Conjuncions i Adverbis PDF

Preview

Summary

Download Conjuncions i Adverbis PDF

Description

Conjuncions i Adverbis

1. LES CONJUNCIONS I LES LOCUCIONS CONJUNTIVES 1.1. Conjuncions de coordinació CLASSE SEGONS LA RELACIÓ LA FORMA

CONJUNCIONS

simples

i, ni

locucions

així com

correlatives

ni... ni tant... com

simples

o, ni

correlatives

o... o o bé... o bé

Adversatives

simples

però, sinó

Il·latives

locucions

així que de manera que

Copulatives

Disjuntives

EXEMPLES És un carrer ample i llarg És un carrer que no és ample ni llarg Hi assistiren l’alcalde així com altres autoritats No m’agrada ni l’un ni l’altre M’agraden tant l’un com l’altre Vindrà l’un o l’altre Encara no t’han avisat ni t’ha telefonat ningú? O plourà o farà vent Es decidirà o bé a la comissió o bé al consell permanent Aquest cantant té molta veu, però no afina gaire No era el seu avi sinó el seu oncle Vas molt malament, així que espavila’t Arribarà tard, de manera que no cal que l’esperem

Conjuncions adversatives: però, sinó, mentre que La coordinació adversativa La coordinació adversativa estableix una relació de contraposició o contrast entre dos elements: pot ser excloent (total) o no excloent (parcial). Exemple 1: Menja molt, però no s’engreixa. Es realitza el primer fet (menja molt) i, tanmateix, no es realitza l’efecte esperable (no s’engreixa). En aquest cas expressem un contrast parcial o restricció. Exemple 2: No vindrà a les set sinó a les vuit. Excloem o neguem el primer element coordinat (a les set) i el substituïm pel segon (a les vuit); llavors el contrast és total o excloent. La forma dels connectors parentètics Cal destacar que però pot funcionar també com a connector amb el valor de tanmateix (Van aconseguir acabar la marató. Van arribar, però, molt cansats). Té un caràcter parentètic, se situa en posició no inicial respecte a l’element que introdueix i pren un valor concessiu. Les adversatives no excloents També pot tenir un valor adversatiu no excloent la locució mentre que. L’oració Aquí plou, mentre que allà pedrega és semànticament equivalent a l’oració Aquí plou, però allà pedrega. Totes dues són oracions coordinades adversatives. Les oracions coordinades per mentre que expressen un contrast múltiple. La conjunció sinó deriva de la condicional si seguida de la negació no. La seqüència si no té valor condicional, equivalent a ‘altrament’, mentre que sinó és adversativa. Són construccions condicionals amb el predicat sobreentès casos com Convindria que plogués; si no enguany patirem (‘si no plou’) En canvi, són exemples d’adversatives excloents amb el primer coordinat implícit No té sinó quinze anys i No vam anar-hi sinó ell i jo.

Conjuncions i Adverbis

1.2. Conjuncions de subordinació CLASSE

CONJUNCIONS LOCUCIONS CONJUNTIVES

Temporal Condicional

mentre si

Causal

perquè, car, com que, ja que

Final

perquè

Concessiva

encara que, si bé, baldament (que)

I

EXEMPLES Mentre tu fas el dinar, jo estendré la roba Si ve, ja en parlarem No ho pot fer, perquè no té temps Dona’ls el que et demanen, car, si no ho fas, correm un gran perill Com que estava cansat se’n va anar a casa Dona’ls el que et demanen, ja que si no ho fas, correm un gran perill Vaig cridar ben alt, perquè ells em sentissin Encara que plogui, sortirem Si bé s’ha fet una mica tard, encara podem arribar al començament de la conferència Veniu, baldament sigui tard

Conjuncions concessives: no obstant això / no obstant La construcció no obstant s’usa com a connector parentètic, sovint amb el pronom això anteposat o posposat, que és la solució més habitual en els registres formals. En els registres més formals també s’usa a vegades amb un sintagma nominal definit. Exemple: No obstant les teves previsions, crec que ho he de comprar.

Conjuncions causals i finals: perquè, com que, com sigui que, vist que,... Perquè   

Indica causa i equival a ja que: Fa una festa perquè es el seu aniversari. Indica finalitat i equival a a fi que: Va venir perquè li féssim un certificat. Equival a raó o causa quan va precedit d’article i funciona com a nom: No te sabria dir el perquè.

Per què

 Funciona com a pronom relatiu i equival a pel qual, per la qual, pels quals, per les quals: Aquesta és la pel·lícula per què s’interessaven tant.

Per a què

 Equival a per a quina finalitat i introdueix frases interrogatives tant directes com



indirectes: Per a què vols les tisores?; Pregunta-li per a què serveix aquest estri. En nombrosos casos té un sentit similar al de per què interrogatiu tot i que hi ha un matís de significat: Per a què matines? (Per quina finalitat?) Per què matines? (Per quina raó?) Funciona com a pronom relatiu i equival a per al qual, per a la qual, per als quals o per a les quals: L’empresa per a què treballava ha fet suspensió de pagaments (poc habitual).

Com que

 Apareix anteposada a l’oració a la qual s’adjunta: Com que a la nit pot refrescar, tinc

una flassada als peus del llit. Les causals amb com que són habituals en tots els registres de la llengua. En canvi, les introduïdes només per com s’eviten en els registres formals.

Ja què

 Introdueix diferents tipus de causals externes que formen un grup prosòdic diferent de la resta de l’oració. Per això, van precedides o seguides d’una coma, o bé entre comes. Conjuncions i Adverbis

Altres construccions causals a) Els participis atès, vist i donat han assolit un cert grau de lexicalització a partir del seu ús i es considera que formen una locució causal seguits de la conjunció què. b) El participi degut seguit de la preposició a i un complement. En aquest cas, però, la construcció només s’usa amb naturalitat amb sintagmes nominals i amb subordinades substantives precedides de el fet: Exemple: Tenien una percepció esbiaixada degut al fet que no havien considerat totes les dades. No tenen valor causal les construccions encapçalades per posat que. Aquestes construccions tenien en la llengua antiga valor condicional o concessiu i s’han recuperat en la llengua actual amb valor condicional.

Conjuncions consecutives / il·latives: doncs La partícula doncs constitueix un cas especial. Se sol considerar que doncs funciona com a conjunció il·lativa, tot i que no tots els contextos en què apareix responen a un ús conjuntiu. Com ja s’ha apuntat més amunt, com a conjunció doncs només apareix en posició inicial d’oració (—La junta no veu amb bons ulls la proposta. —Doncs a mi em sembla perfecta) i com a connector parentètic apareix normalment en posició medial o final (Hi ha gent, doncs, per a tot; Ja en parlarem, doncs). Com a conjunció pot introduir una conseqüència del que s’acaba d’assenyalar (Abans m’has dit que t’agradava molt; doncs té: te la regalo). En certs casos també es documenta l’ús de doncs com a conjunció causal, especialment en la llengua escrita. Es tracta, però, d’un ús no acceptable. Per tant no es pot substituir ja que o perquè per la conjunció doncs en una oració com Estàvem tots molt contents, {perquè / ja que} el nostre equip havia arribat a la final.

2. ELS ADVERBIS Y LES LOCUCIONS ADVERBIALS L’adverbi és una categoria lèxica invariable, sense flexió, que pot modificar diferents constituents oracionals. Fonamentalment, els adverbis incideixen sobre el predicat verbal o especifiquen un sintagma adjectival, preposicional o adverbial. Es classifiquen tradicionalment en adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau (o de quantitat), modals (o de modalitat) i de polaritat. A aquestes classes s’hi poden afegir, encara, els adverbis d’aspecte (o aspectuals) i els focals. Les locucions adverbials són expressions invariables formades per més d’una paraula i tenen la mateixa funció que un adverbi: Exemple: Ara mateix estic treballant.

2.1. Adverbis en –ment Quan hi ha seqüències coordinades de més d’un adverbi en –ment (viure alegrement, sanament i profitosament) es conserven les terminacions o bé es recorre a l’ús de perífrasis com “d’una manera + adjectiu” o “des del / d’un punt de vista + adjectiu”. L’adverbi solament té com a sinònims sols, només, únicament, i prou, tot just. Són rebutjables per cacofòniques, les combinacions no només, sinó només, ni només. Exemple 1: Coneix els vells i no solament / no sols (no només) els nous. Exemple 2: No tots, sinó tan sols / únicament (sinó només) uns quants.

Conjuncions i Adverbis

2.2. Adverbis amb valor positiu i negatiu Cal tenir en compte certs adverbis, pronoms i quantitatius que poden tenir valor positiu o valor negatiu: cap, enlloc, gens, mai, ningú, res. Aquestes formes poden tenir valor positiu en frases interrogatives i condicionals. Exemple 1: Vols prendre res? Exemple 2: Si mai te’l trobes, no li parlis d’aquest tema. Exemple 3: Que el veus enlloc?

L’elisió del adverbi no a) En les oracions negatives, quan van posposats al verb exigeixen la presència d’un element negatiu en posició preverbal. Són, doncs, gramaticals oracions com les següents: No m’ha dit res ningú; No ve mai; No ha anat enlloc; No estava gens contenta. I en canvi són agramaticals oracions com: M’ha dit res ningú, en què no hi ha cap element negatiu precedint el verb. b) Quan van davant de verb, la simple anteposició és suficient per atorgar un valor negatiu a l’oració i llavors és possible tant el manteniment com l’elisió del adverbi no, encara que el manteniment és la solució més habitual en els registres més formals. Exemple 1: Cap dels teus amics (no) es va presentar a l’examen. Exemple 2: Res del que pugueu dir (no) ens farà canviar d’opinió.

Diferència entre res i gens La forma res és un pronom que equival a ‘cap cosa’. Exemple: Se n’ha anat sense dir-me res. En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a ‘una mica de’, ‘poc’ o ‘en absolut’. Exemple: Tens gens de cinta per embolicar-ho? Així doncs, no es pot fer servir res en lloc de gens amb valor de quantitat. Per exemple, en lloc de dir: Hi ha res de sal? Caldria dir: Hi ha gens de sal?

Adverbis potser, tal vegada, probablement En els adverbis de dubte el verb ha d’anar en indicatiu i no pas en subjuntiu. Exemple: Tal vegada s’equivoca (s’equivoqui), però l’heu d’ajudar.

Més aviat i no més be, ja que és un calc del castellà más bien. Exemple: No em desplau, més aviat m’agrada.

Mentre, mentrestant, mentre que  Mentre és una conjunció temporal que sempre expressa la relació de subordinació ●

entre dues oracions. Mentre et dutxes començaré a fer el dinar. Mentrestant és un adverbi que funciona sol i expressa una circumstància en relació amb l’element que modifica. Vindré dissabte mentrestant fes el que puguis. Sovint es fa servir la conjunció mentre amb el valor de mentrestant, ús que és incorrecte i s’ha d’evitar.

 Mentre que és una locució conjuntiva amb valor adversatiu. Tu treballes mentre que ell viu de renda. Cal assegurar-se que realment hi ha la idea de contrast.

* La forma mentres no és correcta en cap cas.

Conjuncions i Adverbis S'han de fer servir les formes genuïnes d'adverbis o expressions adverbials A poc a poc, de mica en mica, com a màxim o a tot estirar , per força, a vegades, etc.) en comptes de les que són calcades incorrectament del castellà (poc a poc, mica en mica, com a molt, a la força, en ocasions, etc.) i s'han de distingir mentrestant de mentre, a dalt i a baix d'amunt i avall, massa i molt de gaire, força de molt, etc. *Les coses van anar canviant poc a poc. Les coses van anar canviant a poc a poc. *Com a molt n’admetran tres. Com a màxim [o A tot estirar] n'admetran tres. *Si no ho volen fer de grat, ho faran a la força. Si no ho volen fer de grat, ho faran per força. *En moltes ocasions rebreu un fitxer adjunt amb el missatge. Moltes vegades rebreu un fitxer adjunt amb el missatge. *Estudiar no li ha agradat mai molt. Estudiar no li ha agradat mai gaire. *L’examen no m’ha anat massa bé. L’examen no m’ha anat gaire bé. Els adverbis bé i malament prenen les formes ben i mal, respectivament, quan precedeixen el mot que modifiquen Tot el que hi ha mal escrit s'ha de refer *Tot el que hi ha malament escrit s'ha de refer....