Literatura 5-La narració + novel·les de cavalleries (El conte del Graal) PDF

Preview

Summary

Download Literatura 5-La narració + novel·les de cavalleries (El conte del Graal) PDF

Description

LA NARRACIÓ -

Enumeració ordenada de fets Predomina narrador: veu que explica la narració o Narrador pot donar pas a veu dels personatges Pot ser en prosa o en vers→ Prosa= text no sotmès a recursos mètrics: tret característic de la narració o Poemes èpics→ enumeració ordenada de fets narrada per un narrador (omniscient o no) o La literatura va perdent l’oralitat i escrivint-se→ narració es comença a escriure més en prosa ▪ Aparició prosa: S.VI aC, Grècia • Funció: escriure textos de caràcter històric, de descripció geogràfica, discursos o Sense cap efecte estètic ni funció poètica→ només caire informatiu

Gèneres en prosa: -

-

Novel·la→ text de ficció narrativa amb + de 50.000 paraules→ permet focalització en el detall + digressions/ gènere + flexible que permet subgèneres+ admet més trames i veus/ ++ formes→ gènere + difícil de definir o Subgèneres: n. picaresca, de cavalleries o Formes: epistolar (format carta), lírica, autobiogràfica, ... Novel·la breu→ Estructura simple, tancada, sense digressions, més complexa Conte→ text narratiu amb – de 30.000 paraules/ narració d’origen folklòric, economitza l’espai Relat Poemes èpics

ORÍGENS NOVEL·LA /(idea novel·la actual es comença a consolidar al S.XIX): - Època romana (S. I aC – IV dC)→ marc de l’Imperi Romà - Localització: zones orientals: es comencen a escriure llibres que anomenen novel·les→ llengua vehicular: grec - Objectiu: entretenir→ deriven dels llibres de viatges (Antiga Grècia, + populars a l’època)→ sobrtt de l’Odissea o Llibres de viatges: expliquen un viatge→ intenció: explicar fets reals→ tot i que parlaven de llocs i pobles que semblaven irreals o Als viatges es comencen a afegir trames fantàstiques = novel·les: nucli trama: viatge o Novel·les gregues + populars: les d’amor → giren també al voltant de l’estructura d’un viatge - Sàtira sobre les novel·les gregues de viatge del moment, amb els afegits fantàstics: “La verdadera història”– Llucià de Samòsata, s. II dC (romà) o 1a història de viatge extraterrestre + ciència ficció→ relata viatge a la lluna amb vaixell ▪ Voluntat autor→ lector vegi que tot és un conjunt de disbarats Crític rus formalista: Bakhín escriu: llibre d’anàlisi narrativa novel·les gregues i medievals→ -

Novel·les gregues construïdes amb determinada estructura: o Inici: enamorament → Final: casament (objectiu): final s’allarga per imprevistos: provoquen aventures o 1r imprevist: separa els dos amants→ Final: es tornen a juntar ▪ Personatge enamorats de principi a fi o Recursos per introduir imprevistos de forma natural: termes, paraules: “Però de sobte...” “Aleshores...” →introdueixen impediments→ introducció aventures i encadenar fets i + aventures ▪ Amb aquests recursos el cicle d’aventures es pot allargar fins quan es vulgui

Més endavant→ aparició altre tipus de novel·la de caràcter costumista (a l’època romana): -

Té elements fantàstics i retraten realitat de l’època amb sàtira: escrites normalment en 1a persona De les + famoses: o El Satiricó, de Petroni, S.I dC→ Sàtira novel·les amor i realitat romana del moment ▪ 2 amants perseguits per divinitat que provoca sèrie de desgràcies (hi ha un viatge) • Elements satírics i eròtics o La Metamorfosis o L’ase d’or, d’Apuleu, S.II dC → considerada 1a novel·la en llatí de la història ▪ Narrador veu pòcima i es transforma en ase→ inici aventures

▪

Novetat de la novel·la: la metamorfosis: recurs per fer retrat realista de la manera de viure de gran quantitat de persones de l’època→ ase amb consciència humana veu com és la gent • 1a novel·la picaresca→ aventura diferent a la del noble, cavaller • Protagonista canvia de forma i de manera de pensar: o 1r personatge a la novel·la més complex i que pateix canvi psicològic ▪ El que busquen moltes novel·les S.XIX, avantpassat nov. moderna o Es redescobreix a l’època renaixentista i barroca amb gran ressò

NOVEL·LA DE CAVALLERIES Apareix a l’Edat Mitjana→ no es tenia referència de la novel·la grega S. V – X dC Imperi carolingi (S.IX dC) - Apareix imperi Carlemany a la zona de l’actual França o ++ poderós políticament o Floreix activ. intel·lectual i literària (en llatí) - Fi de l’imperi→ s’esfondra activitat literària o Fragmentació territori en diversos ▪ Esdevé el FEUDALISME (nou tipus estructura social) o Fragmentació poder→ en mans de nobles propietaris de territoris diversos - Feudalisme perviu tota l’Edat Mitjana o Famílies nobiliàries + poderoses que propis reis→ van perdent poder: vistos com figures simbòliques sense poder reial o Poder reial: distribuït entre alguns dels senyors feudals

S. XI – XV dC Bonança econòmica→ època càlida = altra prod. Agrícola - Intro. noves tècniques agrícoles Creixement demogràfic ciutats + poder reis Floriment cultural + gran desenv. activitat cultural: - Aparició estil gòtic→ construcció catedrals gòtiques o → reflex bonança econóòmica 1es universitats→ interés món intel·lectual + es revaloritza món literari - Abans: lite. lligada al clergat, escrits per nobles: o El poble popular no hi podia accedir - Es creen nous gèneres literaris: o Cants de gesta (s. XI) o Lírica trobadoresca (s. XII) o Novel·la cortès (s. XII) o Forma de difondre manera de viure a les Corts → per explicar qui són senyors feudals i els reis

Es diferencien tipus de literatura per matèries Cants de gesta→parlen de gestes de reis en determinades batalles → tradició anomenada: “Matèria de França” - inspirats en fets històrics→ podien afegir fets fantàstics + escrits en llengua vernacle o → Consumidors volen llegir textos en llegua entenedora, no llatí - + popular: Cant de Roldan - Autors: clergat al servei del rei, majoritàriament d’origen nobiliari - S. XII: inici reivindicació poder dels sr. feudals (augment demogràfic)→ pugna entre reis i sr. feudals o Sr. feudals demanen a clergues que escriguin coses que els prestigiïn a ells i la seva família: ▪ Novel·les per construir-se passat lloable i honorable ▪ Novel·les encarregades inspirades en l’època antiga • Monges que copiaven textos antics→ n’arribaven molts a monestirs per fer còpia o Comencen a reproduir èpica antiga i personatges ▪ Escriuen en vers i llengua vernacle ▪ Retrataven el món i la manera de viure medieval, no de l’època antiga ▪ Aparició a novel·les de noms de relats antics ambientats a l’Edat Mitja Lírica trobadoresca→ - Nascuda a Provença - Poesia que intenta transmetre emocions→ amor (no parlar de gestes bèl·liques ni històries per honrar) - Trobadors: sr. feudals o gent de les corts - Centre lírica trobadoresca: amor per la senyora del castell i esposa del senyor feudal - Lírica encarregada per les senyores feudals - Del gènere + diferent parlat fins ara pq és marcadament femení a l’època

-

Voluntat de formar política, social i moralment als membres de les corts feudals→ encarregada: sra. feudal → representant sr. feudal mentre era fora (cosa + comú), prenia control del castell→ en lírica trobadoresca, anomenada “senyor” o Intentaven crear identitat, cultura, forma viure diferent al poble, marcar diferència amb les corts ▪ A les corts s’estima d’una forma + espiritual i pura que no els camperols: amor + animal • S’ensenya homes corts a controlar domini emocions, estimar de forma determinada • Amor cortesà: ritualitzat i contingut→ transmès amb gestos de l’home • En un futur, l’anomenat “amor romàntic” • No està clar si s’allitaven o no (lírica que elogia l’adulteri) • Sr feudal gelós pel vassall enamorat de la seva senyora o Construcció literària, no passava realment o Dona objecte de l’amor→ sra. feudal→ forma de respecte dels vassalls a sr. feudal

Novel·la cortès (escrites a les corts franceses)→ arriben a França narracions d’origen cèltic portades per joglars - Canten narracions de les illes britàniques→ imaginari contingut cants + diferent al que coneixien a França o Conjunt de narracions articulades al voltant de: rei Artús i cicle de Tristany ▪ Venen de 2 orígens diferents però s’acaben agrupant a França ▪ Rei Artús: general romà S.V dC que va batallar a les illes britàniques→ s’expliquen llegendes d’aventures i gestes→ es crea fama • Arriba a França com a model de tots els reis, “primer entre els iguals” → igual als sr. feudals/ cavallers: mateix poder→ rei ideal o Símbol igualtat: taula rodona: (llegenda) creada a demanda del rei Artús pq els srs no es discutissin pel lloc - ++ èxit pq parlen d’un món meravellós→ són atractius - Tots els gèneres explicats acaben confluint en la novel·la cortès (es barregen) o Apareix a partir fusió motius cants de gesta ▪ Apareix la novel·la cortès per reivindicació poder feudal→ utilitzaven sobrbtt història rei Artús ▪ Difondre relació entre reis i srs. feudals + educar a nobles/ escrites per clergues: • Escrivien imatge noble ideal - Corts on es crea novel·la cortès: o Cort anglonormanda d’Enric II o Cort de Flandes de Felip d’Algàcia → (després s’unificaran en únic imperi) o Cort de Maria de Xampanya → mecenes lírica: Maria de França (de Xampanya) + Felip de Flandes - Lite. anomenada Matèria de Bretanya/ artúrica - Cavallers (srs. feudals, reis, vassalls) adquireixen poder→ justifiquen pq existeix la cavalleria o Com és escrit per clergues: punt de vista cristià→ cavaller entregat a Déu ▪ Defensar persones que no tenen qui les defensi + lloar a Déu - Es dona sentit existencial a la professió de cavaller + transmeten lírica provençal o Lírica provençal: amor a la dona que estima - Estructura canònica novel·la cortès: o Celebració a cort rei Artús→ dona oportunitat a cavallers o súbdits de ser els protas de la història o Fet funest durant celebració, que l’atura→ provoca malestar rei→ comporta la sortida d’un cavaller o Cavaller passa aventures o Es converteix en autèntic cavaller CHRÉTIEN DE TROYES→ 1r novel·lista de França - Escrivia en Xampanya i en vers→ era monge → accés a trad. antiga→ coneixia lírica llatina (tmb era traductor) - Ens deixa obres (1rs autors que s’identifica amb una obra: abans anònimes)→ desenvolupa cicle rei Artús o = temps circulen textos anònims cicle Tristany - Fundador novel·les cavalleries→ crea manera d’explicar→ obres amb = estructura narrativa - Moltes obres seves inacabades→ Obra on predomina ideal amor cortès: El cavaller de la carreta o Cavaller sotmès a la seva estimada (ptser no el va acabar per no estar del tot a favor de l’amor cortès) ▪ El deixa a mitges pq no volia enllitar els personatges en el fil de la narració (suposició)

TRANSICIÓ NOVEL·LES DE CAVALLERIES DE VERS A PROSA 1. A classes benestants es popularitza lectura individual (abans: lectura col·lectiva, majoria analfabeta)/ també: només burgesia es podia permetre els llibres→ fets amb papir: un luxe 2. S.XIII: apareix paper (de la Xina): ++ econòmic→ es poden fer + còpies→ + gent sap llegir a. No necessari element mètric lligat a l’oralitat→ a partir lectura individual el vers per importància 3. Continuadors novel·les cavalleries segueixen escrivint en vers + amplien elements fantàstics i meravellosos a. Mica en mica vers es comença a relacionar amb textos de caràcter fantàstic b. Chrétien barreja realitat amb fantasia→ li dona aspecte bastant realista 4. S’escriuen textos històrics en PROSA 5. S’expandeix idea: Vers→ coses fantàstiques ----------- Prosa→ coses possibles, reals 6. Continuadors Chrétien veuen que l’escriptor ha barrejat 2 històries: ENTRELLAÇAMENT a. Prou complexes des del punt de vista argumental com per escriure-les en vers→ s’ha d’usar la prosa

EL CONTE DEL GRAAL -

-

-

Conte inacabat→ motiu→ Chrétien mor abans d’acabar-lo Inici: parla del cavaller Perceval---------Final: parlar d’un 2n cavaller, Galbany, protagonista o Text on s’han fusionat dues històries, barreja de textos. Teories: ▪ Escrivien sobre làmines de cera per fer esborranys→ autor escrivia simultàniament 2 obres → qui es va trobar les obres es va pensar que eren la mateixa • Diferents obres pq el nom dels protagonistes no apareix al títol ▪ Històries Perceval i Galvany relacionades, formen part mateixa novel·la ▪ (com està inacabat no podem saber la relació) Origen cèltic→ pròleg: obre concebuda per Felip de Flandes, li donà un llibre, a Chrétien pq escrivís una història o Chrétien parteix d’una història, no s’inventa res→ probablement història de la Matèria de Bretanya ▪ Peredur, S. XIII, altre llibre sense influència cristiana→ ++ antic, que explica fets semblants als del conte del graal→ evidència de història comú en l’imaginari cèltic que arriba a França o Proves: protagonista: Perceval/ el Graal/ la llança/ episodi de les gotes de sang ▪ Chrétien agafa trets cèltics→ els dona interpretació cristiana + relació amb Felip de Flandes • Episodis de la vida del mecenes a l’obra→ reflex objectiu obra: lloar el mecenes Genera gran misteri→ “Què és el Graal?”→ és matèria de nous textos: intent d’acabar la novel·la i fan teories sobre el orígens del Graal Estructura: emprendre viatge per anar a buscar quelcom misteriós→ molt usada a l’època → busca el graal

PROTAGONISTA - Inici: Perceval és un adolescent immadur, ignorant(→ fa que sigui personatge humorístic), neci o Al llarg de la novel·la s’anirà convertint en adult - 1a escena: aïllar a un nen dels llaços familiars→ ++ usat posteriorment en la literatura - Anagnòrisi: descobrir la identitat d’un personatge→ món medieval: el pare et dona la identitat o Abans: no té identitat→ no sabem el seu nom---- Més endavant: cavaller vermell ---- Perceval o Escena partida del fill de la casa per ser cavaller: la mare li dona consells i ell els comprèn de manera contrària i descortès→ reflex educació materna insuficient (idea a l’època), es necessita al pare ▪ Gornemant de Goort li ensenya la “bona educació” (la masculina)→ fa de mena de pare: • Aconsellar a home, dona, orfe o dona afligida/ no parlar massa/ compassiu amb el cavaller que demana mercè/ anar a pregar o Abandona la seva mare→ no ha ajudat a dona afligida→ punt de desgràcia - Al llarg de l’obra assistim a la construcció de Perceval→ aprèn a ser cavaller o “Bildungsroman”: novel·les amb aquest tema de formació de personatge o Sempre de forma ritualitzada→ ètica cristiana al combat o 1 motiu introduït en la novel·la occidental→ predecessor del roman→ model de novel·la de formació - Perdició personatge: el silenci o Inici introducció aquest silenci: silenci amb Blancaflor→ inici amor cortès, ha conegut el seu amor

o

o

o

o o

De camí al pròxim destí desconegut→ el castell del graal→ Chrétien representa l’imaginari medieval d’una forma molt versemblant: ▪ Arribada a riu: arribada a un altre món/ frontera món real→ matèria mitologia celta ▪ Apareix castell→ interpretacions: • Castell màgic que apareix de sobte/ No màgic, Perceval no va mirar on havia de mirar Al castell: sembla com si li fessin passar proves: • Li donen espasa→ encaixa a la vaina→ prova per veure si és el cavaller elegit • Durant el dinar, s’inicia seguici d’objectes que passen per davant de Perceval o Perceval no pregunta res→ PERDICIÓ Surt del castell i es troba a sa cosina→ li pregunta qui es i ell respon el seu nom, no s’enrecordava ▪ “Perceval”→ origen cèltic→ “el que penetra la vall”, segons Chrétier→ el que descobreix el secret de la vall: el castell Mata cavaller de l’Orgullós de la Landa per sa cosina→ introd. norma codi cavalleria d’ajut a donzelles Introdueix codi complet amb episodi: de sang a la neu ▪ Història vinguda de tradició + antiga d’origen cèltic: au negre ataca au blanca i deixa taques de sang→ Chrétien adopta història i crea pròpia representació→ lligada a amor cortès • No necessita presència Blancaflor per seguir-la estimant: amor ritualitzat • S’ha convertit en cavaller perfecte perquè ha après com estimar ▪ Taques vermelles→ vermell molt vist a l’obra + color porpra (sembla lila o vermell)

QUÈ ÉS EL GRAAL I PER QUÈ SAGNA LA LLANÇA? - Quan Perceval va a buscar el graal només hi ha un capítol més de Perceval o Ermità li explica: la seva família era la gent del castell del graal→ allà hi havia part de sa identitat o Ermità torna a donar = consells que Gornemant i mare→ cavalleria al servei del cristianisme Base cavalleria: usar valors cristians...