Historia medieval, toda la teoria PDF

Preview

Summary

Download Historia medieval, toda la teoria PDF

Description

Història Medieval (segles VI-XIII)

Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Filosofia i Lletres Curs: 2005/06 Professors: Fèlix Retamero i Antoni Virgili Codi: 28857 (troncal)

Temari:

●

Tema 1: Roma, un estat antic. L'ordre de 'Imperi: pax i moneda. La fi de l'Imperi d'occident. L'Imperi d'orient

●

Tema 2: L'Església, un regne d'aquest món. L'Imperi, cristià. La creació d'heretges. La fixació de les pautes de la reproducció humana. El cas del bisbe enamorat i el del que comptava porcs (segles IV-IX)

●

Tema 3: Després de l'Imperi: els nous estats a l'Europa occidental (segles VI-IX). Les migracions “bàrbares”: el cas dels gots. Els nous poders: què era un regnum? La qüestió dels intercanvis. La tesi de Pirenne.

●

Tema 4: Islam, albergínies, àrabs i berbers a la Mediterrània (VIII-X). Muhammad, l’enviat de Déu. La constitució de l’estat islàmic. La migració pagesa àrab i berber Al-Andalus, uns estats que es feien i es desfeien.

●

Tema 5: Pràctiques agràries i alimentació pagesa abans dels feudals a l’Europa occidental. El culte i l’inculte a l’alta edat mitjana

●

Tema 6: El context històric en la gènesi de l’ordre feudal. La fi de l’Imperi Carolingi

●

Tema 6: El context històric en la gènesi de l’ordre feudal. La fi de l’Imperi Carolingi. La presència dels normands a occident i els seus efectes. El espais feudals i els àmbits de la senyoria: els castells. Les institucions i les relacions feudovassallàtiques

●

Tema 7: La captura del treball pagès: de la fiscalitat estatal al a renda feudal. Les relacions de producció. Roturacions i creació de l’espai rural. La renda i les formes de domini i control de l’espai pagès

●

Tema 8: L’església: una institució universal en l’ordre feudal. El Moviment de Pau i Treva de Déu. La reforma Pontifical i el conflicte de les Investidures. El naixement de la idea de croada

●

Tema 9: L’expansió de l’ordre feudal per conquesta: Les Croades i els seus efectes: Terra Santa, al-Andalus i el Drang nach Osten alemany. Els Ordes Militars. L’aristocràcia, l’església i la formació dels regnes croats

●

Tema 10: La gènesi de les monarquies feudals: Institucions i òrgans de govern. La França Capeta; l’Anglaterra normanda (imperi Angeví) i el Sacre Imperi Romanogermànic

●

Tema 11: Les ciutats medievals en el feudalisme. El comerç llunyà. Els grans centres del comerç internacional: la Mediterrània, la Bàltica –Hansa- i les Fires de Xampanya. Mètodes i pràctiques mercantils. Les finances. Els centres artesanals i els gremis. El patriciat urbà i els òrgans de representació. Les universitats

Tema 1: Roma, un estat antic. L'ordre de 'Imperi: pax i moneda. La fi de l'Imperi d'occident. L'Imperi d'orient Entre els anys 250 i 270 l'Imperi romà estava col·lapsat. Tenia problemes en la frontera: col·lapse militar. Durant la segona meitat del segle III començant a aparèixer els tirants (persona que reclamava l'autoritat política sense tenir cap legitimitat. Es volien auto proclamar emperadors). Entre els anys 260 i 268 zones de la Gàl·lia van estar fora del control romà. Entre els anys 260 i 270 es produeix una usurpació del poder a Palmira per part de Zenòbia. Després de la mort d'Alexandre Sever (222-234) l'Imperi va caure en un estat d'ingovernabilitat anomenada Anarquia. En menys de 50 anys van haver-hi 25 emperadors amb substitucions violentes. El nomenament de l'autoritat política era assumpte dels militars. Un altre factor d'inestabilitat eren les incursions dels Bàrbars. A aquest període se'l coneix com “la crisi del segle III”. Els cronistes romans tenien la tendència a exagerar els fets i a explicar-los de forma apocalíptica. És una època que es viu una situació d'incertesa, por, pèrdua del to comercial, s'exceptua la ruralizació i la moneda perd el seu ús. Estrictament aquests problemes eren deguts a una crisi d'autoritat política, però no tenen perquè veure's com una crisi global. Cap a finals del segle III apareix una figura important. Dioclecià es proclamat emperador per part de l'exèrcit a Nicomedia (Orient). Amb Dioclecià tingueren lloc una sèrie de reformes de gran abast a l'Imperi, sobre com s'organitza l'Estat romà per millorar els problemes. Tingueren lloc reformes a l'administració de l'imperi a nivell civil i militar. Es reformà l'organització del cerimonial imperial. En quant a les reformes administratives destaquen: Inici de la Tetrarquia, que dividia l'Imperi en dos: l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'occident.

· ·

A cada part hi havia un August (a Orient Dioclecià i a Occident Maximià).

·

Es van nomenar dos Cèsars, que eren uns personatges associats a l'Emperador i eren la persona designada per succeir cadascun dels August.

·

Per sota els Cèsars hi havien els Prefectes, al capdavant de les Prefectures. La Prefectura de la Gàl·lia englobava la Gàl·lia, Britània i Hispània.

· ·

Dins les Prefectures hi havien les Diòcesis. Per últim dins les Diòcesis hi havien les Províncies. A Hispània hi havien: La Beatica, la Tarraconensis, la Carthaginensis, la Gallaecia i la Mauritania Tingitana.

Aquestes reformes tenien com a finalitat organitzar de forma regular les recaptacions d'impostos, per garantir el menjar a les ciutats. L'Estat havia d'assegurar uns circuits per tal que les matèries arribessin a les ciutats, lloc on vivien els funcionaris i tots aquells que

treballaven per l'Estat. La ciutat era la plasmació de l'Estat. En el moment que l'Estat no es veu capaç de garantir aquest subministrament, l'Estat s'enfonsa. El sentit de les reformes eren per assegurar la circulació massiva d'aquests aliments. Els Prefectes tenien la responsabilitat fiscal i judicial i havien d'assegurar la circulació de matèries cap a les ciutats. L'Estat tenia una gran mobilitat. Es desplaça d'un lloc a un altre. Sense la presència física de recaptadors o funcionaris, no hi havia autoritat imperial. Havien de vigilar i forçar perquè això es produís. Organització de l'exèrcit imperial ·

Lumitaeri: tropes mòbils. Tenen com a missió protegir els limes, terres frontereres de l'Imperi on l'estat perdia autoritat.

·

Comitatensis: es desplacen amb el comitatus, tot el segui imperial.

·

Auxilia: tropes amb funció policial.

Cerimonial de la cort Una característica molt generalitzada en els estats antics és una tendència a fer més sofisticat el cerimonial quan l'Estat està assentat. El cerimonial romà mostra la figura del cap de l'Estat com una presència notada però menys visible de l'emperador, però no per Això menys notòria. Davant l'emperador s'havia de fer la Prostatio (la gent s'havia de posar al terra). Aquest ritual formava part d'una assignació de qualitats divines. Totes aquestes reformes de l'administració volien garantitzar que el flux de matèries no produïdes per l'estat circulessin per tot el territori amb normalitat. Com s'assegura l'Estat que hi hagin productes? Amb la fiscalitat que requereix tres pasos:

· ·

Regularitat (qüestió fonamental)

·

Càlculs (necessites uns especialistes)

·

Cens (a qui els demanes els productes)

Això requereix una gran organització molt complexe i una actualització constant de les dades. No es podia improvitzar en la recaptació dels impostos. La fiscalitat produïa un gran desgast organitzatiu. Els dos grans enemics invisibles de l'Imperi eren el temps i la distància. Durant la Tetrarquia es van intentar trobar solucions per aquests problemes. Com s'organitza la columna vertebral de l'imperi? Hi ha una operació dins l'Imperi que s'ha de repetir de forma diària i l'Estat ha de vigilar

que sigui efectiva arreu i de forma continua. La fiscalitat. L'octubre del 301 Dioclecià dicta una Edicte anomenat: “Edicte de preus de Dioclecià”, en llatí Edictum de pretiis”. Aquest document és una llista de productes d'interès estatal. Al costat de la llista trobem l'establiment de mesures legals per a totes les matèries. Això vol dir que totes les matèries tenen una igualació en unitats expressades en forma de diner. Llana d'Asturies Pernils

1 lliura

100 denaris

1 atal panda unum

20 denaris

Les mesures no eren universalment reconegudes per igual. L'Imperi no pot tractar amb mesures variables. L'Estat ha de trobar mesures estandarditzades arreu. El tercer pas és fixar el preu, una simple qüestió tècnica. El fet de fixar un preu es fa per poder sumar productes en una mateixa moneda. Aquesta era una operació essencial, utilitzar un únic llenguatge per gestionar els productes. Aquesta era la columna vertebral de l'Imperi. Qualsevol moneda podia significar: 1 denari

1 pes de metall

1 denari

1 Peça rodona

1 denari

Unitat de compte

En concepte d'un impost per la fabricació de la moneda els estats medievals incorporaven un impost dins el cost de la moneda. Una moneda no era mai 100% de plata, sinó tan sols una part. En funció de les necessitats de l'estat la part de plata augmentava o disminuïa. La moneda té dos valors: el valor intrínsec (valor real de la peça) i el valor nominal (el valor que li donem a la moneda). Aquesta relació sempre és arbitrària. La gran clau del poder polític medieval era: ·

Els pagesos són els que paguen impostos. Per aconseguir la moneda han de vendre els seus productes. Per tant: ·

Els diners que l'Estat paga als funcionaris, serveixen per pagar els productes dels pagesos i per tant, quan els pagesos han de pagar els impostos a l'Estat, l'Estat torna a rebre els diners que havia donat als funcionaris.

Els pagesos han de fer tot un procés per obtenir el gra. Amb el gra han de: ·

Emmagatzemar un part. Destinat als intercanvis.

·

Pel consum propi.

·

Per la llavor de la pròxima collita.

Mobilitat de l'autoritat política L'emperador Maximià va organitzar una expedició entre els anys 296 i 298 que va suposar el seu trasllat des de Roma, passant per la Península Ibèrica fins arribar al nord d'Àfrica (part septentrional). Aquest trasllat massiu de la cort es produí per tal d'anar a una zona on la presència imperial era quasi inexistent i així poder posar ordre. Immediatament després de restablir l'ordre a la zona es va crear una circumscripció romana nova, la Mauritania Tingitana adscrita a la diòcesis d'Hispània. Com es va reflectir la victòria romana al territori? Un segle abans d'aquesta victòria, hi ha notícies de com s'organitzava la presència de Roma en alguns sectors del nord d'Àfrica. A Anatòlia els romans també tenien problemes d'ordre. Es diu que en determinats llocs es van reunir representants de l'Imperi i els “principes” d'unes “gentes” per tal de fer valer l'autoritat de l'estat. Aquestes reunions es denominen “colloquium”. Hi feien intercanvis de presents, que servien per sancionar la conseqüció d'un acord. Aquest acord es denomina “pax”. En aquestes reunions es parlaven de: ·

Impostos: sobre què han de pagar, les quantitats, els productes que han de pagar..

·

Quina contribució faran a l'organització militar de l'Imperi.

·

En quines condicions queden sotmesos els pobles amb els romans

Les condicions d'aquests pactes podien variar. Estaven subjectes a continus canvis i a les possibilitats de ser trencats. Es creaven “estatuts” diferents per cada zona. En les zones llunyanes, remotes, la presència dels romans eren fluctuants. El mapa de l'Imperi romà era un mapa canviant, variable d'un any a l'altre. L'Estat per fer complir els acords havia de ser físicament present. Per què obligant a fer trasllats de persones? És més fàcil fer comptes en espais plans i controlar la població en espais oberts que no pas en espais de difícil accés.

Com s'organitza la presència de l'Estat a les zones centrals de l'Imperi? A partir d'una documentació emesa per l'Imperi d'Orient podem saber com s'organitzava l'Imperi a finals del segle IV. Eren lleis imperials. En aquestes lleis es diu: ·

Quins són els problemes que es troba l'Imperi per organitzar el territori.

·

Com els intenta solucionar.

·

Com a mig termini la solució es converteix en un problema major.

325 dC

En aquesta llei es prohibeix una pràctica coneguda com a “superexactione”: prohibir que qualsevol persona afegís quantitats de diners de forma il·legal sobre la recaptació legal. Una part de la recaptació que no passava comptes. Prohibia les pràctiques fraudulentes. 332 dC Aquesta llei revela l'inici del problema central del funcionament de l'Imperi. Es reconeix quin és el subjecte fiscal, a qui es reclamen els impostes. D'això se'n diu “colonus” (pagesos). La cosa nova és que els colonus han de quedar fixats en un territori, l'”origo”. Els pagesos no es poden moure d'allà on són originals. La preocupació de l'estat per saber el lloc on han nascut els colonus es diu “conditio nascendi”. L'Estat començava a tenir problemes perquè els objectes fiscals no marxessin. Amb aquesta llei intentà que els pagesos es quedessin per sempre en un lloc fix. 357 dC L'Estat no se'n va sortir. L'any 357 dicta un altra llei: l'obligació que qualsevol transacció de terres que es fes havia d'incloure els colonis que hi treballaven. Amb aquesta llei volien fer inamovibles als colonis. Fins la segona meitat del segle IV els colonis no van poder ser comprats ni venuts. 371 dC Una nova llei introdueix canvis substancials. Permet començar a caracteritzar quins són els trets de la societat antiga tardana. Es fa una equiparació legal de pagesos i esclaus “rustici censitique servui”. No hi ha tracte legal diferent entre pagesos que no podien ser venuts i amb els que sí que podien ser venuts. L'estat els considera a tots iguals. L'estat decideix que els seus interlocutors fiscals no seran els colonus. Els colonus no han de pagar impostos. Considera que tots han de servir la terra. La terra té el dret de ser servida. L'Estat decideix fixar-se en una altra gent per pagar els impostos, els patronus, membres de famílies relacionades amb les altes jerarquies de l'Estat, que sovint són els latifundistes. Tenien espais agraris extensos i repartits per tot l'Imperi. Aquestes possessions estan treballades pels pagesos. L'Estat ja els considera adscrits a la terra. Converteix els patronis en subjectes fiscals. Hauran de fer dues coses: ·

Pagar els impostos

·

Recaptar els impostos dels seus pagesos

El que fa l'Estat és simplificar els procediments. Delega la feina de recaptar els impostos als patronis.

BIBLIOGRAFIA · Autonomy and tribute: mountain and plain in “Mauritania Tingitania”, Rege de l'Occident. B D Shaw. Pàg 66-84

Tema 2: L'Església, un regne d'aquest món. L'Imperi, cristià. La creació d'heretges. La fixació de les pautes de la reproducció humana. El cas del bisbe enamorat i el del que comptava porcs (segles IV-IX) Durant aquest període paral·lelament es dóna un fet importantíssim i que determinarà els segles següents. Això s'inicia al 312 amb Constantí i la seva conversió al cristianisme. Aquesta religió es convertí en l'oficial a l'Imperi. Aquest fet serà decisiu i iniciarà un període de molts segles amb un problema: la incapacitat de separar el poder polític i el religiós. Hi ha un moment decisiu al segle IV amb Teodosi el Gran. En aquest període té lloc l'expansió a tot l'Imperi del culte cristià. Hi ha lleis on s'inclouen disposicions religioses. Aquesta expansió té un tret característic a l'Occident: organització, centralització dels llocs de culte relacionat amb la veneració dels morts, els sants i les relíquies. Aquest era un llarg intent dels bisbes per dominar aquest culte organitzat a través de la veneració als morts, els ants i les relíquies. Era una projecció culte de com estava organitzat l'Imperi. El sant “Patronus” (una mena d'intermediària entre el món dels vius i Déu) havia de passar comptes, recollir impostos. També era conegut com a patrunus la persona encarrega de vetllar per l'organització dels culte, el bisbe. La veneració dels morts no era una cosa nova, sinó que lo nou era el culte als sants dins la jerarquia eclesiàstica.

BIBLIOGRAFIA · El culto a los santos, Peter Brown

El culte als sants era propiciat i organitzar per les jerarquies de l'Església. Les conversions no van ser massives. Van afectar a les famílies que més aprop estaven de l'Estat: conversió de les “elits”. L'expansió del culte cristià serà un procés molt llarg. La doctrina catòlica no estava formada del tot. Bàrbars Què són els bàrbars? No hi ha res substancial que permeti tractar la gran diversitat de grups humans que hi havien com una mateixa cosa, a no ser els cronistes llatins. Els bàrbars eren grups humans amb llengües diferents, cultes diferents... Únicament poden ser englobats sota un mateix nom si ets un cronista romà. Tenen en comú el no ser romans. No es coneix gran cosa sobre aquests pobles. Aquests pobles bàrbars es dedicaven a les migracions. Tenien un poder militar. No se sap perquè es movien. Tampoc s'explica perquè aquests grups mentre es movien creant formes de poder polítiques específiques que acabaran en dinasties (visigots). Tampoc s'explica perquè es dividien en grups.

Al 410 va tenir lloc el saqueig de Roma. Va sacsejar l'Imperi. Els cronistes ho van descriure com un fet apocalíptic. Provocà la fugida de l'emperador Onori. Va tenir conseqüències importantíssimes en la constitució de la doctrina ortodoxa cristiana. Alaric va saquejar Roma. Alarit va demanar a l'emperador que el nomenin “magister milirus”, el cap de l'exèrcit. Ell volia formar part del mateix Imperi. Volia establir connexions familiars, amb el repte de Gal·la Plàcida (de la família imperial). La negativa de l'emperador va provocar el saqueig. Al 410 es van anar a la Quitània després del saqueig de Roma. Al 418 es va signar un pacte entre representats romans i els gots de Quitània. La forma jurídica del pacte es coneix amb el nom d'hospitalis. Els gots són incorporats a l'Imperi amb un estatus que apareix com “foederati” que reben un “foedus”. En què consisteix el pacte? L'Estat romà confirma l'establiment dels gots en aquesta zona. Reben terres per que visquin “sortes”. Aquestes sortes són perquè s'instal·lin i són concessions fiscals. En virtud d'aquest acord els gots es fan gestors de l'Imperi. A contrapartida els gots han d'organitzar els impostos i tropes que formin part de l'exèrcit romà. Aquests federati van participar amb l'exèrcit romà a la Vall de l'Ebre contra inclusions dels “bagaudae”, grups molt heterogenis formats per fugitius, gent perseguida, bàrbars, quer s'organitzen militarment i poden arribar a ser una amenaça per l'Imperi. A més van participar en l'última presència militar consistent de l'Imperi dins la Península Ibèrica, a la Bètica, al 421, contra uns altres bàrbars, els Vàndals. Van perdre els romans, derrotats per “Bonseric” i aquests vàndals després de derrotar els romans al 425 arriben a les Balears, per passar al 429 l'Estret i arribar al 430 a Cartago, un funden una nova dinastia. Aquests vàndals havien entrat al 409 a la península, pels Pirineus, amb els sueus, alans i vàndals. En el context d'una usurpació (pugna per la dignitat imperial). Al 407 algú sense cap importància va ser proclamat a Britania emperador per l'exèrcit. Aquest home de condició honesta, Constantí III, va fer desaparèixer l'autoritat legítima de l'emperador de la Gàl3lia i al 409 va enviar el seu fill Constant amb el militar Gerontius a Hispània per fer fora una dinastia que havia usurpat el poder. Els sueus, vàndals i alans van entrar com a aliats de Constant i van proclamar un altre emperador, Màxim, al 411, que durà dos anys. Tot acaba malament. A ...