Comentari ODA a Espanya PDF

Preview

Summary

Comentari sobre l'obra escrita d'Oda a Espanya...

Description

COMENTARI ODA A ESPANYA Oda a Espanya és un poema escrit l’any 1898 per Joan Maragall i integrat en la part de “Cants” en el llibre de “Visions i Cants”. El poema no segueix una mètrica establerta ni rima establerta, són versos lliures. És un poema compost per vuit estrofes que ens parlen sobre les desgràcies que ha suposat per Espanya implicar-se en la guerra de Cuba, amb la pèrdua d’aquesta. Enel primer paràgraf, Maragall fa una crida a Espanya per a que escolti el que li vol explicar i li diu que li parlarà en el idioma de la seva terra, el català; en el segón paràgraf l’autor ens presenta el tema general del que tractarà el poema, critica a Espanya per enviar soldats a la guerra en busca de gloria i victòria, quan en realitat el que van trobar va ser la mort i la derrota. És en aquests dos primers paràgrafs quan ens donem compte que la crítica que està fent Joan Maragall va dirigida a la desfeta del 98. Va ser a l’any 1898 quan a Espanya es va produir una de les crisi de consciència més grans de la història a causa de la pèrdua de l’illa de Cuba; l’any 1895 es va produir una insurrecció que va acabar amb el reconeixement de l’ independència de Cuba per part d’Espanya. El president nord-americà va protestar davant el govern espanyol per la dura actuació de l’ exèrcit i va arribar a proposar a la reina Maria Cristina la compra de l'illa per 300 milions de dòlars. Tant la Reina com el govern espanyol es van oposar amb rotunditat perquè, a part del deshonor, això hagués pogut suposar la caiguda de la Monarquia i l'establiment de la República. A causa de la negació de compra i d’un altre fet històric va esclatar una guerra contra els Estats Units i a Espanya es van viure dies de veritable entusiasme patriòtic, encoratjat pels poders públics i per la premsa. Es va fer creure a la població en la possibilitat de guanyar la guerra als Estats Units malgrat la

seva potencial industrial. En realitat, Espanya no podia guanyar ni estava preparada per enfrontar-se als nord-americans. En el tercer i quart paràgraf veiem reflectits aquests moments de sentiments patriòtics i deshonra per la compra de Cuba, quan diu: Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals Maragall està recriminant a Espanya perquè va haver d’enviar amb aquells soldats a la guerra sabent que es derramaria sang inútilment i perquè solament pensava en el seu honor i no en la vida dels joves que anaven a lluitar. La crítica amb aquest moment històric també la veiem reflectida en l’obra de Visions i Cants de Joan Maragall, més concretament en la part final, la secció dels cants, on Maragall explica la desfeta del 98. Gràcies a que Joan Maragall va trobar una feina addicional en el Diari de Barcelona, la seva carrera com a escriptor va començar i inicialment es va dedicar a escriure articles. L’importància d’aquests va ser molt gran, ja que tenien una voluntat didàctica i en ells infiltrava noves idees modernistes a la burgesia conservadora. Més d’un article li va comportar problemes a causa de les idees que ell expressava i en el cas de La Pàtria Nueva li va costar un processament. Gràcies a la experiència que Joan Maragall va anar adquirint al llarg dels anys a l’hora d’escriure, podem veure diferents figures retòriques que va utilitzar en el poema Oda a Espanya com interrogacions retòriques, (On són els vaixells? –On són els fills?) enumeracions i personificacions, com és el diàleg entre Espanya i Catalunya. Joan Maragall va fer ús de la personificació per crear una conversació entre Catalunya i Espanya, ja que l’hora de llegir el poema seria més realista i com si dos humans estiguessin dialogant entre si. A més a més de l’ús de figures retòriques, Joan Maragall va utilitzar un tòpic literari molt conegut anomenat UBI SUNT, mitjançant el qual el poeta es pregunta pel morts; aquest tòpic el veiem reflexat a la 6ª estrofa del 1r

vers, quan diu On són els barcos? — On són els fills?. Maragall es pregunta que se n’ha fet dels vaixells i soldats que han anat a la guerra, però no hi ha cap resposta, perquè inevitablement ja es sap. El segón vers es enllaçat amb aquesta pregunta i l’autor escriu que els únics qui ho poden saber són el Ponent i la costa brava. En contraposició al tòpic literari Ubi Sunt d’on estan els morts, en la 7ª estrofa del poema trobem 5 versos en defensa a la vida que inciten a Espanya a salvar-se i deixar de banda la guerra i preocupar-se i vetllar per la gent del seu país. Aquesta exaltació de la vida que Joan Maragall escriu fa referència al vitalisme. Una altra personificació que trobem al poema és la d’una mare, en aquest cas Espanya i un fill/a, Catalunya. En la 1ª estrofa veiem com Catalunya li diu a Espanya que escolti la veu d’un fill que li parla en una llengua que pocs li han parlat, en aquest inici de poema Joan Maragall està recriminant a Espanya que no escolta Catalunya i hi veiem reflectida la eterna tensió política entre aquests dos. Finalment, en l’última estrofa l’autor fa una comparació d’Espanya amb la pèrdua de Cuba quan diu on ets Espanya- no et veig enlloc fent referència a que se’n ha fet de tot i, tornant a la personificació de mare-fill/a, li recrimina que no ha fet cas dels seus fills, es a dir, de Catalunya i de les altres regions del país. Aquest poema que Joan Maragall va escriure te relació amb el Cant del retorn, perquè encara que els soldats van perdre una guerra i esperaven el seu retorn a la pàtria, no tenien que plorar sinó riure i cantar. Oda a Espanya és un poema irònic, ja que en realitat no lloa a Espanya sinó que fa una crítica a la seva manera d’actuar envers la crisi colonial i aprofita per demanar una modernització d’Espanya....