Del desastre 1898 proclamacio republica PDF

Preview

Summary

Download Del desastre 1898 proclamacio republica PDF

Description

Del desastre de 1898 a la proclamació de la Segona República (1898-1931) El Meine, vaixell cuirassat dels EUA

Del desastre a la Segona Rpública (1898-1931)

L’impacte del «desastre» (1898-1902) 1898

Pèrdua de les colònies

DESASTRE

Pèrdua de les colònies

Malgrat que: 1) La monarquia continua 2) Hisenda pública es reequilibra 3) Els partits dinàstics continuen al capdavall de la política

Joaquim Costa

REGENERACIONISME

Denuncia: Conservador Francisco Silvela va dur a terme algunes idees

Inici crisi: 1) Inestabilitat política (1901-1932: 32 canvis a la presidència) 2) Oposició política i ideològica del moviment obrer i de les classes mitjanes urbanes 3) Generació del 98 i republicanisme

● Sistema electoral ● Caciquisme ● La corrupció ● Endarreriment de l’agricultura

Revolució des de dalt (fracàs) = solucions ambigües

Demana: ● Moralització de la gestió pública ● Reforma de l’Estat ● Foment de la riquesa: Obres públiques, millores en l’agricultura, protecció de la indústria... ● Impuls a l’ensenyament públic

La crisi del civilisme (1902-1907) Regnat Alfons XIII(1902-1931)

Dues etapes

PROBLEMES:

1923-1931. Dictadura

► Retard econòmic i cultural ► Règim polític corrupte i artificial ► Exèrcit desprestigiat ► Nacionalisme perifèrics

Antoni Maura i José Canalejas Intents reformistes: ▪ Renovació marina mercant i de guerra.

25-11-1905. Assalt militar al setmanari Cu-cut! i La Veu de Catalunya.

Acudit ridiculitzant l’Exèrcit (Marroc)

▪ Regulació dret de vaga. ▪ Arbitratges laborals. ▪ Reformes llei electoral (contra el caciquisme). ▪ Llei d’Administració local.

1903-1923. Restauració

SOCIETAT CATALANA

1906. Govern espanyol: Llei de Jurisdiccions co ntr a

Les ofenses orals o escrites a la Pàtria, la bandera o l’honor de l’Exèrcit, jutjades per la jurisdicció militar.

Amenaça llibertat d’expressió. Criminalització catalanisme polític

Aliança forces polítiques catalanes

SOLIDARITAT CATALANA

La crisi del «pacte del Pardo» (1907-1912): La Setmana Tràgica Causa

Acord per a l’alternança de poder entre Antoni Maura i José Canalejas interrompuda per la Setmana Tràgica el 1909.

La guerra del Marroc

Intent de construir un imperi colonial

1909. Derrota Barranco del Lobo

Anarquistes Socialistes Republicans

Protesta de l’OPOSICIÓ

GOVERN

Reforços militars: reservistes (pares de família)

La setmana tràgica

Cronologia dels fets

▪ Dilluns (26-7-1909): Vaga general contra la gue (Solidaritat Obrera). Incidents al carrer.

▪ El govern decreta l’estat de guerra. ▪ El Capità General treu les tropes al carrer. Els

soldats es neguen a disparar contra els obrers.

▪ Els guàrdies disparen contra dones i nens: motí

popular amb incendi d’edificis religiosos i barricades (morts) entre el dimarts i el dimecres.

▪ Comitè de vaga no vol encapçalar el motí antimilitar i anticlerical (lerrouxisme).

▪ El dijous les tropes de València controlen la situació: ocupació militar dels barris obrers

▪ Resultat: 87 morts i centenars de ferits.

La setmana tràgica. La repressió. Molt dura i arbitrària: detencions (afusellament de 5 dirigents obrers) i exilis a França (200 dirigents desterrats).

Tancament de centres obrers, publicacions i escoles laiques Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia acusat de ser l’inspirador intel·lectual. Era el fundador i director de l’Escola Moderna (laïcista i racionalista).

La Setmana Tràgica. Conseqüències polítiques.

1 3

2

Desprestigi del govern i de la monarquia entre els sectors populars i l’opinió pública europea

Els obrers abandonen el lerrouxisme i es passen a l’anarcosindicalisme

4

Complicitat de la dreta (també regionalista) en la repressió = desprestigi

Cau el govern Maura, substituït pel liberal José Canalejas (assassinat el 1912 per un anarquista)

Amb Canalejas es produeix el darrer intent regeneracionista: ● Prohibeix l’establiment de nous ordres religiosos. ● Manté bona relació amb l’Església. ● Signa tractats amb França i amb el soldà del Marroc. ● Accepta el projecte de Mancomunitat de Catalunya.

La crisi de 1917. L’impacte d’Europa. Primera Guerra Mundial

No interessos internacionals Exèrcit mal preparat

Fort impacte societat europea

Revolució Russa Classe obrera: (1917) Conflictivitat esperança social Burgesia: por

NEUTRALITAT

Opinió

Exèrcit Aristòcràcia GERMANÒFILS Conservadors La Lliga

Pública ALIADÒFILS

Estímul a l’economia

Demanda productes industrials i agraris

Enriquiment d’industrials, comerciants i intermediaris

Creixement especulatiu. No reinversió de beneficis.

Puja preus: blat (72%), patates (90%)

1918. Alemanya-Rússia. Tractat de Pau de Brevt-Litovsk

Fi Gran Guerra

1917. EUA entra a la guerra (potència militar) Modificació fronteres Europa: Hongria, Txecoslovàquia i Iogoslàvia (Imp. Àustria-Hongria). Irlànda (1921) Esperança moviments nacionalistes. Francesc Macià (1921. Estat Català)

Sectors liberals i progressites

Doctrina Wilson

La crisi de 1917. Una crisi política i social. ▪ Desprestigi sistema polític de la Restauració.

Govern Dato

▪ Demanda reforma constitucional (catalanisme, republicanisme i socialisme). ▪ Descontentament classes populars (augment de preus). ▪ Mobilitzacions centrals sindicals (1916. 1ª Vaga General).

Prohibeix assemblea.

▪ Exèrcit: Juntes Militars de defensa (autonomia del poder polític). Demandes econòmiques i professionals.

Clausura diaris nacionalistes i republicans.

Assemblea de Parlamentaris.

• Comitè conjunt CNT/UGT.

Parlamentaris catalans dirigits per la Lliga (Ajuntament de Barcelona):

• Moviment obrer volen democratització règimen (accions revolucionàries).

Vaga General Agost 1917

Suspensió garanties constitucionals i clausura de les Corts

• Vaga ferroviaris (agost). La radicalització estén la vaga. • Sindicats fan seu el programa reformisma de l’Assemblea de Parlamentaris.

Dim issi ó

▪ Demanda obrir Corts. ▪ Reconeixement realitat plurinacional.

Alfons XIII Reunió Assemblea Parlamentaris a Madrid

Repressió Exèrcit

Reforma general Estat

Convoca resta de parlamentaris. Govern de concentració de García Prieto amb liberals, conservadors i regionalistes (2 ministres Lliga)

Arriben republicans i socialistes.

La descomposició del sistema (1918-1923) Fragmentació dels partits polítics dinàstics i inestabilitat governamental

Fracàs dels governs de concentració (excepte republicans i esquerres)

Reivindicacions autonomistes catalanes

No ateses pels governs malgrat la col·laboració de La Lliga (Cambó) en ells ● Agitació social en augment després de la Revolució Soviètica de 1917.

PROBLEMES

● Creació del Síndicat Únic.

Conflicte social

● Època del pistolerisme: obrers contra el Sindicat Lliure dels patrons ● Assassinat del president del govern Eduardo Dato

Desastre militar d’Annual

● Actitud temerària del general Fernández Silvestre

Marroc, 1921

● Derrotats pel cabdill Abd el-Krim ● 12.000 baixes espanyoles

COP D’ESTAT General Miguel Primo de Rivera 13 de setembre de 1923

Investigació a les Corts

Evolució del catalanisme polític

Francesc Cambó, successor de Prat de la Riba a la Lliga

Francesc Layret, advocat i polític catalanista molt actiu. Progressista

Evolució del catalanisme polític. Resultats electorals

La Solidaritat Catalana Coali ció

SOLIDARITAT CATALANA

elect oral

▪ Carlins

▪ Republicans nacionalistes ▪ Regionalistes

Objectius: Derogació Llei Jurisdiccions. Autonomia de Catalunya.

Partits exclosos: Partits dinàstics i republicans lerrouxistes

1906. Manifestació a Barcelona: catalanisme = moviment de masses. 1907. Diputats provincials (7 de 8 actes).

ELECCIONS

Prat de la Riba, President de la Diputació de Barcelona. 1907. Eleccions Generals. 41 de 44 escons

CRISI

❑ Capitalització de la Lliga Regionalista. ❑ Aproximació a Maura dels homes de la Lliga. ❑ Setmana Tràgica. Burgesia i Lliga veuen amb bons ulls la repressió.

Fi caciquisme. Canvi: predomini tradicional dels liberals/conservadors a republicans/regionalistes

La Mancomunitat de Catalunya. ▪ ▪ ▪ ▪

Diputació de Barcelona (Lliga Regionalista) proposa crear un organisme comú a les diputacions catalanes. Suport de tots els partits excepte els lerrouxistes. Govern liberal de CANALEJAS ho aprova el 1912 al Congrés però queda aturada al senat. Govern DATO (desembre de 1913) crea la Mancomunitat per decret (6-4-1914)

Prat de la Riba, primer President. Mor el 1917 Segon President: Josep Puig i Cadafalch.

Assemblea General

MANCOMUNITAT Federació de diputacions amb poder regional.

Consell Permanent o govern President

La Mancomunitat de Catalunya.

OBJECTIU: Modernització del país i millora dels serveis públics.

COMPETÈNCIES: limitades: beneficència, cultura, obres públiques. (pressupostos limitats) EDUCACIÓ: • Creació d’escoles Normals. • Xarxa de biblioteques populars. • Impuls ensenyaments artístics. • Foment de la formació professional.

CULTURA: • Institut d’Estudis Catalans (Història, Ciències i Filologia) Pompeu Fabra. • Junta de Museus i Serveis de Conservació i catalogació de monuments.

ÀMBIT CIENTÍFIC: • Observatori Fabra. • Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. • Servei Geogràfic de Catalunya. • Servei de Mapa Geològic i Topogràfic. • Laboratoris provincials d’Higiene (Sanitat).

TAMBÉ: Foment de l’agricultura i la ramaderia (Escola Superior d’Agricultura); construccions de carreteres i camins, extensió de la xarsa telefònica, electrificació del país i creació de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Suport de la burgesia, l’Exèrcit i la Corona

Dues etapes: Directori militar i Directori Civil

Es tracta d’una dictadura personal i militar

El Directori Militar (1923-1925) Autoritarisme i repressió Ordre social

Eliminació del sistema de la Restauració (s’anul·la la constitució de 1876) Censura i prohibició de partits i sindicats Poder concentrat en els militars (governadors civils) Supressió de llibertats individuals Repressió policial (acaba amb el pistolerisme) Abolició de la Mancomunitat (1925) Problema Marroc Ofensiva francoespanyola Desembarcament d’Alhucemas Derrota d’Abd-El-Krim Ocupació del RIF, 1927

Directori Militar

La dictadura de Primo de Rivera El Directori Civil (1925-1930) Creació de la Unión Patriótica

Amb la participació d’elements civils en el govern

Cal destacar

Política econòmica

Es basa en

Intervencionisme

en

Obres públiques Monopolis Proteccionisme

Xarxa de carreteres i ferrocarrils Regadiu, Confederacions hidrogràfiques (electrificació) Finançament estatal en sectors no rendibles Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...) Va faltar millorar el camp (reforma agrària) i les condicions de vida dels camperols

La política social

Supressió dels sindicats anarquistes i radicals ( UGT col·labora) Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...)

8

Organització Corporativa Nacional (comitès obrers i patrons)

La dictadura de Primo de Rivera L’oposició a la Dictadura Món intel·lectual (Miquel de Unamuno) Socialisme Anarquisme FAI (insurrecció i violència) Catalanisme Radicalització (lluita armada) Estat Català (Francesc Macià) Prats de Molló, 1926 Republicans Aliança Republicana, 1926 (La Sanjuanada-Conspiració) (estudiants, intel·lectuals i una part de l’Exèrcit) 1928- S’intensifica l’oposició a la dictadura A causa de

Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...) Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit Això provoca

Al 1930 9

Dimissió de Primo de Rivera

Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)...