Apuntes, todos los temas. Prof. Albert Lamarca PDF

Preview

Summary

Download Apuntes, todos los temas. Prof. Albert Lamarca PDF

Description

Cristina Sánchez López

DRET DE SUCCESSIONS Bloc de contingut 1. Disposicions generals Tema 1. La successió per causa de mort i els principis del dret successori 1.1. La successió com a fet jurídic. El reconeixement constitucional del dret a l'herència. L’ésser humà és subjecte de dret quan neix i deixa de ser-ho quan mor, de manera que pot ser titular de drets i obligacions. La personalitat jurídica distingeix enter capacitat jurídica i capacitat d’obrar. Quan la personalitat jurídica s’extingeix cal decidir que fem amb el patrimoni d’aquesta persona. El Dret de Successions regula aquest repartiment. El patrimoni, quan la persona mor, queda vacant de titular. Es regula un intercanvi de béns, una successió a la titularitat d’un bé (successió per causa de mort). El Dret de Contractes permet la successió inter vivos, onerosa. Amb la mort els bens queden vacants i se’ls hi ha de trobar un titular. Un principi molt important és el principi de llibertat. L’article 33 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència. També estableix que la propietat ha de complir una funció social. Constitucionalment, està reconegut el dret a l’herència, però no ens diu què és el dret a l’herència. L’herència esta vinculada a la propietat privada i la propietat forma part de les bases del nostre mercat capitalista. Reflecteix el dret. L’herència és un signe de desigualtat social i com que la Constitució reconeix el dret a la igualtat, en matèria de successions es planteja si l’herència atempta contra a la igualtat (igualtat d’oportunitats). Històricament hi ha hagut iniciatives de prohibir l’herència i la propietat privada. El dret de propietat en vida, el fet que les persones puguin adquirir i acumular patrimoni com a conseqüència del seu treball, el dret tutela la possibilitat de decidir lliurement el destí de les seves propietats. El poder que dóna el dret de propietat no només en vida, sinó després de la mort, per decidir els propietaris del bé. El dret a l’herència té dues limitacions: • Estem parlant de les persones físiques quan diem dret de successió per mort, ja que les persones jurídiques no moren, només moren les persones físiques. Quan parlem del mort parlem del causant (de cuius). Les persones jurídiques es liquiden i s’extingeixen, poden tenir successors en el sentit del dret mercantil, però no hereus. Per tant, parlem de persones físiques que per causa de mort s’ha de decidir qui es queda el seu patrimoni. • Estem tractant de béns i de drets que no s’extingeixen amb la mort d’una persona. Per exemple, el contracte de treball s’extingeix amb la mort de la persona. En canvi, el dret d’hipoteca no s’extingeix amb la mort de la persona, sinó que les obligacions civils no s’extingeixen i passen als seus hereus.

1

Cristina Sánchez López

El dret deutor té dues vessants: els drets morals (no es transmeten) i els drets econòmics (es transmeten). Parlem del causat (persona física), del patrimoni sense patrimoni que ha de trobar un propietari (es coneix com herència), parlem del cabal relicte. La Constitució parla de la família, de la igualtat, de la protecció de la gent gran i dels menors, del deure a contribuir en les despeses generals de l’Estat. Són una sèrie de principis i drets que són a la Constitució i que es relacionen amb el dret de propietat. També parlarem dels impostos sobre les herències (impost de successions). El Llibre IV del Codi Civil de Catalunya és dret modern i avançat.

1.2. Criteris per regular la successió. Títols successoris. Predeterminació legal de la successió i llibertat civil. Hi ha diversos sistemes per regular el dret de successions: el dret civil continental i el common law. Nosaltres pertanyem al dret civil continental i el nostre sistema té com a base el dret romà. En el nostre sis En el nostre sistema quan tenim un causant que tenia un patrimoni ens interessa trobar un nou titular d’aquest patrimoni, que li diem hereu (al sistema anglès li diuen heir). Tenim un sistema de successió, és a dir, el patrimoni es manté i busquem un nou successor. En canvi, el sistema anglès és un sistema de liquidació i el que fa es liquidar el patrimoni mitjançant l’executor. Llavors creen el trust, perquè en vida separen el patrimoni del titularen favor d’un beneficiari. No busquen un successor, sinó que busquen liquidar i repartir-se el patrimoni com si fos una empresa que està en liquidació, però no hi ha un successor del causant. Amb la mort de la persona, l’ordenament té un problema perquè els béns estan vacant de titular. Els béns que s’han quedat sense propietari han de tenir un propietari. Per tant, hi ha un “testament” fet per la llei. Podria anar per la vida de tots és de tots (el patrimoni se’l queda l’Estat) o per via de l’hereu. En el nostre sistema de successió hereditària busquem un successor i està regit per la llibertat de testar o llibertat civil. Quan encara no s’ha trobat un nou propietari estem davant una herència jacent, no té propietari però sabem que en tindrà en un futur. Si les persones no decideixen o mor una persona sense capacitat d’obrar o sense haver fet testament, totes les persones tenim una successió pre-ordenada per la llei (successió intestada). L’ordenament regula la seva herència legalment amb criteris de parentiu, de sang. La llibertat en el dret de successions El patrimoni que tenen les persones és exclusivament seu o tenen obligació de deixar alguna cosa als fills? Hi ha llibertat de testar, però aquesta llibertat té unes correccions, unes limitacions. Tenim algun deure intergeneracional? Els diversos ordenaments estableixen drets forçosos a favor de certes persones, és el que es coneix com la llegítima. A Catalunya tenim un a llegítima del 25% (1/4 part de l’herència). En el Codi Civil espanyol es recull una legitima de 2/3 de l’herència. Els ordenaments estableixen la llibertat de testar però aquesta esta corregida per uns drets forçosos a favor de certes persones, que és la llegítima. Per tant, l’obligació de testar a Catalunya no és total.

2

Cristina Sánchez López

1.3. Els drets de successions vigents a l'Estat espanyol: àmbit d'aplicació. Tenim un problema sobre el dret aplicable. A nivell europeu es va aprovar un reglament però no va ser ratificat pels anglesos, de manera que no se’ls hi aplica. La regla general era que les successions es regeixen per la llei nacional del causat. El problema és que tenim una societat plena de gent amb passaport no espanyol, de manera que els jutges nacionals hauran de saber molts drets de successió. El reglament comunitari va establir que s’apliqui el dret de la ultima residència del causant. L’obertura de la successió és la mort. Hi ha una fase prèvia que és de planificació y una fase posterior que és l’execució. La planificació és una fase de tràmit. Pot passar que la fase de la planificació sigui complicada. Perquè la persona és neuròtica de manera que té emocions i canvis. En casos de composició patrimonial complexa pot fer que el potencial causant hagi de rumiar molt (si té una família complexa, un patrimoni difícil de gestionar i és una persona complexa la planificació serà complexa). La gran majoria de les successions són de gestoria, de tràmit. Però d’altres poden ser complexes. La planificació es sol fer davant notari.

Quan una persona es mor s’obre la successió. Si la planificació està mal feta (mal redactat, amb errors, incomplet... etc.) o si els beneficiaris es barallen entre ells, fan que hi hagi una execució complexa. Planificació – mort (obertura) – execució

Si tenim una persona que té un patrimoni i es mor ens interessa trobar un nou titular per a aquest patrimoni (en el nostre ordenament jurídic tenim successió per causa de mort). S’aplica el dret successori d’on la persona ha viscut els darrers anys (no d’on és la persona). Primer s’ha de determinar la llei aplicable al supòsit de fet (per criteris temporals o criteris territorials, d’espai). A Catalunya en principi s’aplica el dret català i el dret vigent a Catalunya en aquell moment.

1.4. Els principis del dret successori català i la seva evolució. En un sistema successori complex, hi ha uns principis rectors. • Es un sistema de successió per causa de mort, busquem un hereu (no es un sistema de liquidació) ! Aquest principis tenen la seva arrel al Dret Romà, tenen les seves excepcions i configuren el sistema successori català. Al s. XIX es deia que s’havia de codificar de forma homogènia tots els codis d’Espanya. Els 3337 articles són coherents, no són inconnexes o contradictoris, tenen un fil conductor. Els principis s’han anat ajustant al llarg del temps, •

Principi d’incompatibilitat entre successió testada i intestada (nemo pro parte): ningú pot morir a l’hora testat i intestat.

3

Cristina Sánchez López

•

Principi de necessitat d’institució d’hereu: La idea del hereu és que el fill mascle s’ho queda tot i a la resta de germans els hi queda la llegítima. Jurídicament, hereu vol dir successor a títol universal. És a dir, successor en el patrimoni del causant. Per contraposició de l’hereu hi ha el llegat. El beneficiari del llegat és el legatari. Un llegat és una cosa concreta, l’hereu rep un patrimoni (accions, diners, pisos, etc.). Es pot distribuir l’herència en llegats (el causant té 4 pisos i 4 fills i deixa el pis A al primer, el B al segon...).

•

Principi d’universalitat del títol successori: L’hereu és un successor en el patrimoni, en el conjunt de béns, en universalitat.

•

Principi de perdurabilitat del títol successori (semes heres sempre heres)

•

Prevalença del títol voluntari: l’herència es podia deferir o organitzar d’acord amb la voluntat del causant (dret a decidir) o bé es podia definir d’acord amb la llei (successió intestada). La llei estableix que la interpretació s’ha de fer d’acord amb la voluntat del causant (favor testamenti). El que és hereu ho és per sempre.

Evolució legal del dret successori -

Llei 2008 Llibre IV del CCCat Codi Successions (1991) Es van aprovar unes lleis especials (LISI 1987, LR 1987, Llegítima 1990) Compilació del Dret Civil de Catalunya (1984) LSI (1936)

Universalitat de la successió: l’art. 411-1 CCCat estableix que et converteixen en deutor de les obligacions del causant. Article 411-1 CCCat “l’hereu succeeix en tot el dret del seu causant. Consegüentment, adquireix els béns i els drets de l’herència, se subroga en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d’aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries” Obertura de la successió: la successió s’obre. En el moment en que mort la persona s’obre la successió. És fonamental saber el jutge competent i el dret aplicable (no és el mateix tenir la llegítima a Catalunya que a València). Article 411-2 CCat “la successió s’obre en el moment de la mort del causant, al lloc on ha tingut el darrer domicili” Els particulars tenen dret a regular la seva successió com vulguin: a) Voluntat unilateral (testament) b) Voluntat bilateral (contracte o pactes successoris; els pactes successoris són una especialitat catalana) c) Intestat (llei)

4

Cristina Sánchez López

La regla és primer vocació i després delació. Article 411-3 CCCat “els fonaments de la vocació successòria són l’heretament, el testament i el que estableix la llei; La successió intestada només pot tenir lloc en defecte d’hereu instituït, i és incompatible amb l’heretament i amb la successió testada universal; La successió testada universal només pot tenir lloc en defecte d’heretament” Article 411-4 CCCat “la successió es defereix en el moment de la mort del causant” Els catalans poden fer pactes successoris, en canvi al CC espanyol està prohibit. Llavors, poden triar entre testament, pactes successoris o intestat. Però no es pot barrejar, perquè tots tres són incompatibles. Que la successió s’obri en un determinat moment, no vol dir que la persona tingui dret a heretar en aquell moment. La llei estableix que l’herència es defereix en el moment d’obertura de la successió. L’adquisició de l’herència s’obre en una data, s’accepta en una data. És diferent adquirir la propietat o la possessió. Article 411-5 CCCat “L’hereu adquireix l’herència deferida amb l’acceptació, però els efectes d’aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.” Article 411-6 CCCat “L’hereu que accepta l’herència solament en té la possessió si la pren, i s’entén que continua la del causant sense interrupció” A Catalunya s’admeten els pactes successoris: dues persones poden fer un contracte sobre l’herència futura d’un d’ells. Al CC està totalment prohibit, però a Catalunya es pot vendre una herència futura a canvi d’una cosa en vida. Amb un pacte successori el que es fa és un contracte (estableixen obligacions que s’han de complir). En canvi, l’essència del testament és que es pot canviar en qualsevol moment i no obliga.

1.5. Els diferents títols successoris i la relació entre ells: testament, heretament i la llei.

5

Cristina Sánchez López

Bloc de contingut 2. La successió testada Tema 2. Els testaments La successió per causa de mort no és voluntària. L’únic que podem fer es decidir qui és el nostre successor. Es pot decidir de dues maneres: fent testament o mitjançant pactes successoris (el futur causant i el futur hereu ho acorden). Si no fan res es dóna la successió intestada. Dins de la successió voluntària té preferència els pactes successoris abans que el testament, perquè els pactes successoris són acords entre dues persones.

2.1. La successió testada. Capacitat per testar. La successió testada és la voluntat d’ordenar la successió, no és disposar els bens després de la mort. No es disposa, sinó que es designa. Es diu ordenar perquè quan ordenem fem un mandat, fem que el testament sigui la llei de la successió i per saber com s’ha de regir aquesta successió hem d’anar al testament vàlid. El testament és la voluntat del testador. La declaració de voluntat l’entenem des de dues vessants diferents: •

Voluntat de testar: voler ordenar la nostra successió; voluntat d’arreglar el testament: o Vicis de la voluntat: quan aquesta voluntat de testament es fa de manera defectuosa (p.ex.: quan m’obliguen a fer testament). o Capacitat per atorgar testament: s’ha de ser major de 14 anys (els menors de 14 anys poden ordenar la seva successió, hi ha un expedient que es diu la substitució pupil·lar, el tutor o qui té la potestat parental del menor ordena la successió per ell). També hi ha un requisit de capacitat: la capacitat per atorgar testament és la capacitat natural (diferent de la capacitat d’obrar ! capacitat que dóna la llei per disposar lliurement dels bens), és a dir, capacitat d’entendre el que s’està fent. Una persona incapacitat judicialment podria disposar dels seus bens sempre i quan dos facultatius certifiqui que aquella persona sap en aquell moment el que està fent i pot atorgar testament. Si no està incapacitat judicialment no sempre podrà atorgar testament perquè si el notari considera que aquella persona no sap el que està fent, no podrà atorgar testament. Si el notari dubta, pot fer intervenir dos facultatius perquè certifiquin si sap el que fa o no. " Això és pel que fa el testament notarial, hi ha una excepció: testament hològraf (testament manuscrit) requereix la majoria d’edat.

•

La voluntat de voler atorgar testament ha de ser: o Unilateral: de la pròpia persona, la persona decideix sobre la voluntat de testar (no testaments mancomunats) o Personalíssima: no pot haver-hi representació, si no pot no es fa testament (excepció substitució pupil·lar)

6

Cristina Sánchez López

2.2. El testament: estructura i contingut. Classes. Contingut propi del testament (voluntat testada) • Disposicions personals: en un testament es pot fer per exemple un reconeixement de filiació matrimonial, reconèixer a tal persona com a fill. • Designació de tutors: si es tenen fills menors pot designar tutors perquè es facin càrrec dels fills. • Disposicions patrimonials: Hi ha dos que s’han de fer obligatòriament perquè sigui vàlid el testament (formalitat internes o de contingut). Sense aquestes el testament serà nul: o

Institució d’hereu: sense hereu no és vàlid el testament. Excepcions: en el dret català l’ordenament vol que amb el testament hi hagi una designació total del patrimoni, es a dir, que s’ordeni la successió en la seva totalitat. Per això requereix la institució d’hereu universal, en tot el patrimoni. Com a excepció, si el testador designa un marmessor universal (persona encarregada d’executar la voluntat testamentaria) aquesta té la funció de nomenar successor a la totalitat del patrimoni. A Tortosa es permet organitzar tota l’herència en llegats.

o

Ha de constar la menció legitimaria: el testador ha de fer constar la legitima. És un dret que ve predeterminar per llei, no és una voluntat del testador, però la llei indica que en el testament ha d’haver expressament la menció legitimaria.

A més, és un negoci solemne, si no es fa conforme els requisits del Codi és nul, necessita unes formalitats externes. Els requisits dependran del tipus de testament que es tracti. Si no hi ha aquests requisits el testament serà nul ja que és un acte molt formal. Hi ha dos tipus de testament: testament notarial i testament hològraf.

2.3. Els testaments notarials: oberts i tancats. Testaments notarials: s’atorguen davant de notari. El notari ha d’apreciar la capacitat del testador i ho ha de fer constar a la seva acta notarial (sigui obert o tancat). El notari ha de donar fe de la capacitat de la persona. Es presumeix que el notari diu la veritat, si algú diu que aquesta persona no era capaç, ho haurà de demostrar. S’ha de fer en unitat d’acte (s’ha de començar i acabar en el mateix moment, sinó tampoc és vàlid, el notari ha de posar l’hora que comencen i l’hora que acaben). En general, només cal que intervinguin el notari i el testador, no és necessari que intervinguin testimonis. Necessitarem testimonis per testaments de persones invidents; sordes; persones que no saben llegir ni escriure (la llei no vol excloure a ningú de la possibilitat de testar); si ho demana el notari o el testador. La capacitat per a ser testimonis: haurà de tenir capacitat d’obrar, no podrà ser ni invident ni sord ni no saber llegir, ni els condemnats per delicte de falsificació de document. Aquestes son les prohibicions absolutes. Tampoc les persones beneficiades pel testament (l’hereu no pot ser testimoni, tampoc els facultatius que intervinguin, determinats parents del testador (cònjuge, convivent en parella estable, parent fins a 4t grau). La idea és que sigui una persona aliena al testador.

7

Cristina Sánchez López

•

o

Testament obert: la persona va al notari, expressa la seva voluntat, el notari l’escriu, el llegeix a la persona, i se signa. Ha de constar-hi o Número de protocol de notari: cada escriptura que el notari autoritza té un número; el notari ha de guardar a l’arxiu tot els documents que autoritza. o Títol del document o Data: es poden atorgar tants testaments com es vulgui fins que es mori o fins que perdi la capacitat, l’últim testament vàlid serà el que regeixi la successió. o Nom del notari o Identificar a la persona que ha atorgat testament (nom, edat, estat civil, domicili, determinar veïnatge civil per atorgar testament conforme la llei aplicable...) o Judici de capacitat o Idiomes: en els oficials, es pot fer el que vulgui sempre i quan hi hagi una versió en els idiomes oficials. o Manifestació de voluntat: el notari redacta el testament d’acord amb aquesta manifestació. Es pot anar directament al notari, però si es té un patrimoni important, seria recomanable anar primer a un advocat especialista en això. Atorgar testament val 50€. o Disposicions concretes: no valen els precs, el testament és la darrera paraula de la persona a la gent li agrada explicar la seva vida, però no té cap validesa jurídica. No té ca...