Els cinc pilars de l’Islam o arkan PDF

Preview

Summary

apunts...

Description

Els cinc pilars de l’Islam o arkan. I. Professió de fe o Shahada. “Dono testimoni que no hi ha déus sinó Déu i que Muhàmmad és l’enviat de Déu”. La professió de fe és el credo de l’Islam. Si és expressada amb intenció sincera davant dos testimonis musulmans és la forma com una persona entra a formar part de la comunitat musulmana. Aquest credo expressa que no hi ha res important fora de Déu i l’adhesió a Muhàmmad qui va rebre la revelació. És present al llarg de tota la vida de la persona musulmana, és el primer que escolta un infant musulmà quan neix i és l’últim que diu una persona musulmana abans de morir. II. Oració ritual o Assal·la. L’oració ritual es realitza cinc cops al dia: a l’alba, abans de la sortida del sol; al migdia, salat; a la tarda; en pondre’s el sol, i quan ja és negra nit. L’oració és un moment de trobada amb Déu, és un moment diferent a la resta de moments del dia, ha de ser pur. Puresa que afecta tant a la persona que prega com el lloc on es prega. La persona, abans d’iniciar la pregària, realitza un rentat ritual. Es renten les mans, la cara, les orelles, el coll i els peus, per aquest ordre. Tot i que és recomanable que l’oració es faci a la mesquita és pot fer a qualsevol lloc net, raó per la qual es fan servir catifes. L’oració es fa seguint un ritual especial en el que es reciten determinades pregàries, normalment pertanyents a l’Alcorà, i es realitzen uns moviments corporals. La persona musulmana prega amb l’ànima i el cos, en direcció a la MECA. L’oració musulmana és alhora una pregària d’acció de gràcies i d’adoració a Déu. III. L’almoina legal o Al-zakat. A l’Alcorà freqüentment es mencionen juntes l’oració i l’almoina, la primera és l’expressió de les obligacions que tenen les persones amb Déu i la segona de les obligacions amb les persones més necessitades.

L’Alcorà prescriu una almoina legal, una mena d’impost religiós que havia de pagar tot membre de la comunitat musulmana a les autoritats religioses, les quals destinaven aquests diners a ajudar als més necessitats. Actualment l’almoina és una exigència religiosa i moral de caràcter voluntari. IV. El dejuni del mes de Ramadà o swan. Durant el mes de Ramadà, el novè del calendari musulmà, en el que es commemora que Muhàmmad va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu fer dejuni. Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure, fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta del sol. L’obligació de fer dejuni s’estén a totes les persones musulmanes que han arribat a la pubertat i que estan sanes. No tenen obligació les persones malaltes, dements, d’edat avançada o que es troben de viatge. Tampoc estan obligades les dones en estat de gestació o lactància. V. El pelegrinatge a la Meca o Al Hajj. El pelegrinatge a la Meca és obligatori per a tota persona musulmana un cop en la vida, sempre que tingui salut i els recursos necessaris per a realitzar el viatge. Els ritus prescrits per aquests dies són diversos, comencen amb l’expressió de la seva intenció de complir-los. Un cop purificats, els pelegrins i les pelegrines es vesteixen de blanc i visiten el Temple de la Ka’ba, centre de l’univers musulmà, allí donen un nombre determinat de voltes, en direcció contrària al sentit de les manetes del rellotge. Després es traslladen cap a la vall d’Arafat, on comencen els ritus del Hajj , es a dir, el rebuig del pelegrins per tot allò que representa el dimoni alhora que es manifesta el desig, el proposit, la voluntat de seguir Déu. La fi del pelegrinatge coincideix amb l’Aïd-al-kabir, festa que es celebra a tot l’Islam i en la que es sacrifica un animal, per recordar el sacrifici que van fer Abraham i el seu fill....