Apunts laura a la ciutat dels sants (dossier) PDF

Preview

Summary

Apunts del llibre "Laura a la Ciutat dels Sants"....

Description

1.LA NOVEL·LA DEL SEGLE XIX I XX 1. 1Models literaris de Laura 1. 2 Novel·la realista La novel·la realista neix sobre tot a França, abraça de 1840 a 1890. Tal com diu el nom, es realista i per tant, aquest tipus de novel·les volen representar la realitat contemporània, sense embellir-la, ni fer-la més bella ni idealitzar-la. Ha de ser realitat immediata, coetània i contemporània a l’autor, els interessa la vida diària i per tant, també inclouen el vulgar i allò lleig. El punt de vista que acostumen a utilitzar és la omnisciència. Els personatges són normalment els de la mateixa classe que l’autor, per tant, la classe que es defineix amb predilecció és la burgesia. Normalment, el protagonista és una dona i se’n fa una petita anàlisi psicològica del caràcter. Hi ha una frase molt coneguda de la novel·la realista que és: “una novel·la és un mirall que passeja al llarg del camí”. Són històries llargues que expliquen moltes accions molts anys, i es veu com va evolucionant el personatge. Una de les novel·les més importants és “Madamme a Bovary 1857 publicada per Flaubert. L’Emma és una dona que es casa per conveniència, llegeix moltes novel·les romàntiques però viu en un poble de províncies avorrit. Decideix tenir un amant per tenir una vida mes apassionada, però ho fa d’amagatotis i es pot descobrir. Li porta molts problemes. Curiosament una novel·la que s’assembla molt a aquesta és Anna Kareneina, una altra novel·la realista escrita per un novel·lista rus escrita per Tolstoi, de finals del s.XIX. Viu a Sant Petersburg, casada amb un funcionari del govern té una vida amb luxes, te un fill però la seva relació amorosa és de conveniència, el seu marit gran i un dia coneix la passió amb un jove militar, s’enamoren terriblement i decideixen viure junts. Tenen una filla però el marit no li coincideix el divorci i ella no és acceptada per la seva classe social, la burgesia, és vista com una adúltera, que la porta a molts problemes personals. La Regenta és de Leopolda Alas Clarín i és de l’any 1885. És també una dona, explica la història d’Ana Ozores que viu en una ciutat inventada que es diu Vetusta, sinònim de Oviedo. També està casada amb un matrimoni de conveniència. Hi ha 2 homes que compliquen a trama amorosa, el capellà de la ciutat i l’altre el típic Don Juan. Diversos moviments narratius El primer és el realista, la protagonista és una dona. Una altra novel·la que forma part de la poesia catalana és Pilar Prim, un nom simbòlic d’una nina que se sent feble, dubtosa, etc. Es publica tard, l’any 1906 i és de Narcís Oller, guarda encara característiques del realisme. Pilar prim és una vídua jove, molt atractiva, que en un tren de viatge de Barcelona a Puigcerdà per les vacances, coneix un jove galant anomenat Giberga de qui s’enamora però Pilar Prim està marcada pel seu testament, no es pot tornar a casar.

1.3 Novel·la naturalista 1

El següent corrent és el naturalisme, aquest corrent neix a França i porta la idees del realisme fins l’extrem. Abasta de 1870 a 1890. El naturalisme es focalitza en allò lleig i negatiu de la realitat, en personatges malaltissos bojos, marginals està Influenciat per les idees científiques de Darwin per tant, el moviment creu que l’espècie humana està determinada per l’herència genètica, pel medi social, pel moment històric. El teòric d’aquest moviment s’anomena Zola. Aquest corrent no influirà en Laura la ciutat dels sants.

1.4 Novel·la modernista L’any 1890 sorgeix la novel·la modernista. La novel·la modernista sí que intenta anar en direcció contrària al realisme, les novel·les modernistes busquen la brevetat (al contrari que les realistes) i ja no pretenen descriure la realitat total sinó que seleccionen aquells moments més intensos. La novel·la modernista no descriu els personatges de la seva classe social i es decanta pel medi rural. (Al contrari que la realista). La natura on viuen aquests personatges és inhòspita, és com un monstre. Al ser modernistes senten predilecció pel simbolisme (en l’art, la vida, la poesia, etc,). Això és el que es projecta en la novel·la modernista. Tendeixen cap a la prosa poètica del modernisme, la fusió del gèneres perquè formen part de l’art total. Un exemple de novel·la modernista és Solitud, publicada l’any 1905 i escrita per Caterina Albert “Víctor Català”. La protagonista s’anomena Mila, un noia pobre, òrfena d’un poble català que es casa no gaire enamorada amb un ermità (l’encarregat d’una ermita, una mena d’alberg) molt lluny i solitària, a dalt de les muntanyes, la Milà viu a l’ermita. Allà es troba envoltada de diversos homes, el pastor, un home savi ; l’Arnau, que és un jove ben plantat, atractiu, pagès i l’Ànima, un caçador furtiu, és un home primari, com una bèstia. La novel·la psicològica neix sobretot després de la primera guerra mundial, sobre els anys 1915 i 1919, neix a Europa i els seus principals representants són Virgínia Woolf, James Joyce i Marcel Proust. La novel·la psicològica està molt influïda per les investigacions científiques i filosòfiques de Sigmund Freud. Freud dona molts rellevància a una part del nostre pensament que és l’inconscient on es troben emmagatzemats sensacions, records i elements primaris com per exemple la sexualitat. Freud era de Viena i provenia d’una societat burgesa molt reprimida sexualment. En els seus treballs de psicoanàlisi va donar molta importància als elements sexuals, que analitzava interpretant els somnis de les seves pacients. Els símbols dels somnis eren interpretats heroicament. Freud va influir molt damunt de la novel·la psicològica que va néixer llavors. Aquesta novel·la té com a característiques principals la introspecció en el món dels personatges i la traducció del pensament amb noves formes de discurs. Característiques: 1. És conflicte psicològic, conflicte interior. Desapareix el marc de l’acció. La novel·la ja no s’organitza a l’entorn d’un argument sinó a través d’un jo narratiu introspectiu. D’aquest jo, no només coneixem fets sinó que també coneixem i sobre tot, sensacions i emocions. Per tant, busquen captar l’interior de la consciència del personatge. 2. La fragmentació. La novel·la ja no segueix un personatge sinó que apareixeran diversos punts de vista dels diversos personatges. Per tant, més que una línia és un calidoscopi. El fil argumental és discontinu o simultani. Un mateix fet, pot ser explicat per diversos personatges, és a dir, pot ser que la línia de l’argument sigui un espiral. 2

3. La moció del temps. Ja no es la noció del temps normal, sinó dels temps psicològic, sinó que es la memòria (el temps) es pot contraure o es pot dilatar. Un exemple seria “la recerca del temps perdut” de Marcel Proust, un conjunt de nivells que va escriure a principis de segle. “La Magdalena prousiana” l’element enigmàtic de la novel·la és els records que obre al jo de la novel·la el record que provoca la degustació d’una novel·la sucada amb té i que el porta a la seva infància. 4. El punt de vista d’aquest jo. Una forma d’expressar el món interior és el monòleg interior. Quan es fa el sentiment s’expressà de manera ordenada. Hi ha dos tipus el monòleg interior directe, quan la protagonista parla “diu estic cansada” i l’indirecte “és quan les paraules del personatge van dirigides a un interlocutor que mai es fa present. Això passaria per exemple a la novel·la “la plaça del diamant”. La Colometa diu “cregui realment que estic ben cansada” 5. Estil indirecte lliure. Quan el pensament ens arriba en tercera persona. Exemples en una fotocopia. 6. Flux de consciència. El gran innovador va ser Joyce amb la novel·la “Ulisses”. El text intenta el nostre pensament, que és il·lògic, és irracional, fa moltes associacions d’idees (vaivé) . Per expressar això, prescindeix de nexes, de mots secundàries, fa errors, omet signes de puntuació Com a exemple de novel·la psicològica trobem Mrs. Dalloway de novel·la psicològica. És la història d’un dia, a Londres, un dona burgesa de l’alta burgesia londinenca vol preparar una festa al vespre i la història no son grans esdeveniments, són els preparatius d’aquesta festa. “L’obra està narrada amb punts de vista múltiples per tant coneixem el pensament de diversos personatges que han d’assistir a aquesta festa, de vegades amb flux de consciència, per tant és un obra de difícil lectura.

2. Context narratiu a Catalunya als anys 20 i 30 A principis del segle XX el gènere de la novel·la havia quedat apartat pel noucentisme, és a dir, el gènere mes preuat pels noucentistes és la poesia, fins al punt que Josep Carner havia dit “la novel·la no és profètica” i helada com la poesia. (Noucentistes escriuen poesia degut a la quantitat de novel·les modernistes) Si que s’escriu a principis del segle XX prosa descriptiva, per exemple, Josep Carner publica un llibre de textos, un llibre proses que es diu “les bonhomies” (1995). Josep Pla també escriu prosa descriptiva, fa petites narracions però molt descriptives de l’Empordà “coses vistes” (1925). Em aquesta època es posen també molt de moda els llibres de viatges, que són descripcions de països on el narrador hi viatja i explica la seva experiència viatgera. El mateix Josep Pla, que aquesta època era periodista i viatjava molt a l’estranger escriu “Cartes de Lluny” descripcions del seu viatge pel nord d’Europa. Tenim també una escriptora Aurora Bertrana, que explica la seva experiència a la Polinèsia, on va viure 3 anys, i el llibre es diu “paradisos oceànics”.

3

Sobre l’any 1925, alguns intel·lectuals polemitzen de com ha de ser la nova novel·la catalana. En aquesta polèmica participen per exemple, Carles Riba i Josep Maria de Sagarra. Aquest, ja es decanta per la novel·la psicològica. Efectivament, és el corrent que influirà més en la novel·la que s’escriu llavors. Els principals autors que comencen a escriure novel·les a finals del anys 20 són: Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, que escriu diverses novel·les amb personatges femenins, per exemple: Eva, Valentina, etc.) Qui destaca més és Miquel Llor, autor de “Laura a la ciutat del sants” i ja a principis dels anys 30, comença a publicar Mercè Rodoreda. La represa de la novel·la catalana de finals dels anys 20, i principis dels 30 ve donat perquè una nova generació comença a escriure sense complexos, utilitzant els nous corrents literaris europeus. El cas de Miquel Llor és exemplar perquè demostra la influència de Proust o James Joyce i també de Sigmund Freud, per tant, demostren la modernitat.

3. Miquel Llor Miquel Llor va néixer el 1894 i va morir el 1966 està considerat un dels principals narrador i traductor dels anys abans de la Guerra Civil. Va ser un autodidacta, ell mateix es va fer intel·lectual, no va estudiar a la universitat ja que formava part d’una família no benestant (dedicada al ofici) i es va haver d’espavilar per aprendre sol. Ell sol va aconseguir fer-se un lloc en la nova gernació de novel·listes catalans. Miquel Llor era el fill mitjà, el gran es deia Joan i la petita Esperança. Era una família d’una certa inestabilitat econòmica i la seva mare va morir quan ell era petit. És important destacar que la seva mare provenia de Vic, ciutat de que va tenir força vincles emocionals. A partir dels 10 anys, tant Miquel com Joan desenvolupen una malaltia anomenada Escoliosi, una malaltia que deforma la columna vertebral. Aquesta malaltia va accentuar el caràcter retret. Llor va abandonar els estudis quan va acabar els primaris, però no va abandonar la seva formació intel·lectual, ho va fer de forma autodidacta. Es va interessar per l’art, per la música, per la pintura, per les antiguitats, etc. Totes aquestes aficions les compartia amb la seva germana Esperança amb la qual es va mantenir unit tota la vida. Va treballar en feines diverses, sense importància, fins que va entrar en l’empresa de patents industrials del seu germà. Miquel Llor va continuar formant-se viatjant per Europa i estudiant llengües profundament, especialment el francès i l’italià. L’any 1923 quan té 29 anys, es decanta per la literatura després d’assistir als cursos dels estudis universitaris de la Mancomunitat. L’any 1923 la Universitat Catalana estava controlada per Madrid i era una universitat antiquada i va fer uns estudis universitaris a part. Va aprendre llengua i literatura i va decidir dedicar-se a escriure. El 1925 publica la seva primera novel·la. A partir de llavors la seva obra literària es divideix en dues facetes: D’un banda la d’escriptor (creador), especialment novel·les i d’altra banda la de traductor, tradueix els principals autors del francès i l’italià. Aquesta autors que tradueixen influeixen directament en la seva obra. A partir de l’any 1931 comença a treballar a l’ajuntament de 4

Barcelona com a administratiu, però també com a corrector de textos, d’estil d’ortografia, etc. El 1934, es fa membre del PEN (poets, essayists, novelers club), una associació internacional d’Escriptors de tot el món, una sociació molt prestigiosa. Fa de jurat en diversos premis en aquest club. No obstant, aquesta esplendor es va estroncar a causa de la Guerra Civil. La Guerra Civil significa un sotrac anímic important per a Llor i un replegament cap a una visió conservadora i catòlica de la vida. La seva obra ja no tindrà l’esplendor de l’anterior de la guerra. Continua treballant a l’Ajuntament després de la guerra però després de patir un depuració (torna a feines més grises, ha d’acceptar les idees de l règim, etc.). Tot i que continua treballant a l’ajuntament fins el moment de la jubilació, la seva activitat artística torna a desenvolupar-se en el món de les antiguitats. L’any 1958, per exemple, obra una botiga d’antiquaris a Tossa de Mar, anomenada l’aura. Va morir a causa d’una malària relacionada amb la seva malformació anomenada a arterioesclerosi, el 1966.

Característiques de les obres narratives de Llor. L’obra narrativa de Llor abans de la guerra civil és molt important i moderna. Té les següents característiques: 1. La seva obra parteix sempre de la reflexió sobre la pròpia realitat . Es basa en la pròpia autobiografia o en la vida d’amics i coneguts i els transforma. Aquesta estreta relació entre la realitat i la ficció va fer que la seva obra “Laura a la ciutat del sants” produís un gran escàndol a Vic, perquè hi va haver persones que s’hi van reconèixer. 2. El tema dominant de les seves ficcions és la soledat d’un personatge sensible envoltat d’un món materialista. Possiblement, és reflex de la seva pròpia personalitat. Ell se centra en l’anàlisi intimista d’un protagonista o d’una protagonista en conflicte amb la societat que l’envolta. (Característica de la novel·la psicològica). - Els personatges són analitzats a través de la psicoanàlisi, el mètode de Sigmund Freud per analitzar el subconscient de les persones. - Dintre d’aquesta característica fa crítica social perquè critica els interessos econòmics, els interessos materialistes, que sovint empenyen les relacions humanes. D’aquest món pessimista s’ en salven alguns personatges femenins on demostra el seu culte platònic a la dona. 3. L’enquadrament de les seves obres en les consciències en comptes de en els esdeveniments 4. Prosa basada en poeticitat, pot ser considerada a vegades, com a prosa poètica, hi ha una subjecció pessimista i subjectiva de la realitat exterior que és presentada amb uns color apagats, esmorteïts, com embolcallada en un vel que apaga la rotunditat dels fets. En el cas de Laura a la Ciutat dels Sants, serà la boira.

Obra Obres més importants són d’abans de la guerra civil.

5

1.

La primera que va publicar és del 1925, la va autoanomenar “història gris/a”. És la història d’un nucli familiar on destaquen 2 personatges, un és el patriarca, un home vell i acabat i una noia anomenada Maria, que és una dona sensible i és un primer assaig del personatge de Laura. en aquesta primera novel·la apareixen reflectits dos temes típics de Llor, la solitud i el dolor. 2. La segona és Tàntal. És la història de la personalitat d’un noi amoïnat Eloi, un noi marginat que fracassa en les seves relacions amoroses i on ja apareix la influència de les teories de psicoanàlisi de Freud. Aquesta obra a va ser escandalosa perquè apareixen temes sexuals i perquè el protagonista acabava tancat en un manicomi. L’Eloi que vol dedicar la seva vida al sexe mai ho aconsegueix i el porta a la frustració total i a la bogeria. - Tàntal és un mite clàssic d’un personatge castigat pels déus a romandre sempre enmig d’un llac tenint molt a prop les fuites que pengen d’uns arbres però que no es pot posar a la boca, és a dir, el desig etern i insatisfet, la frustració. 3. Laura a la ciutat dels sants. Aquesta novel·la va ser premi Creixells l’any 1930, el premi més important del novel·la i va ser publicada el 1931. La obra va triomfar. La protagonista és Laura, una noia barcelonina d’origen humil que es casa amb un ric hereu de la ciutat Comarquinal que representa la ciutat de Vic. Ella s’imagina que serà feliç. Obra després de la guerra: 1. Intenta resoldre els problemes de Laura. La Laura es reconcilia amb la seva família i fins i tot, es coronada com a reina dels Jocs florals.

4. COMENTARI DE LA NOVEL·LA ÍNDEX 1. Temes i estructura 2. Narradors i punts de vista i tècniques narratives 3. Personatges 3.1 Laura 3.2 Tomàs 3.3 Teresa 3.4 Llivori Terra Negra i família 3.5 Beatriu Terra Negra 3.6 Canonge Grau 3.7 Mossén Joan Serra 4. Espai 5. Símbols i llenguatge. Comentari primeres pàgines 3a persona limitada a laura però a vegades narrador omniscient 6

Pare de la laura no content amb el matrimoni, la Laura si. És un matrimoni convingut. El fet de fer un viatge, pot ser un viatge iniciàtic, que representa que quan viatgem, viatgem també cap al nostre interior i pot ser que el viatge ens faci madurar. ● Li volen treure diners a la laura ● es veu diferència poble i ciutat. ● Escena Llivori Teresa, que diuen que la Laura és un aprofitada i només vol diners ● Obsessió pel sexe per part de la gent de Comarquinal. ● Laura és un objecte sexual. ● Laura per a Tomàs és un trofeu.

Estructura de la novel·la Està dividida en dues parts i cada any abraça una part de la vida de la Laura. Primera part: La podem dividir en 3 blocs: ● El primer bloc abraça aproximadament els 3 primers dies de Laura a Comarquinal i d’aquí podríem dividir aquest primer blog en l’argument de cada dia. ● Primer hi ha una presentació de la protagonista, de la seva vida anterior, i de la futura ● Presentació de Comarquinal i els seus personatges i la relació que s’estableix entre la protagonista i aquests altres i l’opinió i l'anàlisi que ells fan de la Laura. ● Aquest bloc segueix un desenvolupament temporal a través d’escenes i pauses narratives, segueix aquests 3 primers dies de l’arribada de Laura a Comarquinal. ● Hi ha una extensa retrospecció. (però és de línia cronològica). La Laura fa un retrospecció que explica una vida anterior a l’inici de la novel·la, des que tenia 15 anys i fins que va conèixer a en Tomàs. - Primer dia: Pensaments de Laura en el tren, el viatge en tren i l’arribada a Comarquinal, és un inici introspectiu amb 3a persona limitada, reflexiona sobre en Tomàs. El narrador es troba en l’interior de la obra, sobretot en els seu pensament. També hi ha un petit moment de retrospecció a l’inici. Després hi ha l’arribada a la ciutat, l’arribada a la casa dels Muntanyola, que serà l’espai interior principal de l’obra. També en aquest primer dia es produeix la trobada amb la Teresa. - Segon dia: Comença amb els records de Laura, hi ha una llarga retrospecció sobre el passat de la protagonista, la coneixença amb Tomàs, La Laura es desperta i decideix fer-li un regal a en Tomàs, s’aixeca es posa el barnús i se’n va a tocar el piano, és un detall amorós. En Tomàs la toca i assetja la Laura contra la seva voluntat, en Tomàs vol que el besi i la Laura es nega. Hi ha el principi de docilitat, en Tomàs agafa la Laura amb els braços i se l’emporta al llit. Hi ha una analogia amb el mite de la bella i la bèstia, relació molt contrària. Després, fan un passeig pels principals carrers de la ciutat i pel camp i coneixem també 7

l’objectiu de Laura de transformar el seu marit groller en un home sensible, se l’emporta cap a les afores, cap als rius, a soles, vol projectar l’actitud sensible que té la Laura sobre To...