TEMA 7 Activitat Sísmica PDF

Title TEMA 7 Activitat Sísmica
Course Geologia
Institution Universitat de Girona
Pages 4
File Size 75.7 KB
File Type PDF
Total Downloads 72
Total Views 124

Summary

Download TEMA 7 Activitat Sísmica PDF


Description

Geologia tema 7: Activitat sísmica Com es produeix un terratrèmol? Un terratrèmol es produeix a partir del conegut “rebot elàstic” el qual està constituït pels següents fets: -

Primer: hi ha un esforç tectònic que deforma les roques de la litosfera. Segon: es produeix una deformació important de les roques. Tercer: a partir d’aquest esforç tectònic hi ha una acumulació d’energia. Quart: aquesta energia acumulada s’allibera la qual finalment desemboca en un terratrèmol.

El terratrèmol produeix una falla que passa sobre el focus o hipocentre  zona principal on s’ha produït l’alliberament d’energia que ha provocat l’activitat sísmica i, sobre aquest focus hi ha l’epicentre  punt de la superfície que es troba per sobre el focus sísmic. Cal destacar que la posició d’una mateixa falla es troba de forma irregular pel terreny, és a dir, que no adquireix una forma rectilínia sobre el terreny sinó que pot tenir corbes. En la Falla de San Andrés per exemple, hi ha una falla transformant, és una zona sísmica activa on hi ha un desplaçament de segments de 100-200km, 2-5 cm/any.

Ones sísmiques: La velocitat de les ones sísmiques depèn de la densitat i la elasticitat dels materials que hi ha. En profunditat, la velocitat de les ones augmenta degut a la compacitat del material (efecte pressió). Al canviar de materials, les ones refracten. 

Tipus d’ones sísmiques:  Ones compressives, P (primària), vibren longitudinalment.  Ones de “cisalla” o transversal, S (secundària), vibren perpendicularment a la direcció del moviment.

La velocitat de les ones P és superior a la de les S. 

Ones superficials:  Ones Rayleigh  tenen un moviment el·líptic.  Ones Love  tenen un moviment horitzontal perpendicular a la direcció de propagació.

L’aparell de mesura i pel registre sísmic és el sismògraf, els quals produeixen un sismograma.

Per localitzar l’epicentre d’un terratrèmol s’utilitza el mètode de triangulació.

Magnitud d’un terratrèmol: 



Escala de Richter (ML):  Es basa en l’amplitud de la major ona sísmica registrada en un sismògraf.  Considera la disminució de l’amplitud d’ona amb l’increment de la distància.  És una escala logarítmica: un augment d’amplitud d’ona de 10 correspon a 1 grau de Richter.  Cada unitat de magnitud de Richter correspon a un increment d’energia d’unes 32 vegades.  És objectiva. Escala de la Magnitud del Moment (Mw):

Es va desenvolupar perquè cap de les escales de magnitud calculava de forma adequada les dimensions dels grans terratrèmols.

-

Es basa en la quantitat total d’energia alliberada terratrèmol. Es pot calcular a partir dels sismogrames. Té en compte els següents factors:  El desplaçament mitjà al llarg del pla de falla.  L’àrea de la superfície de ruptura.  La resistència a la deformació per cisalla de la roca.



Escala de Mercalli:

-

pel

Calcula la intensitat d’un terratrèmol. Té una taula que va de I-XII. És subjectiva, ja que es basa en les destrosses produïdes en els edificis de la zona (TAULA AL POWER). Mapes d’isosistes: és un mapa que representa gràficament la intensitat d’un sisme, on cada corba significa que té una mateixa intensitat.

Factors que intervenen en el moviment del sòl: La vibració que s’observa en un punt determinat de la superfície depèn de tres factors: 1- Les característiques del trencament que es produeix al focus (sup., durada, vel. de propagació, etc.) 2- La propagació de les ones. En general s’esmorteeixen amb la distància i les imperfeccions dels materials. 3- Els efectes locals (tipus, geometria dels materials i topografia). Efectes locals: tipus de substrat

-

Substrat rocós: les ones sísmiques s’esmorteeixen (poca destrucció). Sediments tous, poc consolidats: les ones sísmiques s’amplifiquen (forta destrucció).

Destrucció causada pels terratrèmols: -

-

EFECTES DIRECTES:  Danys en les construccions.  Danys a les persones.  Danys al terreny. EFECTES INDIRECTES: o Efectes associats:  Inundacions.  Incendis.  Contaminació.  Trencament de carreteres. o Efectes induïts:  Liqüefacció: l’aigua està unida mitjançant forces elèctriques, que quan aquestes es trenquen, l’aigua surt cap a fora.  Esllavissades.  Tsunamis i seixes.

Predicció de terratrèmols a curt termini: -

L’objectiu és informar sobre la localització i la magnitud d’un gran terratrèmol en un curt espai de temps. Controla els possibles precursors i fenòmens que precedeixen als terratrèmols com l’aixecament, la subsidència i la deformació de roques. No existeix cap mètode fiable per realitzar prediccions sísmiques a curt termini.

Predicció de terratrèmols a llarg termini: -

Proporcionen la probabilitat que es produeixi un terratrèmol de certa magnitud en una escala temporal de 30 a 100 anys, o més. Es basen en la premissa que els terratrèmols són repetitius o cíclics. Utilitzen registres històrics o de paleosismologia. Proporcionen informació que s’utilitza per:  Desenvolupar normes simoresistents pels edificis.  Ajudar a la planificació de l’ús del terreny.

A llarg termini també s’estudien les zones on hi ha falles i, observen les zones on hi ha hagut terratrèmols, però hi ha zones on hi ha buits sísmics, per tant aquestes zones són els llocs on en el futur es poden produir terratrèmols.

A Catalunya també hi ha hagut sismes importants, per exemple a la Ribagorça (1373), a la Garrotxa, Ripollès...Són terratrèmols que van causar importants víctimes i van arrasar poblacions importants com Olot, Besalú, etc. El mapa de risc sísmic de Catalunya, té en compte el tipus de sòl que hi ha, és a dir, el terreny. La majoria de terratrèmols a Catalunya es troben en els sistemes de falles actives en la comunitat, com per exemple en les serralades “Catalanes” o als Pirineus. Les falles que hi ha a la fossa tectònica de la Selva, són les que originen els sismes i també els que han format la franja de vulcanisme d’Olot. Aquesta fossa tectònica ve derivada del rift intercontinental d’Europa occidental. La crisi sísmica del projecte Castor, com que estaven injectant gas en una zona que era reserva de petroli, es trobaven falles actives que es van tornar a moure i van produir una gran quantitat de sismes. La sismicitat en la Península Ibèrica es troba sobretot en les serralades Bètiques i el sud d’aquesta península on hi ha el límit entre la placa ibèrica i africana. El terratrèmol de Lorca, no va ser un sisme molt fort però si va produir destrosses importants i morts. Aquest terratrèmol es situa en una falla de salt en direcció, un salt vertical, produeix que hi hagi una conca sedimentària. Per què va causar tantes destrosses si era un terratrèmol de magnitud 5.1 i va provocar una destrossa d’intensitat VII? Això va passar perquè la gent va començar a sortir corrents al carrer i se li van caure edificis, etc., per sobre. La directivitat explica la propagació directa de les falles....


Similar Free PDFs