Cas d\'estudi dijous, reserva de neros PDF

Preview

Summary

Download Cas d'estudi dijous, reserva de neros PDF

Description

CAS D’ESTUDI: EFECTE DE L’ESTABLIMENT D’UNA RESERVA MARINA SOBRE LA POBLACIÓ DE NEROS

Anna Pla-G, Txell Soler, Júlia Unzué, Lucía Varela i Adriana Vertut GRUP 9 25/10/2019

INTRODUCCIÓ L’Epinephelus marginatus , més conegut com nero, és un animal hermafrodita amb una edat mitjana de 60 anys i massa de 50 kg. Aquesta espècie és predominant al mar Mediterrani, així com a la costa atlàntica oriental i occidental (Schunter et al , 2011). Segons Begossi i Silvano (2008), el nero assoleix la maduresa femenina als 5 anys d’edat i la inversió de sexe (de femella a mascle) entre els 9 i 16 anys. D’acord amb Innocentiis, Sola, Cataudella i Bentzen (2002), aquesta lenta maduració i creixement tardà fan que sigui un producte molt atractiu per a la pesca comercial, fins al punt d’haver-se vist amenaçada la seva existència a la costa nord del Mediterrani. Per consegüent, està classificat com espècie en perill d’extinció per l’International Union for Conservation of Nature (IUCN). L’hàbitat privilegiat pels individus adults consisteix en esculls rocosos a més de 50 metres de fondària, a diferència dels neros joves que es concentren en zones de profunditats més reduïdes (fins a 15 metres). Les migracions estacionals produeixen el desplaçament de bona part de la població a l’hivern, tot i que els mascles vells i unes poques femelles joves romanen en la mateixa zona tot l’any (Harmelin i Harmelin-Vivien, 1999). Respecte a la dieta d’E. marginatus ; aquesta varia segons la mida de l’individu. Els neros consumeixen majoritàriament crustacis, cefalòpodes, determinants peixos, i ocasionalment mol·luscs. (Harmelin i Harmelin-Vivien, 1999). Segons Leopoldo M. A. Godio (2004), la pesca sempre ha sigut una activitat amb una alta demanda en el camp alimentari, i és recentment que s’ha començat a aplicar una regulació en aquest àmbit. Aquesta activitat ha anat evolucionant amb el pas dels anys, significant un augment dels centres pesquers i una modernització d’aquests. La seva aparició ha provocat que en determinades zones hi hagi una sobreexplotació del recurs. Segons l’estudi realitzat per Schunter et al . (2011) s’ha pogut conclure que el nero podria arribar a ser una espècie extinguida si no es creen reserves marines, les quals respectin els processos oceanogràfics i dinàmiques de població.

1

D’acord amb Burgos i Fernández (2014), les reserves marines són àrees marines protegides per lleis pesqueres, per tal que una espècie pugui proliferar i evitar-ne l’extinció. A Espanya, la legislació en contempla dos tipus: les Àrees Marines Protegides (AMPs) i les Reserves Marines d’Interès Pesquer (RMIPs). Un exemple de reserva marina seria la que es va instal·lar l’any 2013 al sud-oest de l’Oceà Índic per avaluar si el tancament de la zona ajudava a la protecció d’espècies pesqueres vulnerables com el cas del nero (Maggs, Mann i Cowley, 2013). També es va crear una reserva marina a les Illes Medes per tal d’estudiar el comportament de l’espècie mediterrània Epinephelus Marginatus , durant el període de reproducció (Zabala, Louisy, Garcia-Rubies i Gracia, 1977).

HIPÒTESI I OBJECTIU A causa de la sobrepesca del nero, a la zona de Marina de Cerbère- Banyuls (França), es va construir una reserva amb la finalitat de conservar l’espècie. Gràcies a aquesta reserva, s’ha prohibit la pesca en aquesta zona i, per tant, es creu que la població del nero incrementarà. S’estima que el nero podrà arribar a una densitat de població òptima per tal de poder desenvolupar-se i reproduir-se. El nostre objectiu consisteix en comprovar si la població del nero ha augmentat considerablement des de la implantació del la reserva natural.

MATERIAL I MÈTODES L’estudi es va realitzar dins la reserva Marina de Cerbère- Banyuls, una àrea semiprotegida que té l’objectiu de restaurar i conservar la població de nero (Epinephelus marginatus ), durant el juny de 2004 i el 2015, creada el 2005 a la Mediterrània nord-occidental. Es troba a la vora de la costa rocosa del Pirineus Orientals i cobreix 650 hectàrees de mar.

2

Figura 1: Zona d’estudi Es van realitzar dos mostrejos. El primer, durant el juny del 2004, quan encara era permesa la pesca i la població de nero estava sotmesa a una intensa pressió pesquera. L’altre mostreig va ser executat durant el juny del 2015, deu anys després de la creació de la reserva, per tal de veure si hi havia hagut una recuperació de la població. Ambdós mostrejos van ser realitzats en diversos llocs en les mateixes condicions de profunditat, material... El procediment per tal de comprovar la densitat de població de nero a la reserva consistia en fer dos mostrejos (pesques experimentals) de 20 mostres cada un. El primer mostreig es va realitzar el juny del 2004, un any abans de la creació de la reserva marina. El segon va ser el juny del 2015. Tant un mostreig com l’altre es feien en diferents hàbitats diferents del nero: posidònia, sorra i roca. Els mostrejos es van realitzar amb xarxes de tresmall, un instrument molt ben valorat en el món pesquer perquè permet capturar l’animal viu, en la majoria dels casos. Constituïda per tres xarxes lligades i un conjunt de flotadors, la xarxa es manté en vertical i captura els animals desitjats.

3

MOSTREIG 1 El dia 1 de juny del 2004 a les 22:00h es va iniciar el mostreig amb un vaixell de pesca, concretament una pneumàtica de 12 metres d’eslora. El vaixell es va anar dirigint cap a les 20 zones de mostreig i llençava la xarxa de tresmall a cadascuna. Les àrees de mostreig es trobaven en hàbitats diferents d’igual fondària: sorra (1 mostra), roca (12 mostres) i posidònia (7 mostres), cobrint la totalitat de la zona determinada. Per a cada una de les mostres, les dimensions de xarxa utilitzades i les hores de pesca van variar: Taula 1: Dades mostreig 2004

Mostra

Longitud de les xarxes (m)

Hores de pesca (h)

Roca 1

400

7

Roca 2

50

8

Roca 3

45

6

Roca 4

80

8

Roca 5

45

10

Roca 6

200

17

Roca 7

150

5

Roca 8

80

8

Roca 9

120

9

Roca 10

145

14

4

Roca 11

150

12

Roca 12

90

11

Posidònia 1

80

10

Posidònia 2

200

15

Posidònia 3

36

9

Posidònia 4

100

10

Posidònia 5

90

15

Posidònia 6

180

8

Posidònia 7

90

9

Sorra 1

150

4

Un cop transcorregut el temps corresponent per a cada mostra, es va procedir a la retirada de les xarxes i el recompte d’individus capturats. Finalment, les embarcacions varen tornar a port. MOSTREIG 2 El dia 1 de juny de 2015, també a les 22:00h, es va iniciar el segon mostreig de l’experiment. L’embarcació de pesca, ja utilitzada durant els mostrejos 2004, es va dirigir a les zones de mostreig, en hàbitats diferents d’igual fondària: roca (12 mostres) i posidònia (8 mostres). Aquest cop, no es va realitzar cap mostra en una zona sorrenca, a diferència del mostreig 1. Un cop arribat a cada hàbitat, des del vaixell es llençava la xarxa de tresmall, cobrint la

5

totalitat de la zona desitjada. Per a cada una de les mostres, les dimensions de xarxa utilitzades i les hores de pesca van variar: Taula 2: Dades mostreig 2015

Mostra

Longitud de les xarxes (m)

Hores de pesca (h)

Roca 1

250

5

Roca 2

40

6

Roca 3

35

6

Roca 4

78

6

Roca 5

40

8

Roca 6

180

15

Roca 7

120

3

Roca 8

70

7

Roca 9

110

8

Roca 10

120

10

Roca 11

120

10

Roca 12

92

10

Posidònia 1

60

8

6

Posidònia 2

130

8

Posidònia 3

140

3

Posidònia 4

32

7

Posidònia 5

85

8

Posidònia 6

89

14

Posidònia 7

175

5

Posidònia 8

89

5

Un cop transcorregut el temps corresponent per a cada mostra, es va procedir a la retirada de les xarxes i el recompte d’individus capturats. Finalment, les embarcacions varen tornar a port. Per dur a terme els càlculs per determinar la densitat en nombre i la densitat en kg hem utilitzat les fórmules següents: D ensitat en nombre (abundància) = D ensitat en kg (biomassa) =

nombre d ′individus capturats metres de xarxa x hores de pesca

kg capturats metres de xarxa x hores de pesca

Ens els mostrejos anteriorment mencionats van haver-hi diverses complicacions; entre elles podem destacar el trencament de la xarxa (en la mostra nº 6 del 2004 i les mostres nº 6 i 19 del 2015) i la pèrdua de la xarxa (en la mostra nº 20 del 2015). En el primer cas, tot i les dificultats es van poder recuperar els peixos, però malauradament en el segon es van perdre les dades.

7

Segons els estudis científics proporcionats per la xarxa de gestors de reserves marines de MedPAN, els valors òptims de densitat del nero han de ser: més grans de 0.10 individus per metre de xarxa i hora de pesca, i més de 0.15 kg per metre xarxa i hora de pesca. Els resultats que no estiguin entre aquests paràmetres haurà significat una sobreexplotació de l’espècie. Taula 3: material

Xarxa de Tresmall

Marca: fet a mà pels pescadors

que

van

participar en el projecte.

Figura 2: Xarxa de Tresmall Tresmall-1-1080x675.jpg Embarcació

Marca: Asis Boats . Eslora: 12m

Figura 3: Pneumàtica usada en els mostrejos 24971-13947359.jpg Flotadors

Marca: Castro

Figura

4:

flotador

8

que

s’incorpora a la xarxa de tresmall TR2.jpg

Equip de submarinisme

Marca: Cressi-Ice

Figura 5: neoprè utilitzat en els mostrejos cressi-ice-7-mm.jpg

Cinta mètrica

Marca: MTS.RATIO

Figura 6: cinta mètrica de 50 metres cinta-metrica-50-mts-ratio-rati o-herramientas-medicion-eltepesca-deportiva-art.jpg

9

Anemòmetre

Marca: PCE Inst.

Figura 7: anemòmetre utilitzat per mesurar la velocitat del vent. altimetro-pce-am-85-500.jpg Balança

Figura 8: balança per mesurar el pes del nero 921bf66ba5b570d361cbd6078 b8bbd4d-640x426.jpg

10

RESULTATS I DISCUSSIÓ Pel que fa als valors de la densitat en quilograms (kg), com podem observar a la Taula 4 i la Figura 4, es pot apreciar un increment en ambdós hàbitats del 2004 a l’any 2015. Això és degut a la creació de la reserva marina, que va permetre controlar la sobreexplotació del nero al prohibir la pesca d’aquesta espècie. Taula 4: Densitat en kg (Biomassa) Posidònia

Roca

2004 (kg/mxh)

0,0373

0,1566

2015 (kg/mxh)

0,1543

0,4750

% Increment Relatiu

313,8102

203,2533

Figura 9 : Gràfica de la densitat en kg

11

Quant a les dades de la densitat en nombre, il·lustrades a la Taula 5 i la Figura 5, s’observa un augment en els dos hàbitats de l’any 2004 al 2015. La causa d’aquesta diferència és la implantació de la reserva marina, que va permetre controlar la sobrepesca.

Taula 5: Densidad en nombre Posidònia

Roca

2004 (nº individus/mxh)

0’0666

0’0638

2015 (nº individus/mxh)

0’1315

0’1596

% Increment relatiu

97’6089

150’0990

Figura 10: Gràfica de la densitat en nombre

12

L’augment del % d’increment relatiu (Figures 4 i 5 i Taules 4 i 5) de la densitat en kg és superior al de la densitat en nombre, cosa que significa que la massa dels individus va augmentar, del 2004 al 2015, més que el nombre d’aquests. Pel que fa als valors de densitat, en kg i en nombre, hem pogut observar un canvi notable al llarg dels diferents mostrejos. D’una banda, a l’hàbitat de posidònia, tants els valors de densitat en kg (Figura 4 i Taula 4) com els de nombre (Figura 5 i Taula 5) eren molt inferiors al valor òptim (representat com una ratlla negra a les Figures 4 i 5) l’any 2004. En canvi, a l’any 2015, van augmentar els dos, superant aquest valor. D’altra banda, l’any 2004, la densitat en kg va assolir el valor òptim a l’hàbitat de roca i la densitat en nombre no. Tot i això, ambdós valors van anar augmentant i l’any 2015 van superar amb marge el valor òptim. Finalment, com es pot deduir de les Figures 4 i 5 i les Taules 4 i 5, l’hàbitat preferit del nero és la roca, ja que els seus valors tant de densitat en nombre com en kg són superiors als de posidònia. Per poder tenir una visió més generalitzada, hem comparat els resultats obtinguts amb els l’article de María Ángeles Bruzón Gallego et al. (2013). El projecte va ser tot un èxit, es va estudiar la reproducció en captivitat del nero des de 1997 i es va alliberar un centenar d’espècies en el qual, es va veure un inici de maduració sexual (puerto de Santa maria, Cádiz). CONCLUSIONS La realització d’aquest projecte ens va permetre arribar a les conclusions següents: -

Els valors de densitat són superiors l’any 2015, després la creació de la reserva. Per tant, podem observar que l’establiment de la reserva ha permès la recuperació de l’espècie.

-

L’increment relatiu és més important en la densitat en kg.

-

Es va veure que l’hàbitat preferit del nero és la roca ja que el trobem en més proporció que en la resta de llocs on es van realitzar els mostrejos. 13

-

La situació a ambdós medis ha millorat en la creació de la reserva marina, superant els valors òptims.

BIBLIOGRAFIA Andrello, M., Mouillot, D., Beuvier, J., Albouy, C., Thuiller, W. i Manel, S. (2013). Low Connectivity between Mediterranean Marine Protected Areas: A Biophysical Modeling Approach for the Dusky Grouper. Epinephelus marginatus. Plos One. 8(7): e68564. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0068564

Begossi, A. i Silvano AM R. (2008). Ecology and ethnoecology of dusky grouper (garoupa, Epinephelus marginatus (Lowe, 1843)) along the coast of Brazil. J Ethnobiol Ethnomed. 4:20, https://doi.org/10.1186/1746-4269-4-20

Bruzón, A.M., Mansilla, O., Manzano, I.A., Martí, E., Ibáñez-Yuste, J.A. i

(2013).

Repoblación y seguimiento con telemetría acústica del mero (Epinephelus marginatus ) en el Paraje Natural de Acantilados de Maro-Cerro Gordo. Chronica naturae. 3, 83-91. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4204136 

Burgos, A. I Fernández D. (2014) Áreas Marinas Protegidas contexto español y el caso de Os  Miñarzos. Letras Verdes. 15, 30-54. https://doi.org/10.17141/letrasverdes.15.2014.1256

De Innocentiis, S., Sola, L., Cataudella, S. i Bentzen, P. (2002). Allozyme and microsatellite loci provide discordant estimates of population differentiation in the endangered dusky grouper (Epinephelus marginatus ) within the Mediterranean Sea. Molecular ecology. 10(2163-2175).  https://doi.org/10.1046/j.1365-294X.2001.01371.x

14

Godio M. A. L. (2014). Problemas actuales vinculados a la pesca marítima. La situación argentina. Revista de Derecho Ambiental de la Universidad de Palermo. 1(75-130). Recuperat de: https://www.palermo.edu/derecho/pdf/DA_N4_03.pdf

Harmelin, J.G. i Harmelin-Vivien, M. (1999) A review on habitat, diet and growth of the dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834). Mar. Life 9(2), 11-20. Recuperat de: http://marinelife-revue-fr-prod.ricard.jn-hebergement.com/IMG/pdf/Harmelin_et_H-Vivien-1 999-MarLife.pdf

Maggs, J. Q., Mann, B. Q., Cowley, P.D. (2013) Contribution of a large no-take zone to the management of vulnerable reef fishes in the South-West Indian Ocean. Fisheries Research. 144(38-47). https://doi.org/10.1016/j.fishres.2012.10.003

Pastor, J., Verdoit-Jarraya, M., Astruch, P., Dalias, N., Nelva Pascual,J., Saragoni, G., Lefant, P. (2009). Acoustic telemetry survey of the dusky grouper (Epinephelus marginatus ) in the Marine Reserve of Cerbère-Banyuls: informations on the territoriality of this emblematic species.

Comptes

Rendus

Biologies.

332(732-740).

doi:

https://doi.org/10.1016/j.crvi.2009.03.010 Schunter, C., Carreras-Carbonell, J., Planes, S., Sala, E., Ballesteros, E., Zabala, M., Harmelin, J.G., Harmelin-Vivien, M., Macpherson, E. i Pascua, M. (2011). Genetic connectivity patterns in an endangered species: The dusky grouper (Epinephelus marginatus ) .  J Exp Mar Biol Ecol .  401(1-2), 126-133. https://doi.org/10.1016/j.jembe.2011.01.021

Zabala, Ma., Lousy, P., Garcia-Rubies, A. i Gracia, V. (1997). Socio-behavioural context of reproduction in the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean, Spain). Scientia

Marina,

61(1), 79-98.

15

Recuperat

de:

https://www2.scopus.com/inward/record.uri?eid=2-s2.0-0031413818&partnerID=40&md5=d 5153c3d88ee4a33bc699d80be84e1f9

16...