Donato Bramante PDF

Preview

Summary

Obra de Bramante (Sant Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere)...

Description

DONATO BRAMANTE Donato Bramante és el millor representant de l’arquitectura de l’alt Renaixement, malgrat que probablement va dedicar una bona part de la seva carrera inicial a la pintura. Es creu que va néixer prop d’Urbino, però a la primera referència documental que se’n té, de l’any 1477, el situa a Bèrgam, treballant al palau del Podestà. L’any 1480 es va establir a Milà, on va participar, amb Leonardo Da Vinci, en la renovació artística i cultural de la ciutat. L’any 1499 es va traslladar a Roma, on s’estava començant aleshores la construcció de la basílica de Sant Pere, en la qual va participar com a arquitecte. San Pietro in Montorio San Pietro in Montorio és una obra arquitectònica, realitzada per Bramante a partir de 1502. Està feta en pedra, marbre i granit. L’estil és renaixentista i es troba a Roma. En relació a la descripció, el temple es divideix en dos pisos. El primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil de setze columnes, d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana i una cornisa. El pis superior s’inicia amb una balustrada que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i que contribueix a la lleugeresa del conjunt. Aquí se succeixen una sèrie de finestres obertes, finestres cegues i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina.

Damunt

d’aquestes

elements

s’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la quals conflueixen en una llanterna rematada amb una creu.

A l’interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, erigida damunt la cripta construïda al lloc on es creu que es va plantar la creu en què va ser crucificat sant Pere. Al costat oposat a l’entrada principal hi ha un altar petit, de tant sols 4,5 metres de diàmetre, pensat per a la celebració litúrgica d’un grup de fidels poc nombrós. En un primer moment, Bramante va plantejar d’emmarcar la seva obra en un pati circular que presenciés la monumentalitat del llenguatge clàssic. Això no es va dur a terme, i el templet va quedar atrapat a l’interior del claustre rectangular del monestir de San Pietro, que actualment està ocupat per l’acadèmia de Belles arts d’Espanya a Roma. Però els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que fa ver l’autor, juntament amb la concepció gairebé pictòrica de la llum, que genera clarobscurs entre els diferents espais volums, van permetre fer realitat en l’edifici el delit de monumentalitat. El temple, que va ser finançat pels Reis Catòlics, es va edificar per commemorar el martiri de sant Pere al lloc en què la tradició situa la roca del mont Janícul, on l’apòstol va ser crucificat i mort. La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per l’arquitecte d’acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof i teòleg Marisilio Ficino, que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. Per aquesta raó, San Pietro in Montorio és considerat el temple platònic ideal, i la seva cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial. Seguint l’ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia de temple circular o thólos que, iniciada en l’època grega, va ser reformulada posteriorment en època romana. El temple dedicat a la deessa Vesta i el Panteó de Roma, va ser, indubtablement, els dos màxims referents d’aquesta arquitectura.

San Pietro in Montorio es va convertir en el model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento, i fou, dos anys més tard, un referent del quadre Esposori de la Mare de Déu de Rafael. Una segona obra important de l’arquitecte va ser el projecte que va realitzar per l’execució de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Un projecte encarregat pel papa Julio II, quan va arribar a Roma des de Milà. El projecte es basava en un edifici amb una planta de creu grega inscrita sobre un quadrat i coberta amb diferents cúpules, de les quals la més gran era la central, inspirada en el Panteó d’Aggripa. Bramante però no va veure finalitzada la seva obra ja que va morir l’any 1514. A més, se li va considerar un traïdor ja que els treballs es van iniciar amb la destrucció de la basílica paleocristiana anterior i va ser molt criticat per figures com Erasmo de Roterdam o Miquel Àngel. Amb la seva mort, Rafael Sanzio va ser qui es va encarregar de la direcció de l’obra juntament amb Antonio da Sangallo el Joven, fins la mort de Rafael l’any 1520. Aquest canvi va suposar també la transformació del projecte de Bramante, ja que l’artista es va inspirar en el model de planta basilical de creu llatina amb tres naus. Amb la mort de Sangallo, l’any 1546 va ser el papa Paulo III qui va encarregar el projecte a Miquel Àngel, qui va reprendre la idea de Bramante sota la forma de creu grega. L’aportació més rellevant de Miquel Àngel va ser la gran cúpula que es troba sota l’altar major i el lloc on la tradició indica que es troba la tomba de l’apòstol Sant Pere. El disseny definitiu va ser acabat per Domenico Fontana. Tot i això, la configuració actual de la basílica es deu a l’obra de Carlo Maderno, qui va finalitzar les tasques de la basílica l’any 1626 consagrada sota la figura d’Urbà VIII....