Kore del pèplum - analisi de l\'obra kore de peplum PDF

Preview

Summary

analisi de l'obra kore de peplum...

Description

Nom i cognoms: Maria Franco Sans Curs: 2 Batxillerat A

KORE DEL PÈPLUM

Fitxa tècnica Títol: Kore amb el Peple o Kore del Peple Autor: Anònim Cronologia: cap al 530 aC Estil: arcaic Tècnica: Talla Mides: 1,20m d’alt Tipologia: Escultura exempta Localització: museu de l’Acròpoli d’Atenes

Context històric i cultural Aquest període inicial de l’art grec es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l’extrem occidental del Mediterrani.

Comencen a desenvolupar-se també les polis que més tard es dividiran en diferents estats autònoms governats per si mateixos. Tot i així, els grecs se sentien d'una cultura singular amb una consciència col·lectiva (panhel·lenisme). Com a elements culturals d'aquest període destaca la mitologia, la llengua comuna i les Olimpíades. En aquest període hi ha el naixement de la poesia lírica, i la poesia èpica. Destaquen Pindar i Homer. També sorgeix el pas del mite al logos en filosofia. Els grecs van conèixer l’estatuària egípcia en els seus viatges comercials a partir del S.VII aC. Dels egipcis van copiar la rigidesa, la frontalitat, la simetria i l’intent d’apuntar el moviment. El contacte amb l’escultura egípcia i mesopotàmica influirà en la formació de l’arquitectura i l’escultura gregues.

Anàlisi formal La Koré del peple manté moltes de les característiques pròpies de l'escultura arcaica, així observem la seva concepció d'escultura-bloc ajustant-se a la forma cúbica original del bloc de marbre. Les característiques arcaiques que destaquen són la rigidesa i falta de moviment, així com hieratisme o falta d'expressió a excepció dels ulls ametllats i el somriure arcaic, que tracten de donar vida a l'escultura. Un altre tret primitiu és la utilització de la llei de la frontalitat o la utilització del geometrisme en tota l’escultura , inclús a la talla del trenat de cabells. La simetria es troba en què si es dividís el cos en dues parts, ambdós serien exactament iguals. A excepció del braç esquerra, que està estès com si oferís quelcom. L'altre braç resta enganxat al cos amb el puny tancat. Atès a què el rígid vestit cobreix les cames, no s'incorpora un altre element que ajuda a trencar aquesta inflexibilitat: l'avançament d'una cama, fet que sí s'aprecia en els koúros. No obstant, comparant amb altres escultures arcaiques, veiem com les proporcions de cap, tors i braços s'ajusten a una imatge més natural de la dona. També observem com es van perdent l'esquematització a formes geomètriques pures, com observem en els braços i en les faccions de la cara. El peple deixa de ser un teixit rígid que amaga el cos, i deixa insinuar els pits, però, la part inferior, cau de forma rígida sense deixar endevinar el contorn. El peple o vestimenta anirà evolucionant amb el pas dels segles fins a arribar a la perfecció més realista en els draps mullats de Fídies, però fins llavors es pot observar com durant el període jònic els plecs dels vestits es fan cada vegada més acusats deixant intuir la anatomia femenina. El peple o vestimenta d'aquesta koré encara es correspon amb models dòrics: el cinturó que se

cenyeix a la cintura i amb prou feines deixa intuir el pit caient recte fins als peus. La talla és de bella factura i en ella destaquen diferents textures, com observem en la pell de la cara, el teixit del peple o les trenes de cabells, tot i això, no s'arriba a crear efectes expressius amb diferents ús de llum o clarobscurs. També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura tant als cabells, com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presència de coloració en l’estatuària grega ja des de l’inici.

Anàlisi estilístic L’estatuària egípcia va ser el seu model, degut als viatges comercials i culturals fets pels grecs a Orient. En aquests viatges van poder veure les estàtues colossals egípcies, amb les quals les d’aquesta època arcaica tenen gran similitud. També hi ha diferències, com la nuesa i la utilització de suport posterior. També en la talla de pedra es nota la influència egípcia. Amb la Kore l’escultura grega comença a diferenciar-se de l'egípcia. L'art farà una evolució a formes més naturalistes. Esdevindran els antecedents de les escultures del període clàssic ( segles V-IV aC) i hel·lenístic ( segles IV-I aC). La Kore es atribuïda a un conegut escultor àtic qui també realitzaria l'escultura del Cavaller Rampin.

Interpretació conceptual La paraula Kórai, del grec, significa donzella. Eren estàtues votives dedicades al culte. Solien representar-se portant fruites o flors en una de les mans. Les encarregaven tant particulars com entitats públiques. Al llarg del XIX es van realitzar diverses excavacions a l'antiga Acròpolis atenesa, el fruit d'aquests laboriosos treballs va ser la troballa d'una sèrie d'escultures entre les quals destaquen una singular sèrie de figures femenines conegudes com Kore o Korai en plural. Moltes s'han conservat gràcies a què foren enterrades durant la invasió persa. Les figures masculines, tot i que erròniament es pensava que eren un retrat d'un déu o personatges importants, es feien per honorar els atletes guanyadors dels jocs d'Olímpia. Encara que fons escrites també parlen de l'ús d'aquestes per commemorar els joves caiguts en combat....