscits tindran la mateixa importancia que les lleis. Equiparació

-

2ª etapa: 265 aC - 235 dC ( mort Alexandre Sever)

Quan l’imperi romà s’expandeix i guanya les guerres púniques, apareixen el Ius Honorarium i el Ius Gentium. Durant aquesta etapa es coneix el concepte del dret en Dret preclàssic i Dret Clàssic. Moltíssim control del dret i de la justícia en mans dels pretors. Ius Honorarium: creat amb l’objectiu corregir i substituir l’Ius Civile. Ius Gentium: Pel dret entre romans i estrangers, apareix el Pretor peregrí, pels problemes entre estrangers o entre estrangers i romans. El 27 aC comença el Principat. Després de les guerres púniques, Roma es converteix en un Imperi Universal, dividit en “provinceres” (provincia) on governen els generals romans. Contraposició d’idees: A Roma no hi ha governador únic, però fora d’ella, en els territoris conquerits, sí. Després de 27 aC i la mort de Juli César, hi va haver lluita entre Octavi August i Marc Antoni pel poder sobre el Principat. August venç, però al ser republicà no podia trencar amb els principis d’aquests, per això va utilizar el Senat perquè se li atorguessin unes magistratures extraordinàries per legitimitzar la governació republicana. El Principat es divideix en: l’època d’Octavi August i el final del Principat. Sempre es regien les normes i lleis que dictaminava l’Edicte perpetu del pretor que hi havia en el càrrec durant aquell any, l’any 130 dC es va fer la codificació d’aquests per solucionar aquest fet. 235 dC mort d’Alexandre sever, últim emperador sever. -

3ª etapa: 235 dC – 565 dC: Dret Clàssic i Justinianeu. Baix Imperi de l’estat absolut.

Quan acaba el Principat, apareix el Ius Novum (ja no hi ha separació de poders). Dioclesià (dominus), trenca amb la separació de poders i el concentra en l’emperador, Dioclesià, en aquest cas. Moment d’estancament del Dret, menys juristes i incapaços d’entendre els conceptes del Dret clàssic, creen el Dret Romà vulgar. Apareixen les lleis de cites (la del 426 dC, la més important) que diuen quin és el Dret aplicable. Codex Teodoxianus (438 dC) serveix a Justinià per la seva compilació. 527 dC, apareix Justinià (recopil·la obres preclàssiques i clàssiques), i crea el Corpus Iuris Civilis (estudiat arreu d’Europa en la carrera de Dret), un Ius Comune (dret comú), aplicat fins al s.XIX arreu d’europa fins que apareixeren els Codis Civils Nacionals (Català 1600, Espanyol 1889, Alemany (BGB)1900). TOTA Europa, influenciada pel Dret Romà, menys Anglaterra....