Treball corrandes d\'exili - Pere Quart PDF

Preview

Summary

Download Treball corrandes d'exili - Pere Quart PDF

Description

Berta Tubert Alba Ferreira Nicole Navarro

Corrandes d’exili

ÍNDEX

1. 2. 3. 4.

Anàlisi formal Anàlisi del contingut Conclusió Glosari

a)Anàlisi formal Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re

Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.

( lluna-relació amb estat anímic de l’autor) metàfora

L'estimada m'acompanya vers) de pell bruna i aire greu (com una marededeu elements) que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, coses) que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.

encavallament(fer que una oració no s’ajusti al

comparació(establir una semblança entre dos

personificació(atribuir qualitats humanes a

A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança contraris) ans d'enyorança viuré.

antítesi(relacionar dos conceptes amb significats

En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, hipèrbole (substitució d’un concepte amb un de més exagerat) quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita

que la somio completa.

A. Mètrica: 1. Utilitza un conjunt de corrandes(8 estrofes de versos heptasíl·labs) 2. Versos d’art menor 3. S’alternen quintets i quartets combinats amb una rima consonant 4. L’estructura mètrica predominant és 7A 7A 7B 7B 7A 5. Estructura de l’estrofa: amb 5 versos 7A vers femení 7A vers femení 7B vers femení 7B vers femení 7A vers femení amb 4 versos 7C vers femení 7D vers masculí 7D vers masculí 7C vers femení B. Recursos lingüístics i retòrics 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Encavallament(v. 6 a 7) Comparació(v.8) Com una mare de déu Personificació(v.10) Metonímia(v. 12) La ratlla Hipèrbole(v. 25 a27) tres turons fan una serra, quatre pins… Antítesi(v.22 a 23) no em moriré d’enyorança, ans enyorança viuré

b) Anàlisi del contingut a) Divisió del poema en parts Aquest poema es divideix en 5 parts: -En la primera part del poema el autor ens mostra la intensitat de pena que te -En la segona part ens parla sobre el suport que li dona la estimada a ell a la hora de marxar -En la tercera part es demostra l’apreci que li te a Catalunya -A la quarta part el autor demostra sentiment de estripament per la seva vida -A la cinquena part ens parla que es sobreviure d’enyorança -A la sisena el autor ens explica algunes coses seves mes personals -En les dos últimes parts podem veure que utilitza la metàfora “locus amoenus”, per

ser feliç, tot i que està demostrant que anyora la seva terra

b)identificació i comentari del tema En el poema parla de temes com l’esperança i l'enyorança que te a la seva ciutat. El tema principal del poema es que parla de lo molt que troba a faltar les seves terres.

B) conclusió:

És un poema que reflecteix bé el sentiment d’un exiliat i ajuda a comprendre el que van passar en aquella època. S’entén bastant bé quan es llegeix per primera vegada tot i que per alguns fragments s’ha de llegir el comentari per comprendre’l

glosari: Carena: En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants Condormit: Que es comença a adormir. Quartera: Mesura agrària corresponent a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera de llavor (quartera: mesura per a grans, equivalent a uns 70 litres). Pujol: Elevació petita del terreny. Recança: Greu que sap de fer o d'haver fet quelcom, de deixar-ho o d'haver-ho deixat de fer...