Apunts L\'Escola D\'Educació Infantil II PDF

Preview

Summary

Download Apunts L'Escola D'Educació Infantil II PDF

Description

ÍNDEX BLOC A: MARC NORMATIU EDUCACIÓ INFANTIL A CATALUNYA BLOC B: BASES DIDÀCTIQUES E.INFANTIL I AVALUACIÓ I SEGUIMENT INFANT BLOC C: EXPERIÈNCIES DESENVOLUPADES A CATALUNYA I EUROPA

1

BLOC A: MARC NORMATIU EDUCACIÓ INFANTIL A CATALUNYA 1. QUINS DOCUMENTS NECESSITEM A EDUCACIÓ INFANTIL? 1) DOCUMENTS SOBRE EL PEC ➢ Avaluació del centre ➢ Convivència i clima escolar ➢ Gestió del centre ➢ Tractament i ús de les llengües al sistema educatiu. El projecte lingüístic. 2) CURRÍCULUM 3) ORGANITZACIÓ DEL CENTRE 4) GESTIÓ DEL CENTRE ❖ JERARQUIA NORMATIVA BÀSICA 2. CURRÍCULUM I ORIENTACIONS: EDUCACIÓ INFANTIL PRIMER CICLE Aporta recomanacions per a l’aula, en quant a les necessitats bàsiques dels infants, el currículum, les relacions amb les famílies. -

Document publicat el juliol del 2012 Objectiu general: Orientar els centres i els professionals que imparteixen els estudis corresponents

* Diferencia a nivell normatiu entre llei i orientacions: La llei l’hem de seguir si o si i les orientacions no entren dins la normativa. DOCUMENTAL: CINEMA PARADISO - Joc simbòlic molt desenvolupat a causa del temps i dels materials. - Capacitat de coneixement d’un mateix (ex: nen esta a sobre del cambiador però no cau perquè coneix on estan els seus propis límits) → Mètode Pickler - Els deixen temps i això permet que els infants raonin i pensin (els nens han de tenir un moment d’avorriment per a poder pensar)

LA PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA A L’ESCOLA INFANTIL Per què cal programar? ●

Per arribar als objectius establerts del centre i del currículum

●

Per crear rutines als infant

●

Per cobrir les necessitats dels infants

●

Per organitzar el temps i espais

●

Per tal que les activitats d’aula tinguin coherència amb les tres àrees

●

Per saber i reflexionar sobre el que s’ha fet i que cal modificar

●

Per avaluar

●

Per estipular el què es vol fer i com s’ha de fer 2

●

Per organitzar els materials

●

Per coordinar-nos entre tots com a escola

Bases didàctiques de la planificació de l’acció educativa a EI Prèvies: · La necessitat de justificar les nostres intervencions. · La necessitat de seguir un fil conductor i una coherència educativa. · Programació “tancada” versus programació oberta. · Programació i documentació pedagògica. Té molt a veure amb la programació i amb la manera que tenim de programar. A tenir present a l’hora de programar: · Tinc clares les capacitats de l’etapa? · Què aporta cada proposta o intervenció (s’entén també les situacions quotidianes) al creixement de l’infant? · Estic potenciant totes les capacitats per igual? · És prou globalitzada la meva proposta d’aprenentatge? En quins espais i moments he previst l’acció educativa? · Com avaluo i com valoro l’aprofitament de cada activitat? (dinar, joc, higiene, projecte, racó, etc.) Frases que no hi hem de fer cas: · “Jo no en sé de programar, no ho he fet mai!!!” · “ Programar és una feina afegida a la presència a classe atenent les necessitats educatives dels alumnes” ·”Si jo tinc clars els objectius que vull assolir, quins avantatges, té programar-ho per escrit?” · “Només cal programar les activitats que haig d’avaluar” · “Les programacions només serveixen per donar resposta a les demandes d’inspecció” LA PROGRAMACIÓ DE LES SITUACIONS EDUCATIVES A L’ESCOLA INFANTIL Quina funció té la programació? · Tota acció educativa està lligada a altres actuacions. Una cosa afecta a l’altre. · Tot el que passa a l’escola és educatiu i per tant cal donar coherència i sentit a la nostra tasca Què caracteritza una bona programació? · Que sigui útil, flexible, coherent amb els principis pedagògics del centre i els referents del currículum. Ha de ser oberta, per a que es pugui anar adaptant. · Que es pugui redactar abans i durant el procçes d’ensenyament aprenentatge.

3

Pros i contres de la programació: · Pros: No fer-nos imprescindibles, no deixar per a la improvització la tasca educativa · Contres: limitar la feina a executar allò previst, no deixar cabuda a allò que aporten les criatures. Sobretot quan es tracta de programacions tancades. Per què cal programar? · Preparació de les sessions · Preveure que volem que s’aprengui a l’aula (grup alumnes, temps determinat, activitats…) · Anticipar els objectius mínims a assolir (grup en general i cada alumne en particular) · Anticipar els continguts mínims que cal donar a conèixer · Avançar quins recursos necessitem per afavorir certes habilitats i actituds · Planificar activitats d’ensenyament/aprenentatge per aconseguir els objectius proposats · Preveure com farem l’avaluació · Posar per escrit uns propòsits o intencions educatives tenint en compte tots els elements que intervenen en l’acció d’educar. Què ha de preveure una programació didàctica?

· Consisteix en: · Cercar la finalitat, preveure la planificació i l’avaluació de la proposta educativa adreçada a l’alumnat de l’aula. · Partirem de diferents referències: -

El currículum establert pel Departament d’Ensenyament

-

El projecte educatiu del centre

-

El coneixement i/o concepte d’infant i d’escola del que partim i anem construint

4

· Ens formularem, de forma successiva, 4 preguntes: -

D’on partim  El PEC i/o els decrets curriculars d’educació infantil, primària i secundària del departament d’ensenyament i/o LOE/LEC  Context, escola, grup classe, resultats de l’avaluació inicial -

On volem anar  Finalitats educatives, competències/capacitats, objectius

-

Com ho farem? Com hi arribarem?  A través de situacions d’aprenentatge

-

Com farem el seguiment? Com ho avaluarem?  A partir de l’avaluació amb diferents criteris, indicadors i instruments

· De les capacitats (EI) a les competències (EP i ESO). · Hi ha una visió unificada i conjunta que va des de l’educació infantil fins el final de l’ensenyament obligatori.

5

LA PROGRAMACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA A L’AULA D’EDUCACIÓ INFANTIL… DES DE DIFERENTS PERSPECTIVES La programació de l’acció educativa a l’aula. Diferents punts de partida · D’on partim? · Quin tipus de programació hem fet fins ara? · Ens serveis per a totes les situacions educatives de l’escola? · Ens serveix per a totes les metodologies? · Ens cal partir dels nostres: -

Fonaments pedagògics que sustenten l’opció metodològica. Justificació pedagògica

-

Coneixements de l’infant, de cada un d’ells però també de les del desenvolupament a nivell psíquic, motriu, afectiu i social. Justificació psicològica.

-

Coneixements del context, de l’escola i les cultures subjacents. Justificació sociològica.

-

Reflexions sobre les aportacions de les nostres intervencions en el creixement holístic de l’infant com a ciutadà del món. Justificació ètica.

Qualsevol intervenció ha d’estar justificada, però tota la programació no és necessari que es justifiqui als diferents nivells (4). Les intervencions de l’educació infantil ja estan justificades en diferents documents (racons, tallers, …) . Alguns exemples sobre les diferents maneres de programar -

L’ESCOLA  Celebracions i festes  Relació amb les famílies  Bases didàctiques per a l’ensenyament de les llengües, el medi, el pensament matemàtic, l’expressió artística, etc.  Pla de menjador  Plans d’avaluació  …

-

L’AULA -

El dia a dia:  Les situacions d’alimentació (esmorzar, dinar i berenar)  Les situacions d’higiene  Les situacions de descans (a mig matí o migdia)  L’acollida de cada dia (entrades i sortides)  L’adaptació a l’escola (els primers dies a l’aula)  L’estona d’esbarjo al pati (o a l’exterior)  L’estona de proposta “dirigida”

6

 L’estona de joc lliure a l’aula -

L’ambient (espais, materials, ritme… de l’aula)

ELS RECURSOS -

Els sacs de recursos:  Artístics  Experimentació i descoberta  Llenguatge oral  Pensament matemàtic  Desenvolupament motriu  …

A partir de cada situació quotidiana (entrades i/o sortides, àpats, descans, higiene, joc...), es descriu com es porta a terme (tems, espais i materials) , quin ha de ser el rol de l’educador, etc. i després cerquem quins objectius i capacitats s’estan potenciant durant aquesta estona. Cada any canvia la planificació i l’observació, però NO els fonaments teòrics.

7

Per exemple: PROGRAMACIÓ HIGIÈNE com/que/quan - Com organitzem aquest moment - Com es treuen els mocs. Ajuda o no - Com farem que siguin autònoms per vestir-se, etc -… Tot ha d’estar escrit, per casos com per exemple: suplència. Amb tota programació es treballen capacitats, les quals tenen uns objectius. A part, s’han de crear uns indicadors per veure si aquests objectius didàctics estan assolits. Per a fer uns bons objectius didàctics podem formular-nos la pregunta: l’infant ha de ser capaç de… INDICADORS I CRITERIS Els criteris els acostumen a demanar-los primer cicle però l’important son els indicadors perquè es la resposta a com ser jo que el nen …. Exemples d’indicadors: anomena els materials, assenyala, …

8

• L’avaluació en la programació de temes, CI o UP. o Criteris d’avaluació curriculars o Criteris d’avaluació a partir dels objectius didàctics o Indicadors d’avaluació • Exemple: o

Objectiu didàctic:. • Ampliar les possibilitats de representació i expressió corporal.

o

Criteri avaluació: • Representar cançons amb el propi cos

o

Indicadors: • Gesticula i representa diferents moments d’una cançó • segueix el ritme de diferents cançons

-Què passa quan l’escola no s’organitza a partir de temes? -Com programo si allò que regeix la vida de l’escola són les activitats quotidianes? -Puc combinar diferents tipus de programació? -...I si la nostra metodologia es basa en els projectes ? • La programació en el treball per projectes. (concretament a 0-3)  On es descriuen els objectius?  On queden recollits els continguts que es treballen?  Com es fa l’avaluació?  Com sé que s’estan treballant les capacitats del currículum? La documentació i l’observació L’avaluació en la programació a partir del dia a dia • Documentar la vida d’aula . On hi recollim els continguts que van sorgint. Hi ha la reflexió sobre allò que s’està observant. Malaguzzi parla del terme co-construir aprenentatge, i això és el que ens permet fer la documentació. 2 vessants: 1. Cognitiva, reflexió 2. Comunicativa, podem decidir que sobre allò que hem reflexionat va adreçat als infants, a les famílies o a l’equip. • L’observació de l’infant: ➢ A partir de l’observació de l’infant en les quatre dimensions (física i motriu, social, cognitiva i afectiva i emocional) podem saber en quina mesura va assolint els objectius.

9

➢ L’observació ens permet saber com aprèn i com es mostra cada criatura a l’escola. Ens permet veure les estratègies d’aprenentatge, les habilitats que tenen i com es desenvolupa cadascú. Decret 101/2010: • L’observació permet disposar d’informació sobre els comportaments i les actuacions dels infants mitjançant instruments diferents. • La documentació permet fer visibles els processos dels infants, la relació que mantenen amb les altres persones i la seva activitat. Galardini, A.L. i Iozzelli, S. (2010).Documentar: afinar els ulls per captar moments. Barcelona: Rosa Sensat • La documentació com a instrument per construir experiències positives amb els infants, sostenir el propi creixement professional i, per tant, millorar la pròpia capacitat de comunicació amb els nens i nenes, amb els col·legues, amb els pares i amb altres adults... Es tracta de posar en pràctica un procés cooperatiu d’observació i d’interpretació que ajuda els mestres a escoltar i observar millor els infants.. La documentació...permet entrar en l’acció educativa i representar idees i pensaments d’una manera que no és arbitrària sinó que té en compte els infants protagonistes d’aquesta acció educativa i els educadors responsables de l’organització dels esdeveniments. ( p. 9) • Documentar significa triar i explicar les escenes més significatives del projecte. A través de la documentació s’aconsegueix donar valor al que es fa amb els nens, explicitant i posant en relleu el que passa en la quotidianitat, traient-ne el que és banal. (p.10) Documentar per a qui? • Per als infants. Se’ls ofereix la possibilitat d’adonar-se de la pròpies conquestes, d’interioritzar millor l’experiència viscuda, de fer memòria, de comunicar el que es considera important en l’experiència educativa. • Per als ensenyants. Permet construir sabers a partir de l’experiència viscuda i de la reflexió sobre aquesta. La documentació garanteix un equilibri entre el fer, el pensar i el reflexionar. • Per a les famílies. Per compartir i reforçar elements del projecte educatiu i fer destacar la identitat de l’escola, posa en evidència el que es fa amb els infants i dóna valor al que succeeix.

10

11

L’observació i l‘avaluació són part del procés de pensar i conèixer com es mostren, què fan i com i què aprenen els infants. La finalitat de l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge. (article 2, decret 101/2010) Les 4 dimensions: 1. Dimensió cognitiva: És tota la part dels coneixements. Hi ha 4 grans indicadors: ➔ Les estratègies i habilitats per entendre el món que l’envolta. La curiositat és un símptoma de que la connexió cognitiva funciona com ha d’anar. També es important com experimenta, la iniciativa i l’ interès sobre els objectes… És molt important de quina manera anticipen les accions quotidianes. ➔ Reconeixement d’un mateix, d’altres i grau d’autonomia: No és només un aspecte físic i motriu, un nen amb cadira de rodes també pot tenir autonomia, per tant és una cosa cognitiva. Saber qui soc jo, el que m’agrada i el que no, saber qui son els meus companys, la meva família, tot això és informació de la dimensió cognitiva de l’infant. ➔ Capacitat per reproduir accions simbòliques: el jo, com juga. Hem de saber quin tipus de joc s’estableix a cada edat. Aquí s’ha de descriure el tipus de joc de cada criatura, si fa un joc com organitza el joc amb els altres, ens dona molta informació a nivell cognitiu. ➔ La comunicació, el llenguatge: com entén és una cosa i com s’expressa és una altra. Els infants de menys d’un any es fan entendre perfectament amb la mirada o amb els gestos i/o actes. Amb això sabrem quines estratègies fa servir per a comunicar-se.

12

2.Dimensió afectiva i emocional

13

3. Dimensió social

4. Dimensió física i motriu

5. Altres aspectes a considerar

14

GLOSSARI DE VOCABULARI BÀSIC ➢ ACTITUDS: saber ser, estar i valorar són predisposicions de la persona a comportar-se d’una manera determinada davant les situacions, fets, persones. Impulsen accions per aconseguir els valors. Són apreses. ➢ CAPACITAT: funció psicològica, potencialitat que l’escola treballa per assolir habilitats, competències. Vol dir ser capaç d’utilitzar un coneixement per entendre, per interpretar, per relacionar-se amb algun tipus de realitat. O dit d’una altra manera, quan ampliem la base d’aquest coneixement i el relacionem amb algun context de la realitat, llavors aquest coneixement es converteix en capacitat. Si som incapaços de relacionar-lo amb la realitat, aleshores estem en el punt del simple coneixement. (Mateu J., 2003?) ➢ COMPETÈNCIA: saber actuar amb eficàcia en situacions complexes i problemàtiques mobilitzant recursos psicosocials diferents (actituds, conceptes, procediments). És la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva en contextos i situacions que requereixin la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. ➢ CONTINGUTS: són sabers que permeten el desenvolupament de determinades capacitats/competències dels alumnes (conceptes, procediments, actituds). Conjunt de formes culturals i sabers que formen part de cada àrea curricular. Un contingut està constituït per tots aquells procediments, fets, conceptes, sistemes conceptuals, actituds, valors i normes, presentats de forma integrada, a través dels quals es pretén desenvolupar determinades capacitats dels alumnes, i col·laboren en l’adquisició dels objectius i C. B. ➢ CURRÍCULUM OCULT: conjunt de normes i valors de conducta que s’aprenen i es practiquen de forma natural i inconscient en el centre educatiu sense que s’explicitin els objectius i continguts en el currículum de les àrees o matèries. ➢ DESPLEGAMENT CURRICULAR: organització pedagògica i concreció dels currículum en els centres educatius. HABILITAT: conjunt de destreses que s’assoleixen de l’entrenament de la capacitat amb determinats procediments (tècniques, estratègies, mètodes. Monereo 2007). DIDÀCTICA: L’art d’ensenyar. La part de la pedagogia que té per objecte d’estudi els mètodes d’ensenyament-aprenentatge. ➢ OBJECTIUS DIDÀCTICS O D’APRENENTATGE: indiquen els resultats esperats, precisant el tipus i grau d’aprenentatge que haurà d’assolir l’alumnat dins una unitat didàctica. PROCEDIMENT: és un conjunt d’accions ordenades, orientades per aconseguir una fita (DCB 15

LOGSE). Comprèn: habilitats, estratègies, tècniques. VALOR: un principi normatiu que presideix i regula el comportament de les persones en qualsevol moment i situació. Són ideals cap a on es vol anar. ➢ CRITERI D’AVALUACIÓ: enunciat que expressa el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagi obtingut l’alumnat en un moment determinat respecte a algun objectiu concret d’aprenentatge, competència, continguts d’ àrea i cicle. ➢ DESPLEGAMENT CURRICULAR: organització pedagògica i concreció dels currículum en els centres educatius. ➢ HABILITAT: conjunt de destreses que s’assoleixen de l’entrenament de la capacitat amb determinats procediments (tècniques, estratègies, mètodes. Monereo 2007). ➢ DIDÀCTICA: L’art d’ensenyar. La part de la pedagogia que té per objecte d’estudi els mètodes d’ensenyament-aprenentatge. ➢ OBJECTIUS DIDÀCTICS O D’APRENENTATGE: indiquen els resultats esperats, precisant el tipus i grau d’aprenentatge que haurà d’assolir l’alumnat dins una unitat didàctica. ➢ PROCEDIMENT: és un conjunt d’accions ordenades, orientades per aconseguir una fita (DCB LOGSE). Comprèn: habilitats, estratègies, tècniques. ➢ VALOR: un principi normatiu que presideix i regula el comportament de les persones en qualsevol moment i situació. Són ideals cap a on es vol anar.

16

BLOC C: EXPERIÈNCIES DESENVOLUPADES A CATALUNYA I EUROPA VÍDEO: Educació a Estats Units -

Els alumnes han d’avaluar als professors i dir si és vàlid o no (per ells).

-

Treure llibres→ no col·laborar amb les editorials però la matèria és la matèria.

-

Pressió dels nens per part de la família. EEUU→ societat meritocràcia

-

Feina de director → formació prèvia.

-

Organització de l’aula → segons els interessos dels infants.

ESPANYA -

Funcionaris → roten per les escoles “com volen” amb diners públics. Condicions de manteniment

-

Pressió d’avaluació (PISA)

-

Difícil de seleccionar els bons docents perquè la qualitat es veu en la pràctica.

-

No es coneix als alumnes.

-

Fracàs escolar = pobresa?

OBJECTIUS DEL BLOC C: 1. Conèixer les principals característiques organitzatives i curriculars de l’...