TCI-1 GRUP 7 Treball NERO PDF

Preview

Summary

TREBALL DEL NERO TCI 1...

Description

CURS 2018-2019

EFECTE DE L’ESTABLIMENT D’UNA RESERVA MARINA SOBRE LA POBLACIÓ DE NEROS

Cas d’estudi: Epinephelus marginatus Grup 7: Arnau Casellas, Laura Camps i Vinyet Esteve

Duarte J.L. 2009 Guía del mundo submarino

UNIVERSITAT DE GIRONA:FACULTAT DE CIÈNCIES GRAU EN BIOTECNOLOGIA TÈCNIQUES CIENTÍFIQUES INTEGRADES I 19/10/2018

RESUM: La implantació de la reserva marina pretenia disminuir la sobrepesca de l’espècie Epinephelus marginatus, fet que va provocar que aquest es posés en perill d’extinció. Per tal de comprovar si la reserva era útil realitzàrem uns estudis per observar si la biomassa havia augmentat. Aquest recompte en biomassa i individus es va fer al 2004 i al 2015.

INTRODUCCIÓ: El cas d’estudi plantejat és l’Epinephelus marginatus, conegut com el peix nero de la família Serranidae. Concretament, la seva interacció amb el propi medi, així com una sèrie de variables que afecten a l’espècie en qüestió. Hem treballat amb la densitat en nombre i la densitat en quilograms. D’aquesta manera, vam poder estudiar com evolucionava la població de neros i per tant, com afectaven les condicions externes a la taxa de reproducció. La mobilitat ecològica es va escaure per culpa de l’intensa pressió pesquera durant les últimes dècades al igual que per la incipient pesca esportiva, això va alertar al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el qual va implantar una reserva marina el 2004. En ella es prohibia qualsevol activitat pesquera i es pretenia estudiar l’evolució de la població de neros mitjançant pesques experimentals. Aquests mostrejos (veure taules 1 i 2 dels resultats) es van realitzar el 2004 i al 2015. La ubicació de la reserva i el tresmall es va situar a la mediterrània nordoccidental, més concretament, a la zona costera de Maó (Menorca), en hàbitats de roca i posidònia fonamentalment.

OBJECTIUS: La nostra hipòtesi era que el fet d’haver posat la reserva seria beneficiós per la població de neros i que aquesta hauria augmentat. El nostre objectiu és comprovar si la reserva establerta és útil per la preservació de l’espècie epinephelus marginatus. Així aconseguir que aquesta espècie ja no estigui en risc d'extinció i preservar la biodiversitat de la zona marítima de les Illes Balears per evitar l’efecte sobre la xarxa tròfica.

Principal problema a estudiar: La creació de l’àrea marina protegida ha contribuït a la recuperació de la població de neros?

MATERIAL I MÈTODES: El procediment experimental ha consistit en utilitzar el tresmall, un art de pesca artesanal molt comú en embarcacions petites i/o bots. Per tant, vam focalitzar-nos en la zona costera de Maó de la illa de Menorca. La Universitat de Girona ens va proporcionar un vaixell per tal d’assolir el nostre objectiu. Disposàvem de xarxes de tresmall (tres malles) de mesures variables d’entre 400 metres la més gran i 32 la més petita, entre d’altres, superposades i subjectades amb morts i boies per marcar la referència d’aquestes. Les dues xarxes exteriors (armalls) eren iguals mentre que la xarxa interna (lli) tenia la malla molt més fina i la seva superfície era d’aproximadament el doble que la dels armalls. El tresmall disposava de dues cordes: el buldau de suros (part flotant) i el buldau de ploms (part inferior). Els extrems laterals de les malles estaven units a les sirgues les quals, a la vegada, unien els galls de plàstic i els morts de ferro. Gràcies a aquest sistema les xarxes amarrades als buldaus mantenien la posició vertical i els morts aconseguien mantenir el tresmall a una profunditat de entre 1000 i 1500 metres. Les mides de les peces utilitzades abastaven aproximadament 2 metres d’alçada per uns 100 metres de llargada, a més la xarxa posseïa orificis de 30 cm de diàmetre. El material de la xarxa era format a partir d’un multifilament de nylon.

Imatge 1: Estructura general d'un tresmall (veure font en la bibliografia)

El tresmall permetia que el lli generés bosses embolicant el peix un cop travessava la xarxa ampla i impossibilitava la seva sortida, ja que les espines s’enganxaven i, per tant, quedava atrapat en ella. El mètode més correcte per a dipositar el tresmall era: primerament llençar el gall, la sirga i el mort, i finalment, quan s’hagi acabat de calar el tresmall sense embolicar-se: llançar el gall, la sirga i el mort sobrants.

Imatge 2: Emmallament d'un peix (veure font en la bibliografia)

Cal tenir precaució en el lloc on es cali, ja que si l’hàbitat conté obstacles punxeguts podria estripar la xarxa com per exemple és el cas del corall. Vam fixar tres zones on col·locar les xarxes: posidònia, roca i sorra. A partir d’aquí, vam establir un màxim d’hores de pesca per intentar mantenir constants els resultats però degut a les condicions externes hi havia dies que havíem de retirar les xarxes abans d’hora. Vam recollir els diferents quilograms de peix, depenent de la zona i els vam retornar a la mar després de realitzar el recompte. Amb una balança vam poder contar els quilograms i a ull vam comptar els peixos individualment. Finalment, estudiàrem els resultats i vam discutir les conclusions d’aquests.

RESULTATS I DISCUSSIÓ: Les dades obtingudes mostren que després de 11 anys tant l’abundància de l’espècie com la biomassa han augmentat considerablement. Aquests valors es poden observar en els següents gràfics i taules: Taula 1: Dades del recompte del 2004

1

Roca

Nombre individus capturats 58

2

Roca

35

140

50

8

0,0875

0,35

3

Posidònia 21

100

80

10

0,02625

0,125

4

Posidònia 23

8

200

15

0,007666667

0,002666667

5

Sorra

1

0.5

150

4

0,001666667

0,0008333

6*

Roca

30

15

45

6

0,111111111

0,055555556

7

Roca

56

145

80

8

0,0875

0,2265625

8

Posidònia 120

34

36

9

0,37037037

0,104938272

9 10 11

Roca Roca Roca

110 89 86

45 200 150

10 17 5

0,1 0,01 0,101333333

0,244444444 0,026176471 0,114666667

12

Posidònia 23

9

100

10

0,023

0,009

13

Posidònia 18

7

90

15

0,013333333

0,005185185

14 15 16 17

Roca Roca Roca Roca

250 125 120 110

80 120 145 150

8 9 14 12

0,1390625 0,041666667 0,026600985 0,031111111

0,390625 0,115740741 0,0591133 0,061111111

18

Posidònia 15

8

180

8

0,010416667

0,005555556

19

Posidònia 12

7

90

9

0,014814815

0,008641975

20

Roca

80

90

11

0,056565657

0,080808081

Mostra Hàbitat

45 34 76

89 45 54 56

56

Kg captura ts 150

Metre s de xarxa 400

Hores Densitat en de Densitat en kg nombre pesca 7 0,020714286 0,053571429

Taula 2: Dades del recompte del 2015

Mostra

Hàbitat

Nombre Kg Metres Hores de Densitat en individus Densitat en nombre capturats de xarxa pesca kg capturats

1

Roca

78

180

250

5

0,144

0,0624

2

Roca

56

160

40

6

0,66666666 7

0,233333333

3

Posidònia

28

120

60

8

0,25

0,058333333

4

Posidònia

30

150

130

8

0,14423076 9

0,028846154

5

Posidònia

32

140

140

3

6*

Roca

50

80

35

6

7

Roca

68

200

78

6

8

Posidònia

150

49

32

9

Roca

90

300

10

Roca

75

11

Roca

12

0,33333333 3 0,38095238 1 0,42735042

0,076190476 0,238095238 0,145299145

7

7 0,21875

0,669642857

40

8

0,9375

0,28125

280

180

15

150

450

120

3

Posidònia

28

36

85

8

13

Posidònia

35

65

89

14

14

Roca

95

255

70

7

15

Roca

79

250

110

8

16

Roca

100

310

120

10

17

Roca

75

189

120

10

18

Posidònia

16

25

175

5

19*

Posidònia 1

0.5

89

5

92

10

20**

Roca

0,10370370 0,027777778 4 1,25 0,416666667 0,05294117 6 0,05216693 4 0,52040816 3 0,28409090 9 0,25833333 3 0,1575 0,02857142 9 0,00112359 6 0

0,041176471 0,028089888 0,193877551 0,089772727 0,083333333 0,0625 0,018285714 0,002247191 0

DISCUSSIÓ Aquestes taules representen les dades recollides al 2004 i al 2015 en tres hàbitats en el cas dels mostrejos del 2004; roca, posidònia i sorra i en el cas del 2015 només es van utilitzar dos hàbitats, roca i posidònia, pel fet que es va comprovar en el mostreig anterior que la sorra no era el millor hàbitat pels neros. Es va contar el nombre d’individus pescats i posteriorment es va pesar per tenir una referència de la mida i dels individus. Les taules estan representades amb colors per facilitar la lectura d’aquestes. Els colors verds indiquen els valors màxims que tenen cada mostra i els colors més vermellosos representen els valors mínims. També estan calculats la densitat en quilograms i la densitat en nombre d’individus en cada mostra tenint en compte els metres de xarxa utilitzats en cada cas i les hores de pesca que s’han realitzat en cada cas. Hem tingut en compte que van haver-hi problemes de mostreig que estan marcats amb asteriscos. En cas de les mostres que estan marcades amb un asterisc es van poder recuperar alguns individus de la xarxa que va aparèixer trencada. En canvi en les mostres que tenen dos asteriscos van haverhi problemes els quals van suposar la pèrdua de tots els individus posteriorment pescats. Per aquest fet, les mitjanes i conclusions extretes posteriorment es van fer sense tenir en compte les dades inconcluents, és a dir, la mostra 6 de l’any 2004 i les mostres 6, 19 i 20 del 2015. Les fórmules utilitzades que han desenvolupat tot el càlcul numèric foren:

1.Densitat en número (abundància)= número d’individus capturats / (metres de xarxa x hores de pesca) 2.Densitat en kg (biomassa)= kg capturats / (metres de xarxa x hores de pesca)

CONCLUSIONS: Gràcies a la realització d’aquest estudi, vam concloure que a partir de l’aplicació d’una reserva marina va augmentar la població de l’espècie Epinephelus marginatus i, per tant, va augmentar la biomassa de la zona estudiada. A partir d’aquí, un cop moderada la pesca en l’àrea determinada, vam observar un progrés en la reproducció de l’espècie i, conseqüentment, un augment de la població d’aquests sense cap afer Amb aquest cas d’estudi, també extraiem que el tresmall és una bona tècnica per aportar objectivitat a l’experiment i que la seva actuació no ha estat invasiva ni per a l'espècie ni pels diferents hàbitats. La reducció d'hores de pesca ha estat en un 77% i gràcies a l’utilització de la xarxa de tresmall hem aconseguit que el benefici sigui major. Amb l’ajuda de la reserva i gràcies a que s’ha aconseguit reduir la pesca furtiva, la població d’epinephelus marginatus ha augmentat. Això ens ho demostra l’augment en la densitat en nombre d’individus. D’aquesta manera, vam determinar el cas d’estudi com a un gran èxit, no tan sols perquè funcionesin correctament les estructures establertes sinó també, perquè vam aconseguir que aquesta espècie donés un pas més per sortir del perill d’extinció amb la creació de la reserva marina i per tant, afavorir el desenvolupament de l’espècie. Creiem que si es podria millorar l’estudi ja que si haguessim disposat d’estructures i tècniques més sofisticades aconseguiriem uns resultats més gratificants a l’hora de fer la comparació entre la biomassa de l’espècie Epinephelus marginatus abans i després de l’aplicació de la reserva natural però, tot i així, hem pogut augmentar la població d’aquesta espècie i per tant, afavorir el nivell de vida i reduïr el seu perill d’extinció.

BIBLIOGRAFIA: (s.d) Com es pesquen? Recuperat de: http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/6/pescaf/pesca.htm (font de les imatges 1 i 2) Manzanera, M., Romero, J. (1997) Seguiment Temporal de la reserva marina de les Illes Medes (informe núm. 10.05.227.07/5) Recuperat de: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/23662/1/Seguiment%20Medes%201997.PDF Hereu, B., Quintana, H. (2012) El fons marí de les Illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per la conservació. Recuperat de: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/33366/1/Monografic%20Medes.pdf Andrello, M., Mouillot, D., Beuvier, J., Albouy, C., Thuiller, W., Manel, S. (2013) Low Connectivity between Mediterranean Marine Protected Areas: A Biophysical Modeling Approach for the Dusky Grouper Epinephelus marginatus. PLoS ONE 8(7): e68564. Doi: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0068564 Harmelin, J.G., Bachet, F., Garcia, F. (1995) Mediterranean Marine Reserves: Fish Indices as Tests of Protection Efficiency. Wiley Online Library. Recuperat de: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1439-0485.1995.tb00408.x (s.d) Peix de Sitges. Pesca Artesanal. Recuperat de: http://www.peixdesitges.cat/pescadors/arts_tremall.html Lloret, J., Zaragoza, N., Caballero, D., Font, T., Casadevall, M., Riera, V. (2008).Spearfishing pressure on fish communities in rocky coastal habitats in a Mediterranean marine protected area. El Sevier. (94) 84-91. Doi: https://doi.org/10.1016/j.fishres.2008.07.002 (s.d) Tresmall. Recuperat de: http://www.maram.cat/tresmall.php Costa, J. (2016) El mero: símbolo del ´efecto reserva´. Diario de Ibiza. Recuperat de: https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2016/07/17/mero-simbolo-efecto-reserva/855158. Costas, G. (s.d) Ciencia y Biología. Recuperat de: https://cienciaybiologia.com/mero-cherno-cachorro-epinephelus-marginatus/ Cerro, L., Portas, F. (2006) La pesca a Vilanova i la Geltrú: Guia per a la visita del port i la llotja de peix. Recuperat de: http://www1.diba.cat/uliep/pdf/36242.pdf...