BLOC II - Apunts PDF

Preview

Summary

Apunts...

Description

BLOC II: DIFERENCIAL 4. ORIGEN I HISTÒRIA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 4.1 CONCEPTE DE LES DDII  

Psicologia diferencial (PDf): dedicada a l’estudi de la variabilitat psicològica dels individus. Objectiu: estudi científic de les ddii en el comportament, com a via de coneixement dels subjectes humans.

 

Psicologia General VS PDf Juan Huarte de Sant Joan: “exam en d’enginys per a la ciència” (1575) es considera el primer llibre de PDf. - És tractat teòric-pràctic de les habilitats naturals humanes i ensenya a com utilitzar-es x la seva posterior orientació vocacional.

PSICOLOGIA DIFERENCIAL 







Característiques de la PDf:  Interès explícit pels resultats (en q, com i quant es diferencuen els subjectes).  Llenguatge estadístics.  Caràcter experimental-correlacional. Indicadors de la PDf:  Estudi de les var individuals.  Estudi de les v situacionals.  Enfoc nomotètic, quantitatiu.  Metodologia correlacional.  Eina pròpia: anàlisi factorial.  Inclusió del processament de la info. Fonamental en PDf:  Teoria del tret.  Relació persona-situació.  Solució interaccionista. Classificació de les ddii:  Diferències consistents i estables, no causals. - Constància: consistència transituacional. - Estabilitat: consistència longitudinal. - Estabilitat del tret: comportament similar dels individus en ocasions diferents.



Àrees de investigació:  2 àrees: - Intel·ligència (capacitat mental) - Personalitat temperament i motivació.  Estudis: - Longitudinals - Transversals



Nivells d’anàlisis de la PDf:

4.2 HISTÒRIA DE LES DDII FRANCIS GALTON (1822-1911)  

 

 



Fundador de la PDf. Psiquisme - Caract. Cognitives - Caract. Afectives - Caract. Conatives Intel·ligència ≈ eficiència sensorial Intel·ligència - Comportament general (després recollit x Spearman) - Comportament específic Estudis sobre la herència del geni. Creació del lab de Antropometria.  Tipus de mesures - Antropomètriques - Psicològiques: sensorials, processos associatius i processos mentals.  Anàlisi experimental de les ddii Aportacions a la PDf:  Tècniques o procedimentals (introducció de la bateria de tests, us sistemàtic del qüestionari i de la distribució normal amb propòsits de classificació, mètode de comparació de bessons, concepte de correlació i regressió).  Insistència en lo quantitatius.  Importància de la herència.

RESUM HISTÒRIC  



Primera etapa (1850-1910) Galton, J.M. Cattell “el vell”, Binet, Stern i Spearman.  Sorgiment i definició de la PDf. Segona etapa (1910-50) Burt, Thurstone, Vernon...  Desenvolupament, configuració i expansió de la PDf.  Test mental, QI, ds, AF, Models intel·ligència, 1º estudis v. Grupals (sexe, edat). Tercera etapa (1950-70) R.B. Cattell, Esysenck, Anastasi, Tyler, Guilford.

Diversificació (autonomia Psicometria, crítiques AF). Crisi. Publicació de manuals clàssics de PDf (p.e. Anastasi i Tyler, 1965) AF en l’estudi de la personalitat, 1rs models factorials de la personalitat. Cuarta etapa (1970-ara) Eysenck, Willerman, Hunt, Carroll, Sternberg, Zuckerman, Strelau.  Nou auge de la PDf.  Psicologia cognitiva, genètica, consolidació de models factorials.  Personalitat i intel·ligència s’estudien des de el PI.  



1ª ETAPA J.M. CATTELL (1860-1944)   

 

Treballà en el lab de Wundt (tècniques instrospeccionistes) i en el de Galton (tècniques objectives). Interès primordial  fer una ciència objectiva de les ddii. Aportacions a la PDf: - Conversió de procediments experimentals en tests. - Introducció de mètodes quantitatius a EEUU. Us dels Temps de Reacció índex de temps q tardava un subjecte en realitzar les operacions mentals necessàries per realitzar correctament una tasca. Tests de Cattell no correlacionaren amb el rendiment acadèmic.  introducció dels test mentalas de Binet a EEUU.

1ª ETAPA A. BINET (1858-1911)  

  

Anteriorment s’usaren tasques simples sensorials i motores x a mesurar les capacitats mental.  Binet proposa el model de tasques complexes. Al 1905, Binet i Simon elaboren la 1ª escala d’avaluació de la intel·ligència (1r Test Mental modern). - Objectius: 1. Detectar nens amb retard (escolaritat). 2. Classificar als subjectes segons la seva capacitat intel·lectual. 3. Valor x a classificaar als subjectes; Edat Mental. - Preguntes de dificultat creixent  anàlogues a les tasques escolars i us del raonament i el llenguatge. Intel·ligència=promig de nº dt d’aptituds separades. Major importància dels factors ambientals.  VS Galton. Nega l’existència d’una intel·ligència general.

1ª ETAPA  THORNDINKE  S’especialitza en l’àrea de l’aprenentatge.  Postula la teoria de la existència de múltiples capacitats (vs, el concepte d’intel·ligència general).  W. STERN  Introdueix el concepte de Quoficient Intel·lectual (QI;1912)  Forma inicial de calcular QI=( edat mental/edat cronològica ) x 100  Ara: comparar el rendiment d’un subjecte en un test d’intel·ligència amb el rendiment de la mostra de baremació (mateixa edat, sexe, etc) (M= 100;DT=15)

Proposà el nom de Psico diferencial a la disciplina q s’encarregava d’estudiar les ddii.  TERMAN  Introducció i baremació de l’escala d’intel·ligència de Binet-Simon (StandfordBinet) a EEUU.  Aplicà el concepte de QI com alternatiu al de l’edat mental a EEUU (1916).  Aplicació massiva de tests en la selecció de soldats (α i β Army Test) en I Guerra Mundial expansió de la construcció i aplicació dels Tests Intel·ligència.  Es considera el període clàssic de la PDf  Metodològicament, les tècniques correlacionals i l’AF es convertiren en vertebradores han permès desenvolupar els models d’intel·ligència, personalitat, temperament, creativitat, estils congnitius i demés capacitats q caracteritzen les ddii.  CH. SPEARMAN  Autor + significatiu del període clàssic.  Desenvolupà tècniques correlacionals i AF.  Proposà el “factor G” de la intel·ligència. - Intel·ligència: habilitat general subjacent q influeix a tots els aspectes del rendiment cognitiu. 

2ª, 3ª I 4ª ETAPA 





2ª etapa (1910-50) - Thurstone desenvolupà l’AF múltiple (+ tard AF exploratori) x a l’estudi de la intel·ligència. 3ª etapa (1950-70)  Eysenck: - Tècniques correlacionals i experimentals. - Plantejament psicobiològic. - Personalitat, temperament, psicologia clínica, criminologia, intel·ligència...  Cattell - Ds. Model basat en mètode estadístics sense tª prèvia. - Gran acceptació dels seus models d’intel·ligència i personalitat. - Tests molt usats en psico aplicada. 4ª etapa (1970-ara)  Amb l’interès x la personalitat, el temperament, la creativitat i els estils cognitius, es donarà pas al sorgiment de la psico diferencial cognitiva.

5. LA INTEL·LIGÈNCIA COM A CAPACITAT MENTAL

Introducció: què és la intel·ligència?       

Qualitat de la ment Tret unitari (factor g) Com operen les funcions mentals Funció adaptativa Se relaciona amb el funcionament general Distribució normal No és observable

En resum, la intel·ligència és:   

Capacitat, aptitud o potencialitat Finalitat: adaptació al medi Localitzada al cervell

CONCEPTES 

Capacitat intel·lectual o Aptitud tenir un talent, p.e. una gran memòria verbal. - Exemples de persones amb capacitat extraordinària: Dan Tammet: Sd. Asperger amb gran memòria.







Kim Peek (Rain Man): autista amb gran memòria verbal. Derek Paravicini: autista cec amb problemes d’aprenentatge. Talent musical. Intel·ligència (general) vs. Capacitat: les persones intel·ligents tenen moltes capacitats (consistència del tret intel·ligència), però una persona amb una gran capacitat específica no té per què ser intel·ligent. Habilitat: esquiar, cuinar, conduir, etc. - Comportament motor - Requereixen aprenentatge i entrenament - Al principi requereix tota la nostra atenció, quan ho dominem: s’automatitza. Competència: cirurgià competent. - Habilitat desenvolupada.

Debat sobre:    



Concepte Forma d’avaluar-la Diferències interindividuals i intergrupal Idea compartida: intel·ligència com a capacitat del individu per a resoldre problemes i adaptar-se al medi. - Conjunt de capacitats relacionades entre sí (factor g) - Funció adaptativa - Relacionat amb el funcionament cerebral - Distribució normal en la població - No observable directament La intel·ligència al llarg del temps s’ha estudiat des de 3 enfocs:  Enfoc diferencial estudi de les aptituds q formen la intel·ligència (ús del test).  Enfoc general estudi dels components i estructures q constitueixen la activitat intel·lectual. (intel·ligència=sist de tractament de info)  Enfoc evolutiu estudia d’on provenen aquestes aptituds i processos, com s’originen, com se desenvolupen. - Enfoc filogenètic: manifestació de la intel·ligència a través de les espècies. - Enfoc ontogenètic: durant la vida de l’home.

DISTRIBUCIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA

 

Edat Cronològica edat definida a partir de la data de naixement. Edat mental mesura d’intel·ligència q relaciona el nivell de rendiment d’un individu amb el d’un grup q té la mateixa edat cronològica.



Quocient Intel·lectual (QI): reflexa el rendiment en una sèrie de proves o subtests q composen un test d’intel·ligència, i com a tal, es considera una mesura global o general d’intel·ligència.



Ara: comprar el rendiment d’un subjecte en un test d’intel·ligència amb el rendiment de la mostra de baremació (mateixa edat, sexe, etc.) Components de la intel·ligència: - Verbal-educacional (hemisferi esquerre) - Manipulatiu-espacials-motora (hemisferi dret) Exemples de Tests o Escales d’Intel·ligència





5.1 TEORIES FACTORIALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA 

 



Les teories factorials identifiquen les propietats o components de la intel3ligència a través d’un procediment matemàtic o estadístic. - Propietats o dimensions=trets intel·lectuals. Precursor: Spearman q estudiant les correlacions entres proves, va aïllar el factor g d’intel·ligència. El anàlisi factorial (AF) permet resumir les puntuacions d’un nº de proves o variables a un nº reduït de dimensions comunes a dites proves. 1. S’apliquen diverses proves a una mostra representativa. 2. S’apliquen els estadístics adequats. 3. S’obté una matriu factorial en las q s’agrupen en un factor en funció del seu grau de relació. La teoria factorial permet així identificar els factors més bàsics, els intermedis i els més generals q defineixen la intel·ligència prestant atenció a les variacions entre els individus en la execució del tests.

TEORIES FACTORIALS JERÀRQUIQUES  



Estructura factorial. Un sol factor general explicaria el rendiment en totes les tasques cognitives. “Monarquia” Avantatges: - Viabilitat pràctica - Reducció científica de conceptes útils per a dt.els factoris essencials de la intel·ligència. Autors: UK - Spearman,Burt, Vernon, Gustafsson, Cattell, Carroll.

TEORIES NO-JERÀRQUIQUES  

Àtoms de la intel·ligència: diversos factoris amplis de la aptitud independents q repercuteixen en la execució de les tasques “oligarquia” Autors: USA - Thurstone, Guilford.

SPEARMAN: TEORIA BIFACTORIAL DE LA INTEL·LIGÈNCIA  

 



Troba correlacions positives entre les mesures de les capacitats cognitives. Factor general g: factor comú a totes les mesures. - Hereditari - Constant en el cicle vital Factor específic s: exigències específiques de cada test. - Cada factor s associat a un sist particular de processos mentals. Proporció g/s

Aportacions de Spearman: - Base teòrica x a construir els tests d’intel·ligència. - Procediments x analitzar les matrius de correlacions i descobrir factors subjacents - Considerar la intel·ligència com un constructe hipotètic - Intel·ligència: responsable de les ddii observades en els tests - Relació entre el factor g i les funcions sensorials

R. B. CATTELL: TEORIA GF-GC  

19 factors primaris: S, V, R... 5 factors de Segon ordre: - Intel·ligència fluïda (Gf): responsable de les capacitats bàsiques de raonament i altres processos mentals superiors (innata) - Intel·ligència cristal·litzada (Gc): forma en com el subj posseeix l’anterior, i complementada x la experiència, l’aprenentatge i tots els coneixements adquirits al llarg del desenvolupament (rendiment). - Visualització (Gv): la persona “veu” mentalment alguna informació x a desenvolupar la tasca. - Recuperació (Gr): habilitat x a accedir amb rapidesa al material registrat en la memòria. - Velocitat cognitiva (Gs): rapidesa x a realitzar les tasques intel·lectuals.

-

 Gf i Gc es relacionen d diferent manera durant el cicle vital.  Gf potencial intel·lectual d’un subj Ds. Neuronal còrtex Heretable  Gc resultat de invertir la Gf en experiències particulars d’aprenentatge. 2 anys: Gf i Gc amb un ds paral·lel Amb el ds disminueix la relació Gf- Gc

5.2 TEORIES NO-JERÀRQUIQUES DE LA INTEL·LIGÈNCIA THURSTONE: MODEL D’APTITUDS MENTALS PRIMÀRIES Critica la teoria bifactorial de Spearman.

-

 Model multifactorial de les capacitats cognitives (aptituds independents)  Utilitza el AF múltiple les correlacions varien segons la similitut dels tests.  Postulats Existència d’aptituts independents. Puntuació en un test depèn de la capacitat específica (factors q mesura del test).  PMA: 7 factors independents.: Comprensió verbal  capacitat x a comprendre i expressar idees amb paraules Fluïdesa verbal capacitat x a parlar i escriure amb facilitat Capacitat numèrica capacitat x a manejar nº i conceptes quantitatives Capacitat espacial  capacitat x imaginar objectes en 2 i 3 dimensions Memòriaamplitud de la memòria a curt plaç Velocitat perceptiva descobrir errors o incongruències Raonament capacitat x a resoldre problemes lògics, comprendre i planejar  Crítiques al model PMA: Eysenck realitza un anàlisi factorial de 2n ordre a la matriu de dades de Thurstone i apareix un únic factor equivalent a g Thurstone utiliza una mostra homogènia No es pogué rebatre la teoria de Spearman



Cattell i Carroll uneixen les propostes de Thurstone i Spearman en un únic model d’intel·ligència.

5.2 TEORIES COGNITIVES DE LA INTEL·LIGÈNCIA Introducció

Els models cognitius pretenen superar les limitacions de la tradició factorial:  No especifique les operacions mental implicades en l’execució d’una tasca.  Serveixen x mesurar la inteli xro no x saber q es la seva naturalesa. PSICOLOGIA COGNITIVA (anys 70)

-

 Objectiu explicar com funciona la inteli  Operacions mental (processos cognitius) implicades en l’execució d’una tasca. Percerpcio Memoria Raonament o resolucio de problemes, etc  No rebutja els models factorials  Processament de la info: enfoc conceptual + signficatiu.  Analogia ment=PC  Persona: processador actiu de la info.

TEORIES COGNITIVES   

Estructura de la inteli T.Factorials Dinàmica de la inteli T.Cognitives Enfocs:  Correlats cognitius (Jensen, Eysenck, Carroll)  Compara el rendiment psicomètric- rendiment en processos cognitius (p= 0.30)  Ddii en inteli- velocitat de processament  Tasques experimentals: Tasques cognitivies simples de percepcio, memoria, etc. Mesurant TR, potencials evocats, etc.  Components cognitius (Sternberg)



 

Ddii en inteli efectiviat en el procés de tractrament de la info (seleccionar, organitzar, executar, monitoritzar i adaptar els components cognitnius apropiats) per resoldre un problema particular. Tests cognitius: Tasques cognitives complexes (analogies, series, etc) mesurant TR, encerts i errors, etc.

TEORIES BIOLÒGIQUES DE LA INTELI Introducció    



Objectiu com l’anatomia i fisiologia del SNC expliquen la inteli (tests). Eficiència neuronal: substrat biològic del factor g. Inteli ↑ processament de la info (# introvertit: ↑ activitat) Busquen les bases biologiques de la inteli. - Indicadors psicofisiologics de la Gf i Gc - Disparitat en ubicacio del factor g: Àrea del cortex frontal lateral Activitacio de diversos circuits neurals en arees no frontals. Metodes de treball:

INSTRUMENTS

HEMISFERIS CEREBRALS      

Busca establir correlacions anatomico-funcionals Funcionament contralateral cos-arees cerebrals. Hemisferi esquerre: - Info verbal i calcul Hemisferi dret: - Info espacial Major precisió i vel de processament si la info es dirigeix a l’hemisferi especialitzat. Cos callos: transvasa la info pèrdua de qualitat de la info.

ACTIVITAT ELECTRICA CEREBRAL 



EEG:    PE:   

↑EEG= ↓ activitat ones alpha. Hemisferi esquerre ↓ activitat alpha amb info verbal. Hemisferi dret ↓ activitat alpha amb info espacial. Activitat cerebral durant la realització d’una tasca. ↑ QI ↓ latència PE ↑ QI ↓ variabilitat PE

CONSUM ENERGIA PET:  ↑ consum energia ↑ implicacio en el PI.  Execucio de diverses tasques quina regio del SNC consumeix + energia?  Ajuda a descriure l’anatomia funcional.  ↑ QI ↓ activitat global del cervell, xq està + localitzada.  RM:  Visió tridimensional de les arees + implicades en el PI.  Les persones + inteli tenen ↓ consum energteic cerebral en tasques cognitives exigents.



HERÈNCIA: INTEL·LIGÈNCIA I PERSONALITAT 



Inteli-QI total: - Bessons idèntics (Mz) criats junts (r=.87) - Bessons Mz criats separats (r=.74) - Bessons Dz criats junts (r=.53) - Adoptats (r=.20-.23) Personalitat: - Heretabilitat solida (St N E)

6.1 INTELI I CAPACITATS COGNTIVES ELS EXTREMS DE LA CORBA: DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I SUPERDOTACIÓ

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

SUPERDOTACIÓ INTEL·LECTUAL    

Capacitat intel·lectual significativament superior a la mitja (2DT)  QI>130 (2.1%) - Alguns autos consideres QI>140-145 (3 DT; 0,1%) No és una capacitat o habilitat concreta, Aptitud innara que no pot ser adquirida amb l’esforç personal. Teoria dels 3 anells (Renzulli)

CONCEPTES     

Superdotat: QI> 130 (o 140-145) Prodigi: nens/adolescents amb alguna habilitat superior a la habitual per a la seva edat. Talentós: ds. D’una habilitat específica en alguna àrea (tècnica, artística, professional). L’habilitat s’adquireix i perfecciona mitjançant l’entrenament. Geni: habilitat específica + ↑ creativitat. Precoç: talent en edats primerenques.

INTELI I RENDIMENT ACADÈMIC 

 

  

Correlacions entre inteli i rendiment escolar: - Primària: ρ= .50-.70 - Secundària: ρ= .30-.40 restricció de rang. Major relacio entre Gc, capacitat verbal i exit academic. En el rendiment academia tb influeixen (menor pes): - Interessos, personalitat, motivació, clima escolar, estatus socioeconòmic. - Auto-concepte o imatge positivo. - Motivació de logro (establiment de metes: fer plans, us eficient del temps, perseverança i desig d’excel·lencia personal). La inteli es el millor predictor del rendiment laboral. Tb petita contribucio de les aptituds especifiques, interessos, personalitat. La inteli es el factor que millor prediu el rendiment academic, la eficacia de la formacio rebuda o en les ocupacions complexes.

INTELI I GRUPS HUMANS: DIFERÈNCIES DE SEXE. Les ddii son + importants que les dd grupals. QI general de homes i dones similar - Variabilitat diferent distribució.  Diferents en aptituds especifiques: - ↑♀ : aptitud verbal, velocitat de processament, rediment escolar. - ↑♂ : aptitud numèrica, espacial, mecanic.  Descendeix les diferen...