Temari entrada i escorcoll 2018 PDF

Preview

Summary

Entrada i escorcoll resum 2018 per casos práctics...

Description

     

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial.

Joan Juanola Magín Graduat en Dret

La propietat intelꞏlectual d’aquest temari es del Sr. Joan Juanola Maríon com el seu autor, segons allò establert a la Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intelꞏlectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria, i es reserva per tant el seu dret en allò que li és propi.

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

Índex Presentació. Consideracions prèvies

PART TEÒRICA 1. Introducció 2. Domicili, el concepte 3. Supòsits, formalitats i requisits per practicar la diligència d’entrada i escorcoll

4. Conseqüències de no respectar les garanties i requisits prescrits per l’entrada i escorcoll en domicili

PART PRÀCTICA 1. Concepte jurisprudencial de domicili 2. Entrada i escorcoll amb consentiment del titular 3. Entrada i escorcoll en virtut de resolució judicial 4. Entrada i escorcoll per delicte flagrant 5. Supòsits excepcionals d’entrada recollits a l’article 553 de la LECrim i l’article 15.2 de la LOPSC

6. Conclusions

Bibliografia

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 2

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

Abreviatures utilitzades AEAT: Agència Estatal de l’Administració Tributària CE: Constitució Espanyola CEDH: Conveni Europeu de Drets Humans CC: Codi Civil CP: Codi Penal LEC: Llei d’Enjudiciament Civil LECrim: Llei d’Enjudiciament Criminal LGT: Llei General Tributària LO: Llei Orgànica LOPSC: Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana TC: Tribunal Constitucional TS: Tribunal Suprem SSTC: Sentències del Tribunal Constitucional STC: Sentència del Tribunal Constitucional SSTS: Sentències del Tribunal Suprem STS: Sentència del Tribunal Suprem

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 3

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

Presentació. Consideracions prèvies La diligència d’investigació de l’entrada i escorcoll, una diligència que restringeix un dret fonamental tant important com la inviolabilitat del domicili, està regulada en una norma de 1882. I per dificultar-ho encara més la comprensió i coneixement d’aquesta, hi ha innumerable jurisprudència, tan del Tribunal Constitucional com del Tribunal Suprem. El fet que sigui molt casuística i també s’impugni molt per part dels advocats defensors, per aconseguir la nulꞏlitat de la diligència perquè si es declara la seva nulꞏlitat segurament arrastrarà la nulꞏlitat de la resta de proves i per tant l’absolució de l’acusat, fa que sempre aparegui nova jurisprudència rellevant. A més, els tribunals, com el mateix Tribunal Suprem, pressuposa al policia, sobretot al policia judicial, una obligació i especial coneixement de la llei en aquesta matèria, inclús la seva jurisprudència, segons com es pot llegir en diferents petits fragments de sentències del TS: “…hemos de recordar, en primer término, que los funcionarios policiales, funcionarios de policía judicial son técnicos conocedores de la normatividad que exigen las injerencias domiciliarias por razón de delito…” “La jurisprudencia de esta Sala ha dispuesto de especiales prevenciones que por su consolidación son de público y general conocimiento, como complemento de la ley, en todo caso, de obligado conocimiento por quienes son técnicos en el desarrollo de injerencias domiciliarias, por lo tanto, de las garantías legales y constitucionales de los titulares afectados por las injerencias que realizan en la investigación de hechos delictivos que les corresponde.”

Per tant, és important conèixer el màxim sobre aquesta diligència, i les entrades i escorcolls en general i aquí hi ha l’objectiu que intenta aquest curs, que és aconseguir que l’alumne ampliï els coneixements o almenys en tingui una base. Per intentar-ho assolir s’ha articulat el temari en dos grans blocs, un de teòric i un de pràctic-casuístic. El primer dotarà a l’alumne de recursos per adquirir, ampliar o refrescar la base teòrica sobre l’entrada i escorcoll i el segon, totalment pràctic, es tracta i s’explica la jurisprudència més recent del Tribunal Suprem sobre tots els diferents aspectes d’aquesta diligència que ajudarà a l’alumne a veure casuística, molt important en el camp d’entrades i escorcolls, però sobretot la jurisprudència sobre els aspectes i supòsits recents més dubtosos, polèmics i poc clars. Per acabar la presentació d’aquest curs és necessari fer una puntualització lingüística. La traducció de entrada y registro no és entrada i registre. Segons els diccionaris de Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 4

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

llengua catalana el correcte és entrada i escorcoll, i sobretot també en cas de ser judicialment acordat, entrada i perquisició. Per això no es llegeix entrada i registre enlloc d’aquests apunts.

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 5

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

Part teòrica

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 6

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

1. Introducció La inviolabilitat del domicili és un dret que està recollit a l’article 18.2 de la CE. El fet d’estar a la secció primera del capítol segon del Títol I, segons l’article 53 de la CE té com a conseqüència que sigui un dret fonamental i que gaudeixi de la màxima protecció possible que atorga la CE i la resta de l’ordenament jurídic. Però aquest dret fonamental a la inviolabilitat del domicili no és absolut perquè hi ha diferents supòsits que permeten superar aquesta inviolabilitat i per tant poder entrar, en alguns supòsits a més escorcollar el domicili. Aquest supòsits els trobem recollits al mateix article 18.2 però també a altres articles de la CE o fins i tot en lleis orgàniques, com la LOPSC o la LO 4/1981, de 1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i setge que desplega la necessitat de llei orgànica de l’article 116 de la CE: “1. Una ley orgánica regulará los estados de alarma, de excepción y de sitio, y las competencias y limitaciones correspondientes”

L’entrada i escorcoll en un domicili, com a diligència és una diligència limitativa de drets fonamentals, regulada en els articles 545 a 578 de la LECrim. Però en aquests articles es regula també la diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat, quan no sigui domicili. Així que no tota entrada i escorcoll en un lloc tancat és una diligència limitativa del dret fonamental establert a l’article 18.2. Perquè en tot moment hem dit que el dret fonamental és a la inviolabilitat del domicili, i no tot lloc tancat. Per tant, és molt important primer de tot diferenciar entre l’entrada i escorcoll en un lloc tancat domicili i un lloc que no ho sigui. El que marcarà la diferència és precisament si el lloc pot tenir aquesta consideració de domicili o no.

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 7

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

2. Domicili, el concepte Com que a la CE no es defineix el concepte de domicili podem acudir a diverses definicions1: -

Etimològic: el terme domicili procedeix de la paraula llatina domus, que vol dir casa familiar.

-

Segons la legislació civil: a l’article 40 CC ens diu que el domicili de les persones naturals és el seu lloc de residència habitual pel que fa al compliment dels drets i obligacions civils. En relació a les persones jurídiques l’article 41 CC exposa que, en defecte de lloc establert, ho serà el lloc on estigui establerta la seva representació legal o on s’exerceixin les principals funcions de l’institut/institució/empresa.

-

Segons la legislació tributària: l’article 45 de la LGT estableix que el domicili de les persones jurídiques serà, a efectes tributaris, el domicili social sempre que hi estigui centralitzat la gestió administrativa o la direcció dels seus negocis (però si no és així serà el lloc on efectivament radiqui aquestes gestions o la direcció).

-

Segons la LECrim: l’article 554 enumera que serà domicili, a efectes dels articles anteriors (545 a 553): o Els palaus reials, estiguin o no habitats pel Rei. o L’edifici o lloc tancat, o part d’ell, destinat a l’habitació de qualsevol espanyol o estranger, i la seva família, resident a Espanya. o Els vaixells nacionals mercants.

Veiem que hi ha diverses definicions, una de les quals a la mateixa LECrim. Tanmateix, la rellevant i important no és cap d’aquestes sinó que és l’establerta per la doctrina jurisprudencial, la qual diu a grans trets que per domicili: és un espai en què l’individu viu sense estar subjecte a cap mena de convenció o ús social i pot exercir la llibertat més íntima, encara que sigui un lloc humil i precari i hi visqui transitòriament o accidentalment2. De totes les definicions la més àmplia és la jurisprudencial, i també és la que preval.

 1

També són descrits a Álvarez, JR. (2009). La entrada y registro en lugar cerrado: consideraciones

procesales, jurisprudenciales y policiales (1ª ed.) Madrid: Tecnos. pp. 17-20 2

STS de 30 d’abril de 1996.

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 8

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

També és molt important saber si el lloc en qüestió té la categoria de domicili als efectes del delicte tipificat al codi penal contra la inviolabilitat del domicili. Un exemple de com és d’important ho podem trobar a la interlocutòria, auto, de 30 de setembre de 2011, número 344/2011 de l’Audiència Provincial de Cádiz. En aquesta interlocutòria es pot veure com queda arxivada una investigació contra uns guàrdies civils, que sembla que havien entrat a la parcelꞏla d’una persona on hi havia una plantació de marihuana, i després van fer fotografies, perquè no podia tenir la condició de domicili. Un altre, en sentit que un espai que no ho sembla té la consideració de domicili, el trobem a la STS 731/2013, on a efectes penals un petit habitatge pot ser perfectament domicili, veiem el que diu el TS en un fragment: “Por tanto, el cumplimiento de determinados requisitos administrativos, a efectos registrales, no añade un signo distintivo sin cuya concurrencia deba quedar en suspenso la protección constitucional del círculo de privacidad que cada ciudadano dibuja como frontera de exclusión frente a los poderes públicos y a terceros. Como se desprende del factum, el inmueble en el que se introdujo el acusado era una "... pequeña vivienda", en la que existía un dormitorio, con una cama y una puerta cerrada para excluir cualquier injerencia no consentida. El bien jurídico protegido no queda subordinado al tamaño de la vivienda ni a su regularidad administrativa. De ahí que la certificación administrativa acerca de la existencia o ausencia de cédula de habitabilidad no habría añadido nada a la efectiva existencia de un recinto en el que se desarrollaban las funciones propias de la vida personal y familiar de Miren.”

Un cop definit el concepte de domicili hem de puntualitzar que és només relativament. Perquè jurisprudencialment de manera recurrent es van establint més llocs tancats que mereixen aquesta consideració, quan abans no ho era, a més que van sorgint noves concepcions de domicili. Ara veurem els supòsits, formalitats, requisits, etc. per realitzar la diligència d’entrada i escorcoll quan el lloc tancat té la consideració de domicili i quan no.

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 9

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

3. Supòsits, formalitats i requisits per practicar la diligència d’entrada i escorcoll 3.1 Quan el lloc és considerat domicili En el supòsit d’efectuar una entrada i escorcoll en un lloc tancat considerat domicili només es podrà efectuar, segons l’article 18.2 CE, per: -

Consentiment del titular del domicili: la jurisprudència3 per poder considerarlo vàlid ha definit els requisits que ha de complir i són els següents: o Que sigui atorgat per persona capaç. o Que sigui atorgat lliure i conscientment, el que vol dir: 

No estigui condicionat per error, intimidació o promesa (com prometre una menor pena).



En cas del qui hagi de consentir estigués detingut perquè sigui vàlid haurà d’estar assistit per un lletrat.

o Que es reflecteixi en un document, sigui verbal o escrit el consentiment. o Que sigui exprés. No obstant, pot ser presumpte segons l’article 551 LECrim, això sí, aquest article ha de ser interpretat molt restrictivament. o Que sigui atorgat pel titular del domicili segons qualsevol títol legítim civilment. En casos d’haver més d’un titular només en cal un però si un s’hi oposa o hi ha “interessos contraposats”4 s’haurà de considerar com a no. o Aquest consentiment ha de ser atorgat per un assumpte concret i que ho sàpiga el que l’ha de prestar, sense que es pugui aprofitar el consentiment per fins diferents. Però no és necessària la formalitat recollida a l’article 569 LECrim de la presència del Lletrat de l’Administració de Justícia.. Tornant al concepte del supòsit habilitant del consentiment tàcit, per considerar que existeix s’han de donar aquests 3 requisits: o Un requeriment de la policia cap al titular del domicili per entrar i escorcollar-lo.  3

STS de 4 de noviembre de 2002.

4

Un exemple seria un matrimoni en procés de separació segons la STC 22/2003. Palomar, A.

et. al (2015). El nuevo Régimen de la Seguridad Ciudadana (1ª ed.) Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi. P. 198. Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 10

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

o Que no hi hagi cap mena d’acte d’oposició del titular del domicili, ni que invoqui la seva inviolabilitat. o Que realitzi els actes de colꞏlaboració necessaris que depenguin d’ell per practicar l’entrada i escorcoll. -

Resolució judicial: Pel que fa la resolució judicial l’article 546 LECrim estableix que per poder entrar i escorcollar un lloc considerat domicili cal una autorització judicial que ha de ser una interlocutòria, auto, emesa per l’òrgan que estigui coneixent de la causa criminal. L’escorcoll es pot fer tan de dia com de nit però en cas de fer-se en hores nocturnes serà imprescindible que estigui explicitat a la resolució i també s’ha d’indicar els motius que fan que sigui necessari practicar-se en aquestes hores5. Dels articles 546, 550 i 558 de la LECrim podem extreure el contingut mínim d’una interlocutòria que acordi la entrada i escorcoll, i és el següent: o El lloc concret a escorcollar. o Si es practicarà només de dia o també de nit. o Qui realitzarà l’escorcoll. o La motivació per fer l’escorcoll atès que estem limitant un dret fonamental. Aquesta motivació, segons la STC 136/2000, de 29 de maig, ha d’expressar el judici de proporcionalitat entre la limitació que s’imposa al dret fonamental restringit i el límit en aquesta limitació, argumentant-ho des d’aquests tres aspectes: 

La idoneïtat de la mesura respecte la finalitat perseguida i que existeixi una sospita fonamentada sobre la comissió del delicte.



La necessitat de practicar aquesta mesura limitativa per no haver cap de menys perjudicial per trobar proves sobre el delicte.



Proporcionalitat en sentit estricte: que el mal realitzat al dret a la inviolabilitat del domicili sigui proporcional als perjudicis evitats realitzant la entrada i escorcoll als bens jurídicament protegits. Perquè els únics límits que es poden imposar en aquest dret fonamental és l’interès constitucional per perseguir delictes que protegeixin béns jurídicament protegits.

o Objectes i efectes que seran objecte de recerca en l’escorcoll6.  5

Álvarez, JR. (2009). La entrada y registro en lugar cerrado: consideraciones procesales,

jurisprudenciales y policiales (1ª ed.) Madrid: Tecnos. p. 82. 6

STS 14/2005, 12 de gener de 2005.

Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 11

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

o S’ha d’afegir que s’ha de notificar a l’interessat el més aviat possible i en un màxim de 24 hores, segons indica l’article 550 LECrim. En la entrada i perquisició han d’estar presents diversos subjectes: o L’interessat, o en defecte d’ell un familiar o subsidiàriament dos testimonis (article 569 LECrim). o El jutge (tot i que pot delegar-ho tot segons estableix l’article 563 LECrim). o El lletrat de l’administració de justícia, segons exigeix l’article 569 LECrim. o Advocat? Aquest veurem en el treball que no és necessària la seva presència, tot i que pot estar en representació de l’interessat7 o inclús fer d’intèrpret. Però això ja serà tractat amb més profunditat a l’apartat 3.2. Si persistís la negativa del titular a permetre l’entrada i escorcoll podria incórrer en un delicte de desobediència greu, segons l’article 569 de la LECrim, però igualment se seguirà amb la perquisició fent constar aquesta circumstància per diligència la Policia Judicial actuant, constant també que se’l va intentar notificar i avisar prèviament, a més de poder utilitzar la força proporcional per practicar la diligència8. -

Delicte flagrant: pel que fa al delicte flagrant ja la paraula ens dona pistes del que significa, el seu significat etimològic, que prové del llatí flagrare, significa cremar. Si ho extrapolem al nostre context de delicte flagrant el podem aplicar quan el delicte “resplendeix”, que sigui patent i en el present. Un cop vist el significat des d’una perspectiva etimològica explicarem que demanen els tribunals per admetre el delicte flagrant, a través de la STC 341/1993 que és la que va declarar inconstitucional la part de l’article 21 de l’antiga LOPSC que definia el que s’ha d’entendre per delicte flagrant. Segons aquesta sentència el TC demana per apreciar-ho els requisits següents9:

 7 8

STS 270/1990, de 27 de gener de 1990. Fernández, T., García, A. (2015). Derecho procesal penal para la policía judicial (2ª ed.)

Madrid: Dykinson. p. 165. 9

Desenvolupada àmpliament Hernández, JJ., Martínez JI. (2013). Derecho fundamental a la

inviolabilidad del domicilio: nociones básicas y análisis jurisprudencial (1ª ed.) Madrid: Dilex. pp. 43-46 i Palomar, A. et. al (2015). El nuevo Régimen de la Seguridad Ciudadana (1ª ed.) Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi. pp. 191-194. Estudis de Dret Penal – actualitzat 05/2018 12

La diligència d’entrada i escorcoll en lloc tancat. Teoria i pràctica jurisprudencial

o Immediatesa de l’acció (una immediatesa temporal): el que significa és que s'estigui cometent un delicte en aquell moment o uns instants abans, però també s’accepta quan estigui el delinqüent en el moment de anar a cometre’l. o Immediatesa temporal: aquí ens refereixim a la presència del delinqüent en relació als objectes o instruments del delicte, que estigui en el lloc del delicte i juntament amb els instruments o efectes tot el conjunt ofereixi una prova clara dels fets. Bàsicament una percepció del subjecte amb els instruments del delicte. o Que hi hagi necessitat urgent d’intervenir en relació ...