Title | 13. Característiques Barroc |
---|---|
Course | Art del Renaixement i del Barroc |
Institution | Universitat Pompeu Fabra |
Pages | 5 |
File Size | 93.7 KB |
File Type | |
Total Downloads | 97 |
Total Views | 115 |
Download 13. Característiques Barroc PDF
Art del Renaixement i del Barroc 2n Humanitats Janina Berzosa Poch
ART DEL BARROC
{Finals S.XVI – Mitjans S.XVIII} · Neix a Roma al servei de l’església catòlica ciutat capdavantera que marcarà les directrius del Barroc, però s’estendrà molt ràpidament per tot Europa fins a mitjans del S.XVIII · Diferent depenent de les necessitats de cada país, i de com s’adaptarà cadascun al nou estil -
Itàlia caire principalment catòlic
-
Holanda principals clients burgesos (país protestant)
-
Espanya monarquia molt religiosa (temes religiosos i gairebé res de mitologia o altres gèneres)
-
Flandes seguirà les directrius d’Espanya perquè en aquell moment era territori espanyol
-
França pintures també molt religioses
· Malgrat les diferències pel que fa als temes representats, aquest moviment presenta moltes característiques comunes en tots els països: -
Importància de la sensació de moviment
-
Atenció a la natura (però des d’un punt de vista diferent al renaixentista) es voldran reflectir les formes més canviants i excepcionals
-
Gran dinamisme en les estructures pot anar d’un moviment simplement insinuat a mostrar-nos una gran agitació
Art del Renaixement i del Barroc 2n Humanitats Janina Berzosa Poch
-
Façanes superfícies corbes i joc entre volums còncaus i convexos (EX. Església de San Carlino, Borromini)
-
Predilecció per les línies corbes (sistema totalment desconegut pel renaixement)
-
Admiració per la grandesa i la col·lossitat de l’art clàssic (i no tant la forma estricta i perfectament ordenada que busca el Renaixement) busquen la fascinació de l’espectador
-
Tendència a una considerable ornamentació
-
Diferent utilització dels colors (enfront al renaixement) serveixen per confondre, perquè no es puguin separar els diversos elements que composen una obra (tal i com s’intentava amb el Renaixement) i, en canvi, s’entenguin com a una mateixa unitat Voluntat d’expressar una sola idea que uneixi en ella tots els petits detalls que composen l’obra
-
Bell Composto; màxima del Barroc utilitzar elements que els permetin unir i fusionar les diferents disciplines de l’art en una de sola (per això es serveixen de molta decoració amb estuc; un tipus de guix)
-
Gust per l’espectacle i l’ostentació intenten destruir els límits o barreres que separen l’espectador de l’obra en si volen fer participar l’espectador en l’obra i aconsegueixen fer que sigui necessari que el públic “en formi part” perquè l’obra s’entengui correctament
· L’estil del Barroc reflecteix una època de grans progressos però també d’enormes controvèrsies teològiques {Comparació entre David de Miquel Àngel (Renaixentista) i David de Bernini (Barroc)} Diferents influències de l’art clàssic; en les dues obres hi trobem la presència de l’art clàssic, però representant diferents actituds “Model a seguir” / “Repte a superar”
David de Miquel Àngel (1503)
Art del Renaixement i del Barroc 2n Humanitats Janina Berzosa Poch
· Representat en moment de joventut David s’ha d’enfrontar a Goliat però no sap com (segons la història, David tira una pedra a Goliat que el fa caure estabornit a terra i aleshores David agafa l’espasa i el mata) · Es representa a David en un moment anterior a la trobada amb Goliat Rostre pensatiu, en una mà aguanta la pedra i amb l’altra la fona (“tiraxines”) que li cau pel darrere · Proporcions idealitzades · Posició molt típica de l’escultura clàssica (molta similitud amb Apol·lo del Velvedere) pes carregat en una sola cama i figura equilibrada per una suau curvatura en el cos (contrapposto i corba praxiteliana) · Cos viu però moviment aturat
David de Bernini (1623) · Representat durant el moment precís del llançament de la pedra sensació de moviment i immadiatesa · Posició molt diferent depenent del punt de vista amb què es mira (molt més que amb David de Miquel Àngel)
Art del Renaixement i del Barroc 2n Humanitats Janina Berzosa Poch
· Aconsegueix fer sentir involucrat a l’espectador (sembla que ens haguem d’apartar perquè sinó la pedra ens caurà a nosaltres) 3 nivells d’existència que es fonen en un de sol = unificació de l’espai real amb l’espai fictici de la figura escultòrica -
Espai de la pròpia escultura
-
Espai de l’enemic invisible
-
L’espai real de l’espectador
· Bernini molt interessat pel moviment i l’expressió dels sentiments clàssics Relació amb Laocoont i els seus fills
Bernini, Capella Cornaro (1645 – 1652) *Bernini era molt religiós i per ell la decoració d’aquesta capella va ser com un exercici de fe, i va intentar fer-ho el millor possible · Capella funerària de la família Cornaro que forma part de l’Església de Santa Maria de la Victòria · Experiència religiosa i mística Grup escultòric que representa de l’èxtasi de Santa Teresa experimenta el dolor (espiritual) de les punxades que li fa un àngel per aconseguir la unió amb Jesús representació del moment exacte en què l’àngel introdueix una sageta al cos de la santa · Santa Teresa està absolutament extasiada pel dolor que està sentint es veu sobretot en el seu rostre i també en les mans i la posició dels peus (com deixats anar, “morts”) · Rajos daurats en bronze (surten d’una finestra real que no es veu perquè queda tapat per l’entaulament avançat que es fa per poder encavir el grup escultòric) recurs molt savi la llum natural que l’espectador no veu d’on surt il·lumina de forma sobrenatural l’escultura que també representa una escena sobrenatural {El grup escultòric és només una part de la visió total de l’obra de Bernini} · Al sostre decoració amb estuc de la part superior que representa uns núvols i els àngels del cel S’aconsegueix un efecte de continuïtat amb l’escultura (sembla que
Art del Renaixement i del Barroc 2n Humanitats Janina Berzosa Poch
l’àngel que està amb Santa Teresa hagi baixat del cel i s’hagi materialitzat amb un altre tipus de material) · També hi ha esculpits en un costat del conjunt escultòric central els membres de la família Cornaro que sembla que siguin espectadors de l’escena principal (tal i com ho és el públic real) · En aquesta obra s’hi recullen algunes de les característiques més significatives de l’art del Barroc: -
Gran escenografia i poder de convicció
-
Barreja de totes les arts Síntesi o fusió barroca
-
Amb la intensitat d’aquesta es busca la implicació de l’espectador
· Totalment diferent a la Capella funerària dels Médici que va construir Miquel Àngel anys abans (1519 – 1533) (es troba en la sagristia nova de l’església de Sant Llorenç) Obra totalment independent a l’espectador; molt fàcil de separar arquitectura i escultura (no hi ha cap mena de fusió, cada element té el seu lloc exacte i prou); utilització dels colors amb la funció de destacar els elements típicament renaixentistes...