Apuntes, todos los temas - Prof. Antoni Virgili PDF

Preview

Summary

del 1 Segon parcial. Tema 6: Els desequilibris en la societat urbana. 6. Considerada una de crisi (tardor, foscor.) Segle XIV amb un feudalisme plenament les monarquies feudals amb i plenitud, en un territori concret, per tan hi ha una certa social i territorial. Per tal de pagar les guerres es recl...

Description

Època del gòtic. 1 Segon parcial.

Tema 6: Els desequilibris en la societat urbana. 6.1. Introducció. Considerada una època de crisi (tardor, foscor.) >> Segle XIV amb un feudalisme plenament instal·lat, les monarquies feudals s’estableixen amb força i plenitud, en un territori concret, per tan hi ha una certa cohesió social i territorial. Per tal de pagar les guerres es reclamen impostos ad hoc, això portarà a una enfortiment de la noblesa i a la introducció forçada de la moneda per fiscalitzar els intercanvis. L’església designa la cristiandat llatina, mentre que les altres religions es consideraran enemics. Recuperació de Terra Santa mitjançant les croades, així com Al-Andalus. L’agricultura feudal s’estendrà per les noves terres de la cristiandat llatina gràcies a la conquesta de noves terres per la noblesa feudal i els milites. Les ciutats augmenten la seva població i fundació, xarxa de burgs i vil·les, així com de mercats que passen a ser locals o que van més enllà (ruta de la seda o de les espècies). Assumeixen moltes rendes tot i que n’hi ha algunes que queden en mans de l’església. Sorgirà una nova classe social, aquells que es dediquen a comerciar, els mercatores (burguenses i mercaders, que no són nobles, però tampoc pagesos.) Durant el segle XIV, els mercaders es lucren i es van fent poderosos i li disputaran el poder als nobles, sobretot aquest fenomen a Itàlia. Els primers esclats de violència i revolta es donaran entre la desigualtat entre les classes mitjanes i les classes altes, per tal d’ocupar les esferes que els més rics ocupen, entrar per entrar en el quadres de poder que controlen la ciutat. Seran els que es dedicaran a proveir les ciutats de seda, llana, gra, productes exòtics... La conflictivitat política queda reflectida en el context de fam i epidèmies que es donen en el anys central del segle XIV, agreujat per la Guerra dels Cents Anys i altres guerres civils dels diferents estats. Així també les tensions i els enfrontaments socials seran importants en aquests període com la qüestió religiosa que desembocarà amb el Papat d’Avinyó i el Cisma d’Occident.

6.2. Característiques del període. Fonamentalment es un període caracteritzat per l’enfortiment de les monarquies que aniran aglutinant cada vegada més poder a les seves mans. A partir d’aquest moment s’identificarà territori-regne-nació. En el dret es consolidaran els fonaments del dret romà que s’estendrà per allà on hi va haver imperi. Econòmicament el regne francès voldrà l’hegemonia i el control comercial de l’Atlàntic, Aquitània, Bretanya, Normandia i Flandes, enfront a la voluntat anglesa d’impedir el desenvolupament comercial francès. Es comerciarà sobretot amb el vi d’Aquitània i el teixit de Flandes amb la llana provinent d’Anglaterra.

6.3 Els desequilibris en la societat urbana. La baixa dels preus agrícoles arrel dels anys de crisi anteriors a la Pesta Negra produeix un empobriment dels productors i dels seus assalariats. Al camp la misèria afecta una bona part de la població rural i urbana (Preus agrícoles baixos, lloguers alts, incipient fiscalitat) que afectarà i col·lapsarà el sistema en general.

Època del gòtic. 2 Segon parcial. Desigualtat en la societat urbana. Són elements que produeixen conflicte, menys boques que alimentar, com a conseqüència directa de la pesta, per tant el preu del blat baixa es produirà un empobriment dels productors i dels seus assalariats. Hi ha per tant una disminució del poder adquisitiu. En molts llocs es produirà una devaluació de la moneda i retraccions en el consum, així com les llagues guerres que afecten a la capacitat de consum dels pagesos o dels habitants de les ciutats. El nombre de pobres augmenta de forma exponencial, passen a considerar-se gent perillosa i que està mal vista a la societat, és u desequilibri important. Les famílies es dispersen, hi ha una desorganització en les relacions de parentiu tradicionals. Hi ha un afebliment a l’hora de poder recórrer a la família quan es necessita, hi ha alguns que marxen a la ciutat i esdevenen pobres ja que no tenen possibilitat d’entrat a un ofici i tampoc tenen terres. Els rebrots de la pesta afecten sobretot a la població empobrida de la societat, degut a l’empitjorament de les condicions. “La gran depressió devora la pobresa que ella mateixa engendra” Després de la pesta, hi ha una recol·locació i consolidació del paper de la societat urbana. Trobem la noblesa antiga amb terres on hi té pagesos que mantenen aquests territoris. I. II. III.

IV. V. VI. VII. VIII.

La tendència general serà el creixement malgrat tot. Els patricis urbans es dedicaran al sector financer. La consolidació de la noblesa farà sorgir una capa social que es dedica a la burocràcia reial, els oficials urbans i senyorials, els vatlles i els cancellers. Representa la monarquia i moltes vegades provenen de la mateixa noblesa o del patriciat urbà, aquests molts vegades seran enoblits. El clergat, ja sigui alt o baix, secular o regular. Els bisbes i arquesbisbes sorgiran de la mateixa noblesa. Els menestrals viuran de l’ofici de les seves mans. Els obrers i camperols. Els afermats i captius, fills de famílies no propietàries que treballen en un taller, sense cobrar. Els captius seran els esclaus, que seran propietat de nobles i que ajudaran en els oficis. . Els pobres i els vagabunds. Not all those who wander are lost.

La noblesa: Estarà assentada sobre els seus senyorius, i que es basen en la renda feudal típica, mentre que en front d’aquesta noblesa feudal típica antiga trobem la noblesa que els reis van creant. La baixa noblesa i els cavallers quedarà tocada després de la crisi de la pesta, no tindran la mateixa capacitat de resistència davant la crisi, que normalment quedarà emparentada amb el patriciat urbà. S’instaurà un feudalisme de tipus nou, més centralitzat on la fiscalitat juga un paper determinant i on les guerres i bandositats tindran un pes important, naixement de les companyies de soldats a sou. Els patricis urbans: Apareixen clarament des del segle XII, són els considerats mercaders, burgenses i ciutadans. Viuen en els àmbits urbans i durant a terme una activitat comercial de llarg i mitjà abast, es produiran innovacions comercials, obriran noves rutes comercial. S’invertirà en propietats urbanes i en terres, i durant a terme una producció especulativa sobretot amb la vinya (rodejaran les ciutats amb vinya.) Sorgeixen durant la conquesta de la corona d’Aragó, que són els pocs regnes que es van expandint, es mouen i gestionen la gent que marxa del nord cap als territoris conquerits.

Època del gòtic. 3 Segon parcial. Els oficials reials i senyorials: Enfortiment de les monarquies que esdevindrà en el posterior absolutisme. El rei emana poder en altres figures que es dispersaran pel territori creant un cos de burocràcia important, amb oficials batlles, tresorers, lloctinents i cortesans (La cort cada vegada tindrà un pes més important) El clergats que es seguirà dividint entre alt i baix, regular i secular, que a partir de la reforma gregoriana esdevindrà més lliure. Augmentaran els mitjans financers per a finançar-se, ja que s’enquadrarà a la societat en parròquies i bisbats, així com definiran les normes morals de la societat, la família, el pensament (resignació i esperança com a premi). Dominaran el temps de l’any i del dia. Els menestrals, diferenciem entre els propietaris d’obradors mitjans i grans, que són considerats patricis urbans mentre que els oficial no propietaris, seran els treballadors a sou dels anteriors. Hi ha treballs que seran només per a dones, com el filar. Viuran només a les ciutats i quedaran ajuntats en gremis. El poble menut, aquells que no són propietaris, els obrers i jornalers. Els afermats i els captius i per últim es pobres i els vagabunds. La situació dels pobres es diferencies entre els pauperes Christi (els pobres de tota la vida) i els pobres nous, no parlarem dels camperols explotats sinó els pobres que no poden assegurar-se la seva subsistència. Aquests pobres paupèrrims seran importants per l’església ja que el pobre és necessari per l’exercici cristià de la caritat, es per així que entre 1150-1300 l’església destinava una part important de les seves rendes a l’assistència dels pobres. Entre el segles XIV i XI aquesta concepció del pobre canvia degut sobretot a que no hi ha feina i es multipliquen exponencialment, se’ls associa amb el pecat, la peresa, l’embriaguesa i la luxúria. Els pobres per tant es troben en una pitjor situació a partir d’aquest moment hi ha una desvinculació familiar que fa que els llaços d’ajuda es trenquin degut sobretot a la major mobilitat de la gent i la falta d’assistència de l’església. La crisi i la Pesta Negra produeixen càrregues a la societat tan urbana com rural, hi haurà una minva de l’activitat econòmica, les càrregues fiscals i els impostos també augmentaran de forma important i per últim la guerra suposa una desfeta de la població degut als saquejos, lleves i requises.

6.4 Revoltes urbanes. La minva de l’activitat és deguda sobre tot a les conseqüències de la pesta i la crisi, això produeix atur, les jornades de treball seran molt llargues degut a que els dies de festa no es cobraven i en aquest moment hi ha uns 120 de festa a l’any. Degut a la formació de les grans monarquies feudals, s’incrementa la fiscalitat als súbdits es posen nous impostos, trobem dos àmbits, la fiscalitat reial i municipal. Aquest sistema de recaptació afavorirà als rics, aquest acudiran a les subhastes (dret a recaptar un impost) de les imposicions més cares, com per exemple al vi i la sal. >> Privatització, en comptes d’oficina de recapte directament del rei. Guerra suposa una desfeta de la població degut als saquejos, a les lleves i a les requises. Repercussions religioses i mentals.

Època del gòtic. 4 Segon parcial. Triomf de la mort per sobre de la població, per tant s’ha de viure la vida. Es produeix una crisi de consciència degut a la recerca de respostes que no trobem a la societat. El papat es trasllada a Avinyó, deixant Roma. Desprestigi de l’església ja que no dóna l’abats per ajudar als fidels. Cisma d’Occident (1378- 1417) Apareix una nova religiositat, inicis de la devotio moderna: Moviment reaccionaris a la manera en que està conformada l’església europea i que seran els precurssos de la reforma protestant. 



John Wycliffe, Anglaterra 1331-1384 > Lollards: o Final de l’escolasticisme precursor de la Reforma. o Interpretació individual de la Biblia o Restava importància als sagrament en la Salvació. o Atacà el luxe i la jerarquia eclesiàstica. Jan Huss, hussites. Bohèmia 1369-1415 o Precursor de la reforma o Revolta a Txequia contra el Papa, 1420-1431. o Cinc croades contra els Hussites.

Hi ha diferents interpretacions i vessants del catolicisme: Trobem el mil·lenarisme apocalíptic de Joaquim de Fiore, als fraticelli (franciscans espirituas) que posen en dubte la propietat. Mentre que les beguines i els begards són institucions laiques que creen malestar entre la jerarquia eclesiàstica, les associacions de dones externes a la jerarquia amb missió assistencial i intel·lectual. De imitatione Christi serà l’intent de retornar als inicis pobres de la religió, escrit i promulgat per Thomas de Kempis. Hi han noves propostes intel·lectuals: Entre d’altres trobem a Duns Scoto i Guillem d’Occam, franciscà (nominalisme, crític envers els universal del platonisme, el papar com a poder exclusivament espiritual). Trobem la generalització de les llengües vulgars, que començarà a deposar el llatí en els estaments intel·lectuals. Apareixen obres cap dalts i autors importants, èxit de l’obra de Dant Alighieri (1265- 1321) amb La Divina Comèdia o Boccaccio amb el Decameró. Apareixen profecies apocalíptiques i altres visions de la vida, com el tòpic del Carpe Diem –Lleis contra el luxe excessiu, reforçament de la imatge cavalleresca per tal de distingir els nobles d’aquells que no ho són.La falta de consol en l’església degut a les seves pretensions polítiques del papa que es troba dual entre Avinyó i Roma. Auge de respostes místiques com les danses de la mort, i les processos dels flagel·lants entre d’altres, és en aquest moment quan es començaran a dur a terme testament davant de la imminència de la mort. Les revoltes

No es consideren revolucions, perquè no són premeditades ni hi ha una doctrina prèvia ni pensament intel·lectual al darrere, tampoc estan dirigides per una minoria ni el seu objectiu es el canvi total de l’estat de les coses amb l’esperança que aquests canvis es mantinguin. Les revoltes medievals es consideren la reacció d’un grup en front a una situació abusiva. És un esclat davant una situació insostenible o intolerable, sovint

Època del gòtic. 5 Segon parcial. espontani, una reacció titànica que fa cruixir l’ordre establert degut a l’esclat de la de la mateixa reacció. No estan organitzats ja que no tenen un programa de futur per a desenvolupar, el que produeix no serà l’esperança entre la població sinó la desesperació. Parlem de revoltes populars, per tant situades a les capes baixes de la societat i les cròniques es situen com hostils enfront d’aquestes, ja siguin eclesiàstiques o cronistes nobiliaris. El caràcter reaccionari tindrà una voluntat de retorn al passat, normalment al segle XIII, època abans de la pesta i la crisi que aquesta produeix o un passat que mai existí, subjectes a moviments com el messianisme o el mil·lenarisme.:  

Messianisme: Nou ordre en el món basat en l’igualitarisme instaurat per la nova vinguda del Messies. Reacció contraria a la jerarquia, la riquesa. Mil·lenarisme: Creença en l’arribada del regne de pau portat per Crist 1000 anys abans de l’apocalipsi.

Hi han nombroses revoltes urbanes al llarg d’Europa del segle XIV, es donen a Estrasburg, Zurich i Nüremberg. Les més importants són les de Paris (1358), l’aixecament dels ciompí a Florència i la sublevació a Flandes. Revolta de París (1358) Situada en plena guerra dels 100 anys. Moment just en el que Joan el Bo es capturat pels anglesos, derrota de Poitiers al 1356. S’acusa als nobles i els consellers reials d’ineptitud i d’haver malgastat els diners de les imposicions extraordinàries recaptades pel rei per tal de finançar la guerra. Degut a aquest fet hi ha protestes violentes al carrers des de 1357 contra la modificació monetària i altres ordres del Consell Reial. Al cap davant s’hi posa Etienne Marcel, protestes contra els consellers del rei. Extensió de la revolta altres llocs de França propers a la capital. Els anglesos demanen el rescat pel rei, per aquest fet demanen l’entrada als Estats Generals per tal de controlar la recaptació d’impostos obtenint momentàniament el control dels Consell del rei. Es queixaran dels abusos del poder i obtindran el dret de defensa con aquests, i simultàniament es produeixen les revoltes de la Jacquerie, antisenyorial i rural. La capacitat d’organització entre les jaqueries i les revoltes d’Etienne Marcel no es posaran d’acord i la Grande Jacquerie serà derrotada al juny de 1358. Voluntat de la burgesia urbana per entrar als estats general i obtenir d’aquesta manera al poder, per tant Marcel pedra recolzament popular davant de la transigència. Quan es derrota a Etienne Marcel el 31 de juliol de 1358 no es retorna a l’odre establert. Revolta dels Ciompí a Florència (estiu 1378)

Els patricis urbans són els que manen a la capital de la Toscana, per sota d’aquests trobem les masses urbanes que són assalariats, entre ells els ciompí (cardadors de la llana) que eren un dels grups menys qualificats de la societat i del gremi del tèxtil.

Època del gòtic. 6 Segon parcial. Com a context trobem la lluita dels güelfs (els que van a favor del papa) i els gibel·lins (aquells que recolzen al emperador). La guerra dels vuit sants, Florència/Milà contra el papat (1375-78). Suposa la fi del papat d’Avinyó i per tal el retorn a Roma. Provoquen alguns conflictes posteriors, les ammonizione papals. Els lanaioli (cònsols de la llana) quadripliquen la taxa d’ingrés al gremi, per tant tanquen l’accés als sottoporti. Salvestro dei Medici esdevé gonfaloniero de justícia. A la revolta del Ciompí trobem tres fases: i. ii. iii.

Etapa reformista. (Maig juny) Explosió de la revolta (Mitjan de juliol) Reacció repressiva en augment (Agost i posteriorment fins a 1382)

Trobem els lanaioli, popolo grasso que dirigeixen la Signoria. Són els productors i mercaders de drap. La Signoria, format per diferents priors. Els sottoposti, el popolo minuto (oficial o peó assalariats): 122 dies de festa a l’any, cobrament amb moneda de billó. Fort endeutament (Ufficiale forestiere) i aquests no es poden associar per llei. Per sota de tots trobem als ciompi. Els que es revolten són els sottoposti, però que mobilitzen al poble més baix quan els primers assoleixen el poder dintre de la Signoria els ciompi es revoltaran contra ells perquè no compleixen les mesures promeses amb Michele di Lando al capdavant. Els cronistes fan un judici negatius dels revoltats, destaca Alamanno Acciauoli (prior), Gino di Neri que els titlla de rufians, malfactors, lladres, gent inútil i de vil condició. Copo Stefani serà més imparcial i Squittinatore era favorable a les reivindicacions dels ciompi. Els document oficials es faran ressò de forma burocràtica d’aquesta situació. Destaquen:  Lanaioli, popolo grasso. Productors i mercaders de drap que formen l’Art de la Llana i dirigeixen la Signoria.  Signoria. Formada per 8 priors, golfaloniere de justícia, vuit de la guerra, sedició golfaloniere, sis del comerç i vuit de la vigilància.  Sottopost, popolo minuto. Oficials i peons assalariats. Els fets: S’aixequen els operaris tèxtils i pelleters, el 22 de juny durant aquest mes es duran a terme algunes reformes que permetien la participació de tots els menestrals en el govern tot i que finalment explotarà al juliol, es produïra l’atac al Palazzo della Signoria i a l’agost, finalment serà reprimida. Aquesta revolta serà contra el patriciat urbà els seus palaus, les sitges de cereal i els arxius de justícia. S’exigeix la reconeixença de l’Arte del popolo minuto i s’inclogués en el sistema d’estament del govern. Hi ha un seguit d’enfrontaments que els podem catalogar de radicals i moderats. La derrota final i la posterior repressió del poble menut portara a unes 160 condemnes de mort, a l’anul·lació de les mesures reformistes dels ciompi, per tant hi haurà un clar retorn a la situació interior i un clar enduriment del règim oligàrquic.

Època del gòtic. 7 Segon parcial. Revolta a Flandes (1379-1382).

Comtat centreeuropeu, draperia important. Trobem enfrontaments intermitents a Bruges i Gant, amb anterioritat a les darreries del segle XIII hi ha una pugna entre patricis i menestral a Bruges pel control polític que acaba amb el motí del teixidor Pieter van Conync i s’expulsa als patricis de la ciutat. Al 1328 i després de la batalla de Cassel, on hi ha intervenció militar dels francesos com a conseqüència el patriciat urbà tornarà i imposarà el mateix poder oligàrquic. A partir d’aquest moment s’aniran succeint revoltes:  A Gant entre 1338 i 1340 amb Jacob van Arlevelde com a protagonista.  Esclat al 1379 per la concessió al compte Louis de Mâle de l’autorització per a construir un canal entre Bruges u el riu Lys que comprometia el comerç.  Entre 1380 i 1382, encapçalades per Philippe van Arlevelde els francesos quedaran derrotats a Roosbeke. Al 1830-1382 es produeixen unes segones revoltes dels teixidors contra el compte de Flandes, la més famosa es la dels teixidors contra el comte de Flances. Degut als problemes interiors, es produeix una divisió de teixidors i altres menestrals fet que provoca un afebliment de la revolta. Ens trobem en el context de la guerra dels Cent Anys es per això que en front l’enemic comú francès, el flamencs demanen ajut als anglesos. A partir de 1385, Felip de Borgonya esdevé comte de Flandes, retalla les llibertats i estronca el moviment de revolta. Altres revoltes urbanes. Des de l’inici del segle XIV la ciutat està en una situació estranya, el papa s’ha traslladat a Avinyó, i les lluites entre bandositats i faccions s’intensifiquen. El 1347, Cola di Rienzo, es proposa acabar amb la si...