TEMA 10- Jane Addams - apunts segon semestre professor enrico mora PDF

Preview

Summary

Download TEMA 10- Jane Addams - apunts segon semestre professor enrico mora PDF

Description

Iona Crusat

FONAMENTS SOCIOLOGIA:

UAB

DE

LA

BLOC 3: TEMA 10: Jane Addams. La sociologia aplicada. Jane Addams és una de les sociòlogues més importants, i paradoxalment ha estat sistemàticament ignorada. No parlem d’una autora que no fos reconeguda, sinó que es tracta d’un procés d’invisilització i un procés deliberat de ser esborrada. És una de les primeres dones que rep un premi Nobel, i va ser una dona molt coneguda. Addams recupera una de les qüestions centrals de la sociologia inicial, té un propòsit lligat a les idees de progrés cap a societats més justes. Una manera d’entendre la disciplina sociològica que lluita per una societat millor. A partir dels anys 40, hi ha una concepció de sociologia es deslliga completament de les problemàtiques socials, sociologia que no serveix per a resoldre problemes pràctics, molt desconnectada de la recerca aplicada. Això provoca que s’esborra tota aquella sociologia amb tocs crítics i preocupada per a les qüestions socials. Per això, desapareix dels manuals l’Escola de Chicago i la seva exponent representat: Jane Addams. És pràcticament com si no hagués existit, quan actualment estem duent a terme moltes de les seves idees. 1. Context Entre el 1880 i el 1920 als EUA es va produir un canvi social massiu generant grans desigualtats socials. Una resposta a aquests canvis va ser el desenvolupament d’un ampli conjunt de moviments socials de reforma, generalment conegut als EUA com progressisme. En aquest marc es desenvolupa la sociologia nord-americana, especialment, l’Escola de Chicago. El procés d’institucionalització acadèmica de la sociologia, va implicar una creixent tensió entre els sociòlegs acadèmics, i els sociòlegs compromesos amb el canvi social i les sociòlogues excloses del món acadèmic i fortament compromeses amb el canvi social. Gran canvi als EUA canvi de la societat preocupada per al colonització interna, l’establiment de grans extensions de cultiu a una cada vegada més ràpida industrialització que porta a un creixement exponencial de les ciutats. Aquest procés genera una intensificació dels conflictes i les tensions, ja que es mostren d’una manera molt extensa a nivell de moviments socials. Apareixen molts moviments socials, de tot tipus ideològic, un gran ventall de moviments activistes que tenen per objectiu enfrontar les enormes desigualats que genera aquest nou context d’industrialització (on molta gent s’està morint de gana). Taxa d’acumulació capitalista bestial que acaba cristal·litzant en la crisi del 29. En aquest marc es comença a desenvolupar una gran varietat de conflictes socials dels quals sorgeix la necessitat d’analitzar-los. D’aquí sorgeix en la Universitat de Chicago un departament sociològic, pioner i molt important a occident, que intenta captar i comprendre tots aquests conclfites. Sobretot en els de Chicago (ciutat conflictiva amb moltes desigualtats). A nivell acadèmic també sorgeix un conflicte entre si la sociologia s’ha de dedicar a aquests qüestions socials per a contribuir en polítiques públiques, o si ha de tenir una posició simplement d’observació i discurs acadèmic i com a molt generar teories generals molt abstractes. Finalment guanya la partida la segona, que es tradueix en el desenvolupament de la sociologia funcionalista. La gran producció de coneixement sociològic queda sota la seva ombra.

Iona Crusat

UAB

Jane Addams va ser la figura més rellevant i reconeguda en entendre i practicar la sociologia com una disciplina que articula la teoria amb la praxis, donant lloc al naixement del que després coneixerem com sociologia aplicada o sociologia clínica. Sota aquestes disputes és Addams l’autora que duu a terme una sociologia aplicada, que suposa articular la teoria amb la pràctica. Una sociologia molt connectada al context, per tal d’intervenir-hi. Ignora les grans diferències i conflictes acadèmics. Com les eines conceptuals ens ajuden a comprendre la realitat, per a poder-hi intervenir. Primera autora de referència de la sociologia aplicada o sociologia clínica. Vincula el coneixement amb la praxis. També es pot conèixer com a sociologia aplicant, la qual fa que el coneixement es genera en un context per a poder actuar en aquest mateix. No es fa una distinció de rols. En aquest punt Weber i Addams xoquen, perquè el primer insisteix amb la diferenciació de rols. Addams va participar de diversos col·lectius i comunitats en les que compartien preocupacions i un vocabulari comuns. Especialment, el moviment de les dones, el progressisme i el moviment dels centres socials i el pragmatisme filosòfic. Així com Weber, Marx, Durkheim tenen uns models teòrics molt precisos, Addams, com a pionera de l’Escola de Chicago, situa l’analisi a les dimensions microsocials. La mirada passa de les grans dades abstractes, al context. Cal que les dades estiguin lligades al context on es vol produir el canvi. Addams participa del context intel·lectual de la seva època (activisme, política, filosofia). Addams, exposa que en el moment que reps algun tipus de coneixement, no et pots quedar observant, cal internvenir Dimensions: -

Moviment de les dones Progressisme dels EUA de l’època Moviments dels centres socials

Tot això està dins del pragmatisme filosòfic. 1.2.Desigualtat de gènere Addams, juntament amb les dones de les elits il·lustrades de l’època es van enfrontar a la situació anòmica de necessitar definir el seu rol en un societat que les havia preparat a través de l’educació a fer gairebé qualsevol cosa i que només els negava qualsevol terreny d’actuació que no fos el domèstic. Ella prové de les elits il·lustrades, es troba amb una paradoxa. Les dones d’aquestes elits han rebut gran educació i tenen capacitat d’adquirir responsabilitats, però un cop surten dels centres de formació superiors, no se les accepta en el mon professional, se les retorna a l’àmbit domèstic. Pel fet de ser dones, no tenen accés a la professionalització. Actualment seguim trobant contradiccions. Alhora que es planteja la possibilitat d’entrar en el mercat de treball, se t’exigeix el mateix grau de responsabilitat en l’activitat domèstica. Això impossibilita la carrera professional de les dones, per això moltes de les desigualtats que actualment les dones no son directes com la falca salarial, sinó la impossibilitat de crear una carrera professional en un context que

Iona Crusat

UAB

implica que l’activitat domèstica (exigit a les dones), a la qual les dones han de renunciar (no tenir fills, divorciades, solteres). Com la vida domèstica està configurada dnada per fet que hi haurà una dona, implica que no es compatible amb una feina remunerada. Si tenim en compte el factor de classe o d’ètnia, les desigualtats son pitjors. En aquest context, encara no estava ni tan sols establert el sufragi universal. Recolzant-se en el feminisme sufragista, entén que les dones tenen els mateixos drets inalienables que els homes, reclamant la igualtat política i social. Sostenia que el sufragi de les dones no era un dret individual, sinó un deure cívic llavors essencial per al progrés social. Època en la qual es lluita pel sufragi universal i la igualtat formal davant la llei. Es posa en primera línia les desigualtat de gènere, de classe d’ètica i com poder contribuir a la igualtat política i social entre homes i dones. El que planteja és que la igualtat entre home si dones, no només afecta a les dones, sinó també al progrés social en general. Una societat més justa, també és millor per les persones que ocupen posicions d’elit, per molt que es perdin privilegis i poder. L’extensió dels drets dels col·lectius vulnerats, contribueix a una societat més justa i amb menys patiment. 1.3.La desigualtat de classe Per a Addams, l’acció reformista havia de contrarestar el creixement capitalista per a pal·liar el patiment humà que produeix. Per a això, l’Estat és la única estructura amb el poder i els recursos adequats per a aquesta tasca. Tanmateix, pera això l’estat havia de comptar amb el coneixement necessari sobre la vida quotidiana dels seus ciutadans. L’interès per la desigualtat de gènere va lligat amb el de classe per Addams. Però com està amb contacte amb la pobresa si es de les elits? Aquest interès prové de l’experiència viscuda i un contacte molt intens: la convivència del veïnatge dels barris més pobres de Chicago. Des del model de sociologia aplicada, crea el Hull House (centre social que articula el coneixement científic i sociològic amb el terreny amb el veïns i veïnes. En aquests centres, els investigadors conviuen amb la gent del barri. Això genera un canvi en com s’ha de produir la informació i el coneixement. Crea dos principis ètics: la recerca es fa amb les persones, no sobre les persones o a partir de les persones. Oposada a la sociologia d’abstracció. Per exemple, al realitzar una entrevista, s’està iniciant un procés emocional. Per tant, es pot generar una sensació d’usurpació del que explica la persona, i que aquesta se senti instrumentalitzada. Sobretot quan parlem de col·lectius vulnerables. Addams serà la primera de dir sobre la importància de tenir clar qui tens al davant: no és una font d’informació, sinó que tens un subjecte. I tens una responsabilitat, ètica i moral sobre aquest. Això desapareixerà amb la sociologia funcionalista, i avui en dia resideix amb els dispositius mòbils. No hi ha cap mena de mirament ni restricció amb l’ús del Big Data. Ella exposa la centralitat de poder entendre els fenòmens que volem estudiar, i que per tant cal conviure amb ells. Pionera en la investigació immersiva, cal estar molt en el camp. Per molt que visquis en una societat, no conceps els processos microsocials d’aquesta.

Iona Crusat

UAB

Exemple: quan les elits intenten fer caritat amb els contextos més pobres, i aquests el rebutges. Com les persones necessitades s’atreveixen a rebutjar les ajudes de les elits? Això té a veure amb el vincle que s’estableix. La dinàmica assistencial nega les característiques humanes de les persones que necessiten ajuda, objectivitzant-los. 1.4.El reformisme i paper de l’Estat Addams és pionera en atorgar un lloc central a la sociologia per a orientar les polítiques públiques que hauria de promoure en un futur Estat del benestar, com regulador de les condicions econòmiques i socials de les persones, objectiu que orientarà el seu activisme (especialment a través dels centres socials, i en especial el famós Hull-House). Pel que fa la seva posició política no té un pensament revolucionari, sinó que és una progressista de l’època. Creu que cal posar límits i contenir el capitalisme. qüestiona els límits de la desigualats del capitalisme desregulat. A partir d’aquí genera algunes de les característiques de l’estat de benestar (un compromís entre les elits i els moviments social).El progres social passa per posar límits i regular el capitalisme (molt lluny del marxisme i anarquisme que plantegen a abolició de l’estatus quo). Precisament perquè cal posar límits al capitalisme i l’estat ha d’intervenir, aquesta intervenció ja d’estar fonamentada i contrastada. La sociologia ha de ser la ciència a través d la qual es puguin pal·liar els efectes del capitalista mitjançant l’estat. De manera que s’evita un estat corrupta. Construccions teòriques molt quotidianes, està molt lligat al patiment humà que observa cada dia. Exemple: Hull House que comença sent un petit pis acaba sent un conjunt de blocs que aconsegueix construir amb els elits de les elits. Així pot començar a contenir l’expansió de la pobresa que genera el capitalisme: educació, sanitat, salut en termes sexuals, cures a la tercera edat, protecció a les dones víctimes de violència de gènere. És un referent, ja que es construeixen molt centres a partir d’aquest model. Davant el capitalisme desregulat, Addams planteja la necessitat d’establir un nou model de treball, en equip, amb la finalitat d’assegurar un entorn social en què tot el món pugui desenvolupar-se plenament. La finalitat de la sociologia és poder incidir amb evidències científiques en el progrés social i la reforma del capitalisme de l’època. 1.5.Pragmatisme La perspectiva d’investigació d’Addams inspirada en el progressisme i l’activisme social la legitima, a nivell intel·lectual, pel pragmatisme filosòfic. El pragmatisme analitza la relació entre la veritat i l’acció, el coneixement i l’experiència vital. James (1907), autor de referència d’aquesta perspectiva, planteja que la veritat de qualsevol proposició es troba en les seves conseqüències pràctiques, en la seva utilitat, en la seva aplicabilitat. En aquest sentit, una idea que no funciona no pot ser vertadera. Pragmatisme és una línia filosòfica que es desenvolupa de fora molt intensa als EUA. Analitza la relació entre la veritat i l’acció. El pragmatisme lligat la veritat a l’acció. La veritat només la pots identificar en les conseqüències pràctiques. Es pot tenir una gran afirmació, però si aquesta genera efectes contradictoris en el realitat, no és certa. Cal una veritat pragmàtica, lligada a la pràctica.

Iona Crusat

UAB

Connexió amb Marx: amb el materialisme històric fa referencia a que la teoria es veu en la praxis, genera canvis socials, o és una mera especulació idealista. Per això adverteix que el marxisme pot ser únicament un ideal si no es dur a terme accions. Per això també es activista. Dewey entén que el coneixement humà es resultat d’un conjunt complex d’hàbits que serveixen per a resoldre problemes de qualsevol tipus -morals, científics, pràctics o teòrics-. En aquest marc, la veritat la entén com una hipòtesi a un problema que es comprova i confirma amb l’experiència. Aquesta posició és pròxima a la noció de praxis de Marx i la seva crítica al idealisme alemany. Es tracta d’una concepció relacional de la veritat que implica, per a la sociologia, ampliar i atendre la escolta dels autors socials en diversitat. Per tant, la veritat son hipòtesis que es comproven i es confirmen. Però no teòricament, sinó en l’experiència. És una concepció relacional de la veritat. Requereix introduir un element molt importat: per analitzar un fenomen social, cal incorporar la pluralitat de veus de tots els actors que hi participen. Berger: parla de la pluralitat de mons. Es tracta d’una concepció relacional de la veritat que implica, per a la sociologia, ampliar i atendre l’escolta dels actors socials en diversitat. El pragmatisme va proporcionar a Addams un marc filosòfic per a la seva convicció que la veritat de qualsevol teoria sociològica depèn de la seva capacitat en oferir solucions a problemàtiques de la vida real, de la vida quotidiana. No es pot analitzar un fenomen sense tenir en compte diferents veus. El pragmatisme va ajudar Addams a al seva pràctica sociològica: el meu coneixement ha de tenir un efecte sobre la realitat. D’aquí l’enorme importància entre el problema social, problema individual i problema sociològic. Pionera de la interseccionalitat: no pots entendre les desigualtats d’una en una. Cal analitzar la realitat basant-se en totes les desigualtats. Juntament amb Marx. Son els pioners de la sociologia de la desigualtat social (què la produeix i què es pot fer per a mitigar-la). 2. Enfocament teòric Addams desconfiava de la teoria abstracta típica del món acadèmica, perquè tenia per efecte distanciar a qui investiga de les realitats immediates i de quin tipus d’intervenció s’havien de realitzar. Intenta posar totes les distàncies possibles amb les teories abstractes del discurs acadèmic. No teoritza, ella entén que quan ho fas, et distàncies d ela realitat i de les problemàtiques socials i per tant deixes de banda el teu compromís ètic d’ajudar els que estan en les pitjors condicions. Va elaborar la seva teoria social evitant aquest perill, basant i contrastant les seves propostes teòriques en les seves experiències i observacions de la Hull-House i de l’activisme progressista. Elabora la seva teoria sempre a través de les experiències i orientacions que obté residint al centre social. És una decisió deliberada, explicar situacions molt aterrades. En l’anàlisi de la realitat, apareix la seva reflexió teòrica.

Iona Crusat

UAB

Això es va expressar inclús en la forma d’escriure els anàlisis sociològics prenent com model de qui practica la sociologia no a l’acadèmic, sinó a qui residia en un centre social. És a dir, d’algú que aprenia dels fets de l’experiència viscuda. El seu registre es molt curiós, perquè el que escriu son narracions. La tendència de les narratives com a forma de generar un informe sociològic, es va presentar com una novetat al 2005 a Anglaterra, però no es menciona ni reconeix a Addams. A continuació organitzem la seva perspectiva atenen a 4 aspectes: epistemologia, mètode, noció de l’individu ii noció de societat. 2.1.Epistemologia (com entén el coneixement) Qui es dedicava a la investigació sociològica analitza una determinada situació social amb la finalitat de contribuir a la millora de les condicions de vida que regeix aquest context. El coneixement ha de servir, és a dir, ha de permetre millorar les condicions de vida de la població. Enfocament molt aterrat, no generar coneixement abstracte, sinó que ha d’estar lligat a una determinada situació social. Aquest coneixement ha de contribuir a millores en aquell context social. Situació social: remet a un determinat conjunt de característiques estructurals d’una societat. Addams proposa investigar-les per veure com poder millorar i arribar a un benestar social. Sociologia no és només coneixement, sinó també acció. Per a Addams, la sociologia llavors no és només un corpus de coneixement sinó també d’acció. Això significa, seguint els principis pragmàtics que la vida es pot aprendre només a través de l’experiència, i la vida social només a través de la participació interactiva en context d’interacció. La sociologia ha d’estar en interacció amb el context que analitza. No pot tenir una posició aliena i allunyada. Les societats contemporànies son extremadament diverses, el que tu pots conèixer del teu context, no necessàriament en permet entendre el que passa en una altra situació social. Precisament per a això, cal usar les eines que permetin que no es contaminin els anàlisi de les realitat. Per això és necessari viure els propis fenòmens que s’estudien. Sinó, no ho entendré, estaré projectant la meva posició i poder sobre el grup. Es planteja el fet que per molt que s’introdueixi la neutralitat valorativa, només es pot comprendre el sentit de ‘acció, participant de l’acció. Durkheim: analitzar des de fora (fets socials. Weber: s’ha de preguntar als subjectes (acció social) Addams: s’ha d’estar amb interacció amb el subjecte (mètode etnogràfic). Addams nou la mirada metodològica de manera que t’adverteix que si vols comprendre la realitat i les dinàmiques socials, cal estar i interactuar. Plantejament antipositivista (intentar aplicar les teories inventant experiments de situacions socials) El nucli epistemològic del seu enfocament és que “la perspectiva social i la certesa en els judicis procedeixen només del contacte amb l’experiència social.” El que proposa Addams és una implicació encarnada del sociòleg, practicar una investigació que posa en joc el cos de l’investigador. El cos també és una font d’experiència.

Iona Crusat

UAB

Aquesta posició epistemològica no significa que l’objectiu fonamental de la investigació sociològica és recopilar dades empíriques per a establir generalitzacions. Addams es refereix a un cosa diferent: a una participació activa i continua en els fets de les vides de les persones, una participació orientada per un desig i objectiu comú d’ajudar a alleujar els problemes i necessitats de les persones. 05/05/2021 Addams planteja una manera diferent de la recerca i de què ha de servir la sociologia. De fet, Addams serà també la que originarà el treball social. És considerada la fundadora del treball social, tot i que era una sociologia aplicada, que utilitzava el coneixement per a transformar la realitat. Com a pragmàtica, treballa per a contextos. Entén i escolta les particularitats del context. No son polítiques abstractes i generals, sinó lligades a un context. Entra en contrast amb les pensadores revolucionàries com Go...