Seminari 3 - preguntas sobre la película de S. Freud PDF

Preview

Summary

preguntas sobre la película de S. Freud...

Description

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA SEMINARI 3: EL NAIXEMENT DE LA PSICOANÀLISI Freud presenta la revolució psicoanalítica quan afirma sense embuts que en les profunditats del psiquisme hi ha una zona vedada a la consciència, desafiant així el supòsit cartesià sobre el qual s’havia fonamentat la primera psicologia científica; Freud mostra que hi ha altres escenaris de la memòria més enllà d'allò que és conscient. En canviar la manera d'entendre l'inconscient i explicar el seu funcionament, Freud ens mostra, d'una vegada per totes, que allò que és inconscient té tant de poder que és un problema que no es pot descuidar. De fet, els estudis actuals del cervell avalen en certa mesura la idea freudiana: "Avui sembla indiscutible que els significats emocionals dels estímuls es poden processar inconscientment. És en l'inconscient emocional on té lloc gran part de l'activitat emocional del cervell.". En: J. LeDoux (1999). El cerebro emocional. Barcelona: Ariel. Però Freud no va trobar l'inconscient al laboratori, sinó a la clínica, tractant el sofriment i el malestar dels pacients. A Estudis sobre la histèria (1895) va descriure les dificultats i els canvis tècnics fins que va arribar a trobar el mètode pròpiament psicoanalític: l'associació lliure. En aquell moment les eines per a ajudar a minvar el patiment dels pacients eren mínimes, tal com ho relata ell mateix en la seva Autobiografia (1925): "El meu arsenal terapèutic sols contenia dues armes: l'electroteràpia i la hipnosi”, però aviat s'adona que l'electroteràpia és inútil davant el dolor mental, així que només li resta la hipnosi. Però amb aquesta tècnica es troba problemes nous, ja que molts pacients no es poden hipnotitzar. En aquells moments Freud encara no té una hipòtesi sobre la gènesi de la malaltia mental i tampoc no té una tècnica apropiada. Però el que sí té Freud és una disposició receptiva tan afectiva com intel·lectual cap als seus pacients, un desig d'entendre el misteri de la histèria, i comprendre-la i poder-la curar veritablement. Aquesta actitud de Freud contrasta amb la d’altres metges contemporanis seus, més continguts. El 1882, el doctor Breuer, catorze anys més gran que Freud i metge molt reconegut a Viena, li havia comunicat observacions sorprenents del tractament que havia fet durant dos anys a una noia histèrica –Anna O.– que, segons Breuer, havia quedat gairebé curada. Freud es va apassionar immediatament pel cas, va voler llegir la història de la pacient i se'n va ocupar amb un compromís molt viu. Estant a París, Freud també va narrar a Charcot el cas d'Anna O., però en aquesta ocasió l’eminent neuròleg francès no es va mostrar molt interessat, ja que segons la seva pròpia teoria, la histèria no es podia curar; com a màxim, se'n podien fer desaparèixer uns quants símptomes. La història d'Anna O., famosa des d'aleshores en la història de la psiquiatria i la psicologia clínica de tall psicoanalític, preocupava i feia pensar molt a Freud en el moment en què, en trobar-se casos similars, quedava decebut de l'arsenal terapèutic al qual havia de recórrer. L'electroteràpia era inútil, i la hipnosi no sempre era practicable o només curava els símptomes, però després tornaven a reaparèixer d'una manera inquietant. Així doncs, es va decidir a fer servir el mètode del qual li havia parlat Breuer, mètode estrictament empíric esdevingut pel curs imprevist del tractament i –aspecte completament nou– per la col·laboració intel·ligent de la pacient. I així va ser que la perseverança que va mostrar

Freud, malgrat les reticències del seu col·lega, va aportar a la psicoanàlisi el seu primer instrument i va ser una llavor per al seu destí. El cas d'Anna O. - (cas que inspira parcialment el personatge de Cécily a la pel·lícula Freud. Pasión Secreta) Anna O. era una jove de vint-i-un anys, extremadament intel·ligent i molt atractiva, cosa que va contribuir en gran mesura al fet que Breuer se sentís poc còmode. El motiu inicial de la consulta era una tos nerviosa molt molesta, però patia també altres trastorns variats que van sorgir després de la mort del seu pare: paràlisi de tres membres amb contraccions i insensibilitat, trastorns complicats del llenguatge i la visió, incapacitat per a alimentar-se, etc. A més, era susceptible de dos estats de consciència absolutament diferents, un durant el qual estava normal i un altre on adoptava el comportament d'una nena insuportable. El fet de passar d'un estat a l'altre es produïa per una espècie d'autohipnosi de la qual es despertava estant plenament lúcida. Cal afegir que durant tot el temps del tractament, Anna O. havia "oblidat" del tot la seva llengua materna, l'alemany, i sols es podia expressar en anglès. La visita de Breuer era al vespre, en el moment que la jove estava lúcida, i ella va prendre la iniciativa de narrar al seu metge tot el que havia patit durant el dia. Una vegada li va explicar de manera detallada i carregada d'afecte en quines condicions havia aparegut un dels seus símptomes i, per sorpresa de Breuer, després del relat, el símptoma en qüestió va desaparèixer. Anna O. va copsar immediatament aquest fenomen inesperat i ella mateixa va continuar "netejant la xemeneia" per mitjà de la paraula, mètode que Freud i Breuer van anomenar després amb el nom culte de catarsi o purga de l'ànima. De fet, el que mostra aquest cas és que Anna O. havia "oblidat" els pensaments i els impulsos que havia tingut de reprimir mentre tenia cura del seu pare malalt. L'oblit de records tan significatius i carregats d'emocions exigia un mecanisme actiu, però no percebut per la pròpia pacient: un mecanisme d'oblit inconscient. D'allí van sorgir els dos conceptes bàsics d'inconscient i repressió. La repressió seria el procés o mecanisme que, de manera autònoma respecte a la consciència, provoca l'oblit dinàmic de les experiències insofribles, doloroses, amenaçadores, pertorbadores, és a dir, de les experiències que produeixen ansietat. Amb això ja esmentem el punt de vista dinàmic del model freudià: d'una banda, el pacient es vol curar, però, de l'altra, (inconscientment) vol oblidar les experiències i sentiments dolorosos de la seva consciència; hi ha, doncs, una força que es resisteix al record. Així, Freud descobreix i elabora el concepte de resistència que no és un simple oblit, sinó una barrera, un mecanisme de defensa. En aquest seminari hauràs de veure el vídeo de presentació del seminari on parlem de la hipnosi, la transferència i alguns altres conceptes importants. Després, es recomana el visionat dels següents materials per complementar els continguts del seminari: Pel·lícula “Freud: pasión secreta” https://archive.org/details/Freud1962 Documental “Freud: análisis de una mente” https://www.youtube.com/watch?v=tQ0Koa3vvPU Després d’haver-los vist, hauries de poder respondre a les següents pregunte:

1. Quins mètodes utilitza Freud a la pel·lícula i per a què serveixen? -

-

-

-

-

Hipnosi: Freud utilitzava la hipnosi amb la finalitat de fer recordar el seu pacient el trauma sexual infantil el qual té reprimit a l’inconscient, és a dir, a partir de la parla poc a poc li va fent recordar aquest trauma fent que passi de l’inconscient al conscient i d’aquesta manera el cura, per tant utilitzar el mètode catartic Analisi de somni: Freud creu que els somnis tenen un significat i aquest significat està relacionat amb l’inconscient per tant analitzar els somnis per saber quins traumes sexuals infantils tenim reprimits en el nostre inconscient Errors freudians: diferència tres errors primer “actes fallit” El qual es dóna quan fem una acció i ens oblidem de què és el que anàvem a fer això vol dir que l’acció l’està fent el nostre inconscient i quan retorna a la nostra consciència no sabem que anàvem a fer. Uno entra Roar es “el lapsus linguae” aquest és quan anem a dir una paraula i s’han oblida quina és aquesta, això és degut a que la paraula a la nau a dir el nostre inconscient, l’última error és el gargot aquest es dóna quan fem gargots sense cap significat realment aquest gargot la dibuixat la nostre inconsciència Associació lliure: tracta de dir vàries paraules aleatòries i que el pacient et respongui amb una altra paraula depenent del que et respongui sabràs que té en el seu inconscient per exemple tu li dius casa-marró, cel-nuvolat, mare-morta i que et digui morta vol dir alguna cosa Números a l’atzar: el psicoanalitzador diu número i el pacient ha de dir un altre i el número que digui té un significat

2. EXAMEEEEEN !!!! Quins motius porten a Freud a abandonar la hipnosi? Freud abandona la hipnosi per 3 motius; Motiu-1: per l’alteració de la transferencia, és a dir, en una terapia hi ha la persona sana i el pacient que te un problema i no sap com arreglar-lo, per tant hi ha una situació asimétrica, això implica que es generi una serie d’emocions, com el pacient es sent tant agrait perque el teraputa l’ajuda, el pacient s’acaba enamorant del seu terapeuta o pel contrari es pot convertir en el seu enemic, i per freud aquestes emocions són la transferencia (emocions bones pero s’han de saber tractar). Aquesta transferencia altera la hipnosi ja que el pacient acaba tenint una postura sumisa i acaba anant a fer terapia de manera passiva, i si va de manera passiva no es podra curar el pacient, perquè per curar-se el pacient ha de ser ell qui descobreixi tot sol perque li passa el que li passa. I això ho podem observar a la película amb la Cecili i el seu terapeuta, de qui la cecili s’enamora. Motiu-2: no totes les persones poden ser hipnotizades, per tant la hipnosi no es un mètode universal i Freud busca un mètode universal. Motiu-3: els simptomes reapareixen desrpes d’un temps de la hipnosi (només els cura durant la terapia, no durant la vida cotidiana)

3. Quina és la causa i el tractament de la histèria d'acord amb Freud? Un trauma, un trauma que es crea durant la sexualitat infantil i es queda reprimit perquè no el volem asimilar i l’inconscient amb símptomes intenta exterioritzar els traumes. Això ho tractem fen conscient al pacient del seu trauma, fent-li recordar el trauma infantil 4. Creus que la psicoanàlisi és una teoria científica d'acord amb la visió de Popper? Perquè? Per popper les teories han de poder ser falsables i la teoria de Freud no ho és, ja que ningú en el món podria convençar a Freud que el complex d’edip no es necessari, no passa a tots els nens, ell pensa que 100% TOTS els nens ho passen, per tant no concorda amb la visió de Popper. (Freud basaba totes les teories sobre la personalitat basant-se només amb els seus pacients). A part de no ser falsable, no segueix cap norma per ser una teoria cinetífica 5. Algunes frases de la pel·lícula que podem relacionar amb diferents aspectes de la teoria psicoanalítica: Freud: "Charcot ha desafiado el axioma cartesiano de que la mente es consciente.” Charcot: "por desgracia, el estado hipnótico es pura farsa: Sirve para entender, no para curar." Breuer: “¿Qué ocurre si la emoción es reprimida, contenida? El fuego no sale, está bloqueado, arde sin llama y llena de humo la habitación, los pasillos, toda la casa, y finalmente se cuela por una ventana de la despensa. Un síntoma es solo energía emocional que sale por donde no debe.” (metafora fuego) Freud: “Es posible que una neurosis (los transtornos) empiece en la infancia? Eso situaría el trauma antes del despertar del impulso sexual. De ser cierto echaría por tierra mi teoría sexual de la neurosis.” Freud: “La verdad ha salido a la superficie, y se basará en una sola premisa: debe de haber sexualidad en la infancia, incluso en la infancia.” Freud: “Eso convierte tu sueño en una alegoría. A través del amor, dice, podrás revelar tus secretos al doctor cuyo emblema está arriba. Cuando sean contados y comprendidos estarás curada. (...) [Acepto este amor] como algo sagrado, hasta que desaparezca para hacer sitio a otro amor, otro amor de tu propia elección.”...