TEMA 4 COMPLETAT PDF

Preview

Summary

4. L’ESFERA PÚBLICA DIGITAL: REPTES, FEBLESES IFORTALESES4.1 DE PARTIDA DE LA SOCIETAT DE MASSES A LA SOCIETAT EN XARXAPas d’un model de comunicació vertical, jerarquitzat i unidireccional (poder polític i els mitjans de comunicació son els que transmeten la info. La gent no té els medis per dir la ...

Description

4.1. L’ESFERA PÚBLICA DIGITAL: REPTES, FEBLESES I FORTALESES 4.1.PUNT DE PARTIDA DE LA SOCIETAT DE MASSES A LA SOCIETAT EN XARXA Pas d’un model de comunicació vertical, jerarquitzat i unidireccional (poder polític i els mitjans de comunicació son els que transmeten la info. La gent no té els medis per dir la seva i intervenir en l’esfera pública) a un model horitzontal on la comunicació es dona en diversos sentits i per tant és multidireccional: tenim mitjans per expressar les nostres idees, organitzar manifestacions,... EX: moviment On són les dones. Hashtag. Arrel de moltes tertúlies on només hi participaven homes es va crear aquest hashtag. D’aquí es va crear una web, es va escriure un manifest sobre la poc representació de les dones als mitjans, van fer un estudi sobre quantes dones treballaven als mitjans,...

Esferes públiques perifèriques: rodones blanques. Representen les persones que volen participar en l'espai públic. La de l’esquerra es abans d’Internet i la de la dreta la de post Internet. 4.2.CARACTERÍSTIQUES ESFERA PÚBLICA TRADICIONAL 1)Discurs unidireccional que s’origina en el nucli de l’esfera pública central (EPC) i arriba fins les vores d'aquesta esfera, és a dir, el públic. El públic pot participar perquè té un vot i es pot mobilitzar (manifestacions) però res més; la configuració de l'opinió pública és molt marginal. 2)Els mitjans són com vigilants del poder per què representen els interessos del públic i alhora donen veu a les decisions polítiques. El seu paper fa que tinguin un poder igual al polític i això provoca que el públic quedi relegat en el procés de presa de decisions. 3)És un sistema que afavoreix els representants dels poders polític, econòmic i mediàtic en comptes de al públic.

4)Pocs canals i diaris: hi ha pocs mitjans d’on i escollir i extreure informació. La gent no té l'oportunitat de veure varis discursos sobre un mateix fet, altres maneres de fer o noticies

diferents a les que X canals de X ideologies els mostren; en el món hi ha més coses de les que t’ensenyen. Això fa que el públic acabi tenint una visió homogènia i augmenti la seva pèrdua de rellevància; la possibilitat de resposta del públic es resumeix en la seva capacitat per seleccionar un mitjà de comunicació o un altre. 4.3.CARACTERÍSTIQUES ESFERA PÚBLICA VIRTUAL 1)Les esferes públiques perifèriques es converteixen en una EPC ampliada. L’esfera de poder encara produeix discursos però ja no es transmeten de manera unidireccional degut als canvis de configuració de públic, en el sistema dels mitjans de comunicació i en l’estructura de la societat. 2)Les esferes s’han multiplicat en número i han guanyat poder i capacitat per el·laborar els seus propis missatges i fer-los públics, de tal manera que les esferes interaccionen tan entre elles com amb el poder, que perd la seva opacitat. 3)Polítiques de transparència: una de les conseqüències de l'aparició de les xarxes socials i moviments que demanaven més transparència dels polítics. 4)El canvi d’esfera tradicional a virtual va marcat pel desenvolupament de la tecnologia. Aquesta possibilita una nova manera de comunicar-nos digitalment basada en: ➔ La hipertextualitat: capacitat d’enllaçar continguts. ➔ La multidimensionalitat: capacitat de presentar informació de diferents maneres. Per exemple, notícies minut a minut sobre el COVID-19. ➔ La interactivitat: relació entre usuari i xarxa. Pot comprendre's com una relació interactiva: la xarxa, en emetre un estímul en les seves pàgines web, sol·licita a l'usuari que hi tingui una participació activa. Els canvis en el format d’espais on donar a conèixer la informació i comunicar-nos provoquen canvis en l'audiència.

5)Audiència fragmentada amb una relació més horitzontal amb els mitjans de comunicació i que disposa de: ●

Oferta mediàtica molt més abundant, adquirida, a més, a un cost molt reduït.

●

Possibilitat d'interactuar amb el mitjà de comunicació , i fins i tot de constituir-se en emissor desenvolupant un de propi (youtubers).

●

El desenvolupament d'espais d'intercanvi, complementaris als grans mitjans o independents d'aquests, gràcies a l'ús de diferents eines interactives (Wiki Fandoms).

5.LA WEB 2.0 (Tim O'Reilly,2007) Manera d’entendre un Internet que, amb l'ajuda de noves eines i tecnologies, promou un canvi del rol de l'usuari a les xarxes, ja que aquest passa de ser un simple lector a un lector/escriptor. La web promou un accés més fàcil als continguts i la participació de l’usuari en la seva creació mitjançant eines cada vegada més fàcils d’emprar. Podem distingir 2 corrents d’estudi que sintetitzen un dels debats clàssics de l’OP:

A)Internet i xarxes socials com a eina democratitzadora (USER CENTRED PERSPECTIVE o perspectiva centrada en l’usuari) Internet com allò que ofereix noves oportunitats democràtiques i d’empoderament. Els ciutadans ja no han de ser consumidors passius de propaganda política ni de les notícies de mitjans de comunicació de masses; en canvi, estan preparats per desafiar discursos, compartir perspectives i publicar les seves pròpies opinions. Pero tenir xarxes socials no és sinònim de ser públic actiu. Qui és el públic actiu? ➢ Algú que interactúa i connecta amb la resta d’usuaris. Les relacions que es formen crean un sentit de pertinença social. ➢ Algú que es dedica activament i de vegades creativament a les tecnologies per expressar i explorar. ➢ Algú que utilitza les xarxes socials com a font d’informació i experiència en la vida quotidiana.

B)Internet i xarxes socials com a eina de control (INDUSTRY CENTRED PERSPECTIVE o perspectiva centrada en la industria) Les xarxes tenen un caràcter capitalista i explotador. Les fonts de poder tradiconals es poden aprofitar d’aquest poder de participació per dirigir-lo cap a les seves pròpies necessitats.

POLÍTIC 2.0 La política aprendrà a fer servir aquestes noves eines per al seu benefici. Els actors polítics integren les xarxes les seves campanyes, els periodistes les utilitzen per fer noticies i el públic les utilitza per duu a terme debats polítics. Twitter és una de les xarxes més emprades ja que la pots consumir sense tenir un usuari i és molt fàcil crear corrents d’opinió.

Característiques de les xarxes socials com a eines polítiques: ●

Espais no mediatitzats. No hi ha periodistes que facin filtres i decideixin quina visió donar del que diuen els polítics. Així, el que diuen els polítics arriba al públic sense els filtres dels periodistes.

●

Marc ideal per estratègies de personalització política (SEMI-PRIVATE POLITICIAN). Es crea la sensació que pots parlar directament al polític i una sensació de credibilitat.

●

Serveixen per mobilitzar simpatitzants i així identificar-los.

●

TWITTER: els usuaris actius són líder d’opinió en els seus entorns. A través del trending tópic es poden marcar temes en l’agenda pública i permet als polítics identificar els temes d’interés dels ciutadans.

Exemples de les xarxes socials com a eines polítiques: 1) Una fotografia d’Obama promovent l’Obamacare (programa de salud). L’estan punxant i això l’humanitza i alhora està promovent el seu programa. 2) Manera de mobilitzar simpatitzants. Es va publicar el dia de les votacions. 3) Manera d’agafar dades dels votants de Trump. Així segmenten al públic i saben on hi ha més gent que el podria votar perquè recullen el seu codi postal.

6.LA

POLARITZACIÓ

Diversos autors consideren que a través de les xarxes socials es reforcen els propis punts de vista per l'exposició selectiva als continguts per part dels usuaris. Homofilia: propensió de les persones a agrupar-se segons els seus interessos i les seves afinitats polítiques. D'aquesta manera, la tendència a Twitter és crear comunitats homogènies dins de les quals els individus només estan exposats a informació i comunitats que donen suport als seus punts de vista mentre que ignoren els punts de vista oposats, la qual cosa fa que les idees es radicalitzin.

Filter bubbles: algoritmes que marquen les cerques que duem a terme en la xarxa.

4.2.MULTITUDS INTEL·LIGENTS? Fins a quin punt l’entorn digital ha canviat la manera de fer de les persones?

1.ELS MOVIMENTS SOCIALS Moviments social: organització sorgida de la societat civil que planteja les seves reivindicacions col·lectives fora dels circuits tradicionals i amb la intenció d’influir en l’agenda política. El seu objectiu és guanyar espai per a que la societat civil tingui capacitat d’intervenir en la creació de polítiques.

Neixen el segle XIX, quan les societats comencen a democratitzar-se i deixen espai per a que la gent pugui manifestar les seves preocupacions sense ser reprimits. Un exemple és l’abolicionisme, un moviment nascut a finals segle XVIII i en contra de l’esclavitud. Els moviments socials combinen 3 tipus de reivindicacions: ●

Programatiques: els objectius o propostes que planteja el moviments, les reivindicacions que componen el seu programa (què és el que volem canviar?)

●

Identitàries: la necessitat de definir-se com un grup unificiat, amb característiques i formes comunes. Que la resta de persones et reconeguin com a conjunt.

●

Posicionals: tot els moviments necessiten identificar a qui consideren els seus aliats i a qui els opositors, perquè això els permet situar-se posicionar-se a prop de X partits polítics, entitats,etc. EX: el moviment feminista està posicionat a favor dels partits d'esquerres i en contra dels partits polítics masclistes.

1.1.Dimensió comunicativa Un element fonamental dels moviments socials és la seva capacitat de demostrar el valor, la unitat, el nombre i el compromís dels seus membres i possibles aliats. Per tant, els moviments socials tenen un important component comunicatiu. La dimensió comunicativa dels moviments socials està relacionada amb la necessitat de ferse visibles (han d’existir per a l’opinió pública) i definir-se davant de la resta (què volem, qui som amb qui estem), però també amb els seus objectius: incorporar els temes de l’agenda pública en l’agenda mediàtica i política. Les estratègies poden ser: ●

●

●

Obrir agenda: posar un tema damunt la taula que no hi fos anteriorment. EX: crisi del 2008. Tothom parlava de com solucionar la crisi i un moviment va proposar parlar sobre la gent que s’estava quedant sense casa. El seu objectiu era que els mitjans i els polítics parlessin de com solucionar el problema dels desnonaments. Reconduir agenda: reobrir o redirigir el debat cap a mesures i plantejaments que no s’estan tenint en compte o s’han exclòs. Determinar el marc discursiu o el frame. EX: quan es volia aprovar el matrimoni homosexual el debat era sobre la llibertat, sobre com tothom és lliure de fer el que vulgui. Però els qui estàven en contra del matrimoni homsexual van plantejar un altre debat sobre si els matrimonis es poden considerar una familia. Bloquejar agenda governamental: bloquejar mesures que están a punt d’aprovarse. EX: “Lo riu és vida” és un moviment social de les Terres de l'Ebre que va lluitar contra algunes mesures que el govern volia aplicar al riu Ebre.

1.2.Moviments socials del segle XX Els moviments d’aquesta època entenen que el component comunicatiu és bàsic i paral·lel al

reivindicatiu: si no et fas veure la gent no et veurà ni entendrà perquè t’estàs revindicant. Saben que han d’ocupar l'agenda política per aconseguir els seus objectius. A)Greenpeace (1971-Actualitat) A partir dels 70, va començar a fer accions molt sorolloses per ocupar noticies. És un moment en que no hi ha xarxes i per tant busquen sortir en els medis, que són el que veu tothom. Paral·lelament Greenpeace feia conferències, assemblees,etc. Peró va entendre que per fer-se veure això no era suficient. FOTOGRAFIA: llanxa col·locant-se entre els vaixells que van a caçar balenes i les balenes, com si fessin d’escut dels animals. Això poder no feia que s’acabés la cacera, pero van ocupar espai en els mitjans.

B)Insumisión Servicio Militar Obligatorio (1976 – 2001) Fins al 2001 hi havia la MILI, el servei militar obligatori que estaven obligats a fer els homes. Contra aquesta obligació va néixer un moviment basat en el pacifisme i format per totes aquelles persones que es negaven a fer la MILI, considerades insumises. Aquests insumisos eren empresonats si els detenien.

FASES DEL MOVIMENT

.

COBERTURA MEDIÀTICA DEL MOVIMENT Als anys 70-80 era un moviment que ja era present al carrer i despertava discussions sobre si anar a la MILI era just o injust, però els mitjans no li feien cas. A partir del 84, quan es promulga la “Ley de Objeción de Conciencia”, que deixava decidir si anar a la MILI o fer un servei social substituir els mateixos mesos, els mitjans comencen a interessar-se més pel tema i als anys 90 l’agenda mediatica recull aquesta discussió de tal manera que el govern es comença a preocupar per aquest tema. Aquest moviment també es va visibilitzar quan els medis encara no ho feien en forma de manifestacions, cançons, xerrades a les universitats, cartells, xapes,etc.

1.3.Els moviments socials del segle XXI: les multituds Intel·ligents? La digitalització ha generat un nou context en que els moviments funcionen a través de las multituds intel·ligents: són individus separats per la distància, sense una organització clara ni formada, però que en un moment determinat s'ajunten i reivindiquen de forma pública i activa el que els interessa. Això es produeix en part gràcies a les xarxes socials, ja que els ajuden a organitzar-se. A)Contracimera de l’OMC (Seattle, 1999) És la primera vegada en que un grup d'organitzacions antiglobalització economica s’ajunten per impedir que la Organització Mundial del Comerç (OMC) es reuneixi a Seattle i prengui mesures per amplificar les polítques liberals d’aquells moments. Aquest fet és interessant perquè per primera vegada un moviment amb individus molts diversos (mexicans, francesos, moviments extremistes,etc.), utilitza Internet, que estava naixent en aquell moment, per comunicar-se entre ells i generar l'estratègia que s’utlitzarà al carrer. Malgrat les diferències entre els individus, tots tenen un objectiu comú. B)Filipinas 2001: mobilitzacions convocades per SMS a Manila acaben derrocant al president Joseph Estrada

C)Espanya, 2004: 11-M A partir de l’11-M el govern atribueix l’atemptat a ETA, però en aquell moment la gent ja té Internet i per tant accés a informacions d’altres països; allà s'està dient que l’atemptat té a veure amb l’islamisme radical i la vinculació d’Espanya amb Irak. El 12 el govern organitza una manifestació. En aquell moment comencen a circular correus electrònics i SMS dient que el govern està mentint. El 13 es produeixen manifestacions davant de les delegacions PP reclamant que diguin la veritat. Per tant, aquest moviment aconsegueix per primera vegada i a través de correus electrònics i SMS aixecar manifestacions de gent que no es coneixia i no pertanyia a cap organització estructurada. A més, aquesta gent hi anava voluntàriament. Entre l'11 i el 14 de març de 2004 la esfera pública va quedar bloquejada per mentides i una part de la ciutadania va denunciar aquesta situació de gairebé paràlisi democràtica. El 13-M la gent estava en línia, connectada en xarxa i, per tant, no es va formar responent a una estratègia estructurada, sino de forma orgànica i fruit d'un cicle de mobilització social.

D)Les primaveres àrabs (2010-2011) Individus molts diferents demanen la democratització dels seus països. Tots aquests individus s’organitzen a través d’Internet però també és importància la seva capacitat de ocupar el carrer; la digitalització té força però les velles maneres de fer també. Per exemple, quan s’estava produint una manifestació a Egipte el govern va tallar Internet, però la gent no va abandonar els carrers perquè la manifestació ja tenia prou força per marcar una dinàmica, per marcar cap a on anar i què fer. E)Movimiento 15-M (España, 2011) Mobilització iniciada a través de xarxes socials, de nova aparició (Facebook, Twitter). Es repeteix la idea de que un moviment generat i estructurat a les xarxes es desvirtualitza al carrer i guanya força perquè els mitjans li donen espai. F)No volem pagar! (Catalunya, 2012) Es va iniciar a les xarxes amb el vídeo d’un home dient que no volia pagar els peatges de les xarxes. Gràcies a les xarxes, es genera un moviment de solidaritat: la gent que no ha pagat els peatges rep ajuda legal de persones que no coneix gràcies al contacte per lex xarxes.

4.CARACTERÍSTIQUES DE LA MULTITUD INTEL·LIGENT Estem parlant d’una multitud que en un moment determinat s’ajunta, es converteix en un tot, tot i que sigui de manera comunicativa, i reivindica un canvi social o polític. La digitalització és la base de la seva capacitat d’organització. A)Necessitat de definir-se i distingir-se La capacitat d'organitzar-se és la seva força, però això els obliga a tenir la capacitat de definir-se degut a l’impacte que tenen; volen que la gent sàpiga què volen un cop han cridat l’atenció. Els moviments tenen la necessitat de convertir-se en una comunitat amb entitat pròpia, d'existir, de ser «reals». Les discussions en xarxa, si no s'articulen en accions polítiques i socials, perden poder social.

B)Descentralització i horitzontalitat: la comunicació interna Els moviments no tenen líders clars, tot i que a vegades en surtin portaveus; són més aviat conjunts d’esferes diverses que s’ajunten en un moment determinat. Per tant, han d’organitzar la desorganització a través de processos comunicatius que es configuren en dos nivells: ●

Internament, en el nivell de presa de decisions, donant consistència i organització a el moviment.

●

Externament, mostrant el moviment a la resta de món.

C)Capacitat d’adaptació i dinamisme Capacitat d’adaptació als nous temes que apareixen i d’aquest dinamisme permamenent d’aparició i desaparició, és a dir, la majoria de temes/moviments segueixen vius a les reds socials però quan toca apareixen al carrer en forma de manifestacions (feminisme). D)Virtualització La virtualització serveix per a que els moviments s'organitzin i ens permet entendre com aquests atreuen i s’apropen als seus membres.

També produeixen una nova forma d’activisme, el ciberactivisme. Les reds socials es converteixen en la nova esfera pública, en la qual et pots apropar a persones que pensin com tu però també es converteix en un espai de “lluita”, on pots sabotejar pàgines webs o filtra informació. E)Reivindicació dels espais públics Aquestes multituds intel·ligents plantegen la següent contradicció: ens virtualitzem pero necessitem exisitr desvirtualitzats. La reivindicació de l’espai públic també forma part de les multitud intel·ligents; la força de les xarxes no és suficient, sense l’espai públic no es pot veure la força d’una reivindicació. Per tant, es necessita aquesta hibridació espai públic – espai digital. To i la reivindicació de l’espai públic, en el carrer encara es manté aquesta essència digital, ja que s’utilitzen molts símbols (hashtags) i referències de les xarxes socials.

4.1.La necessitat d’ “existir” als mitjans de comunicació tradicionals? Encara necessitem el mitjans tradicionals perque el que es genera a les xarxes socials es desvirtualitza als carrers i això s’ha de transmetre. És més, els moviments socials lluiten per ocupar espai en els mitjans.

4.3.LA NOVA POLÍTICA 1.CONTEXTUALITZACIÓ Tema 4.1. Com la tecnologia d'Internet (i concretament la promoguda per l'aparició de l'entorn 2.0) promou el canvi d'una societat de masses a una societat en xarxa, d'una esfera pública tradicional a una esfera pública virtual que fomenta la centralitat de les esferes públiques perifèriques. Tema 4.2. Com la societat és capaç d'introduir temes en les agendes mediàtica i política i com els canvis tecnològics tenen una incidència en els canvis socials. Dit d'una altra manera, com la societat utilitza la...