Resum \"El Muntage Cinematogràfic\" - Joan Marimón PDF

Preview

Summary

Resum "El Muntage Cinematogràfic" - Joan Marimón...

Description

EL MUNTAGE CINIMATOGRÀFIC: DEL GUIÓ A LA PANTALLA Joan Marimón 

Estructura clàssica en 3 actes: -

Iniciativa: Seqüència d’arrancada o teaser -> rutina del protagonista -> clímax del primer acte (naixement de l’objecte principal).

-

Constància: clímax d’arrencada del segon acte -> obstacles creixents -> clímax de la meitat del segon acte (gir rellevant).

-





Transformació: recuperació de la crisi -> preparació per al gran obstacle final -> clímax del tercer acte.

Missatges a l’espectador: -

Cal marcar-se un desig pel que lluitar.

-

S’ha de lluitar per la supervivència, la consolidació de la parella, la família i la humanitat.

-

La lluita com a satisfacció pel fet de lluitar, independentment del resultat.

-

Cal transformar-se en una millor persona.

-

Transformació cap a, mal justificada per una venjança justa.

-

Cal buscar i defensar la justícia i la veritat per equilibrar el món.

L’enigma: Un gran enigma inicial plantejat en l’acte 1 és el ganxo més comú del guió d’estructura clàssica per mantenir l’espectador interessat fins al moment de la resposta, que no s’ofereix fins al final. L’enigma crea desequilibri i desordre. Només en el desenllaç es reordenen les coses.



-

Plantejament / acte 1: plantejament de l’enigma.

-

Desenvolupament / acte 2: recerca de resposta a l’enigma.

-

Clímax i desenllaç / acte 3: resolució de l’enigma.

Whodunit: Qui ho ha fet? Orientar les sospites cap a diversos personatge. Té lloc el crim, s’inicia la investigació i tot condueix al sospitós número 1, que més tard a causa de proves o noves revelacions és descartat en benefici del sospitós número 2, que és descartat en benefici del número 3, que és descartat en benefici del número 4, que és l’autèntic criminal.



La realitat i el desig: El llenguatge audiovisual és producte de la posada en marxa d’una sèrie de recursos apareguts a partir de dues línies fonamentals: la manera com l’ésser humà percep la realitat i la manera com li agradaria percebre-la.



Microestructura de la seqüència: La llavor de l’entramat de qualsevol narració audiovisual és la microestructura d’una seqüència, formada per les parts següents: plantejament – desenvolupament – clímax – anticlímax



Planificació del rodatge: Hi ha des formes d’abordar la planificació d’un rodatge: 1- Demana una quantitat de temps més gran, consisteix a rodar una mateixa escena en totes les escales possibles de plans, després el muntador tria el que sigui més convenient. 2- Muntatge des de la càmera, consisteix a rodar pensant en com s’ha de muntar.



7 principals blocs climàtics: 1- Clímax de l’inici del primer acte: la intenció és impactar, fascinar, introduir el gènere i les característiques visuals del film. 2- Clímax del final del primer acte: la intenció és subratllar l’objectiu pel qual lluitarà el protagonista, explicar de que anirà l’aventura de la narració, generar l’enigma que no es resoldrà fins al final. 3- Clímax de l’inici del segon acte: el bloc d’objeccions creixent que és el segon acte, el més llarg del film, pot necessitar un primer gran impuls climàtic similar (però en general de menor intensitat) al de l’arrencada de la narració. 4- Clímax de la meitat del segon acte: el risc de rutina o avorriment que pot experimentar l’espectador ha de ser neutralitzat per aquest clímax central, que pretén apujar la temperatura emotiva a través d’algun gir inesperat. 5- Clímax del final del segon acte: el clímax que clou la fase de desenvolupament és el bloc de crisis en què el protagonista està més lluny que mai dels seus objectius, té fonamentalment una funció de creació d’empatia amb l’espectador. 6- Clímax de l’inici del tercer acte: només necessari en el cas de tercers actes prous llargs. La funció principal és crear expectatives per al clímax final, amb alguna revelació o sorpresa, de vegades algun gir inesperat que porti les coses més al límit, perquè tornin a girar o sorprendre al final. 7- Clímax del final del tercer acte: la intenció és fascinar l’espectador amb un gran espectacle, satisfer els seus desitjos amb les millers seqüències del film, les que s’han estat esperant des del clímax del primer acte o fins i tot del mateix inici de la pel·lícula.



Muntatge des de la direcció: muntatge intern Durant el rodatge, el director i el seu equip generen dos tipus de flux temporal: el que no es podrà rectificar a la sala de muntatge, és a dir, basat en els plans de seqüència, que rep el nom de muntatge intern, i el que sí que es podrà corregir, retocar i recrear, basat en el tall, és a dir, dut a terme pensant en la fragmentació, que rep el nom de muntatge extern.

o -

Formes de muntatge intern: La profunditat de camp: personatge o motius estan perfectament enfocats de primer a darrere terme, de manera que es poden compondre diverses accions dins l’enquadrament.

-

L’enfocament retòric: consisteix en dirigir la mirada d’un motiu enfocat fins a un altre que estava desenfocat i que s’enfoca progressivament mentre el primer per definició.

-

L’acció o moviment del personatge: la mirada del personatge o la seva acció condueixen la percepció de l’espectador.

-

La composició: es pot organitza per establir un ordre de lectura dins de l’enquadrament.

-

Moviments de càmera: la càmera segueix l’acció enquadrant sempre el que és més rellevant.

-

El fora de camp: allò que està fora de camp pot reclamar l’atenció de l’espectador i oferir informació rellevant, suggerida generalment a través del so.



Script o muntador de rodatge: El muntador és present en el rodatge per vigilar que els problemes amb el ràcord siguin mínims.





Tipus de transicions: -

Tall: unió de dos plans sense cap efecte òptic.

-

Fosa: efecte òptic de transició al negre o bé de transició des del negre.

-

Encadenament: efecte òptic consistent a fondre una imatge mentre n’apareix una altra.

-

Escombratge: panoràmica accelerada que en el moment de màxima velocitat pren l’aspecte d’una taca color.

-

Cortineta: consisteix en fer desaparèixer una imatge a mesura que és substituïda per la imatge següent.

Errors de ràcord: 1- Ràcord sobre els actors i el decorat: -

D’objectes i de vestuari

-

D’interpretació i moviment

2- Ràcords de llum i de so 3- Ràcords de posició de la càmera: -



De la llei de l’eix

Breu història del muntatge: El naixement del cinema es produeix en 1895 amb la descoberta tècnica dels germans Lumière en combinar l’obturador amb el rodet d’arrossegament del film anomenat creu de Malta per ocultar el llum del projector durant la baixada del fotograma, de manera que la imatge només es veu a la pantalla quan està perfectament enquadrada....