El cafe de la granota PDF

Preview

Summary

Resum El Café de la Granota de jesús Montcada...

Description

Un barril de sabó moll Tema Central: L'atzar i la venjança Personatges principals i caracterització: •

Pere Camps: cap del protagonista. És una persona violenta arrogant i dominant, que s'aprofita dels seus treballadors, en aquest cas de Florenci.

•

Florenci: Protagonista del relat. És una persona educada, treballadora i pacient i es un dels treballadors de Pere camps.

•

Marieta Peris: o també coneguda Gramola. És la xafardera més llesta del poble i amb les cuixes més ufanoses de la vila , com diu el narrador.

•

Cristòfol: el suposat narrador del conte que li narra la història a Jesús Moncada. És un home d'edat avançada.

Breu resum de l'argument: En Pere Camps, el cap d'un llaüt, ordena als seus treballadors que descarreguin el sabó moll que porten. En Pere com que sap que en Florenci es treballador i pacient i no rebutjarà la feina que li demani, així en Pere ordena en Florenci de mala manera que porti un barril de sabó cap a la botiga d'Adelaida. Però el mal temps s'apropava, de manera que en un moment donat va començar a ploure i a tronar. Un altre dels problemes era que la botiga d'Adelaida està situada a la part alta del poble, és a dir, que per arribar-hi havia de pujar tota la pujada. Però Florenci cansat o perquè se li va relliscar, el barril va sortit disparat cap abaix i amb ell es va emportar en Pere Camps, que en aquell moment anava cap a casa seva. I així a partir d'aquell dia, van anomenar al Florenci el Sísif. Delimitació de l'estructura: crònica Punt de vista: narrador en tercera persona omniscient. Determinació del to: Mode de presentació: relat Vocabulari: senalles: cabàs -Melitxa: petita formiga rogenca i per extensió, marrec.

La plaga de la Ribera Tema Central: la confiança i el destí. Personatges principals i caracterització: •

Jeroni salses i Santapiga: és l'agutzil de la seva vila des de fa trenta anys

•

Valerià: o també anomenat la plaga de la ribera. És un bon noi però no ho vol ser ja que des de petit sempre volia ser lladre, però quan ho intenta ser-ho sempre defalleix.

•

Elisenda: és la dona d'en Jeroni. És una bona dona tot-hi que de vegades tossuda.

Breu resum de l'argument: En Jeroni Salses Santapiga és l'agutzil de la seva vila des de fa trenta anys i escriu una carta al director de la presó per comentar-li la seva preocupació. Des de fa temps que al poble es volia enderrocar la casa de la Vila per construir-ne una de nova. Fins que un dia decideixen enderrocar-lo i començar les construccions de manera que la gent que hi treballa els hi toca emportar-se part dels documents del recinte per guardar-los fins que acabin les reformes. En el cas d'en Jeroni li toca a un presoner anomenat Valerià que és un lladre, tot hi que és una bona persona ja que ajuda a la dona d'en Jeroni, l'Elisenda, la qual va anar guanyant confiança en Valerià amb el pas del temps, ell no vol ser bona persona sinó ser un delinqüent. De manera que en Jeroni demana al director de la presó que com que ell i l'Elisenda no han tingut fills estan d'acord en gastarse els diners enviant-li en Valerià perquè aprengui alguna delinqüència la que ell vulgui. Delimitació de l'estructura: carta (narrador crea un diàleg amb la persona a qui s'adreça utilitzant interrogacions i exclamacions) Punt de vista: narrador es intern protagonista 1era persona Determinació del to: irònic i absurd Mode de presentació: discurs Vocabulari: desídia: Manca d'activitat per negligència o per incúria.

Espill: mirall

Absoltes i Sepeli de Nicolau Vilaplana Tema Central: la mort i les aficions Personatges principals i caracterització: •

Cristòfol: narrador de la història. Persona educada coherent i sensata.

•

Nicolau Vilaplana: protagonista de la història. És un personatge respectat pel seu poble i la gent pel que és veu el dia del seu enterrament.

•

La Clenxa: el barber del poble.

•

Florentí Veriu: una persona que viu al poble.

Breu resum de l'argument: El narrador ens explica l'enterrament mes conegut de la vila, el del oncle Nicolau Vilaplana. Com que el mossèn no estava al poble, es va haver de dur a terme l'enterrament al mateix dia i a la mateixa hora en que es celebrava el partit mes important de la lliga. Amb la qual cosa la majoria de la gent per respecte a l'oncle Nicolau, van haver d'anar a l'enterrament, però al mateix temps desitjaven que acabés la cerimònia per poder anar a veure el partit. Molta gent que estava en la cerimònia, es va començar a queixar i van dir que era obra de l'equip foraster, però tot hi així al final tot l'equip estranger

juntament amb l'arbitre van acompanyar l'oncle Nicolau al cementiri. Delimitació de l'estructura: crònica escrita en prosa, excepte un petit diàleg. Punt de vista: narrador intern Determinació del to: to irònic i sarcàstic sobre el tema de la mort Mode de presentació: relat Vocabulari: Absolta: responsori que es diu per als difunts. Ataüllar: veure de lluny alguna cosa, sense distingir-la bé. Blasmar: desaprovar, censurar algú per haver obrat malament.

Paraules des d'un oliver Tema Central: engany per aconseguir el que es vol Personatges principals i caracterització: •

lladre: narrador i personatge principal. Es un lladregot mentider sense escrúpuls.

•

Basilissa: la dona del lladre.

•

Isidre: és el botiguer i l'amo de les oliveres. En cap moment parla però és té entendre que està present al llarg del relat

Breu resum de l'argument: El lladre està robant les olives de les oliveres, però quan veu vindre l'Isidre de l'ensurt que s'emporta, el comença a tractar com si fos un amic de des de fa molt temps. Com excusa el lladre li diu que li havia dit a la seva dona que li digués que vindria a collir-i les olives, ja que es temporada i com que ell no té temps ja que està atabalat amb la botiga, ell s'havia oferit Delimitació de l'estructura: soliloquis Punt de vista: primera persona Determinació del to: irònic, fins al punt de la sàtira Mode de presentació: discurs Vocabulari:

Informe provisional sobre la correguda d'Elies Tema Central: la gasiveria del personatge d'Elies. Personatges principals i caracterització: el narrador, el ferrer Víctor Cardona, la

venedora de fruita, la vella Antònia i sobretot el protagonista del relat L'Elies. Breu resum de l'argument: El relat ens narra en tercera persona la correguda que va haver de fer l'Elies des de casa seva fins a la parada d'autocars. El narrador pregunta als veïns per saber més informació sobre la correguda com per exemple l'hora, però cap li dona una informació exacte. Però es veu que l'Elies corria per avisar al conductor de l'autocar, que no cal que porti les medicines que li havia demanat per a la seva dona, ja que el metge li ha dit que no durarà, que està a les seves últimes. Delimitació de l'estructura: informe Punt de vista: narrador extern, tercera persona. Determinació del to: irònic i sarcàstic, sobretot quan diu «serà el més ric del cementiri.» Mode de presentació: en un relat, descriptiu. Vocabulari: Guipava: veure

Futbol de Ribera Tema Central: crítica contra l'estat i el govern a travès del futbol. Personatges principals i caracterització: •

Cristòfol: narrador del conte

•

Ladislau Saboga: fotògraf

•

Oriol Castells: és l'autor del crit

•

Pràxedes: el propietari del cafè de la granota

Breu resum de l'argument: A maquinença, quan es va construir el camp de futbol, aprofitant l'hort devastat d'en Ramon, va quedar preciós. L'únic problema era que tenien el riu a tocar i cada vegada que jugaven i la pilota se'n anava fora, anava a parar al riu. Però el riu mai va afectar a l'equip del poble. Un diumenge del 1958 quan el riu Segre fluïa amb força, després de fer la foto de l'equip, que més tard estaria penjada en el cafè de granota, es va tenir lloc un partit contra un equip foraster. Des del primer moment l'equip foraster no parava de fer faltes, i l'arbitre no xiulava ni una de manera que els forasters van guanyar. Però Oriol castells quan va cridar contra el govern juntament amb tots els altres aficionats, el riu va pujar i va començar a inundar el camp, de manera que els jugadors del poble com que ja estaven acostumats van aprofitar l'ocasió per guanyar el partit, ja que els forasters en veure l'aigua es van quedar perplexos. Delimitació de l'estructura: crònica Punt de vista: narrador intern Determinació del to: Mode de presentació: relat

Vocabulari:

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues Tema Central: la lluita pels somnis, i la intriga per saber què hi ha després de la mort. Personatges principals i caracterització: •

Miquel garrigues: es el narrador de la història

•

Senyora mort: la receptora de la carta

•

Senyor Honorat: és l'apotecari que dibuixa l'embarcació d'en Miquel garrigues juntament amb alguns personatges nuus.

•

Dona d'en Miquel garrigues

•

capatàs: és el cap de la mina on el narrador treballa

Breu resum de l'argument: Miquel garrigues escriu aquesta carta a la senyora mort. Ell era un barquer que transportava la gent de banda i banda del riu però quan van haver de construït el pont, va haver de deixar el seu ofici i dedicar-se a la mineria. Un dia quan la seva dona l'envia a comprar medicina pe mal del genoll a l'apotecari, aquest quan veu que es en Miquel el fa passar a dintre per ensenyar-li una barca igual que la seva amb Caront de remer un personatge grec que transportava gent a l'altre vida. De manera que en Miquel li demana a la Senyora Mort si pot quan es mori treballar d'aquest ofici perquè així Caront pugui descansar. Delimitació de l'estructura: carta Punt de vista: narrador intern Determinació del to: pessimista i humorístic Mode de presentació: discurs del narrador, però amb un objectiu. Vocabulari: Arjau: (mot marítim) Barra de ferro o de fusta que, fixada a l'eix del timó d'una embarcació menor, serveix per a moure’l. Escat: Peix selaci del subordre dels esquals, amb el cos aplatat i de forma romboïdal i el cap rodó, semblant a la rajada i al tauró. Fotimer: Gran quantitat, abundància....