Comentari Peça Musical PDF

Preview

Summary

Comentari de text sobre una peça musical...

Description

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

Mariona Checa Oriol Brugarolas C1

Abstract de Problemas y Fuentes de Henry Raynor:

Per a Henry Raynor, la música és un art social que sempre ha estat en canvi permanent i coexisteix amb el desenvolupament entre els individus i organitzacions que l'executen, juntament amb el públic que l'escolta. En el primer capítol d’aquest llibre, Henry Raynor ens defineix que la història de la música, és el desenvolupament dels estils musicals a través del temps, ens explica sobre la figura del músic i els grans canvis que aquest, ha experimentat a través dels segles, passant de ser al segle XVIII una figura molt respectada en contraposició amb la figura del segle XIX on es provoca un rebuig social. També ens parla sobre els compositors que s'adapten tant a la seva època com al seu públic, limitant així la seva creativitat i que són influenciats pels seus predecessors més destacats. Finalment, el capítol ens presenta les possibles diferències entre èpoques i com hauríem de retrocedir fins al segle XVIII amb Hawkins o Burney per entendre la base essencial de l’activitat musical.

Quin tipus d’Història de la Música s’hauria d’estudiar segons Raynor? I quin tipus s’hauria d’evitar? Per què? Raona la resposta.

Per a Henry Raynor, desprès d’haver llegit el primer capítol i presentada la opinió i criteri de Henry

Raynor, ens diu que hauríem d’estudiar la història de la música social, ja que la música, no pot existir per si sola sinó que aquesta, es veu influïda i està regida per altres factors externs com el seu context. És a dir, el compositor i la música es veuen molt influïts per l’entorn social el qual es troben, de manera que compleixen amb els estàndards establerts per a la societat en l'època concreta. També podem notar aquest domini en les decoracions de les cambres i els tipus d’instruments utilitzats per les representacions. Antagònicamen, la història que ens diu que hauríem d’evitar, és la història estilística, ja que tan sols es dedica a menysprear i criticar els períodes anteriors (juntament amb les peces musicals i els artistes d’altres èpoques considerats grans revolucionaris del moment) que no corresponen estilísticament amb el context de l’època actual....