Tema 6.1. Escolta Activa PDF

Preview

Summary

Download Tema 6.1. Escolta Activa PDF

Description

ESCOLTA ACTIVA És aquella que no només sent i percep les vibracions dels sons que emet l’emissor, sinó que li fa saber que és escoltat i que per tant l’entén. Significa realitzar una escolta en que la persona que emet el missatge interpreta que ens interessem pel que intenta comunicar-nos, es facilita un bon feedback a partir de:

-

Mirada atenta Afirmacions

-

Reformulacions

-

Resums

La millora manera de realitzar-la és col·locar-se al davant del que para, mirar-lo directament (no fixament), inclinar-se cap al que parla, mantenir una postura oberta i actitud relativament relaxada, permetre’s reajustaments de la postura i donar respostes corporals.

Cal evitar canviar de tema, temes difícils, fingir interès, substituir escolta per consells, emetre judicis, interrompre, ignorar els sentiments de l’altre.

Saber escoltar és mantenir el meu silenci i prestar màxima atenció al missatge de l’altre, respectant el seu temps, és donar respostes verbals i no verbals de comprensió i recolzament, realitzar una intensa activitat interna per comprendre el missatge de l’altre i no quedar-se només en les paraules (tractar de captar allò que diu sense dir- ho).

Saber escoltar és ser crític amb la nostra percepció i no suposar una major entesa de la que existeix. És demanar aclariment de paraules claus. És controlar les nostres reaccions emocionals i suspendre els nostres judicis.

Perquè el pacient es pugui adaptar al seu problema de salut, en vàries visites ha de poder explicar com l’afecta a partir de fer-li preguntes obertes i neutres (com ho porta, què és el més difícil, com se sent...) i escoltant-lo sense dir-li què ha de fer ni donar-li solucions perquè el més important és que se senti ell mateix.

Si el pacient està trist, desanimat o deprimit cal que s’expressi i és prioritària la seva exteriorització de les emocions que no pas voler esbrinar què li està passant. No s’ha de canviar el que sent (les emocions no canvien, se senten i es viuen). No s’ha d’intentar animar, tan sols provocaràs que se senti més sol i incomprès. Cal escoltar-lo en silenci, deixar que plori i que s’expressi (dir-li que pot plorar), mostrar una actitud d’acompanyat i evitar dir-li que s’animi, que estigui tranquil, que tingui una actitud més positiva.

Si el pacient té ansietat o por és normal d’un problema de salut i no s’eliminarà. Cal aprendre a conviure-hi de la millor manera possible i per això s’ha d’expressar. Cal que l’escoltem i animarlo a expressar-se fent-li preguntes. No donar per fet que l’ansietat és deguda a una manca d’informació sobre la malaltia, no donar falses esperances i no canviar les emocions. Expressions com “tranquil” no ajuden, tan sols fan creure que el seu malestar ens molesta.

Si el pacient no fa el tractament o recomanacions és perquè no s’ha adaptat i té altres preocupacions més importants. No creu que el seu problema de salut sigui tan important com ho veiem els professionals, no se sent motivat i li costa seguir les recomanacions, pateix pels efecte secundaris derivats de la medicació. No se l’ha de renyar, cal demanar-li la opinió, com li afecta el problema de salut a la vida quotidiana, preguntar-li si té altres preocupacions, escoltar-lo sense jutjar ni opinar, no repetir informació, no insistir en convèncer-lo, preguntar-li què fa que beneficia la seva salut i reforçar-lo positivament i mostrar que l’entenem.

Si el pacient es queixa cal escoltar-lo perquè sinó es pensa que li t’interessa la seva preocupació, cal treure la informació de la queixa i creure’t que el que diu el pacient és un element indispensable d’una relació d’ajuda eficaç. S’ha d’escoltar la queixa amb tranquil·litat, donar-li les gràcies per explicar-li allò que l’amoïna i recordar-li que el nostre rol no és solucionar tots els problemes però que farem el que sigui per ajudar-lo tan si podem com si l’hem de derivar.

Si el pacient està enfadat hem de pensar que té motius per sentir-s’hi, que la ràbia és una emoció com qualsevol altre, que és bo que es desfogui, no t’està faltant al respecte, només expressa el malestar i que sota la manifestació de ràbia hi deu haver altres emocions. Cal escoltar amb tranquil·litat, pensar que no és un atac personal, fer- li saber que té dret a sentir ràbia, no posar-se a la defensiva i no discutir-hi....