L\'illa dels 5 fars - Resum del llibre \"L\'illa dels 5 fars\". On es donen recursos i estratègies a - L\'illa dels 5 fars PDF

Preview

Summary

Resum del llibre "L'illa dels 5 fars". On es donen recursos i estratègies a l'hora de comunicar un missatge, o fer una presentació davant d'un públic....

Description

L’illa dels 5 fars: Ferran Ramon-Cortés Les claus de la comunicació. En Ferran després de fer una conferència davant d’una multitud sent que no ha acabat d’enganxar i cridar l’atenció. El seu professor i amic, en Max li explica que li ha faltat convèncer a la gent i motivar-los perquè s’unissin a ell. Per això mateix li recomana que vagi sis dies a Menorca, on en Ferran té una casa. Allà en Ferran visitarà els 5 fars de Menorca que l’ajudaran a trobar-se i entendre de quina manera pot dur a terme les seves conferències perquè la gent s’hi enganxi i col·labori amb ell. Far de Favàritx: Primer far que visita. Després d’observar-lo i d’imaginar-se una història amb els ulls tancats mentre està allà en treu una conclusió important. El far Favàritx dóna incansablement un únic missatge. Un missatge que es repeteix amb exactitud i generositat i que qualsevol navegant pot captar des de qualsevol punt del mar i en qualsevol moment de la nit. El que escampa el far de Favàritx és un gran missatge, un missatge important. Un únic missatge del tot rellevant. No és bo voler explicar moltes coses, massa coses, però sense tenir clar quin missatge vols donar. Parlar de tot, sense un fil que ho lligui difícilment en pot sortir un missatge contundent. Tota comunicació en públic ha de recolzar-se en una gran idea, una única i gran idea. Dir el mateix tota l’estona, però les paraules i els matisos canviaven. Els grans missatges no perden mai el seu valor. Far de d’Artrutx: En mig de la civilització, d'una urbanització. Il·luminava repetidament un bloc de pisos, tot i que ja acostumats a aquesta il·luminació no tancaven ni els porticons. Es va encendre una llum d’una de les finestres. El far d’Artrutx tenia competència. No està sol, està envoltat de moltes altres llums, però perquè pugui fer la seva feina amb èxit la seva llum s’ha de poder reconèixer d’entre totes les altres, ha de destacar necessàriament. La llum d’Artrutx i el seu missatge brillaven per sobre de totes les altres llums. Per aconseguir-ho has d’ocupar una posició estratègica (punt privilegiat), emetre una llum d’una intensitat molt més potent que les altres, tenir una llum diferent (que destaqui). Per tant hem d’explicar les coses d’una manera que les faci brillar més, que les faci destacar i sobresortir, necessitat d’impactar. Per fer-ho aprofitar en la nostra comunicació el poder suggestiu i la màgia de les històries. Les històries queden fixades a la ment, poden significar coses diverses o adoptar matisos variats per a cada persona, això ho fa impactant i per recordar. Tothom troba una connexió personal amb una història. Hem d’intentar encendre un far, i no petits llums, ja que es van perdent amb la resta. A mesura que va avançant el temps només aconseguim recordar els grans fars i no les petites llums que se’ns encenen. La distància més curta entre un home i la veritat és un conte. Far de Punta Nati: Després de dos dies de mirar els fars des de terra va decidir mirar-se’l des d’una altra perspectiva, des del mar. A veure si d’aquesta manera podia treure’n altres conclusions i noves inspiracions. El que ens fa veure les coses des de perspectives diferents. Amb ell també hi havia dues altres barques, un iot i un veler, que sense cap dubte també es coneixien la ruta de Nati. A partir d’aquí va pensar en el llenguatge dels fars. Llenguatge extraordinàriament fàcil per als navegants, però també pot resultar inintel·ligible per a la resta de la gent. Per tant, llenguatge eficient però només per parlar entre “gent de mar”. Un llenguatge que comparteixen tots els seus interlocutors i que hi connecta

fàcilment. Un llenguatge compartit i que connecta. La majoria de vegades parlem en el nostre llenguatge i no en el de la gent que ens escolta. El llenguatge que utilitzem diu molt de nosaltres mateixos, podem triar ser càlids i propers utilitzant un llenguatge que es pugui compartir amb els oients, cercant exemples que puguin conèixer. Quan escollim un llenguatge per als nostres interlocutors ja dóna un missatge, que hem pensat en ells (empatia, important en la comunicació i per connectar amb la resta). El terme de la boira en la navegació és un tema important, ja que resulta la problemàtica principal quan un navegant es perd. La boira tapa el far, i amb això el missatge que vol transmetre. Nosaltres, personalment fabriquem boira quan errem el nostre llenguatge, i provoca que el que volem dir no arribi amb claredat. Fabriquem boira quan utilitzem llenguatge complicat o quan omplim amb massa paraules les idees, quan som poc concrets o imprecisos, quan triem un llenguatge inadequat per a la gent que ens escolta. La boira que nosaltres posem en el llenguatge ens fa difícil d’arribar als altres. Hem de triar el llenguatge pensant en qui ens està escoltant. Hem de triar aquell llenguatge que ens permeti connectar amb els oients i que faci que aquests sentin que el nostre missatge és només per a ells. Far de Cavalleria: Far de referència de la costa nord de l’illa. Plantat en un penya-segat amb mar a banda i banda. El missatge que val és el que es rep, no el que s’emet. Qui emet el missatge l’emet amb una intenció, però el que compta és com arriba el missatge a qui ens escolta i quin significat en treu. Quan transmetem un missatge ho fem a través de paraules i amb el nostre to de la veu. Si canviem el to de veu, les nostres paraules tenen un sentit diferent, un to de veu determinat dóna un sentit o un altre a les nostres paraules. Per saber quin ha estat el nostre missatge, hem de saber què ha comunicat el nostre to de veu, però com que no ens podem sentir ens ho han de comunicar els de fora. Igual que un far necessita que passi un vaixell per confirmar el seu missatge, nosaltres necessitem que algú de fora ens digui què transmet la nostra veu i que ens escolti. Per saber la manera que arriba el nostre missatge hem d’estar atents a les reaccions de la gent, fixar-nos en els seus gestos, les seves expressions, mirar-los als ulls. Cal saber llegir els ulls. És important el que la gent capta, no el que nosaltres volem dir. I la manera de conèixer i interpretar el que la gent capta és llegir-los els seus ulls. La llum d’un far no depèn del seu estat o del que passa al seu voltant, en canvi nosaltres estem condicionats pels nostres sentiments, i són els sentiments els que determinen el nostre to de veu. No podem canviar la nostra veu, sinó el que sentim (Intel·ligència emocional). Importa el que capta la gent, no el que jo crec que estic dient. Comuniquem el que sentim, res més que el que sentim. I el que sentim no es pot amagar. Segon dia: Dia de tramuntana, molt vent, moltes onades, fred… la natura estava enfadada, semblava que no pogués tornar mai a la calma. Manaven les emocions, Cavalleria formava part d’un conjunt capaç d’emocionar, de bellugar sentiments. El que sentim molt endins nostre, no arribem a oblidar-ho mai. Far de l’illa de l’Aire: Havia de rectificar constantment la direcció al far, encara que no fes vent i no hi hagués onades que el desviessin. Intentant mantenir fidelment el rumb es va adonar que era només ell qui es dirigia cap al far, fent tots els esforços, i en canvi aquest es quedava parat sense fer res, oferint només el senyal que mostrava el camí. El far proporcionava la informació, però també li donava la llibertat de prendre les seves pròpies decisions. En fer una presentació, quan ens comuniquem nosaltres el que hem de fer és dir qui som i on som, anunciar una cosa amb força, tenacitat i convicció, però sempre evitant la coacció i donar la llibertat als oients d’acostar-se o no, de dirigir-se o

bé de seguir un altre rumb. Hem de donar un missatge que convidi a apropar-t’hi sense cap mena de coacció. Com a persones el que ens dóna plenitud és prendre les nostres pròpies decisions, per això mateix quan intentem coaccionar o condicionar aquesta llibertat, és a dir, quan la nostra intenció és convèncer no aconseguim res de positiu. Quan ens comuniquem ens hem de donar a conèixer de la manera més brillant i seductora possible, però oferint la llibertat absoluta perquè el públic vingui cap a nosaltres. Comunicar no és arrossegar i empènyer, és convidar. Convidar en lloc d’empènyer. Resum dels 5 fars: La necessitat de tenir un únic gran missatge; fer-lo memorable a través de les històries i anècdotes personals; utilitzar un llenguatge que connecti amb la gent; estar pendent del que la gent capta, no del que vull dir, i estar convençut i convidar en lloc d’intentar convèncer. Per últim, emocionar. Comunicació davant del públic, fugir de la perfecció, intentar ser tu mateix, sentir-te còmode, ser natural, ser tu. Informar i comunicar són dos conceptes completament diferents, mentre que donar informació és un acte neutre i que no exigeix cap implicació emocional, en canvi comunicar és tot el contrari.

La teoria dels fars: Les cinc claus de la comunicació: 1. Un únic gran missatge… Ens comuniquem per transmetre una idea. Hem de pensar què és exactament el que volem dir i escriure-ho en una sola frase. Tot el que diem ha d’estar al servei del missatge que hem triat. Es tracta d’articular un missatge únic i potent. Important triar un missatge principal i que l’acompanyin arguments, l’ideal en són tres. El nostre missatge no només ha de ser un, sinó que també ha de ser nou i interessant. -

Missatge principal Titulars dels arguments Desenvolupament dels arguments Tornada als titulars Tornada al missatge principal

2. ...explicat de forma memorable... El nostre missatge no està sol. Perquè el nostre missatge no s’esvaeixi, perquè la gent el recordi i no l’esborri ha de ser especialment interessant. I això ho aconseguim a través de les històries. Les històries es personalitzen, tenen molts significats i multipliquen el potencial d’un missatge i per tant les possibilitats de ser recordat són més altes. Aconseguim “tocar” les emocions, les coses que a banda d’entendre-les les sentim, les recordem sempre. La història ha de presentar unes emocions que es puguin reconèixer i unes interaccions creïbles entre els personatges. Podem trobar quatre tipus diferents d’oients al rebre una història: -

Minuciosos: pensen molt i analitzen la informació amb detall a l’hora de fer les coses. Dominància cerebral racional. Comunicació que necessita: fets i dades, amb tot luxe de detalls.

-

-

Dominants: Molt ràpids en la decisió i l’acció, dominància cerebral racional. Comunicació que necessita: fets i dades, només les essencials, les conclusions. Cooperants: Ritme lent en l’acció i de dominància cerebral emocional. Comunicació que necessita: bona història, relat complet i detallat dels fets. Influents: Ràpids en el seu ritme vital i de dominància cerebral emocional. Comunicació que necessita: gran idea, visualment plasmada que sedueixi.

3. … amb un llenguatge que connecti... El llenguatge que triem ha de venir determinat depenent d’aquells a qui va dirigit el missatge. El llenguatge que utilitzem parla de nosaltres, si utilitzem un massa sofisticat, ens fa freds, pedants o distants. Un llenguatge planer i compartit ens farà càlids, propers i humils. Escollir un llenguatge per a qui ens escolta els dóna un missatge important, hem pensat en ells. Ser planers i senzills vol dir que tenim la sensibilitat de voler arribar a tothom. Llenguatge visual també és molt important, diapositives farcides de text, no tenen cap utilitat, només fer-nos absolutament prescindibles com a ponents. Diapositives en una presentació són una ajuda visual, no són la mateixa presentació, ens han d’ajudar a fixar conceptes, a vegades és difícil que una informació es fixi a la memòria. 4. … tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent... Cal treballar en l’escenificació del missatge. No sempre la gent entén el que nosaltres volem dir, però l’important és el que ells entenen. El més important és el que capta la gent. La comunicació arriba als nostres interlocutors per tres canals diferents: - Les paraules dites (el que queda escrit) - El to de veu que hem utilitzat - El llenguatge no verbal (mirada, gestos i llenguatge del nostre cos). El més important és que els tres canals estiguin interconnectats durant tota la nostra comunicació perquè el nostre missatge sigui total. El cervell és sincer i expressa el que sentim a través del to de veu i el llenguatge no verbal. L’emoció es revela a la cara i per tant no podem enganyar. És important estar en contacte en tot moment amb els nostres sentiments, si no els controlem, tampoc controlem el que estem comunicant. També és important tenir en compte els sentiments que despertem en la gent que ens escolta. És important que mirem als ulls per saber què està rebent la gent i com s’està sentint. Tota comunicació és un diàleg, el ponent amb la paraula i els oients amb els ulls. Comunicació ulls amb ulls. Hi ha dos tipus de mirades: -

Mirades de confort: Expressades amb un somriure i un lleu gest afirmatiu. Mirades de repte: Postura corporal distant, i rostre que suggereix dubte o desacord. Els hem de dedicar uns instants més que a les altres i integrar-les, posen a prova la nostra seguretat.

5. … convidant en lloc d’intentar convèncer Quan intentem convèncer no convencem. Només si nosaltres estem convençuts i som capaços de transmetre-ho, tenim l’oportunitat de resultar convincents. Hem de convidar a la gent a compartir el nostre missatge, donant-los la llibertat perquè pensin diferent. El nostre objectiu és mostrar-nos convençuts. Fer que la gent vingui a nosaltres (només si vol) en comptes d’arrossegar-los cap a nosaltres, com fem sovint. Hem d’evitar les afirmacions categòriques, el to imperatiu, les opinions taxatives i entossudiment. Hem de comunicar-nos de tu a tu, amb respecte, amb acceptació de les opinions diferents i oferint sempre llibertat. Evitar monòlegs i donar espai per a les opinions del públic. No sempre tenim raó, malgrat que sovint ho puguem arribar a pensar. Estem predisposats a minimitzar i ignorar aquelles opinions o informació contrària al que creiem. No hem de caure en les provocacions, hem de buscar el suport del grup, preguntar a la resta si comparteixen aquesta opinió....