Ma vie en Rose - Trabajo sobre la película Ma vie en rose. Sandra Escapa PDF

Preview

Summary

Trabajo sobre la película Ma vie en rose. Sandra Escapa...

Description

Sociologia I Curs 2016 – 2017 Més enllà del gènere Ma vie en rose La majoria de persones, un cop naixem i a mesura que ens anem fent grans, no ens plantegem si la nostra identitat sexual es correspon amb els òrgans reproductors del nostre cos. Aquest malestar produït per la disconformitat de la identitat sexual de les persones en veure que no es correspon amb els òrgans sexuals pertanyents a aquest sexe s'anomena disfòria. Aquest fet porta que, la persona, s'identifiqui amb el sexe contrari, el que coneixem com: transsexualitat. Precisament, en "Ma vie en rose", el director Alain Berliner convida a l'espectador, no només a conèixer la vida de Ludovic, un nen de set anys amb tendències transsexuals, sinó també a reflexionar sobre l'acceptació d'aquest fet en una actualitat molt propera a la nostra. La transsexualitat es defineix exactament com "la condición por la cual una persona se identifica con el género opuesto a su sexo biológico." Psicosalud. (2016). Aquest sentiment, no té una edat mínima o màxima per aparèixer, ni tampoc perquè aquestes persones ho manifestin. Cada vegada, nens més petits, amb dos o tres anys, manifesten verbalment als seus pares i companys que se senten del sexe oposat, acompanyat de conductes com: (en el cas d'un nen per exemple) vestir-se amb faldilles o roba de la mare, pintar-se els llavis i maquillar-se, voluntat d'adoptar un nom femení, i generalment, sentir-se més còmodes amb grups d'iguals del mateix sexe que ell s'identifica, és a dir amb nenes. Fixant-nos concretament en la pel·lícula citada anteriorment, podem veure com a la primera escena on apareix Ludovic realitza precisament totes aquestes conductes, apareixent amb un vestit rosa i posant-se les arracades i sabates de tacó de la mare. Aquestes conductes realment venen donades a causa que totes les persones, a mesura que anem creixent, anem realitzant un aprenentatge sobre els rols de gènere tant masculins com femenins, i és la mateixa societat el que ens incita a fer-ho. És a dir, es mantenen unes expectatives socials sobre les conductes que hauria d'adoptar un home o una dona per no transgredir la línia de "el que és normal" i tenir l'acceptació de la resta de persones. Precisament, en aquesta mateixa escena esmentada, el protagonista se sent clarament amb el sexe d'una dona, i

1

mostra totes aquestes conductes femenines tan estipulades socialment, per obtenir aquesta acceptació com a nena per part de la seva família i resta de veïns. La intensitat de la disfòria és diferent depenent de cada persona i de les situacions que aquesta ha viscut al llarg de la seva vida. Per això, hi ha nens que ho fan saber al seu entorn quan són molt petits i de la manera més innocent i natural; i d'altres que ho expressen a l'adolescència o inclús a l'adultesa amb grans dificultats per vergonya i por al rebuig social. Aquest últim cas es pot entendre perfectament com una conseqüència de l'aprenentatge social, és a dir, els individus modifiquen el seu comportament, i imiten un altre socialment acceptat al veure les respostes positives que aquest comporta com l'acceptació i reconeixement, en contra de les respostes negatives que pot portar el comportament inicial. En definitiva, veuen que la societat no acaba d'acceptar la transsexualitat, ja que transgredeix el socialment admès, i ho amaguen a la resta de persones. Tot i així, els individus, per explicar-ho d'una manera senzilla, naixem amb un cervell que s'identifica amb el sexe masculí o femení, i el fet d'amagar-ho o reprimir-ho per part del mateix subjecte o de la societat, no modificarà ni canviarà aquesta identificació amb un gènere o un altre. L'únic que comportarà serà que durant aquest període de disfòria, el malestar vagi augmentat cada vegada més i es pugui arribar a conseqüències físiques i psicològiques realment greus. En tots els casos de persones transgèneres és imprescindible i un element clau, el suport de la família com agent de socialització. Aquesta s'entén com el grup primari encarregat d'intervenir físicament i emocionalment en el desenvolupament dels infants. Representa un grup de persones, amb les que no només els uneix un vincle de consanguinitat, sinó un vincle afectiu que ha de donar resposta a totes les necessitats i preocupacions dels fills. En el cas del problema d'identitat de gènere infantil, si la família no dóna suport, pot suposar greus conseqüències per l'infant. A la pel·lícula, podem veure una escena en concret, on Ludovic, l'infant protagonista, com a fruit dels continuats menyspreus per part dels veïns del barri i dels propis membres de la família, que no responen a les seves preocupacions, es posa dins d'un congelador per acabar amb el patiment de la gent que ell veu que està ocasionant, a causa de les seves conductes i idees.

2

Un altre agent de socialització importantíssim i molt evident, sobretot a l'etapa de la infantesa i adolescència, és el grup d'iguals amb el qual es relacionen els nens, majoritàriament a l'escola. És en aquesta institució, amb aquests companys, amb qui un nen de set anys, com Ludovic, passa gran part del temps al llarg del dia, per no dir pràcticament la majoria d'aquest. Contínuament sentim notícies de casos de bulling a les escoles tant a nens homosexuals, com transsexuals, estrangers, inclús per condicions físiques com pot ser l'obesitat. Són successos que alarmen a la societat, però realment, fem alguna cosa al respecte la resta dels ciutadans? La resposta en la majoria dels casos, és no. A la pel·lícula hi ha una escena on Jerome, l'amic del Ludovic, demana a la tutora canviar de lloc a l'aula perquè el seu pare li ha dit que si s'asseu al costat d'ell, anirà a l'infern, només pel simple fet que ser un nen que se sent i s'identifica amb una nena. La professora tot i saber clarament el motiu pel qual ha dit això, permet a Jerome canviar de lloc sense donar-li més importància a l'assumpte. Per poder avançar cap a una societat sense prejudicis i basada en la tolerància, ha de ser importantíssim i primordial començar a educar als nens i nenes en el respecte cap els altres per molt diferent que els puguem veure respecte a nosaltres i tractar a nens i nenes com a iguals, sense que una institució com l'escola transmeti els rols culturals de gènere establerts (conscientment o inconscientment), és a dir, com ha de comportar-se un nen o com hi ha de fer una nena, el que també es coneix com a currículum amagat. La transsexualitat, tot i que és un fenomen que es va donant al llarg de molts anys, és una cosa relativament nova, ja que al llarg dels anys les persones hem volgut apartar la mirada del que s'ha denominat, segons algunes teories sociològiques, com a conductes desviades; i fins i tot la mateixa ciència com una malaltia mental. Per aquest mateix motiu, des de la Teoria Funcionalista es podria defensar aquesta malentesa conducta desviada com una font de canvi dins de la societat. És a dir, que hi hagi una evolució social i es deixi d'utilitzar aquesta connotació negativa cap al col·lectiu transsexualitat el que Durkheim anomena com funció adaptadora i que per tant és útil per l'anomenada solidaritat social que es correspon a un sentiment d'unió entre els membres d'una societat per ajudar-se mútuament. Però també cal fer incís què a mesura que la societat ha anat evolucionant i s'ha anat obrint la mentalitat, les condicions de vida d'aquestes persones s'ha anat millorant, i s'ha anat facilitant l'accés a l'operació quirúrgica que marca el punt final al llarg procés al qual se sotmeten els transsexuals. Tot i que encara ens falta molt per incidir realment 3

en la causa, ja que la identitat de gènere no és simplement un caprici com molta gent pensa, sinó que "hace referencia al derecho básico de todo ser humano a decidir si se siente hombre o mujer, independientemente de cómo se le haya catalogado al nacer." Beatriz Gimeno. (2009). En definitiva, tots els ciutadans del món ens hem dedicat al llarg de la història, a etiquetar a les persones, i a fixar-nos únicament en els trets o conductes diferents que duen a terme i a tractar-les en funció d'aquestes, quan la realitat hauria de ser un altre, com ja s'ha dit anteriorment, basada en el respecte on tots fóssim capaços de tractar-nos de manera igual, i veure, realment, darrere de cadascú, a una persona, una cosa que va molt més enllà del gènere.

WEBGRAFIA 

Psicosalud.

(2016).

Transexualidad

infantil.

Recuperat

a

http://www.psicosaludtenerife.com/transexualidad-infantil/ 

Beatriz

Gimeno.

(2009).

Transexualidad,

derechos

humanos

y

medios

de comunicación. Recuperat a https://beatrizgimeno.es/2009/08/31/transexualidadderechos-humanos-y-medios-de-comunicacion-2/. 

Monica Manrique. (2012). Padres en apuros. La familia como agente de socialización.

http://padresenapuros.monicamanrique.com/2012/11/20/la-familia-

como-agente-de-socializacion/ 

Transexualidad – Disforia. ¿Qué es la transexualidad? https://transexualidad.wordpress.com/%C2%BFque-es-la-transexualidad/



Beatriz Garcia Manso. (2014). Niños transexuales, entre el ser y el parecer. http://www.elmundo.es/yodona/2014/01/10/52cd8955268e3e702e8b457d.html



Efe. (2012). Más de 3.000 personas viven en España con un sexo que no sienten como

propio.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/15/espana/1326643104.html 

Javi M. (2009). Imperfecta mujer. http://www.ambienteg.com/musica/imperfectamujer-cancion-sobre-la-transexualidad/ 4



Rafael de Souza Prudente i Natalia Mesarina. (2013). Reflexiones sobre exclusión. Transexualidad. http://c2yexclusion.blogspot.com.es/2013/05/transexualidad.html

5...