Teoria música - Professor: Antoni Miralpeix PDF

Preview

Summary

Professor: Antoni Miralpeix...

Description

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

El so és el material de la música. El punt de partida de l'escolta comprensiva, més enllà de la intuïtuva, és el coneixement de les seves qualitats: durada, altura, intensitat i timbre. D'aquestes se'n deriven els diferents elements del llenguatge musical. De la mateixa manera cal "Cal que els nens siguin conscients de l'existència del so i del silenci, que en gaudeixin i adquireixin l'hàbit d'utilitzar-los i exigir-los sempre que ho necessitin" (La música a l'escola)

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

EL RITME El ritme és l'element de la música que captem de manera més instintiva. Ens produeix un efecte directe i immediat, potser perquè el ritme també és a la natura. Molts dels fenòmens de la natura són cíclics, es repeteixen periòdicament i tenen punts culminants i moments de repòs.Així parlem del ritme de les estacions, del ritme dia/nit, del ritme de les marees..

També el nostre cos es manifesta rítmicament: un munt de moviments corporals estan relacionats amb els ritmes bàsics. El batec del cor, la circulació de la sang, pedalar, caminar, parlar, comporten una ordenació del temps i, per tant, un ritme. No és estrany, per tant, que quan sentim un ritme musical el nostre cos hi reaccioni immediatament, de vegades de manera imperceptible i de vegades de manera més visible. Així doncs podríem dir que el ritme és l'element de la música que mesura la durada dels sons i dels silencis.

L'expressió gràfica del ritme són les figures i els seus corresponents silencis.

La pulsació Batec que es va repetint i que permet ordenar els ritmes

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

El tempo els diferents “tempi”. Indicació del grau de velocitat a que s'ha d'interpretar una obra musical. Largo, Lento, Adagio, Moderato, Andante, Allegretto, Allegro, Presto, Vivave

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

Figures rítmiques Signes de notació que representen la duració dels sons. Rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera,...

Quadre d’equivalències de les figures de notes: La rodona es pren com a unitat.

Les blanques i figures de valor inferior porten plica ("pal") que es col·loca a la dreta de la nota si el pal es cap per amunt i cap a l’esquerra quan es cap per avall. Usualment els pals s’escriuen cap per amunt quan la nota està col·locada en una línia o espai inferior a la línia central del pentagrama i cap per avall si està per sobra. Les pliques s’utilitzen per les corxeres o figures de valor inferior, es col.loquen

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

sempre a la dreta del pal, al seu extrem i amb l’inclinació al contrari. La barra s’utilitza com a substitut de les pliques quan hi han al menys dues figures iguals. Silencis o pauses. Signes gràfics que representen l'absència de so. Cada figura de nota te un silenci que li correspon en duració.

Compàs Unitat de mesura que suggereix els accents d'una composició.

http://grups.blanquerna.url.edu/m13/compassos/index.htm

Temps del compàs. Cada compàs es divideix en períodes de temps d’igual duració anomenats temps.

El quebrat del compàs Es col.loca després de la clau i ens defineix el compàs. El compàs és el resultat de l’accentuació periòdica de les pulsacions i serveixen per organitzar el ritme en la música occidental. Hi ha diversos tipus de compàs segons si l'accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions. Els compassos s'expressen amb dues xifres en forma de trencat que indiquen el valor fraccionari de la rodona que entra a cada compàs. El numerador indica quantitat : 2, 3, 4, 6, 9, 12.

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

El denominador ens diu de què : 1= rodones / 2 = blanques / 4 = negres / 8 = corxeres, etc., el valor que té la figura en relació a la rodona.

Tret de: http://www.academia-arsnova.com/compas4.gif

Els compassos simples poden subdividir els temps amb meitats i la figura que ocupa un temps és sense punt, i els compostos subdivideixen els temps en terços i la figura que ocupa un temps és amb punt.

Compassos simples i compostos Es consideren simples els compassos de temps binaris representats per figures simples, sense puntet. Es consideren compostos els compassos de temps ternaris representats per figures amb puntet. Compassos simples més usuals i els seus compostos corresponents:

2/4.........................6/8

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

3/4.........................9/8 4/4.........................12/8 2/2.........................6/4

La intensitat és un factor acústic que depèn, físicament, de l'amplitud de l'ona sonora. Algunes propostes tenint en compte la metodologia a seguir a l'hora de treballar-la: ■

Escoltar, Imitar, Buscar (en els sons que l’envolten, experimentar) ,

■

Reconèixer (només per oïda, sense veure què ha sonat),

■

Reproduir oral o gràficament (pre- escriptura).

■

Cantar, picar, recitar fort i fluix, dient-los: ara ho faig fort, ara fluix.

■

Escoltar les possibilitats dinàmiques de diferents objectes i instruments.

■

"Dirigir" una audició amb gestos amplis quan soni fort, gestos petits quan soni fluix. Ex."El matí"Peer Gynt. E. Grieg

■

Cargol treu banya cantat a diferents intensitats (els més petits només fort i fluix)

■

Lectura de "partitura" amb diferents intensitats

■

Dictat d'intensitats

Audicions:

TEORIA MÚSICA

■

Segon Semestre

Simfonia de la sorpresa , de F.J. Haydn. (a 6'30''). p, p, p, fff. Canvis d'intensitat: S  imfonia de la sorpresa , de F.J. Haydn o alguna peça barroca, per exemple de Vivaldi (Quan sona fluix caminar de puntetes, quan soni fort saltar i moure's de manera improvisada)

■

Aria en eco , M.R. de Lalande o alguna peça barroca, per exemple la Primavera de Vivaldi . f, p, f, p

■

La tempesta,"El barber de Sevilla". G. Rossini / Crescendo i decrescendo

L'altura és una qualitat del so determinada per la freqüència de les seves vibracions. Algunes propostes tenint en compte la metodologia a seguir: ■

Escoltar, Imitar, Buscar (en els sons que l’envolten, experimentar) ,

■

Reconèixer (només per oïda, sense veure què ha sonat),

■

Reproduir oral o gràficament (pre- escriptura).

Fer escoltar un so molt agut i un so molt greu. L'interval inicialment serà molt ampli i de mica en mica s’anirà escurçant fins a arribar a la 3ª menor. Es pot acompanyar amb un gest que situï els aguts a dalt i els greus a baix ■

Titelles: dona - home , la Pepeta i en Pepet , que expliquen un conte.

■

Campanes, gots d'aigua més o menys plens.

■

Buscar i comparar sons de diferents altures de l'aula o del cos.

■

Comparar un xiulet de tren amb la sirena d'un vaixell, la veu d'una dona amb la d'un home.

■

Comparar un violí amb un contrabaix...

■

Inventar-se un conte de VILAGUT que viuen a dalt de la muntanya, i VILAGREU, que viuen a la vall.

■

Reconèixer: el mestre fa dos sons i ho han d'endevinar.

■

Comparar les veus de dona i home

■

Joc de terra (agut) - mar (greu)

■

L'audició de la peça de piano Op. 88 núm.2 de Kabalevsky (En Pep i la Pepa).

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

Permet treballar l'agut i greu amb titelles. També podeu inventar-vos altres maneres... ■

Pregrafia: la casa dels aguts (1er. pis) i la casa dels greus (planta baixa)

" Cal que els nens siguin conscients de l'existència del so i del silenci, que en gaudeixin i adquireixin l'hàbit d'utilitzar-los i exigir-los sempre que ho necessitin" (Giménez, 1981) Els sons de l'entorn i com a element de c  omunicació amb el món:A  udició de paisatges sonors Pel so que sentim sabem on som, què passa, d'on ve. La música ens fa pensar en un lloc i en un temps:A  udició Jocs de so ■ Buscar les possibilitats sonores d'un objecte (una cadira, una poma, un paper, etc.) ■

Saber on és el so

■

Imitar els sons que sentim o que hem sentit

■

Reproduir un ambient sonor (un mercat, una tempesta, una estació de trens,...)

■

Buscar les coses de la classe que fan so

Jocs de silenci ■ Escoltar-lo ■

Buscar les coses de la classe que fan silenci

■

Ballar-lo

■

Dir-se coses en silenci

■

El rei del silenci.

Jocs de so - silenci ■ Escoltar i fer so i silenci : amb un instrument musical, amb el cos, amb els

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

objectes. ■

Escoltar els sons del carrer , a l'aula, al bosc , al mar, els oficis, la nostra veu, sons amb el cos,...

■

Escoltem les diferents s  onoritats de la fusta, del vidre, del metall, etc.

■

Joc de l’estàtua : quan soni la música caminem la pulsació, quan no soni som estàtues

■

Joc de la tempesta : els són núvols i caminen sense fer so. Quan la mestra colpeja un pandero es produeix la tempesta i caminen fent soroll. Quan deixa de colpejar, torna el silenci, s'ha acabat la tempesta.E  scoltar la tempesta de les veus de la natura. E  scoltar i veure la pàgina de paisatges sonors.

■

Joc del "Rei del silenci" : tothom li porta objectes sense fer soroll.

■

La capsa del so i la capsa del silenci. La mainada escolta (a cau d'orella) una capsa buida i una altra on dins hi ha uns cascavells.

■

Cantar una cançó i interrompre-la fent silenci quan la professora fa el g  est de mà tancada. Quan la torna a obrir es continua cantant.

■

La capsa de música que s'obre i es tanca.

■

Escoltar un d  iapasó .

■

Cartells del so i silenci . mostrant i amagant els cartells del so o del silenci podem fer cantar, picar, parlar, etc. o bé fer silenci: Z / So / Silenci

■

Encerclar o pintar les coses que fan so (o al revés) d'una fitxa o d'una imatge

Metodologia d'aprenentatge : Escoltar, Imitar, Buscar (en els sons que l’envolten, experimentar) Reconèixer, Reproduir (només per oïda, sense veure què ha sonat) LLarg o curt? Caminar per l'espai seguint una improvisació o una audició on s'alterni la durada dels sons: ■

llarg: caminem arrossegant els peus

■

curt: caminar sense arrossegar

TEORIA MÚSICA

■

Segon Semestre

molt curt (pizzicato) : de puntetes, fent saltirons o passes curtes

Escoltem un so fet amb un instrument (xilòfon, metal·lòfon, piano, flauta, caixa xinesa, triangle, etc.), objecte (vol tibetà, taula, despertador, martell, campana), part del cos (mans, xiular, peus, cantar una nota,...), sons d'animals (gat, gos, llop, granota, abella..) ■

Parlarem de so llarg o curt.

■

Aixequem la mà quan no soni.

■

Compararem quin dura més

Pre escriptura, interpretació i dictat Molt llarg, _____________________________ mig llarg, ____

______

_______curt _ _ _ _ _ Caminar per l'espai on hi haurà una corda o línies de diferents mides i produir so al pas d'aquestes línies. ■

Interpretació amb la veu d'una "partitura de durades": ______ ________________________________ _ _ _ ____________________

■

Fer dictat de durades amb la flauta. Resposta oral, escrita ("partitura de durades") o amb el "llàpis màgic"

Audició:D  ansa hongaresa núm. 5de J. Brahms / Sílvia de Delibes Pulsació, tempo, ritme, figures, tempo.... Enllaç recomanat:h  ttp://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/ Llarg - curt: ■

Amb un got de plàstic foradat fer estirar el fil que hi passa de manera que es veu se sent la durada (un troç llarg o curt).

Pulsació:

TEORIA MÚSICA

■

Segon Semestre

Núvol de pulsacions : d'un núvol pengen unes gotes d'aigua, cantar una cançó seguint les gotes...

■

Cantar la cançó "15 són 15" i dibuixar un palet per a cada pulsació

Tempo : (ràpid, lent accelerando, ritardando) ■

fer dos trens, un de ràpid i l'altre lent, caminant la pulsació. Quan soni una senyal, canvien. També poden fer a  ccelerando iritardando fent que marxin o arribin de l'estació.

■ És la qualitat d'un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat. ■

Presentació d'instruments musicals en directe

■

Escoltem el triangle, la caixa xinesa, el pandero i les claves. Aixecarem la mà quan soni....

■

Dictat de timbres

■

Fer un catàleg de sons que tenim a l'aula. Classifiquem el so mes original, el mes bonic, el mes lleig, ...

■

Joc de diferenciar la veu dels companys de classe. Amb els ulls tancats, quan l'educador toca el cap d'un nen aquest ha de dir "bon dia" i la resta han d'endevinar qui ho ha dit.

■

El sac del tresor: introduir diferents objectes sonor dins un sac i que els escoltin / reconeguin / improvisin sons amb els diferents objectes.

■

En diferents caixetes iguals col·locar-hi a dintre diferents materials i que escoltin els diferents sons que es produeixen

■

Joc: "Qui són els meus?". Busquem sons d'animals (vaca, gos, gat, granota, etc.). A cau d'orella es dóna un so a cada jugador, procurant que hi hagi més d'un jugador per a cada so.. A un senyal tots començaran a emetre el so que els ha tocat i buscaran els que produeixen el mateix que ells. En trobar-se'n dos, s'agafen del braç i en cerquen més. No val fer gestos. El joc s'acaba

TEORIA MÚSICA

Segon Semestre

quan tots han trobat els seus companys. ■

Audició : Pere i el llop. Escoltar i reconèixer la flauta, l'oboé, el clarinet, la trompa, el fagot, les timbales i el bombo, els instruments de corda....