Mite del carro alat - com és l\'home a partir del mite de plató PDF

Preview

Summary

com és l'home a partir del mite de plató...

Description

Què és un home? Quin tipus d’home he de ser? Què significa viure una bona vida? Quina és la millor manera de viure i com puc assolir l’excel·lència? Què he de tenir per objectiu i quina formació i pràctiques he de fer per assolir aquests objectius? Aquestes preguntes es fan des de fa milers d’anys. Pocs homes s’han enfrontat més amb ells i han proporcionat una visió més intensa de les respostes que els filòsofs de l’antiga Grècia. En particular, la visió de Plató de la naturalesa tripartida de l’ànima o psique, tal com s’explica a través de l’al·legoria del carro, és una cosa que he tornat al llarg de la meva vida. Proporciona un símbol inigualable del que és, pot ser, i del que ha de fer un home per superar aquests dos punts i assolir andreia (virilitat), arête (excel·lència) i, finalment, eudaimonia (floriment humà complet). Avui discutirem aquesta al·legoria i el seu significat. Tot i que la comprensió de tota l’al·legoria i la seva reflexió pot aportar una gran visió, l’objectiu final d’aquest article és, de fet, establir les bases per a la publicació de dos missatges més en els quals descobrirem la naturalesa de l’únic component de la visió de Plató. de l’ànima que s’ha perdut gairebé del tot per als homes moderns: thumos. L’al·legoria del carro Al Fedre, Plató (a través de la seva boquilla, Sòcrates) comparteix l’al·legoria del carro per explicar la naturalesa tripartida de l’ànima o la psique humana. El carro és tirat per dos cavalls alats, un mortal i l’altre immortal. El cavall mortal està deformat i obstinat. Plató descriu el cavall com un "animal asquerós tort, reunit de totes maneres ... d'un color fosc, amb ulls grisos i color vermell sang; el company de la insolència i de l'orgull, orellat i sord, que gairebé no cedeix a fuets i esperons. " El cavall immortal, en canvi, és noble i caçador, “dret i fet netament ... el seu color és blanc i els seus ulls foscos; és un amant de l’honor, la modèstia i la temprança, i el seguidor de la veritable glòria; no necessita cap toc de fuet, sinó que només es guia per la paraula i l’advertència ”. Al seient del conductor hi ha l’auriga, encarregada de frenar aquests cavalls diferents, guiarlos i aprofitar-los per propulsar el vehicle amb força i eficiència. La destinació de l’auriga? La cresta del cel, més enllà de la qual pot contemplar les formes: essències de coses com la bellesa, la saviesa, el valor, la justícia, la bondat: veritat eterna i coneixement absolut. Aquestes essències nodreixen les ales dels cavalls, mantenint el carro en vol. L’auriga s’uneix a una processó de déus, dirigida per Zeus, en aquest viatge als cels. A diferència de les ànimes humanes, els déus tenen dos cavalls immortals per treure els seus carros i són capaços de pujar fàcilment per sobre. Els mortals, en canvi, tenen un viatge molt més turbulent. El cavall blanc vol aixecar-se, però el cavall fosc intenta tirar el carro cap a la terra. A mesura que els cavalls tiren en direccions oposades i l’auriga intenta sincronitzar-los, el seu carro batega per sobre de la carena del cel i torna a baixar, i albira el gran més enllà abans d’enfonsar-se una vegada més.

Si l’auriga és capaç d’observar les formes, pot fer una altra revolució al cel. Però si no pot pilotar amb èxit el carro, les ales dels cavalls es marceixen per manca d’aliment o es trenquen quan els cavalls xoquen i s’atacen entre ells o xoquen contra els carros dels altres. Aleshores, el carro cau a terra, els cavalls perden les ales i l’ànima s’encarna en la carn humana. El grau en què cau l'ànima i el "rang" de l'ésser mortal en què s'ha d'encarnar es basa en la quantitat de veritat que es veia al cel. Més aviat com la idea de la reencarnació. El grau de caiguda també determina el temps que triguen els cavalls a fer créixer les ales i tornar a volar. Bàsicament, com més veritat veiés l’auriga en el seu viatge, més profunda serà la seva caiguda i més fàcil li serà aixecar-se i començar de nou. El rebrot de les ales s’accelera quan l’ànima mortal es troba amb persones i experiències que contenen tocs de divinitat i recorden a la seva memòria la Veritat que va veure en la seva preexistència. Plató descriu aquests moments com mirar "a través del vidre tènue" i accelerar el retorn de l'ànima al cel. Interpretació de l’al·legoria L’al·legoria de Plató sobre el carro es pot interpretar en diversos nivells, com a símbol del camí cap a convertir-se en divinitat, en la transcendència espiritual, en el progrés personal i en l’assoliment de l’estatus “sobrehumà” o en la salut psicològica. Hi ha moltes coses que es poden reflexionar sobre això. A continuació aprofundim en diversos dels punts principals. L’ànima tripartida El carro, el carro i els cavalls blancs i foscos simbolitzen l’ànima i els seus tres components principals. L’Auriga representa la Raó de l’home, el cavall fosc les seves ganes i el cavall blanc el seu thumos. La propera vegada explorarem la naturalesa del thumos en profunditat, però, de moment, podeu llegir-lo simplement com a "animisme". Una altra manera d’etiquetar els tres elements de l’ànima és l’amor de la saviesa (auriga), l’amor...