La infanticida - Es tracta d\'un resum dels punts essencials de l\'obra. PDF

Preview

Summary

Es tracta d'un resum dels punts essencials de l'obra....

Description

Autora Víctor Català va néixer l’any 1873 a l’Escala. Aleshores encara era només Caterina Albert i Paradís. De família benestant, va créixer en un ambient liberal, culte i amb un poder adquisitiu suficient per poder-li oferir una educació. Tot i això, la seva formació va ser bàsicament autodidàctica i amb una forta influència intel·lectual per part de la seva àvia. Els seus primers escrits en català van florir quan tenia tan sols catorze anys. Per ella, que vivia en un poble sense cap distracció, l’escriptura era el seu únic esplai. El 1898 va presentar als Jocs Florals d'Olot el poema Lo llibre nou i el monòleg interior titulat La infanticida. Ambdues obres van ser premiades, però quan es va descobrir que el monòleg, tan punyent per la seva temàtica, provenia d’una ploma femenina, tothom es va escandalitzar. A partir d’aquell moment, “esfereïda d'aquella facècia”1, Caterina Albert va decidir refugiar-se darrere del pseudònim de “Víctor Català”, nom extret d’una novel·la inacabada que l’acompanyà tota la vida. Les obres posteriors van mantenir la temàtica ombrívola. Entre elles, destaquen els títols de Solitud i Drames rurals. Finalment, va morir el 1966, deixant enrere una vida de reconeixement i alhora repressió i lluita.

Obra: La infanticida Com s’ha vist, La infanticida és una obra que va veure per primera vegada la llum als Jocs Florals d’Olot l’any 1898. Va ser premiada, però en aquella època el talent pertanyia indiscutiblement al gènere masculí i quan es va descobrir que l’autoria del monòleg estava en mans d’una dona, tothom es va escandalitzar. A Caterina la disgustà i avergonyí tant el succés que va decidir escriure per sempre més sota el pseudònim de Víctor Català. Per a més inri, l’obra teatral que com a tal havia estat concebuda per ser representada, no es va posar en escena fins després de la mort de l’autora. L’obra és un monòleg interior escrit en vers que té la Nela com a protagonista i únic personatge. És una jove que ha estat enviada a un manicomi després de matar la seva filla llençant-la a la roda del molí. Aquest infanticidi no és fruit de la bogeria, sinó de la por del patriarcat, de l’opressió, que està representat en la figura del pare i de la falç. Sense una mare que la protegeixi ni l’estimat que la socorri, la bogeria és l’única salvació que la Nela troba davant la situació traumàtica que ha viscut. 1 Català 1951 (1972): 1.427

1

Estructura i temes de l’obra 1. Teatre modernista La Infanticida és un monòleg modernista, tant per l’època en què es va escriure com per les característiques que presenta. Per aquest motiu, el primer a tractar de l’obra és què és el teatre modernista i quins autors i obres en destaquen. 1.1. La introducció del teatre modernista a Catalunya Una obra no es pot entendre sense saber en quin context és escrita. Així doncs, és important saber com i quan va arribar el teatre modernista a Catalunya, i quins motius se cercaven amb la seva introducció. 1.2. La infanticida: teatre regeneracionista o esteticista? La Infanticida té característiques del teatre regeneracionista, ja que conté una crítica social àrida i una anàlisi psicològica profunda, però com que hi predomina la imatge i el símbol, és més precís qualificar-la d’esteticista. 1.2.1. El símbol En l’obra, el símbol adopta un paper rellevant. El més important és la falç, sempre present, que simbolitza la por i l’opressió que la Nela ha patit, sobretot per part del seu pare. També trobem la mola que reforça sobretot el sentiment d’angoixa. 2. Antecedents literaris Són moltes les obres que abans de la redacció de La Infanticida havien parlat de relacions secretes entre un home de classe alta i una dona de classe baixa, que queda embarassada i abandonada pel seu amant. 2.1. La Papallona – Narcís Oller Víctor Català i Narcís Oller eren amics literaris, hi havia una admiració mútua i segur que la Víctor devia conèixer molt bé La Papallona: una noia pobra, ingènua i analfabeta que, com la Nela, és seduïda i abandonada per un papallona: el Lluís/Reiner. Per tant, hi podria haver hagut una influència directa entre les dues obres. 3. Estructura de l’obra Com que es tracta d’un monòleg, l’important a tractar és l’estructura interna. Es tracta d’una escena que va in crescendo, que està estructurada per temes i que acaba amb un final punyent. 3.1. Recursos literaris 2

La presència de recursos literaris en les obres de Víctor Català sempre és notòria. En La Infanticida destaca la implicació del públic i l’ús de punts suspensius, que donen versemblança i inconnexió al discurs, que “pot ser percebut com a subversiu”2. 3.2. Acotacions En tot text teatral, les acotacions són necessàries per definir el decorat, l’acció i el comportament dels personatges. És sobretot important l’acotació en què s’explica les causes de la bogeria de la Nela, situant-la com una dona amb una veu pròpia carregada de denúncia. 4. Llenguatge La Nela utilitza una llengua mascle: una llengua poètica, forta, sincera que presenta un lèxic agrest i pseudodialectal, pròpia dels personatges modernistes. La llengua de la noia entra en dualisme amb la llengua mansa dels altres personatges (la massa) que apareixen en l’obra a través de cites que la Nela reprodueix. 4.1. La simbologia religiosa per l’amor Hi ha moments en els quals la Nela no sap com expressar el que sent. Això es plasma en els silencis (punts suspensius) constants, d’un gran significat literari, com en l’ús de simbologia religiosa per descriure el Reiner i l’amor que ella sent, fregant la devoció. 5. Personatges Tot i que en l’obra només escoltem la veu de la Nela, en el seu discurs apareixen una sèrie de personatges que marquen el seu tarannà i les seves accions. 5.1. Nela És la protagonista. Una dona que expressa al públic el seu estat emocional i que desobeeix amb la seva conducta les normes socials i morals establertes. Una dona que ha acabat en un estat de bogeria perquè ha actuat en contra del dictat per la societat. 5.2. Pare Apareix com un ésser anònim, sense nom, que representa la societat opressora de l’època. La Nela s’amaga d’ell com s’amaga del poble, amb por, perquè sap que si descobreixen el que fa a les nits la condemnaran a l’escarni i fins i tot a la mort. 5.3. Rainer 2 BARTRINA, F.: “Teatre de dona al tombant del segle: La infanticida de Caterina Albert”. Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 3, p. 39-48, 1997. 3

És l’estimat. Es tracta d’un jove de classe alta que es va fixar en la Nela, i des de llavors es troben cada nit. És qui la deixat embarassada i abandonada posteriorment. L’ha entabanat amb falses promeses perquè prou ho sap ell que la seva és una relació impossible. 5.4. Mare Només anomena la seva mare una vegada en el text: “Com ho havia de fer, tota soleta, desemparada, sense tu ni mare”. Es pot apreciar que la manca d’una figura materna aboca la Nela a la solitud i, davant de la desprotecció que això suposa, augmenta la por al seu pare. 6. Societat patriarcal A part de la repressió que viu la Nela constantment per part del seu pare, aquest masclisme inherent es pot mostrar en moments concrets: quan s’explica que el pare tractava millor els animals que a ella o quan s’insinua que els nois de la seva edat l’agredien sexualment. 7. Diferència de classes El Reiner i la Nela pertanyen a classes socials diferents, i això es reflecteix en la seva relació. A part del caràcter secret que té, el Reiner és qui l’educa, i ella, meravellada del saber del seu estimat, l’eleva a l’alçada de Déu, desprestigiant tots els nois de classe baixa. 7.1. Falta d’educació La falta d’una educació és el que sobretot diferencia les dues classes socials, a part de la qüestió de gènere. El Reiner és un noi net, educat i que sap llatí, mentre ella és tot el contrari. Mostra d’això és aquest fragment que diu la Nela: “Jo et volia enviar lo que em passava, mes, ai, pobre de mi! No sé de lletra”. 8. La bogeria L’escena està situada en la cel·la d’un manicomi, i des del primer moment s’adverteix de la follia de la Nela. Aquesta pertorbació s’observa sobretot al final del monòleg, quan demana al públic que ningú ho conti a son pare. 8.1. Motius L’autora explica que els motius de la seva bogeria en són dos. El primer és l’amor que sent cap a Reiner, qui l’ha empès a cometre pecat. El segon és l’amenaça que son pare fa, mostrant-li el càstig que rebrà si es rebaixa: la mort amb la falç. 8.2. Salvació

4

En un moment del monòleg, la Nela explica que ha tingut idees de suïcidi, però aquesta no ha estat una sortida per ella. El seu verdader refugi, la seva salvació, ha estat la bogeria mateixa.

9. L’infanticidi El monòleg gira entorn un infanticidi, d’aquí el seu títol. El context social de l’obra, crea i condiciona una condemna a tres bandes: condemna la noia per haver tingut relacions amb un senyoret sense estar-hi casada, la qual cosa obliga la mare a condemnar a mort el seu fill i, per últim, la mateixa societat que l’ha empès a cometre el crim la condemna com a criminal i boja. 9.1 Actualitat del tema Els infanticidis han existit sempre, tant en la literatura (mite de Medea) com en la realitat, i tot i que semblen crims que ja pertanyen a la història, avui dia segueixen existint: el 2018 es va cometre un infanticidi, l’autora del qual va admetre que estava atemorida per la reacció dels seus pares perquè el nadó "plorava" i que "es va espantar tant que la va tirar per la finestra"3, motius idèntics als de la Nela. 9.2 Motius Una pregunta que sorgeix de l’obra és per què comet l’infanticidi: ho fa solament per por al seu pare? El seu capital influeix també? Són les condicions míseres de la seva vida la que l’obliguen a prendre aquesta decisió? Si hagués tingut diners, hauria pogut pensar a fer-se càrrec del nadó i no s’hauria vist empesa a la bogeria. Sigui el que sigui, s’observa un gran pes pel que la societat estableix com a conducta acceptable i no acceptable i pel seu tarannà, especialment tafaner i hostil.

Bibliografia GARCÈS, T.: “Conversa amb V. Català”, Revista de Catalunya, III, núm. 25, Barcelona, 1926. BARTRINA, F.: “Teatre de dona al tombant del segle: La infanticida de Caterina Albert”. Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 3, p. 39-48, 1997 3 ARA (2019). Condemnada a 20 anys de presó per llançar el seu nadó per la finestra. Ara. Recuperat a https://www.ara.cat/societat/Condemnada-anys-preso-llancar-finestra_0_2327167439.html

5

BARTRINA, F.: “Caterina Albert/Víctor Català: la voluptuositat de l'escriptura”. Vic: Eumo, 2001. MUÑOZ I PAIRET, I.: “La recepció de 'La infanticida' a la premsa: 1967 i 1992”. 2001

6...