TEMA 9- Sigmund Freud - apunts segon semestre professor enrico mora PDF

Preview

Summary

Download TEMA 9- Sigmund Freud - apunts segon semestre professor enrico mora PDF

Description

Iona Crusat

FONAMENTS SOCIOLOGIA:

UAB

DE

LA

BLOC 3: TEMA 9: Sigmund Freud. Les relacions socials en la persona 22/03/2021 1. Introducció Freud funda el psicoanàlisi, una perspectiva molt peculiar que neix el 1900, fa coincidir el llibre fundacional del psicoanàlisi amb l’inici del segle, per donar una sensació de modernitat i canvi de paradigma. Per què Freud ha interessat tant en la sociologia? El seu objecte d’estudi és el psiquisme humà, i en particular analitzar el psiquisme humà per intentar reduir el pensament inevitable. La particularitat del psicoanàlisi en el seu origen és el primer que planteja de forma directa la interrelació entre allò psíquic i social. L’ésser humà es funda en el vincle, no hi ha essencialisme ni d’ordre psíquic ni social. El subjecte, per arribar a pensar-se a un mateix, només és possible en el vincle social. Això respecte a altres concepcions de la psicologia és radical, ja que les característiques no son innates ni biològiques, sinó que son resultat de la interacció amb els altres. L’esforç d’intentar connectar com la dimensió social es transforma en la dimensió psíquica. Ens interessen aquells elements conceptuals que ens ajuden a entendre millor la sociologia, que és la interiorització del vincle social. Incorporar la mirada sociològica en l’anàlisi psíquic, que permet entendre millor molts vincles socials. El psicoanàlisi es dedica a analitzar com t’acabes identificant amb una norma externa (identificar-se amb el gènere) a través de la socialització amb els agents significatius. El que percebem com a subjectes té fonament amb la interacció amb l’entorn. La nostra subjectivitat seria una altra si el nostre entorn de socialització hagués estat un altre. El malestar psíquic té una relació directe amb l’entorn social. El que et fa patir és l’entorn i les condicions amb les que s’ha constituït la teva subjectivitat. Freud trenca de forma radical amb la psiquiatria de l’època: no s’ha de confondre la ment amb el cervell. En termes generals, el psiquisme no es pot entendre a partir del funcionament orgànic. Això no vol dir que la ment estigui desconnectada del cervell. 2. La dimensió psíquica Enfocament de Freud implica introduir una nova concepció del patiment i malestar psíquic. En aquella època s’associava el malestar psíquic amb una disfunció orgànica, de manera que tots els tractaments eren a nivell orgànic. Freud de forma progressiva arribar a la conclusió que la dimensió psíquica no es reduïble a la dimensió orgànica, sinó que té un conjunt d’elements que cal investigar. Per Freud hi ha dificultats intrínseques dins de la pròpia ciència, algunes dificultats tenen a veure amb certes de les seves premisses fonamentals. La primera és l’afirmació del caràcter inconscient del nostre psiquisme. No tenim evidències empíriques directes de l’inconscient, sinó que el poden captar de forma indirecta. Això des d’una perspectiva de la ciència positivista com la psiquiatria de l’època, serà molt discutit  si no ho pots demostrar directament no és real.

Iona Crusat

UAB

Exposar les característiques essencials de la psicoanàlisi implica una sèrie de dificultats inherents a la disciplina. Aquestes dificultats tenen l’origen en l’afirmació fonamental del caràcter inconscient de molts aspectes de la nostra subjectivitat i de les accions que realitzem. Aquesta premissa no la poden recolzar en la verificació experimental, a dia d’avui, ni en la introspecció. Com a premissa científica no implica adherir-s’hi com si fos un dogma de fe. És un postulat d’ordre científic que organitza el nucli d’una ciència a partir de la qual es poden establir teories contrastables empíricament. La perspectiva psicoanàlisi h presenta com una premissa, com una teoria que permet generar teories a un nivell més concret, a través d’aquestes i d’altres evidències científiques que et permeten tenir coneixement de l’inconscient. Evidències indirectes de l’inconscient: -

-

Somnis: indicadors de la dimensió psíquica no controlada ni conscient. Producte de l’inconscient. Lectura científica dels somnis per entendre certs aspectes del psiquisme de l’individu, parlen dels desitjos de qui somia. Situacions quotidianes com símptomes d’alguna cosa (sempre em deixo les claus, mai recordo els noms de la gent, necessitat de comprovar que hem tancat una porta). Visibilització de les nostres debilitats.

Coneixement psíquic obre indicis d’elements que donen pistes de l’acció de l’inconscient (no és aleatori, sinó que està reprimit). Psicoanàlisi  recerca del sentit. Intenta captar la pluralitat de característiques humanes, no generalitzar. No som individus som dividus. Individus (hem arribat a l’estat d’indivisibilitat, ets element 1). Nosaltres psíquicament estem fracturats, tenim diferents que ens componen internament. Estructuració psíquica dona formes variades de com enfrontem el nostre patiment. El pensament psiconalitic Entén que hi ha una constant tensió per una banda aspirar a cert pler i satisfacció i per altra banda, una confrontació a fonts de patiments. Tractament psicoanalític intenta donar eines per a que aquesta confrontació es pugui portar millor. 2.1.La recerca del sentit a) Objectiu de la psicoanàlisi La psicoanàlisi es pot considerar com un procés que tendeix a establir un sentit allà on no sembla que aquest pugui existir o de buscar-lo allà on no podríem imaginar que existeix. Psicoanàlisi ajuda a cada persona a posar sentit allà on sembla que no hi hagi. Pèrdua de sentit desconcerta (angoixa on no hi ha un objecte que et faci por, o tristesa, però ho sents igualment). La psicoanàlisi afirma que en tots els casos en què la incoherència o l’atzar resulta manifest, hi ha un sentit que pot ser descobert (si sempre perdo les claus de casa, aquesta pèrdua és un indicador de que succeeix alguna cosa. Què connecta la pèrdua de les claus amb el teu psiquisme, intenta anar a l’arrel del teu psiquisme). El sentit d’un fenomen o d’una conducta no emana dels processos fisicoquímics, mecànics o fisiològics que desencadenen els fenòmens. El sentit sorgeix de l’experiència subjectiva del vincle amb les altres persones. Tanmateix, no sempre ens és comprensible el sentit ni reconoxible la seva existència. Per això cal saber la teva història, la teva narrativa, les relacions que has viscut, que no té perquè tenir a veure amb el que has interioritzat internament, no té perquè estar molt ajustat a la realitat. Experiències que vius durant la teva infantesa les arrossegues en un present. Es parteix del supòsit que les condicions orgàniques quan s’alteren, també alteren les psíquiques.

Iona Crusat

UAB

Però també es pot plantejar que certes situacions socials i psíquiques poden generar un impacte en la composició bioquímica. Estructura orgànica és plàstica a l’entorn psicosocial. 24/03/2021 b) Principals qüestions que enfronta la psicoanàlisi - Com pot ser que el sentit falti i no el captem de forma immediata? - A l’interior de l’estructura del sentit què és el que fa que, per exemple, un somni o una símptoma neuròtic es mostri tan rebel al descobriment del seu sentit? - Per quina raó passa? - Per a què serveix la dissimulació (simulació?) del sentit? Les principals qüestions de la perspectiva psicoanalítica tenen a veure amb la hipòtesi de quan es produeix l’absència de sentit, o no la podem captar, no és resultat d’un atzar o un d’un error tècnic. En algunes de els cadenes de sentit que atorguem en les nostres experiències, aquests forats no son resultat de l’atzar o d’errors cognitius, sinó que tenen a veure amb una altra cosa, que és el que el pensament psicoanalista intenta explicar. Hi ha tota una sèrie d’accions, el lligam de les quals és ocult. La feina del psicoanalista és descobrir-los. Una part important del que fem i sentim està connectat amb cadenes de sentit, però sovint no les identifiquem perquè hi ha una sèrie de processos psíquics que ho impedeixen. Exemple: fòbia a les agulles molt intensa fins al punt que condiciona el teu comportament. De manera que comences a desenvolupar conductes evitatives (si veus una agulla al terra, intentaràs evitar-la, si la tens molt a prop, pots quedar-te paralitzat). L’agulla està representant un conflicte, la paràlisi fa de tallafoc, evita que es vegi el que hi ha darrere l’agulla que potser pot ser encara més insuportable. En la nostra vida, trobem certes fòbies de baixa intensitat (fòbia a serps animals), com un objecte com una agulla pot generar un atac d’angoixa només veure’l? Des de la perspectiva psicoanalista es diu que hi ha una connexió entre els elements que passa per una cadena de significats i significats. Allò que aparentment sembla desvinculat, hi estem connectats, tot i que no ho sapiguem. Símptomes: elements externs que assenyalen algun conflicte (les fòbies son un indicador del conflicte psíquic). La feina psicoanalítica és entre què es genera el conflicte, com s’ha format, i com s’ha traslladat aquest conflicte a un objecte que no té res a veure (agulla). Cerca de sentit: poder reconstruir els camins que queden ocults o fragmentats, ja que sovint aquests símptomes es amaguen un conflicte. Per a què serveix tot aquest muntatge de contenció del patiment? c) Hipòtesi fonamental de la psicoanàlisi Si el somni i el símptoma (expressions directes de l’inconscient) semblen indesxifrables és degut a que cal un cert nombre de representacions, la presència dels quals és necessària per a al captació de sentit. Aquesta hipòtesi fonamental de la psicoanàlisi, només es verifica si els elements que suposadament son absents, es poden col·locar de nou en el lloc que els correspon.

Iona Crusat

UAB

Es recupera un sentit determinat quan el subjecte no pot evadir-se d’aquest sentit i el reconeix com l’expressió de la seva experiència viscuda i del seu desig. Un criteri com aquest no s’adequa a les exigències de les ciències naturals. Hi ha un mecanisme psíquics que fan que aquestes cadenes de sentit que relacionen quedin ocultes (tens un codi però no tens les eines per desxifrar-lo). Algú que davant d’una agulla entre el pànic, i que es memoritza tots els recorreguts per evitar-les, aconsegueix fer un treball personal i elaboratiu i es converteix en acupuntor. Quan els elements que es van identificant encaixen i prenen sentit pel subjecte que elabora el patiment, les cadenes de sentit ocultes poc a poc es descobreixen, i generen un nou sentit que implica la desaparició del símptoma. El subjecte reconeix els símptomes com la seva experiència viscuda. És una perspectiva que s’allunya de les experiències de les ciències naturals. Aquestes teories les elabora Freud, un metge especialitzat en psicoanàlisi, s’aproxima a les CCSS, ja que tractes temàtiques semblants a aquestes. d) La tasca de la psicoanàlisi - Rectificar la història d’aquestes llacunes i falsificacions del sentit i descobrir a través de quins procediments i en quin moment s’han format. o Exemple: les llacunes o les absències de sentit prenen una forma particular que desconcerten molt a la família, hi ha coses que no s’entenen dins de l’entorn familiar. Hi ha famílies amb secrets que es mantenen en el temps i no s’expliquen als nens. Secrets tenen la funció de desconnectar i evitar l’accés a certa informació o successos que s’han donat en la família. - Precisar el destí dels elements desapareguts. - Emprar una tècnica que pugui reconstruir un sentit integral, fins llavors desconegut, de les intencions i dels desitjos de la persona. El conflicte és una vivència emocional interna molt intensa. A mesura que s’estableix una percepció de seguretat, confiança i confidencialitat de la teràpia com un espai així, van apareixent elements que es poden construir. El trauma del noi de les agulles és la mort del seu pare als 8 anys. El seu pare era caçador i ell l’acompanyava, en una d’aquestes batudes el pare té un infart, i com estan al mig del bosc, l’infant no aconsegueix salvar al pare. Sovint té somnis on apareix un fusell (representació del pare), i apareixia de manera que es mantenia l’existència i la vida del pare en el somni. Quina relació tenen les agulles? Allà on cau el pare mort, just al costat, hi ha una xeringa. No hi ha res de particular en l’agulla en sí mateixa, sinó que està en el moment just i insuportable de veure com el teu pare mort davant teu. Hi ha un conflicte d’elements que son insostenibles, i les ha de traslladar en algun lloc. Si no veu l’agulla, no recorda el trauma. Per què la mort del seu pare implica un conflicte tan gran que es tradueix en una fòbia? Ambivalència: un infant encara no té clar que desitjar que desaparegui, no vol dir que desaparegui per culpa teva. Certs desitjos contradictoris no es comprenen en la infància perquè no es té suficient estructura psíquica. El que es produeix és que veus que la realitat confirma una capacitat omnipotent de que es faci realitat el que desitges. L’infant se sent culpable perquè ha desitjat que mori, i s’ha mort.

Iona Crusat

UAB

De vegades la ràbia infantil es tradueix en voler que l’altre desaparegui, perquè no es controlen les emocions. De vegades el nen havia desitjat la mort del pare, en moments de rabietes. I quan veu que realment es mor, s’atribueix la culpa. Característica dels infants: tendència a la omnipotència i el narcisisme  et situes al centre del món. L’agulla passa de ser un element que bloqueja, a un cop elaborat i assumit el vincle patern i reposicionar responsabilitats i culpes, a prendre una nova significació: el vincle bo que tenia amb el seu pare. El record amorós i el vincle positiu que tenia amb ell. 07/04/2021 2.2.El concepte de pulsió a) Precisió terminològica Espècie humana està estructurada a través d’instints? O no en té? Si no existeixen els instints, com expliquem la dimensió somàtica? Enfocament sociològic i psicoanalític: no ens movem per instints, sinó per pulsions. La paraula pulsió (o impuls) prové de l’alemany “Trieb”. Substantiu corresponent al verb Treiber que vol dir prémer, polsar. Però aquesta traducció no és l’única possible. Sobre això hi ha hagut polèmica. Algunes persones prefereixen traduir el terme per instint. Tanmateix, Freud per designar instint fa servir el terme “Instinkt” quan vol designar un comportament animal preformat, hereditari i característic d’una espècie. Pulsió connecta allò orgànic amb allò psíquic. b) Definició Per a Freud, la pulsió o impuls és un concepte-límit (designa límit) entre allò psíquic i allò somàtic. La pulsió és un procés dinàmic que consisteix en una empenta que té el seu origen en una excitació corporal localitzada. Cap a on dirigeixes aquesta pulsió? Com resoldràs la sensació física que tens? No es defineix orgànicament, sinó psíquicament. Tinc gana  connectes cadena de significats que em porten a comprar-me una tapa de truita de patates. Però no és l’organisme que et diu que la compris, tu reacciones a la sensació com tu vols i resols la situació comprant una de les milers de formes gastronòmiques del món. Aquestes formes gastronòmiques es creen socialment, per això sempre estem relacionats amb allò social. Freud intenta articular la dimensió biològica amb la psíquica i la social. Son els primers intents de la perspectiva biopsicosocial centrada en l’anàlisi psicoanalista. Situa com a premissa central que la nostra existència com a subjectes és resultat de la interacció amb l’altre. No hi ha un innatisme. La idea de fons és que o bé tot el psiquisme o una part fonamental, només es pot constituir a través d’allò social. Si no hi ha vincle, no hi ha subjecte. Si el vincle és molt precari, la precarietat es traslladarà a l’estructura psíquica. Això aporta una esperança si ens fem en el vincle, encara que sigui problemàtic, poder regenerar un nou vincle, pot ajudar a recuperar el benestar psíquic. Si bona part del malestar psíquic té una arrel orgànica i innata, no s’hi pot fer res. Si entenem que el psiquisme es basa en la relació de possibilitat, la seva probabilitat de transformació i canvi son més fàcils. Per explicar la connexió entre el psiquisme i l’organisme, Freud desenvolupa concepte pulsió. Pulsió és un terme que permet veure la connexió amb l’organisme i alhora la connexió psíquica.

Iona Crusat

UAB

Pulsió procés dinàmic (implica un moviment) l’origen del qual està en el cos. La particularitat de l’espècie humana, és que aquesta activitat inicial corporal no es tradueix/no porta en sí mateixa les indicacions de com s’ha de satisfer. La pulsió en el cas de l’espècie humana, significa que s’activa quelcom que no sabem cap on i com hi va. L’objecte i els mitjans de la pulsió venen marcats per l’ordre social en el qual estàs inserit. Les pulsions estan socialitzades. Les pulsions i sensacions son històriques i socials però les experimenten en els nostres cossos, somàticament. Les perspectives psicosocial crítiques diuen que l’organisme també és receptor de l’entorn social. La salut orgànica no és només la física, sinó també la mental. Sents alguna cosa al teu cos (gana), tu no saps posar-li nom ni què fer al respecte. En una cultura resoldran la pulsió de la gana menjant insectes, i en una altra una hamburguesa. La pulsió no té un objecte específic, l’únic fi que té en termes generals és la seva satisfacció. En el procés d’estructuració psíquica (que també és social) resolem la pulsió. Amb els nadons es veu molt clarament, son pura pulsió, experimenten i expressen orgànicament. Llavors els adults interpreten per ells què necessiten, ja que el seu aparell psíquic encara no està desenvolupat. En els adults, aquesta empenta posa en moviment l’aparell psíquic i la motricitat, de tal manera que, a partir d’aquí, s’iniciï un comportament que tendeixi a descarregar la tensió existent al nivell de l’origen corporal. Aquesta descàrrega és la que constitueix l’objectiu de la pulsió: s’obté amb l’ajuda d’un cert objecte. En el cas dels lactants, per exemple, una excitació produïda al nivell de la mucosa bucal (origen) que incitarà (empenta) a buscar alguna cosa que pugui ser succionat, com el pit, el propi polze (objectes), amb la finalitat de reduir aquesta excitació mitjançant la succió (objectiu). Hi ha tantes pulsions o impulsos com a fonts somàtiques d’excitació. D’aquesta manera es parla d’impulsos orals, visuals, etc. Freud introdueix la corporalitat en la vida i en el discurs sociològic. Primer autor que intenta aplicar amb èxits i errors una perspectiva biopsicosocial (molt pioner). c) Empremta mnèsica La nostra constitució psíquica, inicialment som productes orgànics molt sensitius. Però no sabem posar paraules ni fer-ho intel·ligible. Ara bé, per a quina raó hem de considerar la pulsió com un concepte-límit entre allò psíquic i allò somàtic? Exemple Succió dels bebès 1) El vessant somàtic - La font de la pulsió es troba en la seva totalitat en el terreny somàtic - També l’objectiu de la pulsió en la mesura que consisteix en la reducció de la tensió a nivell de la font somàtica. 2) El vessant psíquic La recerca de l’objecte adequat per a reduir aquesta tensió implica, per contra, una participació necessària de l’activitat psíquica. Així, per exemple, el primer objecte, el pit de la mare, no atreu l’atenció de la criatura, aquesta no el busca, se li proporciona. Els mateixos mitjans d’aquesta recerca, tant intel·lectuals com motrius li fan falta durant força temps.

Iona Crusat

UAB El màxim que la criatura pot fer, quan la tensió somàtica reneix i l’objecte, en aquest moment es troba absent, és substituir (crear-lo) d’una forma imaginària, en certa manera “somniar” la seva presència. La primera experiència agradable deixa després d’ella una empremta mnèsica que torna a sorgir quan la tensió reneix i Freud considera que aquesta rememoració té un caràcter al·lucinatori. És a dir, l’evocació mnèsica d’un esdeveniment passat representa per la criatura lactant la percepció d’un esdeveniment present. Tal i com passa en el somni adult, es produeix certa confusió entre record i percepció, així com entre objecte imaginari i objecte real.

12/04/2021 d) La imatge mnèsica com a representació meta Només a mesura que el subjecte distingeix entre realitat i fantasia, podrà deixar de confondre la imatge mnèsica amb una realitat prese...