Juli Cèsar PDF

Preview

Summary

Download Juli Cèsar PDF

Description

mtocaventssabates

JULI CÈSAR (100 - 44 AC.) Pompeu es va unir al seu enemic Cras en aliança i va anomenar a Juli Cèsar com a intermediari, de manera que es formava el Primer Triumvirat (60 aC.). - Cras aportava la seva immensa fortuna i relacions. - Pompeu aportava el prestigi militar. - Juli Cèsar aportava el valor polític popular en alça. Cèsar arriba a ser cònsol l’any 59 aC. Es procura el govern de les Gàl·lies i Il·líria (59 - 54 aC.). Les seves victòries a les Gàl·lies i els grans botins que en va treure el van dur al punt més alt de popularitat. Va acabar de controlar totalment les Gàl·lies l’any 51 aC. El Senat va intentar dissoldre el triumvirat donant a Pompeu l’encàrrec de complir amb l’abastiment de blat a Roma durant 5 anys, això incloïa manar l’exèrcit, la flota i el dret a la intervenció a les províncies romanes. Però com que en aquell moment Cèsar i Pompeu tenien el mateix prestigi i poder militar els triumvirs es van reunir per arribar a un acord, a Lucca el 56 aC., i van acordar que: - Pompeu i Cras serien cònsols l’any 55 aC. - Pompeu rebria la província d’Hispània i Cras Síria i les manarien durant 5 anys. - Cèsar prorrogava pel mateix temps el seu mandat a les Gàl·lies. Es van produir dos fets que van fer trencar amb l’acord de Lucca: - La mort de Júlia, filla de Cèsar i esposa de Pompeu (54 aC.). - La mort de Cras (53 aC.). L’any 52 aC. Pompeu és anomenat cònsol únic (sine collega) i imposa un seguit de reformes per acabar amb el caos de Roma, la violència i el suborn. Molts polítics busquen ajut en Cèsar, l’únic capaç d’enfrontar-se a Pompeu.

GUERRA CIVIL (49 - 45 AC.) PRIMERA FASE: D’HISPÀNIA A EGIPTE Les mesures de Pompeu destituïen a Cèsar del seu mandat a les Gàl·lies. El Gener del 49 aC. el Senat va decretar el senatusconsulum ultimum, que declarava a Cèsar enemic públic de Roma i obligava a Pompeu a prendre les mesures necessàries per salvar l’Estat de l’amenaça cesariana. El 10 de gener del 49 aC. Cèsar marxava sobre Roma amb les seves tropes, això significava un cop d’Estat i l’inici d’una Guerra Civil. L’estratègia de Pompeu era retirar-se a les províncies orientals per reforçar i augmentar les tropes mentre els seus llegats a Hispània atacaven la rereguarda de Cèsar. Cèsar va prendre Roma i va atacar les tropes de Pompeu d’Hispània que va derrotar ràpidament, de manera que les 2 províncies hispàniques van quedar sota el control de Cèsar. Després va dirigir les seves tropes a Grècia, on va derrotar a Pompeu (48 aC.), aquest va fugir i va buscar refugi a Egipte. Egipte estava submergida en una guerra dinàstica entre els germans Cleòpatra VII i Ptolomeu XIII. Ptolomeu, per aconseguir el favor de Cèsar, va negar l’asil a Pompeu i va ordenar el seu assassinat, però Cèsar es va decidir per Cleòpatra i Ptolomeu va dirigir les seves tropes contra els romans. Com a conseqüències es va cremar la biblioteca d’Alexandria, Ptolomeu va morir i Cleòpatra es va convertir en reina d’Egipte (48 aC.).

mtocaventssabates SEGONA FASE: D’ÀFRICA A HISPÀNIA Comença a l’Àfrica, l’any 46 aC. l’exèrcit pompeià és derrotat a Thapsus i a Útica, per les tropes de Cèsar i el rei de Mauritània. Els fills de Pompeu fugen a Hispània per enfrontar l’última batalla dels cesarians. Numídia va ser dividida en dos: Occident per ampliació dels territoris mauritans, i orient la Nova província d’Àfrica. A Hispània Ulterior les tropes pompeianes van trobar reforços entre els provincians extorsionats per Cèsar. Els dos exèrcits es van enfrontar a Munda (45 aC.), batalla que va donar fi a la Guerra Civil i Cèsar quedava com a propietari absolut del món romà.

LES REFORMES DE CÈSAR - 49 aC.: Cèsar és anomenat dictador i escollit cònsol. - 48 i 46 aC.: Se li reitera la dictadura. - 45 aC.: Rep el títol amb caràcter indefinit. Crea una sèrie de reformes constitucionals amb l’objectiu de resoldre els problemes de la República: - Ampliació del Senat a 900 membres. En el que hi incloïa membres de les oligarquies que li havien donat suport durant la guerra. Era un Senat que es limitava a tramitar sense inconvenients els decrets del dictador. - Va escollir els governadors de les províncies i la meitat de magistrats per Roma, l’altra meitat l’escollia el Senat. - Es va reservar el dret de declarar la guerra i negociar la pau. - Va fer un programa de creació o refundació de les colònies a les províncies pels veterans de guerra i gran part dels plebeus de Roma. De manera que reduiria la població que depenia del repartiment gratuït de gra a la meitat. - Va augmentar la paga als soldats i va fixar en 32 el nombre de legions que composaven l’exèrcit. - Va estendre el dret a llatinitat a Sicília i va concedir la ciutadania romana a comunitats senceres (Àfrica i Hispània). Aquests municipia i les colònies eren eficaços factors de romanització. - Va Redactar la lex Iulia municipalis que contemplava els aspectes bàsics de la gestió administrativa municipal, el va aplicar a Itàlia i posteriorment a la resta de ciutats provincials. - Va obligar als grans propietaris a tenir a les seves explotacions, com a mínim, 1/3 de treballadors lliures. - Va regular i limitar el nombre d’associacions populars. - Va adaptar el calendari a l’any solar, afegint un dia més al febrer cada 4 anys (any de traspàs). Aquest calendari es va utilitzar fins el segle XVI. Alguns membres del Senat seguien sense entendre la necessitat d’aplicar solucions ràpides als problemes de la República i van decidir acabar amb Cèsar. Va ser assassinat el març del 44 aC. a l’entrada del Senat provisional. L’herència política de Cèsar va quedar en Octavi, el seu fill adoptiu. L’any 43 aC. Octavi era un ferm candidat a exercir el poder de Roma, juntament amb Antoni i Lèpid, amb qui va formar el

mtocaventssabates Segon Triumvirat, aquests van perseguir als assassins de Cèsar i els van derrotar a la Batalla de Filipos. Antoni i Octavi es van repartir l’imperi, Antoni orient i Octavi occident, Lèpid es va quedar amb Àfrica, que després va perdre. Antoni va reorganitzar els regnes hel·lenístics i va aconseguir protecció per part la seva part, especialment d’Egipte, amb Cleòpatra, la reina, va establir-hi relacions personals i polítiques. El difícil equilibri entre Antoni i Octavi els va dur a una Guerra Civil en la qual Octavi va acusar a Cleòpatra de “perill oriental”. El 2 de setembre del 31 aC. a la Batalla naval d’Àctium, Octavi vencia a Antoni definitivament....