Resum Laura a la ciutat dels sants Influència del Freudisme PDF

Preview

Summary

es un resum que explica el contingut de la historia i les conexions que hi havia amb el pensador Freud i la seva teoria de la psicoanàlisis. Està tot molt ben explicat amb les seves referencies i definicions....

Description

Influència del Freudisme: “Laura a la ciutat dels sants” és una novel·la psicològica del realisme, que segueix un ordre: il·lusió realitat - desil·lusió. dones burgeses insatisfetes que evolucionen psicològicament durant el transcurs de la novel·la. Acostumen a estar en un entorn hipòcrita que les reprimeix amb normes extremadament estrictes. Tenen un desig d’independència que les porta a la histèria i a aquesta evolució que hem mencionat anteriorment. L’actitud de la Teresa i atacs de nervis de la Laura entren en els esquemes de les neurosis descrites per Freud. La conducta dels seus personatges, encaixa perfectament amb les característiques de les psicoanàlisi de Freud, que estudia les neurosis i els tipus de sexualitat (reprimida, degradada, sublimada). En el cas d’aquesta novel·la, en cada personatge es manifesta un tipus de sexualitat diferent. - Sexualitat degradada: Tomàs, Pere, Oncle Llibori i Oncle Joanet - Sexualitat reprimida: Teresa i dones de Comarquinal - Sexualitat sublimada: Mossèn Joan Serra i possiblement Laura Sigmund Freud: neuròleg creador de la teoría de la psicoanàlisi. Les seves idees influeixen en la novel·la modLa dona insatisfeta El tema de l’adulteri és molt antic i sorgeix regularment en totes les literatures des dels orígens de la novel·la. Així i tot, només es converteix en un tema central en la novel·la realista del XIX. És el moment crucial en què s’esquerden els sistemes tradicionals, es desacrediten els valors burgesos i es comença a dubtar de la santedat del matrimoni i de la impermeabilitat de les classes socials. Espais Comarquinal: Espai literari, ideològic, psicològic i simbòlic. Té un referent real (Vic, descrit amb els seus llocs emblemàtics com la plaça porxada, la catedral… i la seva boira persistent) però és sobretot una creació mítica i literària. A la novel·la hi trobem un escenari explícit únic, Comarquinal que monstra el clima social i la mentalitat col·lectiva de les províncies. L’espai és tancat, ja que està envoltat per una boira simbòlica que fa referència al aïllament, soledat, bloqueig ideològic...

Barcelona: Espai que sempre està present i amb el que s’estableix una dialècta comarca/metròpoli. La capital, que sería el terme de comparació sistemàtica, és odiada i admirada alhora. Per als comarquinalencs simbolitza la perdició i el pecat, la modernitat com un perill, l’esnobisme, l’escàndol… I Laura, com a provinent d’allà, serà mal vista o jutjada ja d’entrada. Laura n’enyora el sentiment d’anonimat i independència, la llibertat. (paradís perdut) Les Aulines: Masia allunyada de Comarquinal pertanyent als Muntanyola. Aquest espai representa l’intent de la Teresa d’aïllar la Laura del seu entorn natural, culte i sensible, per fer-la més ruda o tosca, per una

banda, i allunyar-la del Pere per evitar que puguin realitzar materialment els seus desitjos d’estar junts, per l’altra. Laura surt victoriosa d’aquesta separació, perquè la Teresa no aconsegueix que els amants s’oblidin ni que la Laura realment estigui més trista ni més aspra o insensible ni més enlletgida. Es passa els dies idealitzant al Pere. Tractament del temps El temps de la història és eminentment lineal, segueix un ordre cronològic i hi ha moltíssimes marques que ens situen en l’hora o el moment del dia, el mes, l’estació de l’any… (marcadors temporals). Es relata en temps present, i anem seguint els esdeveniments al mateix temps que la protagonista. Sí que apareixen, no obstant la linealitat, alguns flashbacks: per exemple, quan al principi la història retrocedeix uns moments per explicar com es van conèixer la Laura i el Tomàs. La història de tota la novel·la (trama) succeeix en dos anys i escaig consecutius, sense el·lipsis. La primera part de l’obra es desenvolupa en catorze mesos; la segona, en dotze. La divisió en les dues parts és, doncs, molt simètrica en quant al temps. L’arribada de les estacions sol tractar-se simbòlicament: la tardor coincideix amb la mort de la filla (final de la primera part), ja que és una època de mort també de tota la Natura… La primavera serà l’esclat de les passions, com simbòlicament sempre ho ha estat, ja que és quan la Natura també reneix i explota de vida… (descripció arribada primavera a la segona part, coincidint amb l’enamorament de Pere i Laura…). El temps interior (o psicològic) té més importància que l’extern, ja que la novel·la es focalitza sobretot en l’estat emocional i mental dels personatges. La temporalitat és subjectiva, flueix lenta o ràpida depenent de la consciència individual (ex. descripció de l’espera de les visites del Pere: la Teresa i la Laura senten el pas del temps lentíssim… però quan ell hi és l’estona passa volant).

Punt de vista narratiu L’autor utilitza recursos com la ironia per denunciar o posar en evidència actituds negatives, com la falsedat i la hipocresia. La ironia és present ja en el títol, perquè els “sants” a què fa referència són la gent de Comarquinal que pretén ser santa però no ho és, el que fa és exposar de cara a l’exterior una falsa bondat. Falsa beateria. L'autor fa servir un narrador extern omniscient, és a dir, en tercera persona per explicar la història, que presenta a la Laura com a víctima malgrat el comentari final de Mossèn Joan que li diu il·lusa. Per explicar la novel·la utilitza un punt de vista, aquest és, especialment, el de la Laura. Tot es percep i es narra com ella ho veu i ho sent. De vegades, el narrador opina sobre la posició equivocada de la Laura (“Creu que està enamorada d’aquell home i que també és objecte de l’amor d’ell” Al llarg de la obra s’intercalen monòlegs interiors, converses entre els protagonistes, estil indirecte, descripcions simbòliques abundants, etc. El narrador utilitza la ironia per denunciar, entre d’altres, la hipocresia i la religiositat fingida. Durant la obra, al utilitzar-se també l’estil indirecte lliure, el lector a vegades no sap si el que està narrant l’historia és un personatge o és el narrador. Predomina l'ús del

present alternat amb el passat habitual en la narrativa. Hi ha al·lusions a la tradició, com les novel·les d'adulteris del segle XIX, (Madame Bovary i Anna Karènina) RELACIÓ AMB L'ÚS DELS TEMPS VERBALS: L’omnisciencia és restringida perquè fixem la narració en el punt de vista de la Laura: veiem la realitat a través de la seva mirada. Llor ho fa servint-se de totes les modalitats del discurs, en estil directe fa referència a les converses, enunciats literals dels personatges, en estil directe fa servir els verbs de dicció: “va dir que...” i en estil indirecte lliure, manté la tercera persona però prescindeix dels verbs de dicció. I el monòleg interior l’utilitza de forma moderada i son d’extensió breu. El lector confon les veus del narrador i personatge. Només insinuen el canvi al pla intern per les interrogacions, exclamacions, repeticions i comparacions subjectives. Personatges Personatges es defineixen per oposició o similitud entre ells, i en algun cas per les relacions triangulars: dos triangles importants en aquesta trama. Laura: trets que la defineixen: el nom, els colors, els gustos (bellesa, art, cultura), la sensibilitat, l’educació, l’abstracció social i l’orfenesa. Etèria. Ingènua, somiadora, fantasiosa (projecció amor ideal en “Pere de les Aulines” vs Pere real), poc realista, poc pràctica. La Laura es la protagonista d’aquesta novel·la. Es una noia humil de Barcelona que es casa amb en Tomas de Muntanyola, una família important al poble de Comarquinal. Ella és molt diferent de la gent de poble i no s’hi entén gaire bé. Al principi ho veu tot molt maco, ja que té una vida socialment acceptada i a més està casada amb un noi de bona família. A la gent de poble tampoc li agrada la gent com la Laura, la veuen massa oberta i creuen que les seves reaccions no son del tot adequades. Critiquen sobretot el fet de que sigui una noia que ve de Barcelona, ja que ho veuen com una ciutat de gent moderna, el qual els sembla malament, critiquen la roba que porta per ensenyar massa cos i per tenir colors molt vius i poc neutres. Francesco Petrarca va ser un poeta, filòsof i filòleg areti, considerat el precursor de l’humanisme, pilar fundamental de la literatura italiana, especialment gràcies a la seva obra Cancionero, en la que la seva protagonista es la Laura. El 6 d’abril de l’any 1327, a la iglesia de Santa Clara d'Assís, a la ciutat de Avignon, el poeta i humanista italià veia per primera vegada a la Laura, que després es va convertir en l’amor idealitzat que recorre tota la obra. Aquí veiem una clara comparació amb la nostra novela. Les dues protagonistes s’anomenen Laura. A la segona part de la novela es quan la Laura s’adona que en Tomàs no la fa feliç i que no es aquella vida la que desitja per ella. Així és com decideix tornar a Barcelona. Tomàs de Muntanyola : En Tomàs és un jove, de 30 anys, hereu d’una família de Comarquinal, els Muntanyola. La seva família és molt tradicional i antiga i, per això, ell és un home bèstia i groller. Té una visió de l’amor antiga i masclista; es considera superior i amb dret a posseir tot el que vol. Mostra més interès en els diners que en la seva propia dona, la Laura, a la qual només vol per fardar pel carrer i fer-la servir per a la seva imatge. És un home que tot i que pretén ser molt dur i independent, es deixa influenciar molt per la seva germana Teresa. Li importa molt “el què diran” en el poble i, per sobre de tot, vol conservar el seu prestigi. També li dóna molta importància al fet de tenir un fill que sigui l’hereu dels Muntanyola, i quan la seva dona té una filla se li ve el món a sobre. Teresa de Muntanyola : És la germana gran, la primera filla dels Muntanyola i deu rondar els 40 anys. Està soltera, per això, quan en Tomàs es casa, se sent desplaçada. És una dona que ha viscut

sempre per la seva família fent de mestressa i ocupant-se de tot; des del primer moment se sent incòmode amb la Laura i ho fa notar sempre que pot. Sempre ha estat enamorada de l'advocat, en Pere. Aquesta qüestió crearà un problema amb la Laura i un conflicte posterior per l’amor d’aquest home. En la novel·la, és l’antagonista, ja que sempre està en contra de la Laura i finalment la seva acció venjativa serà la que acabi amb el desenllaç de la història. Pere Gilfreda : És un jove de 27 anys, el nebot d’en Mossèn Joan, que ha tornat a Comarquinal després d’estar estudiant per a ser advocat. La seva família se l’estima molt, probablement per la seva condició d’universitari. S’enamora bojament de la Laura i fa tot el possible per estar amb ella; quan sembla que tot ha d’anar bé entre la Laura i ell, apareix la Teresa i s’ocupa que no funcioni. En Pere, però, és objecte de passió de la Teresa ja que aquesta està enamorada d’en Pere des que era un noi jove i això provocarà una confrontació entre Laura i Teresa, ja que Laura també s’enamora d’en Pere i busca l’amor que el seu marit, en Tomàs, no és capaç de proporcionar-li. La Laura i en Pere mantindran una relació especial que intentaran amagar però finalment tot s’acabarà descobrint. El mossèn Joan estarà al cas de la relació entre aquests dos personatges intentant que no cometin alguna acció que els perjudiqui. Per això, durant una excursió a l’ermita de Sant Roc, el mossèn Ferro Vell tindrà una conversa amb en Pere per dir-li que s’allunyi de la Laura i que no li faci cometre algun pecat. Des del moment en el què en Pere i la Laura comencen a parlar durant l’excursió la Teresa intenta inventar-se una estratègia, fent que la gent del poble cregui que hi ha alguna relació entre ells dos, per fer que es separin. No ho aconseguirà sinó que a més en Pere es declararà a la Laura. Aquesta el rebutjarà i li ho explicarà tot a la Teresa que prendrà mesures i marxarà amb la Laura a les Aulines, on en Tomàs hi anirà cada setmana per complir com a marit. En tornar del mas de les Aulines durant una estada llarga, tothom defuig de la Laura i s’escampen rumors que la tenen segrestada per enveja i gelosia. És quan en Tomàs, per fer callar els rumors, es decideix a portar a la Laura, vestida amb el seu millor vestit, a un concert que es fa al casino. Un dia a la Laura, a l’església de Sant Felip Neri, se li acosta en Pere i li demana que se’n vagi amb ell. La Ventura els veu molt junts i li ho diu a la Teresa, la qual parlarà amb en Tomàs i farà que la Laura fugir de casa després d’una gran discussió. Després de fugir se’n va a casa de l’oncle Llibori que s’intentarà aprofitar de la Laura. Aquesta torna a fugir i com que no té ningú més a qui recórrer fins que mossèn Joan parli amb el pare Comerma, decideix anar a casa d’en Pere el qual, en aquest cas, rebutjarà a Laura perquè ja no li agrada i no vol compromisos. La Beatriu : és la neboda de l’oncle Llibori Terra Negra, filla del primer hereu dels Terra Negra, que va malgastar la seva fortuna i va portar a la mala vida a la seva dona i la seva filla. Després d’aquest fet, l’oncle Llibori va decidir cuidar de les dues dones que el seu germà havia abandonat, sotmetent a la Beatriu a una humiliació constant tota la seva vida, ja que la vol fer pagar pels pecats que va cometre el seu pare. A l’inici de la novel·la, la Beatriu és un personatge que passa desapercebut, ningú es fixa en ella, ningú excepte la Laura, que veu en la jove una ànima amiga que necessita ajuda en al món dels Terra Negra. Així, la barcelonina aconsegueix superar la desconfiança de la Beatriu i fa que aquesta vagi a visitar-la cada tarda, establint així una amistat que aconsegueix que les dues dones passin una mica més lliurement els dies a Comarquinal. En una d’aquestes visites la Beatriu confessa a la Laura l’amor que sent per en Ramon, l’estudiant de capellà de casa els Terra Negra. La Laura, que sent compassió per aquesta relació, ajuda a la Beatriu i en Ramon a poder portar a terme el seu compromís, fent que aquest marxi a Tarragona un temps. Al final de la novel·la, la Beatriu decideix marxar de casa l’oncle Llibori un cop la seva filla s’ha mort, per evitar el que puguin dir les males llengües. Al final, gràcies als tràmits de la Laura, en Ramon, que ha deixat els estudis de capellà, i la Beatriu aconsegueixen casar-se i marxar de Comarquinal, deixant a la Laura completament sola.

Mossèn Joan Serra “Ferro Vell”: la integritat, sinceritat, bondat, transparència, rectitud, tolerància… Alter ego de l’autor (l’autor ens transmet opinions seves a través de la veu del narrador i per veu d’aquest personatge també). Secundaris importants: menys Beatriu ( Equiparada a Laura en alguns trets: orfenesa, pobresa), tots representen els trets que defineixen tot Comarquinal: Oncle Llibori Oncle Joanet Tia Madrona Vídua Torroella Mossèn Jaume Grau

Contraposició de la Laura i la Teresa El personatge de la Laura se’ns presenta com una dona somiadora, un esperit lliure i amb una educació basant anàrquica que creu en la bellesa de les coses i aspira a arribar a la felicitat, però en arribar a Comarquinal, ella que està acostumada a viure en una ciutat on qualsevol passa desapercebut, se sent una dona oprimida i inútil, perquè es troba amb la Teresa, una dona que porta tota la vida vivint en una repressió constant, tan per part de la seva família (àvia, mare, tietes…) i per la religió, esdevé una conca que només aspira a fer les coses correctes i amb mà de ferro, esperant a que algun dia un home pugui descobrir la seva bellesa amagada i poder, per fi, sentir-se una dona estimada de veritat. El personatge alegre i somiador de la Laura es troba immers en un món de repressió i autoritat al qual no està acostumada, fet que l’obliga a crear el seu propi món de fantasia per poder escapar, tal com van fer també personatges tan famosos de la literatura com Madamme Bovary i Anna Karènina, les quals van acabar suïcidant-se, destí del qual la Laura defuig anant-se’n a un convent a Barcelona. Tot i així, aquest món propi no la lliura d’un destí tràgic i al final, la Laura s’acaba tornant una dona solitària a causa de la falta d’amor, de la pèrdua de la seva filla, i de la boira i l’angoixa que sent a l’estar sempre al poble, cosa que fa que el seu personatge s’acosti més al caràcter de la Teresa, però sense arribar mai al punt d’amargor que aquesta sent perquè no ha despertat mai l’interès de cap home i sempre ha estat tractada com una criada pel seu germà. En contraposició a la Laura hi apareix la Teresa, que és una dona que viu reprimida per culpa de la societat ja que no l’ha deixat expressar-se. La seva manera d’enamorar-se és a través de la imaginació en la qual es crea una història d’amor amb en Pere i per la qual sent enveja de la Laura ja que no la pot traslladar a la realitat i la protagonista, un dona destacada per la seva bellesa en el poble de Comarquinal, ha aconseguit captar l’atenció d’en Pere. Realment la Teresa és el model de dona de l’època; una dona puritana i seguidora de les pautes establertes per la societat, la qual aspira a ser lliure però té massa por d’aquesta llibertat i per això sent enveja de la Laura, perquè aquesta té una llibertat que segons la seva opinió no es mereix, mentre que ella porta tota una vida esperant el moment de ser feliç i no arriba mai. Això la transporta a un món de reclusió més gran del que ja tenia abans que la Laura apareixes a la seva vida i fa que acabi d’explotar la seva gelosia vers les dones lliures. Així doncs, la Teresa es queda reclosa per sempre, ja que al final no pot vèncer la por de ser estimada i decideix quedar-se amb en Tomàs tota la seva vida, fent exactament allò que s’espera d’ella, servir a l’hereu de la casa.

Temes El tema principal de la novel·la és la incomprensió, la impossibilitat de les persones d’entendre’s entre elles. Segons el pensament de l’autor, l’hostilitat impera en totes les relacions. El conflicte principal és el de la protagonista amb tot l’entorn com un bloc, i aquest conflicte és el que ens porta al tema. Visió de fons pessimista: determinista i fatalista: l’ambient crea els personatges, els impregna des de petits i no hi ha tornada enrere. Aquesta és la lliçó que aprèn la Laura, que la gent no canvia. Laura va prenent consciència que no pot canviar ni el Tomàs ni la Teresa, ni tot Comarquinal, al llarg de la història. En aquest sentit l’evolució del personatge segueix l’esquema de les novel·les d’iniciació o bildungsroman. Altres temes molt importants són el rol de la dona o el masclisme, que cal contextualitzar en l’època en què l’obra va ser escrita (figura de l’hereu, repressió sota el nom de religió contra les dones…): just abans de la Segona República i posterior dictadura franquista. (Aquest context és el que vau treballar amb aquells dos vídeos que vàreu veure) Remarqueu també que l’autor dedica la novel·la a la seva germana, que era un referent molt important per a ell, així com també el va marcar positivament la seva mare; no així el seu pare, que va negligir el manteniment i l’educació dels fills. (Recordeu el que vam llegir del principi de la introducció sobre la vida de l’autor i la relació amb els pares) Un altre tema clau és la hipocresia i el classisme, que supuren per tot Comarquinal. Sobre el masclisme imperant, cal remarcar que tant Laura com Teresa són unes víctimes del sistema patriarcal, que es podrien haver aliat i no convertir-se en enemigues. Però això era impossible ja que l’ambient en què s’han educat una i l’altra estan en mons antagònics. Elements simbòlics Noms i colors en les protagonistes Els colors juguen un paper important. La Laura va de clar o de colors llampants, mentre que les dones de Comarquinal vesteixen de negre com si estiguessin sempre de dol. El color gris de la boira, és l'adequat per a les vides monòtones dels ciutadans. La decoració de les cases Laura busca posar flors fins a les Aulines, mentre que la Teresa prefereix els mobles antics i foscos. Teresa posant-se l’anell triomfal

El brill de l'anell de casada d'ella és un símbol de la seva bellesa i poder , d'aquí que ella el porti sempre fins i tot en els moments de màxima depressió i l'interès de la Teresa per agafar-lo al final. Les estacions Tant l'arribada com la sortida a Comarquinal es produeixen a la tardor, on ja l'estiu ha perdut el color. Els ulls i les mirades Miquel Llor utilitza els ulls com a reflex de l’ànima perquè constantment està aportant aspectes nous sobre qualsevol dels personatges tant principals com secundaris. En la protagonista, la Laura, i ...