JANE Addams 1860 Vida i projectes PDF

Preview

Summary

JANE ADDAMS 1860 – 1935REVOLTA DE HAYMARKET Des de 1/5/1886 reivindicació de la jornada laboral de les vuit hores 3/5 Batalla campal entre vaguistes mobilitzats i esquirols. Una companyia de la policia sense cap avís va començar a disparar gent: 6 morts i desenes de ferits El 4/% durant la manifesta...

Description

JANE ADDAMS 1860 – 1935 REVOLTA DE HAYMARKET -

-

-

Des de 1/5/1886 reivindicació de la jornada laboral de les vuit hores 3/5 Batalla campal entre vaguistes mobilitzats i esquirols. Una companyia de la policia sense cap avís va començar a disparar gent: 6 morts i desenes de ferits El 4/% durant la manifestació pacifica, la policia comença a reprimir violentament. Algu va tirar una bomba que va matar un policia. La policia va començar a disparar morint un Munt de gent xifra indeterminada Judici: Comença amb 31 encausats. Dels que en queden 8 treballadors anarquistes significats (diversos editors de revistes i diaris…) 5 van ser condemnats a mort, tres a cadena perpetua. La majoria podien demostrar que ni tan sols eren presents el dia de la bomba. Màrtirs de Chicago pel moviment obrer 1886 Llei Ingersoll que establia la jornada de 8 hores Posteriorment, aquest fet donà lloc a la commemoració del 1/5, el primer de Maig. Considerat posteriorment, en la majoria de països democràtics, el Dia Internacional dels Treballadors (a excepció d’EUA, Regne Unit i Andorra)

Condemnats a mort: -

Georg Engel Adolf Fischer Albert Parsons Hessois Auguste Spies

Cadena perpètua -

Samuel Fielden Oscar Neebe Michael Swabb

PARE D’ADDAMS -

John Huy addams Empresari Familia humil assentada, procedent de la migració “self made man” President del Second National Bank a Freeport Illonis Director del Galena and Chicago Union Railroad i del Illinois Central Railroads Fundador de la mutual Fire Insurance Company Fundador del partit Republicà a Illinois Amic personal de Lincoln 16 anys de senador Fortes conviccions contra l’esclavistes. Participa a la guerra civil Fortes conviccions religioses puritanes de fet apassionat de la cultura pacifista Preocupació pels immigrants i els treballadors.

Funda la Hull House, tot imitant el Toynbee Hall. Quan va estar a Londres va conèixer el Toynbee Hall i va decidir fundar la Hull House a Chicago. Ella no coneixia Chicago ja que va néixer a un poble molt rural. Per localitzar la casa va caler assessorament de diversos residents i l’exalcalde de Chicago. Ella havia vist un local que li pareixia bé però era incapaç de localitzar-

lo. Abans havia estat ocupada per la fabrica, havia estat una botiga de mobles de segona mà i en un moment va ser de les Germanetes del pobres. Tenia una reputació de casa embruixada fins ara respectada pels inquilins que vivien en el segon pis que mantenien un càntir ple d’aigua a les golfes. La seva explicació d’aquest costum tan estrany va ser la creença que un fantasma no podia creuar l’aigua corrent. El coneixement apareix per tal de poder intervenir en aquesta realitat. Jane Addams no té una actitud científica, té una intenció intervencionista. La seva parella Starr i ella van instal·lar-se amb la minyona la qual va convertir-se en una peça molt important de la Hull House ja que parlava i connectava amb els del barri a diferència d’elles. L’Addams es trobava molt distant de la gent del barri. El Chicago d’aquells temps té un creixement molt ràpid i una industrialització molt gran també. Arriba molta gent que no acaba de ser del tot integrada (gent que ve del món rural a la ciutat). És una ciutat plena de gent nouvinguda i la manera de treballar i la col·laboració en la industria és fa mitjançant persones que treballen a casa seua a “preu fet” i les condicions laborals són complicades. DIVERSITAT CULTURAL Més enllà de la pluralitat cultural i de recursos culturals, bàsicament hi ha gent italiana (de diferents parts d’Itàlia) d’irlandesos, jueus centreeuropeus jueus, gent de Txèquia especialment, escandinaus. Associació Nacional pel Progrés de les Persones de Color NAACP el 1909. Cofundat per Jane Addams i gent important de la ciutat per vetllar pels interessos de les persones afroamericanes. Però tampoc es que la Jane s’hi impliqui massa. INFLUÈNCIES INTEL·LECTUALS -

-

-

Reivindica molt el seu pare. Reivindicar el pare significa reivindicar molt els seus valors en molta part religiosos i ascètics. Seguint una mica el socialisme utòpic. Al Club de Ciències Socials de la Hull House (un grup de la discussió política) porta gent del moviment obrer, fundat per un obrer de la Hull House. Vistes il·lustrades (per exemple Kropotkin) Fortes conviccions religioses (importants en la seva socialització a casa i a Rockford on li inculquen l’esperit missioner) A 20 anys de la Hull House explica la visita de Tolstoi (anarquisme cristià) i la impossibilitat d’entendre’l. El Tolstoi caracteritza l’Addams com una propietària rural absentista ja que explota les persones de les seves terres per tal d’obtenir diners per la Hull Hoise. Insisteix en que no és socialista. Socialisme entès com aquell que es revela contra el capitalisme. Ella assegura que és pragmatisme.

PRAGMATISME DE ADDAMS -

Elecció en funció de l’eficàcia de les accions en lloc del respecte del principis. Més atenció al resultat que a la doctrina. En l’àmbit del coneixement (típicament americà): coneixement en funció de l’eficàcia més que de la veritat: si els plantejaments són falsos però resol el problema ja està bé.

-

Charls S Pierce (gramàtic, pare de la semiòtica) John Dewey (filòsof i pedagog, amic d’Addams) i William James (psicòleg) Dewey “l’aprenentatge ha de ser per l’acció. L’ensenyament és la vida, l’escola és la societat.”

TREBALL SOCIAL: A DIFERÈNCIA D’ALTRES INICIATIVES DE BENESTAR SOCIAL (AJUDA I REFORMA), JANE ADDAMS NO VOLIA QUE ES TRACTES E CARITAT I FILANTROPIA. A DIFERÈNCIA DE LA CARITAT DE SANTA FRANCESCA CAPRINI. A diferència d’altres plantejaments que pretenen fer caritat, que són actes de pura filantropia, l’Addams creia que s’havia d’ajudar a la gent sense fer-ho des de la caritat. Fa un plantejament crític respecte els que sí que ho fan, que en aquell moment els que tenien més rellevància en aquest aspecte són els catòlics en molt bona part capitanejats per la Francesca Caprini, que fan caritat seguint la lògica catòlica. Tant l’Addams com la Mery Richmon són considerades les inventores de l’assistència social (una a Chicago i l’altra a Washignton) d’una manera singular, mitjançant dones que volen ser professionals que estan molt ben formades i que volen ser professionals de certes coses que en aquella època les dones no estaven acostumades a ser. Com no es tracta de fer caritat, que incorpora molts d’elements sentimentals, per ella era incorrecte. No es tracta tant d’això si no d’ajudar la gent de forma més objectiva i científica. Aquí apareix la ciència com un mètode o instrument per fer possible l’ajuda on els sentiments són obstacle. Es tracta més de fer justícia que bones obres. El treballador social actua com a “gestió d’empreses”. S’es més eficient quan no tens una relació sentimental. Fa critiques a la caritat observant la seva jerarquització i compassió. Addams acaba expandint-se Addams considerada l’assistent social més notable de Chicago, va contribuir a fer del treball social una carrera professional per a les dones. Addams creia que per donar una assistència social una base professional les dones de classe mitjana havien d’acabar amb la seva organització mental de caritat sentimental. Sabia que el primer que havia de fer era evitar que els actes de compassió es posessin al servei moral de l’actor pel que crea Hull House. Un invent britànic, un centre comunal on els treballadors podien prosseguir la seva educació... TREBALL SOCIAL: A DIFERÈNCIA DE MARY RICHMOND, QUE ORGANITZÀ UN SISTEMA DE VISITADORES PROFESSIONALS, QUE ATENEN PARTICULARMENT ELS CASOS, COM ENCARA PASSA MAJORITÀRIAMENT A L’ACTUALITAT. Entre ella i la Richomnd hi ha una diferència important. La Richmond el que va fer va ser organitzar un sistema de visitadores professionals que tenien particularment els casos, la relació entre treballador i client era més emblant a una psicològica. Atenia als problemes particulars sense tenir en compte les dimensions socials. Pensa en una formació o professió per aquelles persones que volen treballar-ho. La Hull House és una residencia de dones estudiants que treballen i col·laboren sense remuneració Les quals son les encarregades de les tasques del centre social i dels estudis (informes) de la feina de divulgació dels problemes socials diagnosticats amb els seus estudis i útils per a la seva carrera i que serveixen per pressionar a les autoritats per legislar i administrar ja que els tracten com a problemes socials. En això estan molt condicionades per la seva classe benestant des d’on observen molts problemes. Per altra banda també busquen

ajuda en filantrops. Moltes d’aquestes estratègies i formes de uncionar serviran de base per formar i desenvolupar en la modernitat l’estat del benestar amb el New Deal. Tenint-les en consideració, majoritàriament dones, amb formació, Per una banda la Hull House té una funció que és acollir a dones que troben a la Hull House una alternativa al seu destí d’esposes i mares de família i que difícilment s’haguessin pogut formar i establir d’una altra forma i permet vincular els seus estudis amb els problemes que observen dins la Hull House. Per altra banda, ajuda el barri en el sentit de que es facin efectives unes polítiques i en el sentit de tenir clares les idees de que no es tant segur un tema de filantropia o caritat si no que és un tema de conèixer les teories i que s’han d’estudiar amb unes tècniques i unes eines molt lligades a la universitat i que fa servir la gent de la sociologia. ORDRE I CIUTAT L’Addams és un perfil particular, igual que els sociòlegs de la universitat de Chicago que faran més tard sociologia urbana, molts d’ells són de pobles petits que tenen l’experiència de la ciutat el qual és un xoc controlar. Es gent que ve d’un medi més harmònic i ordenat que es troba en la ciutat, un lloc molt gran en el que hi ha molta densitat de població i, a més a més, és un lloc en el que hi ha molta gent diversa. És el medi plural per excel·lència. Apareix com un lloc on no hi ha manera d’entendres on inclús estant tan just la gent porta vides completament separades. La idea que en un entorn harmònic i cura ajudaria a regenerar la població era una idea vigent per a Jane Addams, i la Hull House a Chicago, destinada a rebre aquells immigrants i estrangers que quedaven al marge del sistema, als quals se’ls ajudava a introduir-se mica en mica en aquest, per comprendre les profundes arrels morals amb que els problemes de la vida a les ciutats modernes eren vistos pels ulls americans (de classe mitjana). D’aquesta idea apareix el concepte d’adaptació, hi ha gent que no està en sintonia amb la nova America, que viu en una altra dimensió. També apareix la idea de retard cultural, hi ha una organització social de manera en que la tecnologia i la economia han avançat molt però les institucions s’han quedat enrere. Aquest fet també s’expressa amb la gent, alguns estan amb sintonia i d’altres no. A més a més, és gent molt diversa amb diferents cultures, religions, tradicions que no encaixen en la classe mitjana americana. Això suposa un problema ja que, per una banda s’ha de respectar la pluralitat però per l’altra no s’ha de permetre que gent es quedi enrere. Hi ha una tensió entre diversitat i adaptació. A la Hull House es veu. Moltes de les activitats estan relacionades en les adaptacions però també en entrar en contacte amb els valors i les concepcions morals pròpies del model dominant de les ciutats modernes però per altra banda també hi ha un intent de veure com una classe d’ordre diferent la pròpia diversitat. Una de les coses que fan és el gimnàs públic de Chicago. Observen la realitat dels barris obrers com a molt desordenada i caòtica, volen utilitzar el gimnàs per crear una mica d’ordre i disciplina i a més, higènic. S’endreça el món començant per endreçar-se un mateix. No ho tenien previst en un principi però acaben veient que poden ser útils. També creen un jardí d’infància per pares i mares que treballen. Hi ha una consciència de que el que hi ha allà és una diferència de condicions de vida objectiva, una diferència de recursos econòmics, però això directament associat a que existeix un decalatge cultural que en molt bona part explica la situació de dificultat en la que la gent està.

Dificilment es podrà superar si no hi ha una intervenció cultural. Per això, quan observa com menja la gent, té en compte que ho fan depenent les seves tradicions i la seva situació econòmica i recursos però, hi ha una concepció de que és possible millorar la forma en la que menja la gent. És per això que es creen els tallers de cuina, per donar el missatge sobre que vol dir menjar bé, tant a nens com a gent més gran. A la Hull House es desenvolupa un pati de jocs. Jane Addams té molta relació amb en George Herber Mead, també de la universitat de Chicago. Aquest fa una teoria sobre l’evolució i del coneixement, de quina manera coneixem i què vol dir conèixer. En algunes de les seves pàgines parla molt del joc. Entén que el joc no és intranscendent, en el procés d’aprenentatge, una part de les més importants per a la socialització és jugar. Socialitzar és saber representar un rol social i per a això cal un entrenament basat en la imitació. Els nens de petits entrenen jugant, primer fer el que fan els grans i després en poder arribar a ser com els grans. Quan es fa el joc simbòlic és imitar i encarnar activitats com a pròpies. Mead observa aquella realitat dels nens i pretén fer una classe de jocs més organitzats. També fan banys. Gent procedent d’altres llocs amb altres costums i amb dificultats d’arribar a certs recursos es perceben com a bruts. És per això que creen els banys, per ajudar a les persones a netejar-se. Acaben oferint també cursos per preparar el test de nacionalitat per que la gent pugues residir a EUA amb ”papers”. També cursos d’art i de música, ja ho tenien en ment des d’un principi, els hi sembla que les persones a qui atenen es troben en un endarreriment cultural i per creuen que la millor forma de canviar-ho és que es trobin en contacte amb l’art. Ser capaç de fer una activitat organitzada en grup t’omple d’orgull si la societat en la que vius t’ha tractat d’indigne. Tallers d’oficis. Necessitat de fiscalitzar el treball laboral. EL REFORMISME SOCIAL EN UN FRAGMENT DE LA CONFERÈNCIA D’ADDAMS El Club de Ciències Socials era un espai de debat i discussió on hi anava gent important. És un procés assembleari amb conviccions democràtiques en les que s’acaben entaulant discussions importants perquè Chicago està ple d’agitadors socials. El problema no és que s’expressin si no que no deixin que s’expressin perquè llavors en certa manera exploten. Té la concepció de que deixar parlar, més que ser útil per arribar a una conclusió, serveix per alliberar pressions i energies perilloses i convertir-les en no perilloses. CRÍTICA A UNA TECNOCRÀCIA LIBERAL La gent té la concepció de que EUA està progressant però hi ha gent que es queda enrere i no es tracta de dur a terme accions filantròpiques per ajudar-los si no ajudar-los d’una forma més científica. En bona part aquesta percepció neix de que es mira la societat de la classe popular des de persones de la classe mitja (burgesia). La burgesia veu en les classes populars un problema i el miren de conèixer però sense ser capaces de veure’ls de forma estructural. Per poder dir que la societat progressa ha d’haver un progrés colateral, el que significa que no només progressa la gent que li va més bé si no també de la gran majoria que no es troben en aquesta situació. Això descansa en una valoració positiva de la ciència, del canvi social, una idea sublimada de la idea de progrés i una idea de progres i de canvi, que poder si tenen els de classes populars però que sobretot, és molt afí a les idees de les classes mitjanes....