Teoria Musical PDF

Title Teoria Musical
Author Dani Rico
Course analisi musical
Institution Institut Públic Puig Castellar
Pages 6
File Size 486.2 KB
File Type PDF
Total Downloads 5
Total Views 158

Summary

teoria de la música...


Description

AMPLIACIÓ REPÀS DE TEORIA MUSICAL:

1.- To i semitò. http://www.teoria.com/aprendizaje/escalas/02-tonos-semitonos.htm To. Distància doble del semitò. Es troba entre el do-re, re-mi, fa-sol, la-si.

entre dues notes de la música occidental. Es troba

ades en ordre ascendent o descendent. En funció de la erents tipus d'escales. http://www.teoria.com/aprendizaje/escalas/index.htm Escala cromàtica. Escala de 12 sons, amb successió de semitons, sense tons. sencers

Escala diatònica. Escala formada per 7 sons amb 5 tons i 2 semitons.

Escala Major. Formada per 7 sons amb la disposició de tons i semitons: t-t-s-t-t-t-s. La escala de Do major és l'escala que es pren com a model per a fer una altra escala major a partir de qualsevol nota. L'organització de tons i semitons de l'escala de Do Major és el model per a qualsevol escala major. La nota en que comença l'escala s'anomena Tònica i dóna el nom a l'escala.

El cinquè grau de l'escala s'anomena Dominant. El setè grau de l'escala és la Sensible, es diu així perquè se sent atreta per la tònica. Entre la sensible i la tònica sempre hi ha un semitò de distància. s i semitons: t-s-t-t-s- ts-s. en com a model per a fer una altra escala menor a partir de qualsevol nota. L'organització de tons i semitons de l'escala de La menor és el model per a qualsevol escala menor. És una escala menor perquè entre el primer i el tercer grau de l'escala hi ha un to i un semitò de distància, és a dir un interval de 3ª menor.

h d'identificaciód'escales http://www.teoria.com/exercises/sc-oido.htm . Exercicis de dictat d'escales

3.- Intervals: melòdics - harmònics, ascendent i desccendent http://www.teoria.com/aprendizaje/intervalos/index.htm

Interval. És la distància d’altura melòdica o harmònica existent entre dos sons. Els intervals poden ser melòdics (sons consecutius) o harmònics (sons simultanis). Els intervals es poden diferenciar per un numeral que indica la quantitat de tons que el formen (2ª, 3ª, 4ª, 5ª,....). Segons el nombre de semitons poden ser majors, menors o justs. Les alteracions els poden convertir en augmentats i disminuïts.

L'interval serà melòdic si els sons sonen successivament de manera ascendent o descendent. L'interval serà harmònic si els sons sonen simultàniament.

     

ls poden ser de ajor ( un to) o menor ( un semitò). tercera: Major ( dos tons) o menor ( un to i un semitò) quarta: Justa ( dos tons i un semitò). quinta: Justa (tres tons i un semitò). sexta: Major ( quatre tons i un semitò) o menor ( tres tons i dos semitons= 4 tons). setena: Major (cinc tons i un semitò) o menor ( quatre tons i dos semitons=5 tons). octava: Justa ( cinc tons i dos semitons= 6 tons). ò als justos o majors i disminuïts si es

modifiquen l'altura dels sons.

). Signes de diesi, bemoll, becaire, doble diesi, doble bemoll que

http://www.teoria.com/aprendizaje/lectura/14-alt.htm

Diesi. # Signe que col.locat al davant de qualsevol nota li puja un semitò Bemoll b . Signe que col.locat al davant de qualsevol nota li baixa un semitò B

qualsevol alteració (# o b)

5.- Armadura. Conjunt de signes d'alteració que, col.locats a l'inici d'una composició després de la clau, en

Enllaços per a treballar la teoria http://www.teoria.com/indice.htm http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/vocabulari/vocabulari.htm

6.- Cadències. Són una sèrie d’acords que acaben una frase o tema musical. Hi ha diferents tipus de cadències: Cadència perfecta. V (dominant) - I (tònica). Els dos acords tenen que estar en estat fonamental i l’acord de tònica acabar r amb la tònica en la veu més aguda:

Cadència imperfecta. V - I al igual que la perfecta però alguns dels acords estan en Inversión o no acaben amb la tònica en la veu més aguda. Dos exemples:

Cadència a la dominant o semicadència. Descansa sobre el acord de dominant:

Cadència plagal. IV (subdominante) – I :

Cadència trencada . V - vi o V - IV:...


Similar Free PDFs