Tema 4 L\'acte administratiu PDF

Preview

Summary

Dret administratiu 1 del actes de l'Administració...

Description

Tema 4. L'acte administratiu. Concepte. Elements. Classes. Requisits: la motivació i forma. El procediment administratiu. Els mitjans electrònics aplicats al procediment administratiu comú. La tramitació simplificada del procediment administratiu comú. L'acte administratiu. Concepte. Elements. Classes. Requisits: la motivació i forma. Distingim dues delimitacions de l’acte administratiu: A. Delimitació negativa: Del concepte de l’acte administratiu s’ha d’excloure: a. Els actes de pura execució, per exemple els obrers d’un ajuntament fan una demolició d’una finca. b. Els actes de l’Administració quan actua com persona jurídica de Dret Privat. c. Els contractes celebrats per l’Administració, perquè el concepte d’acte administratiu implica una unilateritat: és la voluntat de l’Administració la única. Com a excepció l’acte administratiu de nomenament d’un funcionari el qual és un acte unilateral però necessita el consentiment de la persona nomenada. d. Els actes polítics o de govern, front aquests no hi cap recurs o fiscalització. e. Els Reglaments que són normes jurídiques, creen dret positiu amb caràcter permanent i els actes administratius s’esgoten amb l’execució. B. Delimitació positiva: L’acte administratiu és qualsevol declaració de voluntat, de desig, de coneixement o de judici realitzada per un subjecte de l’AAPP en el exercici d’una potestat administrativa. a. És una declaració l’acte sigui administratiu, ha de procedir d de voluntat pel que queda exclosa l’activitat de l’AAPP de caràcter purament material, de desig, de coneixement o de judici. b. Per a que un acte sigui administratiu, ha de procedir d’un subjecte de l’Administració, el qual ha de tenir la competència per dictar-lo (art. 34.1 de la llei 39/2015 de l’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), sent la incompetència un motiu d’impugnació. c. Ha de procedir de l’exercici d’una potestat administrativa, que vol expresar que actua dotada de les prerrogatives i privilegis que, en raó de l’interès públic que ha de perseguir en tota la seva actuació, li reconeix l’ordenament jurídic.

Classes d’actes administratius: a. Actes simples i complexes, segons que provinguin d’un sol òrgan administratiu o de dos o més. Per exemple del primer és la declaració d’una excedència voluntària realitzada per l’alcalde respecte d’un funcionari. Un de complexa seria l’acord que adopten varis Ajuntaments per mancomunar-se o celebrar un concert entre ells. D’aquests actes

b.

c.

d.

e.

f.

complexes no s’ha d’incloure els actes dels òrgans col·legiats com el Ple que encara que sigui d’una pluralitat de persones és manifesta a l’exterior com una voluntat única. Singulars i generals, segons si es dirigeix a una persona o un grup determinat de persones o una pluralitat indeterminada de les mateixes. Singular seguin l’exemple de l’excedència voluntària. I l’acte administratiu general podria ser la convocatòria d’unes oposicions. Actes expressos i presumptes, segons si es manifesten formalment, per escrit o bé sorgeixen a l’exterior en virtut del mecanisme del silenci administratiu, que pot ser positiu o negatiu. Actes reglats i discrecionals, segons que l’Administració, al dictar-los, es limiti a aplicar una norma que li senyala clarament la decisió a adoptar, per exemple una llicència d’obres, en la que l’Administració, si la sol·licitud de la mateixa s’ajusta a l’ordenament i plantejament urbanístic vigent, no pot denegar-se. O tingui la capacitat discrecional, la llibertat d’optar entre diverses alternatives que la llei li ofereix, ja que l’AAPP serveix amb objectivitat dels interesso generals, pel que té potestat discrecional, la qual pot ser fiscalitzada si l’AAPP s’aparta de l’interès general. Actes definitius i actes de tràmit, segons posin fi a l’expedient administratiu o formen part del mateix, com una fase del mateix, sense tenir caràcter resolutiu. Exemple dels primers és la resolució que dicta l’AAPP al concloure el procediment d’una concessió de la llicencia d’obres, mentre que dels segons pot ser un informe que es fa en el mateix procediment per assessorar a l’AAPP sobre la decisió que ha adoptar-se. Actes constitutius i actes declaratius, segons modifiquin, acabin relacions o situacions jurídiques, per exemple els primers és el nomenament d’un funcionari, pel que es cregui la relació jurídica funcionarials o es limitin a constatar o acreditar una situació jurídica, sense alterar ni incidir sobre el seu contingut com per exemple l’expedició d’una certificació d’empadronament d’un administrat.

Al marge d’aquesta classificació, també s’ha distingit entre actes que causes estat en la via administrativa o que s’esgoten, obrin la via jurisdiccionals i actes que no causes dit estat, susceptibles de ser revisat encara a l’àmbit de l’Administració. Actes de tracte instantani, una llicència d’obres, que s’esgota amb la realització de les obres que l’empara i actes de tracte successiu, com la llicència d’obertura d’un establiment que mentre funcioni poden l’Administració incidir sobre la mateixa, adequant a les noves necessitats, normatives...

Elements Tradicionalment s'enumeren un seguit d'elements que han de concórrer en un acte administratiu perquè aquest sigui vàlid, és a dir, conforme a l'ordenament jurídic. Es tracta d'un conjunt de condicions o requisits de validesa que el mateix ordenament imposa (articles 34 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, Els elements de l'acte administratiu són: el subjectiu, l'objectiu, el causal, el teleològic i els formals.

Subjectiu L'acte administratiu:

 

Ha de procedir d'un ens de dret públic amb capacitat i competència per dictar-lo. Ha de ser dictat per l'òrgan administratiu amb competència objectiva, funcional i territorial per fer-ho (art. 34.1 de la LPACAP, art. 6 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en endavant LRJPACat).



Dins d'aquest òrgan, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides per dictar-lo (és a dir, que hagin estat regularment nomenades, hagin pres possessió i estiguin en actiu com a titulars de l'òrgan o suplents) i no tinguin relació personal i directa o indirecta amb l'afer que s'hi tracta (és a dir, que no hi concorri cap causa legal d'abstenció ni de recusació, art. 23 i 24 de la LRJSP).

Exemples d'actes viciats pel que fa al seu element subjectiu -L'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l'òrgan competent. -Quan, tot i haver-hi nomenament legal, l'acte es dicta abans que aquest nomenament pugui produir efectes, etc.

Objectiu L'objecte de la declaració de l'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una barreja d'aquests objectes típics. En qualsevol cas, però, aquest objecte ha de reunir inexcusablement tres característiques. Cal que sigui: 

Possible (art. 47.1.c de la LPACAP). Aquest requisit no barra el pas a la impossibilitat jurídica -ja que aquesta equival senzillament a la il·legalitat-, sinó que es refereix:

-A una impossibilitat material o física de bon principi: p. ex., la concessió administrativa d'un cabal d'aigua que el rec d'on s'ha de prendre no pot dur. -A una impossibilitat lògica: p. ex., quan l'aplicació d'una part de l'acte administratiu anul·la l'efecte requerit per una altra, de manera que totes dues no es poden aplicar alhora.  

Lícit, és a dir, ajustat a l'ordenament jurídic (art. 34.2 de la LPACAP). Determinat o determinable (art. 34.2 de la LPACAP), com la convocatòria a oposició o concurs de les vacants existents a la plantilla "a més d'aquelles que puguin produir-s'hi fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds".

Exemples d'actes viciats quant al seu element objectiu -L'acte d'extinció d'una concessió administrativa ja extingida fa temps. -La imposició d'una sanció pecuniària sense concretar-ne la quantia. -L'adjudicació d'un contracte de serveis a una persona que ja és morta. -La resolució d'un recurs que mai no es va interposar.

Causal L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat per l'Administració. El supòsit de fet que dona lloc al naixement de l'acte administratiu s'ha d'establir, directament o indirectament, en la norma que atribueix la potestat que s'hi exercirà. Pot ser: 

una situació material perfectament clara i objectivable (p. ex.: l'antiguitat d'un funcionari quant al reconeixement de triennis en el règim de retribucions); o bé



una situació més complexa o ambigua, per a l'apreciació de la qual caldrà fer una valoració o servir-se de l'experiència, o fins i tot utilitzar unes altres qualificacions jurídiques prèvies (és el cas de conceptes jurídics indeterminats com ara "perill", "urgència", "idoneïtat", "sostenibilitat", etc.).

Exemples d'actes viciats pel que fa a la seva causa -La convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió d'un lloc de treball que no és vacant. -L'admissió a unes proves de selecció d'un aspirant que no reuneix els requisits de titulació.

Teleològic L'acte administratiu ha d'anar adreçat sempre a aconseguir una finalitat pública; concretament, la que va determinar l'atorgament de la potestat exercida. Si no és així, en separar-se del seu element teleològic, l'acte estarà viciat de desviació de poder (art. 34.2 i 48.1 de la LPACAP). En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb el procediment legalment establert, etc.) s'hi produirà, tanmateix, desviació de poder: 

si a través de l'acte l'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (incompliment del fi genèric); o



si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l'ordenament jurídic (incompliment del fi específic).

Exemples -D'incompliment del fi genèric: en el marc d'un decret de reestructuració d'un departament, una reforma orgànica que, sota el pretext de suprimir un lloc de treball emparant-se en l'àmplia discrecionalitat de la potestat autoorganitzadora de l'Administració, té realment com a finalitat deslliurar-se d'un funcionari (s'hi violaria la finalitat per a la qual l'Administració té concedida la potestat esmentada, que sempre s'ha d'exercir de la manera més convenient als interessos públics). -D'incompliment del fi específic: un òrgan administratiu, que té atribuïda la potestat de policia i d'inspecció d'un determinat tipus d'aparells i instal·lacions industrials amb la finalitat de

comprovar-ne la seguretat, utilitza la potestat esmentada amb una finalitat fiscal (únicament per poder percebre unes taxes).

Formals La declaració en què consisteix l'acte administratiu no es pot produir de qualsevol manera. En primer lloc, s'ha de seguir un camí concret; i, en segon lloc, l'acte s'ha de manifestar a través d'unes formes determinades. Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són els següents: Pel que fa a la producció de l'acte: cal seguir el procediment administratiu



corresponent, que facilitarà que l'Administració hi encerti i resulti eficaç i, alhora, garantirà els drets de les persones afectades. Aquest itinerari procedimental ha esdevingut fins i tot una exigència de rang constitucional (art. 105.c de la Constitució Espanyola, en endavant CE). 

Quant a la forma externa de manifestació de l'acte, enfront de la llibertat de forma pròpia del negoci jurídic privat, generalment està taxada: llevat d'algunes excepcions, els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics (art. 36.1 de la LPACAP).



En relació amb el contingut de la forma ordinària de l'acte administratiu, aquest s'ha d'emetre en un document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d'incorporar tot el contingut requerit a l'article 26 de la LPACAP: format susceptible de tractament diferenciat, dades d'identificació, referència temporal, signatures electròniques, etc.

Per això s'hi sol estudiar el requisit de la motivació: determinats actes administratius han de ser motivats, és a dir, l'Administració ha de fer públiques les raons de fet i de dret en què ha fonamentat la seva decisió. Exemples • D'acte administratiu viciat pel que fa a la seva producció: la resolució mitjançant la qual es desestima una sol·licitud de responsabilitat patrimonial de l'Administració dictada sense haver tingut en compte el procediment fixat —amb les especialitats corresponents a aquesta matèria — a la LPACAP. • D'acte viciat quant a la seva forma externa de manifestació: l'acte administratiu verbal mitjançant el qual, després d'haver-hi seguit el procediment legalment establert, s'imposa una sanció (la resolució sancionadora final hauria d'haver adoptat la forma escrita a través de mitjans electrònics).

Forma L'acte administratiu, en sobrepassar la fase de gestació interna, necessita una forma externa de manifestació. A diferència del que s'esdevé en els negocis jurídics privats, en què impera el

principi de llibertat de forma (art. 1278 del Codi Civil), la forma de l'acte administratiu obeeix a unes regles taxades.

Regles Les regles taxades conforme a les quals s'han de produir els actes administratius són aquestes: 

Regla general: els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics.



Excepcions: els actes administratius poden tenir una altra forma —diferent de l'escrita a través de mitjans electrònics— quan la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància (art. 36.1 de la LPACAP).

Alguns exemples d'actes administratius que tenen una forma diferent -La urgència pot exigir que determinades ordres —de policia general, com ara la intimació perquè es dissolgui una manifestació— es produeixin de forma oral o mitjançant fórmules acústiques que en reforcin l'eficàcia: tocs de xiulet imperatius, posem per cas. -La necessitat que els reconegui qualsevol persona que condueix un vehicle —del país o estrangera— justifica que els senyals de trànsit es manifestin per signes convencionals de caràcter internacional. -Semblantment, els senyals a través de gestos dels agents encarregats de regular el trànsit. -Per arribar a totes les persones destinatàries, l'acte administratiu adopta fins i tot una forma de manifestació acústica en el cas dels semàfors per a invidents. Aquestes excepcions, però, tenen caràcter restrictiu: perquè s'admetin, cal que la naturalesa de l'acte administratiu exigeixi una altra forma més adequada. D'una altra banda: 

En el cas d'un òrgan administratiu que dicti actes administratius de forma verbal i calgui deixar-ne constància escrita, aquesta l'ha d'efectuar i signar el titular de l'òrgan inferior o funcionari que la rebi oralment, i en la seva comunicació ha d'expressar l'autoritat de la qual procedeix. Si es tracta de resolucions, s'ha d'actuar d'acord amb el que estableix l'article 36.2 de la LPACAP.



Quan calgui dictar una sèrie d'actes administratius de la mateixa naturalesa (p. ex.: concessions, nomenaments, etc.), es poden refondre en un únic acte. S'hi ha d'especificar, tanmateix, les persones o altres circumstàncies que individualitzin els efectes de l'acte per a cada persona interessada (art. 36.3 de la LPACAP).

Motivació La subjecció de l'activitat administrativa a la Llei ha propiciat que es facin públiques les raons o motius en què es fonamenten les resolucions de l'Administració.

Concepte En sentit formal, la motivació és l'exteriorització o explicació de les raons que han portat un òrgan administratiu a dictar un acte administratiu determinat. No és un requisit típic de tots els actes administratius; només d'alguns. Els que constitueixen declaracions de judici, posem per cas: qui podria entendre un informe sense motivació, si justament aquesta és la manera d'expressar de manera raonada qualsevol judici? Igualment pel que fa a la resolució en què es desestima un recurs d'alçada: la persona destinatària d'aquesta denegació reiterada, no en mereix com a mínim una explicació? I quan l'Administració dicta un acte en què se separa del criteri que ha seguit fins llavors, no convé que manifesti les raons per les quals ha actuat d'una manera diferent?

Finalitat Tot comptat, la finalitat de la motivació és fer possible el control o la fiscalització jurisdiccional dels actes de l’Administració, establint la necessària relació de causalitat entre els antecedents de fet, la normativa aplicable i la decisió adoptada. Això facilitarà a les persones destinatàries dels actes administratius els mitjans necessaris per a la millor defensa dels seus drets i interessos legítims. Tant és així que dins del dret dels ciutadans a una bona administració s'ha inclòs el dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades (art. 22 de la LRJPACat).

Actes administratius que requereixen motivació A l'article 35.1 de la LPACAP es recullen els actes administratius que han de ser motivats. En síntesi, són aquests: a) Els que limitin drets subjectius o interessos legítims. b) Els que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius i procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió. c) Els que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius. d) Els acords de suspensió d’actes, així com l’adopció de mesures provisionals que estableix l’article 56 de la LPACAP. e) Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions complementàries. f) Els que rebutgin proves proposades per les persones interessades.

g) Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici. h) Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial. i) Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa. Exemples de manca de motivació -L'acord pel qual s'aplica la tramitació d'urgència a un procediment administratiu sense indicarhi les raons d'interès públic que ho han aconsellat. -L'adjudicació d'un contracte de servei de recollida i transport de residus, sense explicar-hi per què s'han desestimat les ofertes de la resta de licitadors que no han obtingut l'adjudicació ni els avantatges de l'oferta de l'empresa adjudicatària. -La resolució en què es concedeix l'accés a la informació pública sol·licitada −basant-se en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern− i, sense indicar-hi els motius, s'estableix com a forma d'accés un format diferent al demanat.

Com motivar un acte administratiu S'hi poden distingir: 

Una regla general, segons la qual la motivació s'ha de referir de manera succinta als fets i als fonaments de dret que justifiquen la resolució. Per tant, motivar un acte administratiu implica normalment fer tres operacions successives:

1.

Fixar els fets que es prenen en consideració.

2.

Incloure aquests fets en el supòsit d'una norma jurídica.

3.

Raonar per què aquesta norma jurídica imposa la resolució que s'adopta a la part dispositiva de l'acte.

Que la referència sigui succinta (art. 22.c de la LRJPACat i art. 35 de la LPACAP) vol dir que no cal que resulti prolixa, ca...