Obres Historia DE L\'ART Selectivitat 2021 PDF

Preview

Summary

LA MADELEINE P. Alexandre VignonFITXA TÈCNICA:Títol : Madeleine. Autor : Pièrre Vignon→va continuar J. Huvé Cronologia de l’edificació :1806 i 1842. Estil : Època neoclàssica, al període napoleònic, d’estil imperial. Localització : a la plaça de La MadeleineCONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:·Època neoclàs...

Description

LA MADELEINE P. Alexandre Vignon FITXA TÈCNICA: Títol: Madeleine. Autor: Pièrre Vignon→ va continuar J. Huvé Cronologia de l’edificació:1806 i 1842. Estil: Època neoclàssica, al període napoleònic, d’estil imperial. Localització: a la plaça de La Madeleine CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: ·Època neoclàssica→ va ser edificat entre els anys 1806 i 1842 en temps del període napoleònic. ·Construït x ordres de Napoleó → amb la voluntat de construir un temple x glorificar als exèrcits francesos. ·Els revolucionaris francesos prenen com a model valors de Grècia i Roma x enderrocar el luxe del Rococó (l’art dels salons aristocràtics.) ·Reacció contra la frivolitat de l’art i la moral de principis de segle. ·A l’època napoleònica, l’art neoclàssic va prendre un tret molt més classicista, anomenat Estil Imperial. ·Retorn a l’antiguitat del llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia: justícia, honor i patriotisme. ·L’època de Napoleó → la + rica en construccions classicistes i es fa evident la intenció d’identificar Napoléo amb els propis emperadors romans. ·Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en una pla de reforma urbanística. ● La nova ciutat havia de tenir monuments. → es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers i places. ANÀLISI FORMAL: ·Alçat: elements estructurals: ● Construïda amb pedra, carreus regulars formant un mur d’aparell isòdom, ● Seguint sistema constructiu arquitravat recorre tot elperímetre del temple i està suportat x columnes i mur. ● L’entaulament, (element suportat), compost per un arquitrau format per llindes, un fris amb decoració religiosa, i una cornisa situada a la part superior de la façana (x protegir el mur de la pluja). ● Una coberta a dues aigües (element suportat). ● Sobre la nau també s’alça un sistema constructiu voltat. ·Planta: espai interior: INTERIOR BARROC temple octàstil i perípter. ● Interior caracteritzat per una planta rectangular d’una sola nau elevada per un pòdium i voltada amb cúpules sobre petxines, i que es divideix en tres trams coberts amb una volta esfèrica sostinguda sobre grans columnes corínties i rematats per un absis semicircular. ● L’Absis: decorat amb un fresc on es pot veure Crist i la Madeleine acompanyats de personatges històrics. ○ Enorme i fosca cel·la decorada amb marbre, daurat i escultures; caracteritzat x tenebrisme com conseqüència d substituir obertures laterals x frescos representatius d la vida de Maria Magdalena. ·Façana: espai exterior: ● la distribució de la façana és d’ordre corinti. ● Columnes → una base amb plint, tors i escòcia, 1 fust estriat, i 1 capitell amb collarí i 1 decoració amb motius florals i vegetals. ● La façana principal presenta una doble fila de columnes corínties. ● El temple només és accessible per la gran escalinata de la façana principal, ● Conjunt elevat sobre un pòdium de 7 metres d’alçada, i 52 columnes →remarquen el seu estil neoclàssic. ● L’entaulament→format x 1 arquitrau d 3 platabandes, 1 fris, 1 cornisa, 1 frontó, 1 timpà i 1 sostre(2 aigües) ● Fris i frontons → esculpides escenes religioses, i destaca el frontispici d façana principal→ mostra representació del Judici Final. ● També es pot observar una porta de bronze amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments. ● Joc línies verticals d les columnes amb la horitzontalitat d l’entaulament → aportaequilibri grandiloqüent. ● Situada a França, a París, a una gran plaça davant de la Rue Royale.

INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I SIGNIFICAT: ● FUNCIÓ: commemorativa, ja que fou erigida per exaltar els exèrcits francesos. ○ Napoleó va posar l’art al seu servei tal i com ho feien els antics emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder. ○ Les imponents columnes, així com el seu monumental aspecte exterior, són un bon exemple per confirmar el deix enlluernador de Napoleó a l’hora de crear un temple en honor al seu exèrcit. ○ A partir de 1842,→ funció religiosa, com a església dedicada a Maria Magdalena. ○ Els alts relleus del frontó representen el Judici Final. ■ Al centre s’hi observa Crist entre dos àngels. ■ A la dreta, l’arcàngel Sant Miquel, vencedor del condemnats representats pels vicis. ■ A l’altre costat, Maria Magdalena, dona pecadora q s’ha penedit amb la intervenció d Crist. ○ El Neoclassicisme té com a referències directes el món clàssic grecoromà. ○ Vigon es va inspirar en la Maison Cairrée de Nimes, una obra d’estil imperial→ diferències significatives: les seves dimensions monumentals, i el pòrtic és octàstil en comptes d’hexàstil. ○ Aquesta tipologia de temple, sobretot en els pòrtics, és frequent en obres neoclàssiques, (pòrtic hexàstil del Panteó de París, o el de la Gliptoteca de Munic amb un pòrtic octàstil i d’ordre jònic)

TORRE EIFFEL FITXA TÈCNICA: Autor: Alexandre Gustave Eiffel Cronologia: 1887-1889 Localització: París, Camps de Mars CONTEXT HISTÒRIC ·El 1889 se celebrar el centenari de la Rev Franç i l’estat va encarregar la T.E x celebra-ho amb l’exposició Universal. ·Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. ·Políticament estaven a la III República. ·Revolució industrial: nous materials, + gent a les ciutats q necessitaven + vivendes → nous sistemes constructius. ·Es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. ·La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura. ANÀLISI FORMAL: ● Material : ferro forjat ● Sistema constructiu : materials industrials ● Elements de suport: els quatre grans pilars de sota inclinats. ● Elements suportats: els 4 grans arcs que uneixen els pilars, tota l’estructura superior i les plataformes. ● Espai exterior i espai interior: l’aspecte és exterior és de forma piramidal totalment simètrica. La torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes: ○ Primer bloc fa la funció de base i té forma rectangular. Té quatre grans pilars inclinats que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun i estan units mitjançant els arcs. Aquest sistema permet que els pilars no es desestabilitzin quan fa vent. Mesura 57 metres d’alçada ○ Segon bloc, descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen 4 pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres. ○ Tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres. ● Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal. ANÀLISI ESTILÍSTIC ● Estil: arquitectura dels nous materials. ● Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa. ● Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat. ● Antecedents: altres obres amb aquests materials, com el Cristal Palace de Paxton a Londres ● Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I SIGNIFICAT L’obra l’encarrega l’Estat Francès per l’exposició universal del 1889 per commemorar els 100 anys de la Revolució Francesa. Es va fer un concurs i va guanyar la Torre Eiffel. Seguidament van decidir construir-la. Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl·lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit en un símbol de França i un grup d'intel·lectuals va aconseguir que no la desmuntessin. ● Funció: La primera que va tenir va ser estètica i commemorativa pels 100 anys de la Revolució Francesa en el marc de l’exposició universal. ○ Actualment té una funció simbòlica, propagandística, turística i d’antena de telecomunicacions.

MAGATZEMS CARSON FITXA TÈCNICA: Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott Autor: Louis Sullivan Cronoloia: 1899-1901 Localització: Chicago (Estats Units) CONTEXT HISTÒRIC ·Lligat a la revolució industrial. ·1871→ gran incendi al centre de Chicago,→ s’especula amb els petits terrenys → portar a construir gratacels per poder encavir tota la gent que hi volia viure. ·Construcció gratacels, gràcies a nous materials i innovacions tècniques:estructures metàl·liques com element d suport. ·Naix l’escola de Chicago amb característiques pròpies per la reconstrucció, buscant edificis pràctics i prescindint de la decoració. → L’autor és l’arquitecte més destacat d’aquesta escola ANÀLISI FORMAL: ● Materials: ferro, formigó i vidre. ● Sistema constructiu: nous materials. ● Elements de suport: estructura metàl·lica de ferro i acer, a més de murs i pilars. ● Elements suportats: coverta plana de cada planta. ● Espai exterior: 2 parts diferenciades: ○ base (planta baixa i primer pis) formada per aparadors i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoració floral, fulles d’acant, espirals... ○ La resta de l’edifici: construcció cel·lular, mòduls formats per finestres horitzontals que es repeteixen a la mateixa distància entre elles, molt poc separades. Finestres apaisades i amb profunditat (finestra Chicago).Cantonada tb repeteix el model: columna de finestres molt estretes, a baix de tot hi trobem l’entrada de l’edifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la línia horitzontal no hi ha la sensació de verticalitat. Les finestres coincideixen amb l’esqulet d ferro. ● Espai interior: plantes molt lliures al no tenir murs de càrrega, es distribueixen lliurement,molta llum. ● Decoració: al ser un dels primers gratacels →conservava característiques modernistes com decoració floral a la planta baixa, tot i que s’intentava buscar el sentit pràctic i prescindir d’aquesta. també hi ha una mica de decoració a la part de dalt (motllures, capitells) ANÀLISI ESTILÍSTIC ● Estil: escola de Chicago. Neix amb l’incendi, tots els arquitectes tenen característiques semblants. ● Característiques: ús dels nous materials i les noves tècniques de la revolució industrial, ús del formigó, importància de la funció a l’hora de dissenyar-lo, finestres horitzontals, importància de l’enginyeria, eliminació dels murs de càrrega interiors, gratacels lligats al desenvolupament de l’ascensor, supressió progressiva dels elements decoratius. ● Antecedents: Modernisme pel que fa a la decoració de la base. ● Influències: Altres arquitectes de l’escola de Chicago i deixebles seus com: le Corbusiere i Frank Lloyd Wight. Es basaran sobretot en la importàcia de la funció. (També funcionalisme i organicisme) INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I SIGNIFICAT ● Funció: grans magatzems, oficines i vivendes. ● Tipologia: edifici privat. ● Intenció de qui encarrega l’obra: encarregada x magatzems Carson, necessitat edificis en molt poc espai. ● Interpretació: necessari x a la reconstrucció de la ciutat edificis focalitzats en la funció pràctica. Es construeixen gratacels degut a la necessitat d’aconseguir ampliar l’espai amb els pocs metres de que es disposa. Es replanteja la ciutat i es fa una ciutat més moderna.

EROS I PSIQUE FITXA TÈCNICA: Títol: Eros i Psique Autor: Canova, Antonio Cronologia: 1787-1793 Tema: Mitològic

Tipologia. grup escultòric Tècnica: Talla Localització actual: Museu del Louvre, París Estil: Neoclassicisme

CONTEXT HISTÒRIC: ·Des de la meitat del segle → comencen grans canvis socials: ● la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. ·El Despotisme il·lustrat→ va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració→reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social ·1780,Absolutisme es nega a canvi i pretén mantenir-se→ França, s'inicia moviment:demana reformes→ revolució. ·Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. ·Canova: l’artista de l’imperi Napoleònic xq Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i tb l’art com el romà. ·En l’aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà. ANÀLISI FORMAL: Materials: Marbre ● ●

● ● ● ●

Tècnica: Talla

Forma: Escultura exempta

Tipologia: Grup

Descripció: dos joves nus, el noi amb ales i una noia entrellaçats a punt de fer-se un petó. Composició: ○ Les 2 figures entrellaçades formen una X. ○ Els braços d’aquesta X són les ales d’Eros, una cama d’aquest i el cos i les cames de Psique. ○ En el centre d’aquesta X hi ha les cares afrontades dels 2 amants q estan a punt d’unir-se en un bes. ○ Les boques són just al mig de la X. ○ La posició dels braços i mans contribueixen a dotar l’escultura d’un erotisme i una passió molt evidents. ○ Els braços d’Eros encerclen Psique i una de les seves mans li agafa el pit. Els braços de Psique envolten el cap d’Eros i l’acosten vers la seva cara. És el centre de la composició. ○ Composició tancada. Moviment: La X →sensació de moviment a la figura, en un instant els seus cossos encara estaran + junts. Expressivitat: els rostres es miren un a l’altre, expressa passió i tendresa. S’ho expressen entre ells. Al centre de la X es on es centren les mirades, on es fan el petó. Monocromada Llum: Reparteix uniformement provocant un difuminat suau. Marbre molt polit, la llum hi llisca i s’hi difumina. Polia amb pedra volcànica, calç i àcid que feien lluir el marbre com si fos pell real.

ANÀLISI ESTILÍSTIC: ● Estil: Neoclassicisme ● Característiques de l’estil: Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes

Segueix l’ideal de bellesa

Puresa de la línea

La claredat compositiva

L’ús de materials nobles

Cos humà idealitzat

● ● ●

Temàtica bàsicament mitològica o histórica Antecedents: Grècia, Roma i Renaixement (Bernini) i l’autor Winckelmann. Influències: Damià Campeny (La Lucrècia Moribunda)

INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I SIGNIFICAT FUNCIÓ→ Decorativa. L’obra va ser encarregada per un lord per tal de decorar el saló de la seva vil•la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels generals de Napoleó. Quan aquest la va veure, en va quedar enamorat i va decidir tutorar l’escultor. Canova va ser un artista protegit per Napoleó i va treballar per les noves classes dirigents sorgides després de la Revolució. SIGNIFICAT: Amor i Psique, déus de l’amor i la raó respectivament, representen el gran problema filosòfic de l’època. Signifiquen la lluita entre la passió i la raó, entre els sentits i la intel•ligència, entre allò que és de naturalesa humana o divina i, tanmateix, entre els interessos neoclàssics i l’esperit romàntic consegüent. MITE: Psique, era tan bella que fou adorada com si fos Afrodita. La deessa, gelosa, li envià a Eros xq la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la, l'abandonés al cim d'un turó. D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, q però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria. Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il·luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells. Afrodita la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern. Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit.

EL PENSADOR FITXA TÈCNICA: Títol: El pensador Autor: Auguste Rodin Cronologia: 1880-1900 Localització actual: Museu Rodin, a París Estil: Impressionista CONTEXT HISTÒRIC: ·Finals del segle XIX, 2 revolució industrial → època d canvis en la societat degut a la inseguretat causada per la proximitat de la 1GM i tb a avenços com la descoberta del petroli, l'automòbil, l'electricitat, el cinema, de la fotografia...→ q generaven noves formes de viure, pensar,, canvis socials... que al mateix → sorgir un art diferent. ·Auguste Rodin era un autor francès i en aquell moment París era la capital de la cultura. ANÀLISI FORMAL MATERIAL: bronze ● ●

● ● ● ● ●

TÈCNICA: fosa

FORMA: exempta

TIPOLOGIA: sedent

DESCRIPCIÓ: figura masculina nua en actitud de pensar. COMPOSICIÓ: tancada i centrípeta. es desvincula de l'exterior, l'home està tancat en sí mateix i no té cap mena de relació amb l'entorn ni l'espectador. Cadascuna de les parts de l'escultura queden connectades entre sí: l'home està assegut sobre una roca i té el braç dret aguantant-se el cap i col·locat sobre la cama esquerra i el braç esquerre també sobre el genoll esquerre. ○ Formada X angles rectes i tota ella es pot incloure en una figura geomètrica regular. i les mans i els peus estan desproporcionats en relació a la resta del cos. MOVIMENT: el fet de pensar profundament implica un tensionament de tot el cos. La musculatura en tensió, esforç... no dóna la sensació de relax o placidesa sinó al contrari EXPRESSIVITAT: l'home mostra gran tensió amb tot el cos. Sembla amoinat,amb pensament torturat. CROMATISME: monocroma. Color del bronze. DIMENSIONS: gairebé 2 metres d'alçada LLUM: textura molt rugosa i sense polir, com inacabada. → clarobscurs. Degut a aquests jocs lumínics, aconseguits per mitjà de la textura (aspecte d’inacat ), es considera que és una escultura impressionista.

ANÀLISI ESTILÍSTIC ● ESTIL: Impressionista, ja que, tot i que l'autor no va tenir relació amb el moviment, incorporava jocs lumínics característics d'aquest. Altres consideren a Rodin simbolista, d'altres realista i altres expressionista, ja que les seves obres expressen els sentiments. Ell crea un estil força propi i renovador. Es diu que va inaugurar l'escultura moderna. ● ANTECEDENTS: Estudia L'escultura clàssica, (Praxíteles. També influència de Miquel Àngel pels volums i per la seva escultura “Els Esclaus” inacabats de la tomba de Juli II. Però Rodin no imitava altres estils i autors, sinó que només s'inspirav i creava una cosa diferent ● INFLUÈNCIES POSTERIORS: Artistes del s.XX com Brancus, el Modernisme o Art Noveau i el Simbolisme. INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ I SIGNIFICAT ·Va ser encarregada pel Museu d'Arts Decoratives de París amb la finalitat de decorar la gran porta d'entrada. ·Aquesta porta havia de representar la porta de l'infern de la Divina Comedia de Dante, inspirada en la porta del paradís de Gibertti que es troba a la catedral de Florència. ·Aquest projecte estava format per 186 figures, tot i això no es va arribar a fer i van quedar figures soltes, com per exemple el Pensador, el Bes, Adam i Eva, etc. ● TEMA: Inicialment el pensador representava a Dante mirant cap a l’infern adonant-se del tràgic destí de la humanitat. Actualment el tema de l'escultura és un home ànonim pensant, preocupat x la situació del món. ● FUNCIÓ: Estètica i simbòlica, va ser una manera de renovar l'escultura i dotar les ciutats de monuments per la societat moderna.

ELS PRIMERS FREDS, MIQUEL BLAY FITXA TÈCNICA: Títol Els primers freds Autor Miquel Blay Cronologia 1892 Tipologia Exempta / Grup i sedent

Material Marbre /Talla Estil Realista/Simbolista Tema Anecdòtic i costumista Localització MNAC (Barcelona)

CONTEXT HISTÒRIC: 2ª meitat del segle XIX. ·1892. Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. ·Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. ·Falsejament electoral. ·Descontentament de la població. ·Inici del desengany a CAT, → sorgirgeixen ...