Durkheim PDF

Preview

Summary

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals BLOC 4. ÉMILIE DURKHEIM: Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic. 1 Biografia: (1858 – 1917) - - - - Família de mercaders i de rabins jueus, de l’Alsàcia. Molt bon estudiant, marxa cap a Paris ...

Description

Universitat Autònoma de Barcelona 1 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals BLOC 4. ÉMILIE DURKHEIM: Elements fonamentals del pensament sociològic clàssic. 1 Biografia: (1858 – 1917) -

-

-

-

Família de mercaders i de rabins jueus, de l’Alsàcia. Molt bon estudiant, marxa cap a Paris per anar estudiar Filosofia a l’Ecole Normale Superiure (pare malalt, de províncies, crític amb l’èmfasi en la literatura de l’escola més que en el filosòfic). Professor de filosofia d’institut, 1882. Actiu en els cercles intel·lectuals. 1877, el fitxen per a donar classes a la Universitat de Bourdeus, arran de les seves publicacions sobre la necessitat de reconstruir una moral científica secular francesa. Ensenya filosofia, historia i dret i els dissabte xerrades sobre recerques socials. 1898 L’Année Sociologique, primera revista de CCSS a França. L’any 1902 fou nombrat professor de la càtedra de Ciències de l’Educació de la Facultat de Lletres de París. És catedràtic de pedagogia de la Universitat de la Sorbona al 1897 que al 1913 canvia de nom per Sociologia. La seva ciència de la moralitat ofèn als filòsofs. 1914 Primera Guerra Mundial, crea el comitè per la publicació d’estudis i documents sobre la guerra, per a ser enviats a països neutrals i neutralitzar la propaganda alemanya. Va ser un patriota, sense ser nacionalista, i fins i tot va ser acusat en dues ocasions de trair a França, exemples del antisemitisme regnant. 1916, mor el seu fill André, molt afectat, mor 1917.

2 Bibliografia: -

1889 Élements de sociologie. 1893 De la divisisión du travail social (Tesi de Durkheim) 1895 Les règles de la méthode sociològique. 1897 Le suicide 1812 Les formes élémentaires de la vie religieuse. 1922 Éducation et sociologie (pòstuma). 1923 L’éducation morale (pòstuma). 1925 Sociologie et philosophie (pòstuma) 1928 Le socialisme (pòstuma).

Les regles del mètode sociològic (1895): -

Gran obsessió per a dotar a la sociologia de la solidesa necessària per a que arribés a la categoria de la ciència. Després de la publicació de la Divisió i de l’exploració de Spencer, Tonnies, etc. Comença a publicar articles que més tard es constitueixen en llibre. Parteix de la insatisfacció que els fets socials siguin tractats amb tan poc rigor per les CCSS. Per a ell la sociologia no podia ser un seguit de teories vagues o d’elaboracions prejudicis preexistents. Es necessita reflexió metodològica.

Universitat Autònoma de Barcelona 2 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals -

-

Per a que existeixi la sociologia hi ha d’haver dos pressupòsits: a) Un objecte d’estudi específic b) I que aquest sigui observable i explicable (per tal d’evitar els prejudicis i els preconceptes). Les regles son l’expressió abstracta de la divisió i del suïcidi. 1. Definició d’un problema 2. Refutació de les interpretacions anteriors 3. Explicació pròpiament sociològica del fenomen estudiat (només trobar una explicació).

Divisió el treball social: -

Publicat l’any 1893. Anàlisi del canvi de societat a través del concepte de cohesió social. H ha una preocupació per la solidaritat. Quins són els nous mecanismes de cohesió social quan canvia el paradigma de la societat? És a través del treball que estudia les diferents formes de Solidaritat en la societat moderna.

3. Regles per analitzar els fets socials La ciència social ha de trobar la relació de causalitat entre els fets socials. Identificar la regularitat. -

3 Regles bàsiques:  Evitar prenocions i prejudicis previs  Prendre com a objecte d’anàlisi els fenòmens amb caràcter exterior a l’individu, i comuns.  Cal separar l’anàlisi dels valors personals. Evitar subjectivisme (fets socials aïllats de les expressions individuals).

-

Superioritat de la societat sobre l’individu: física, moral i intel·lectual. Per comprendre la societat no analitzar individus aïllats, sinó és necessari desenvolupar eines que ens permetin entendre el grup. Consciència col·lectiva és més que la suma de les consciències individuals. La sociologia ha de centrar-se en fets, com deia Montesquieu, ha d’analitzar “la naturalesa de les coses.” Ha de tenir un objecte d’estudi clar i ben delimitat, com fan les altres disciplines, per Durkheim, en el cas de la sociologia son els Fets socials. Tota la sociologia de pivotar sobre el principi de la realitat objectiva dels fets socials.

-

3.1. Els fets socials com a coses: La societat entesa com a una suma de fets socials, susceptibles de ser estudiats com si fossin coses. Objectius: Externs. Són independents de nosaltres.

Universitat Autònoma de Barcelona 3 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Col·lectius: -

Són el resultat de l’acció de molts individus fruit de la societat, de ña “síntesi sui generis (de naturalesa pròpia) que constitueix tota la societat” i que produeix fenòmens nous, diferents biològics, psicològics o físics. Contundència i objectivitat dels mateixos.

Són anteriors a l’individu. -

Encara que l’individu no hagi intervingut en la seva gestació, i un cop constituïts existeixen per a nosaltres. Son generals perquè son col·lectius, son diferents de les repercussions que susciten cadascun dels individus, tenen com a base la col·lectivitat. Específic en tant que difereixen del que passa en les consciències individuals.

Coercitius: -

Es crea alguna cosa nova i s’institueix fora de nosaltres. Se’ns oposen a la nostra consciència i voluntat (molt sovint imperceptible). Naturalesa moral: son jutjats, s’aproven, es re-aproven, es condemnen o s’aplaudeixen.

És la manera de fer comuna, influeix en la persona. -

Aquestes accions acabaven per institucionalitzar-se  asseguren la permanència i cohesió del col·lectiu.

3.2.1. Causes i Funcions dels Fets socials: Les causes dels fets socials cal buscar-les en el medi social  Els fets socials són constituïts per altres fets socials. La Funció dels fets socials és l’efecte i la repercussió que tenen sobre un individu o col·lectivitat. Les concomitàncies (correlacions) entre els fets ens ajuden a entendre altres fets. 4. La divisió del treball social: Objectiu: examinar la crisis moderna de la moralitat. August Comte: Societat més simples, activitats semblants i comparteixen experiències comuns i en conseqüències tenen valors comuns, mentre que la societat moderna tots tenen un treball diferent, i compartir experiències comuns i això en detriment les creences morals compartides necessàries per la societat (persones menys disposades a sacrificar-se en moments de necessitat social).

Universitat Autònoma de Barcelona 4 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Émilie Durkheim argumenta i vol demostrar que la tesi de Compte no es compleix i que la divisió del treball NO representa la desaparició de la moralitat social sinó l’aparició d’un nou tipus de la mateixa. -

Creació de vincles entre persones  Solidaritat mecànica: idea de comunitat, consciència col·lectiva, identificació grup social (societats primitives)  semblances socials. Lliga directament l’individu a la societat sense intermediaris. Sistema organitzat de creences i sentiments comuns a tots els membres del grup.  Solidaritat orgànica (societat industrial): estructura social diferenciada a través de la divisió social del treball: especialització (societats modernes). El que manté a les persones unides és la seva interdependència econòmica i el reconeixement de la importància de les aportacions alienes.  Basada en la diferenciació i interdependències socials. L’individu depèn de la societat, de les parts que la composen. Sistema de funcions diferents que uneixen els individus entre ells i amb la societat.  No existia la solidaritat orgànica perfecta: o Enfrontaments entre empresaris i treballadors o Excés d’especialització científica o Defectes en l’organització social o Crisi dels valors.

4.1.Mètode empíric: -

Volum: Número d’individus que composen la massa social.  Genera una major diferenciació interna i una complexitat moral. Densitat: moral i material 





Densitat material - procés de supressió d’espais buits entre individus i segments de la població, ciutats més poblades, millora del es comunicacions Densitat moral – inseparable de la material, major i més intensa interacció social, essent més, més pròxims, i més relacionats els individus tendeixen a crear per mitjà dels seus contactes un ritme de vida social més ric i intens.  Subproductes de la densitat poblacional. El creixement demogràfic posa en contacte diferents segments a partir d’aquest contacte no necessàriament han de crear una cosa nova, sinó que creen un inici de complexitat de valors i actituds, com també creences i una incipient divisió del treball. Densitat dinàmica: Divisió del treball genera més eficiència, fa que es generi més recursos i per tant provoca menys competència. I això fa sorgir més vincles, nous valors i més solidaritat moral.

Universitat Autònoma de Barcelona 5 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals

-

Patologies: Formes anormals que es troben en la divisió del treball. 1. Divisió anòmica del Treball: Situació en la qual les persones careixen de restriccions moral suficients, endèmic a la societat moderna però que sorgeix en moments de crisi social i política. Sense la forta moralitat comú de la SM, el criteri que estableix que és una conducta acceptable o adequada pot quedar confós. Tot i que la DdT suposa una font de cohesió No pot compensar el debilitament de la moralitat comú. Els individus poden deixar de sentir-se connectats als altres individus. Absència de regulació en una societat que celebra la individualitat aïllada i s’absté de dir a la gent què ha de fer. Per ell quan es dóna un buit d’interaccions socials es dóna un buit normatiu, moral. Durkheim considera que es una patologia, no és habitual, per ell la DdT genera possibilitats d’interacció social i moral enlloc de reduir a les persones a tasques i llocs de treball insignificant. Ell també demostra que la simple interdependència funcional i el contacte esporàdic NO son suficients per la creació de solidaritat social...És necessari quelcom més.

2. Divisió coactiva del Treball: És quan normes i expectatives que venen del passat poden obligar als individus, grups i classes a ocupar llocs de treball que no li corresponen. Les tradicions, el poder econòmic o d’estatus poden determinar qui executarà el treball sense importar el talent i les qualificacions. 3. Divisió mal coordinada del Treball: Quan les especialitzacions de les persones no generen una major interdependència sinó aïllament, llavors es quan la DdT NO genera solidaritat. 4.2.Diferenciació social Una visió diferent de la divisió del treball els economistes: no és l diferenciació els oficis, multiplicació de les activitats industrials...sinó és la diferenciació social que genera quests processos (arran de la designació de la solidaritat mecànica i de les societats segmentades). Una visió diferent dels autors contractualistes: No són un cúmul de decisions individuals i lliure, sinó que precisament son els cavis socials els que fan possible que les persones siguin lliures de signar contractes. És la diferenciació social que dóna peu a la divisió del treball. (Per Durkheim, primer és la societat i després l’individu, aquest no pot existir sense la societat).

Universitat Autònoma de Barcelona 6 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals 5.Justícia Social: Per tal que la DdT actuí com una força social aglutinadora i força moral en la societat moderna, s’han de fer front a les patologies. La solidaritat orgànica promou la unitat en tant que facilita el desenvolupament de les diferències de tal forma que es promogui també la seva interdependència. La clau de la justícia social es: -

“La tasca de les societats més avançades cal dir que es una obra de la justícia (...) El mateix que l’ideal de les societats inferiors era crear o mantenir una vida comú tant intensa com fos possible, en la que el individu arribes absorvir-se, el nostre és posar sempre més equitat en les nostres relacions socials, amb la finalitat d’assegurar el lliure desplegament de totes les forces socialment útils”.

5.1.Crim Segons Durkheim el crim serveix com una funció per ajudar a unir “membres de la societat”. Una acció no xoca la consciència col·lectiva, ja que és un delicte, però l’acció és un delicte, ja que commociona la consciència col·lectiva. Excepcions: hi ha ofenses a la consciència col·lectiva que no son considerats crims (ex.: Incest, infidelitat) són actes immorals però no representen una agressió a tendències fortament arrelades. -

-

Conclusió - Càstig (pena): La societat ja no castiga per venjar-se sinó per defensar-se. Castiga amb el fi de que el temor de la pena paralitzi les males voluntats. És una previsió reflexiva la que determina la repressió. Dos tipus de dret: Una societat de la solidaritat mecànica es caracteritza per llei repressiva i el crim seria castigat severament. Una societat orgànica de solidaritat es caracteritza per la llei de restitució o tractant de reintegrar al delinqüent de ou a la societat després del tractament.  Dret repressiu: La societat on el predomini estigui donat per el tipus de solidaritat mecànica llavors s’identificarà amb el dret repressiu, ja que la consciència col·lectiva és fort, el dret és imposat per la col·lectivitat.  Dret restitutiu: Les societats modernes no solament són més complexes, també representen un estadi més individualista en què es dilueix la consciència social col·lectiva. La consciència col·lectiva és més feble i l’ordre jurídic serà imposat pels grups socials derivats de l’organització de la Justícia, tribunals, jutges, policies entre d’altres. La pena restitutiva retorna l’estat de coses al moment anterior al crim, però individualitza l’ofensa, que ja no dóna lloc a la resposta de tota la societat. Com a conseqüència, sorgeixen aquesta nova forma de reacció penal i els nous desenvolupaments del dret relacionats amb la diferenciació i una individualització que exigeix un tractament que va

Universitat Autònoma de Barcelona 7 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals més enllà de la consideració purament mecànica de la solidaritat, i que dóna pas a una concepció orgànica. 5.2.Consciència col·lectiva: El conjunt de creences i sentiments comuns al terme mitjà dels membres d’una mateixa societat, forma un sistema determinat que té vida pròpia. És el tipus psíquic de la societat, tipus que té les seves propietats, les seves condicions d’existència, la seva manera de desenvolupar-se, com tots els tipus individuals, tot i que d’una altra manera. I l’atac a aquest consciència col·lectiva, és el que anomenem crim. 5.3.Suïcidi Es considera un fet individual, persona i privat, per Durkheim, si aconseguia que la sociologia pogués explicar un fet aparentment tan individualista, llavors es podria estendre el seu domini a fenòmens considerats com oberts dins de l’anàlisi sociològica. No estava interessat a entendre perquè un persona se suïcidava sinó en explicar les diferències en les taxes de suïcidis, per que un grup tenia una taxa de suïcidis mes alta que un altre? Refuta teories explicatives sobre el suïcidi: -

-

Psicopatologia Alcoholisme Raça Herència Clima Imitació Imitació ( Per Durkheim també s’haurien de donar en països veïns aquells països amb taxes molt elevades, i no es dóna, per a ell, la imitació explica una petita part però no pot justificar la diferència de taxes). Anar descartant per tal d’arribar a identificar les variables causals fonamentals).

Dos mètodes: -

Composició diferents societats i altres tipus de col·lectivitats. Observar canvis en la taxa de suïcidis d’una mateixa col·lectivitat al llarg del temps. Alguns resultats: Va investigar la taxa de cuicidi dins del seu propi país, França, així com Anglaterra i Dinamarca. En mirar la taxa de suïcidi en els tres països, Durkheim va observar el nombre de suïcidis per cada milió d’habitants. Ell va trobar que Anglaterra tenia 67 suïcidis per milió, França en tenia 135 i Dinamarca 277 per milió. La seva pregunta va ser: “Per què Dinamarca té una relativament..............

Universitat Autònoma de Barcelona 8 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals Aspectes que frenen el suïcidi:  Religió: Les persones sense afiliació religiosa es suïciden més que aquells que estan actius dins d’una religió. Els Protestants en realitat tenen una taxa de suïcidi més alta que els catòlics i els jueus.  Matrimoni: Persones solteres tenen una taxa de suïcidi més alta que les persones casades.  Militars: Els soldats tenen una taxa més alta de suïcidi que la població civil. Altres:  Pau/GUERRA: Hi ha una major taxa de suïcidis en temps de pau que en temps de guerra.  Economia: Major taxa suïcidi en temps d’inestabilitat econòmica i la recessió que en èpoques de prosperitat.  Riquesa: els individus rics tenen una taxa més alta de suïcidi.  Sexe: Els homes tenen una taxa més alta que les dones.  Ètnia: Els blancs tenen una taxa més alta de suïcidi que els afroamericans i qualsevol grup ètnic. Conclusió: Les explicacions a les diferencies en les taxes de suïcidis es troben en els fets socials  diferents grups tenen diferents sentiments col·lectius que produeixen diferents corrents socials i son aquestes les que afecten les decisions individuals. Els canvis en els sentiments col·lectius generen cavis en les corrents socials que a la seva vegada modifiquen les taxes de suïcidi. Dues corrents socials: -

Integració: afecció que tenim a la societat.  assegurada per l’element moral. Regulació: grau de constricció externa sobre les persones.  assegurada per l’element normatiu o reglamentari. Aquestes són variables i contínues: Quan són elevades o baixes els suïcidis tendeixen a augmentar.

*Suïcidi és un indicador social (no és un fet individual) que mesura el grau de cohesió d’una societat.

Universitat Autònoma de Barcelona 9 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals

5.3.1.Tipus de suïcidi:

INTEGRACIÓ Altruista

+

NO Suicïdi (equilibir)

-

Anòmic

Fatalista

REGULACIÓ +

Egoista

-

-

Egoista: Individualisme exagerat, no es respecten les normes. Altruista: excés de lligams socials, sense espai per la individualitat. Anòmic: societats en transició, manca de normes. Fatalista: No es poden assumir les exigències socials.

Ampliació: -

Suïcidi Egoista:  S’associa en contextos quan la integració social és massa dèbil.  Exemple de com fins i tot en els individus que es troben més aïllats i menús connectats, aquestes fets s’expliquen a través de les corrents socials.  Es troben en societats, col·lectivitats o grups en els que l’individu no està totalment integrat en la unitat social global. Es genera el sentiment de no pertànyer a la societat, ni la societat li pertany.  A desintegració social genera depressió i desil·lusió, la política sembla estar dominada per la futilitat, la moral es considera com una decisió individual i les filosofies populars emfatitzen la manca de sentit de la vida...  Grups fortament integrats fan allunyar el suïcidi, ofereixen als individuals, entre altres cises, un sentit ampli en les seves vides.  Més suïcidis entre solters que persones amb parella o amb família, i menys suïcidis, en moments de fervor nacional, de crisis polítiques o de guerres ja que aquests contextos doten als individus d’un major sentit a les seves vides... tot el que tenen en comú és el sentiment més o menys important de la integració.

Universitat Autònoma de Barcelona 10 Fonaments de la Sociologia – Paula Herreros Serravinyals

-

-

-

Suïcidi Al...