20 març20 TEMA 4 Pòlissa Crèdit I Lísing PDF

Preview

Summary

TEMA 4 Pòlissa Crèdit I Lísing...

Description

PÒLISSA DE CRÈDIT L'empresa pot utilitzar en la forma que estimi convenient les quantitats posades a la seva disposició, amb el límit establert en la corresponent pòlissa de crèdit, pagant un interès sobre la quantitat disposada i no pagant interès o pagant un menor sobre la quantitat no disposada, a més d'abonar les comissions i despeses que corrin pel seu compte, en la forma i terminis previstos. Pòlissa de crèdit Per explicar aquest apartat, m’ agradaria ser a classe perquè us diria que aquests exercicis són molt fàcils de fer però que no reflecteixen exactament el procediment que seguiríeu al lloc de treball. Normalment el compte de la pòlissa de crèdit porta un compte corrent associat. Hem de tenir en compte que: 1.Us heu d’ imaginar que la pòlissa de crèdit actua com un compte corrent bancari però com que és un compte de passiu, quan rebem finançament augmenta el deute, augmenta el compte (5201) per l’haver, i quan tornem el deute disminueix el compte (5201) pel deure. 2.Els interessos que es paguen per la disposició de diners es comptabilitzen al compte (662) interessos de deutes. 3.L’ empresa només obté les quantitats de diner que necessita en moments de manca de liquiditat . 4.No hi ha assentament d’ obtenció de la pòlissa perquè l’ empresa no rep els diners del contracte de la pòlissa, el contracte estipula que els pot disposar a mesura que els vagi necessitant i amb el límit de la quantitat contractada. Per exemple: si es contracta una pòlissa amb un límit de 30.000€ vol dir que l’ empresa pot arribar a endeutar-se amb l’ entitat financera fins a 30.000€. Això no vol dir que els rebi de cop, ni els rebi al compte corrent, simplement els pot anar disposant. RESUM 1.No hi ha assentament d’ obtenció de la pòlissa de crèdit 2.El compte (5201) s’ anota a l’ haver quan es disposa de diners i es posa al deure quan es tornen els diners. 3.Els interessos només es meriten per les quantitats disposades

EXEMPLE El dia 24/05/18 RAMBLA S.A signa una pòlissa de crèdit amb la seva entitat financera. Crèdit disponible contractat: 40.000€ El dia de la signatura paga 300€ en concepte de comissions d’ obertura mitjançant el compte de la pòlissa de crèdit. A partir del dia de la signatura els moviments del compte de la pòlissa de crèdit són els següents: 30/5/18 Paga al proveïdor 5.000€ pel compte de la pòlissa de crèdit. 15/6/18 Cobra d’ un client 2.700€ que diposita al compte de la pòlissa de crèdit. 30/6/18 Els interessos pel crèdit disposat de la pòlissa són 100€ i es paguen pel compte de la pòlissa de crèdit. 17/7/18 Paga al proveïdor 7.500€ utilitzant el compte de la pòlissa de crèdit. 30/9/18 Liquida els interessos relatius al crèdit disposat que són 405€ pel compte de la pòlissa de crèdit. El dia 1/10/18 RAMBLA S.A. decideix cancel·lar el saldo pendent del compte de la pòlissa mitjançant diners del compte corrent. SOLUCIÓ *No hi ha assentament obtenció de la pòlissa 24/5/18 Pagament comissió 300 (669)Despeses financeres (5201)Deute ct crèd disp 30/5/18 Pagament proveïdor 5.000 (400)Proveïdor (5201)Deute ct crèd disp 15/6/18 Cobrament client 2.700 (5201) Deute ct crèd disp (430) Client 30/6/18 Pagament interessos 100 (662)Interessos deutes (5201)Deute ct crèd disp 17/7/18 Pagament proveïdor 7.500 (400)Proveïdor (5201)Deute ct crèd disp 30/9/18 Pagament interessos 405 (662)Interessos deutes (5201)Deute ct crèd disp 1/10/18 Cancel·lació pòlissa 10.605 (5201) Deute ct crèd disp (572) Banc Crèdit disposat: -300-5.000+2.700-100-7.500-405=-10.605€ SUPÒSIT 10 SUPÒSIT 11 SUPÒSIT 12

300 5.000 2.700 100 7.500 405 10.605

LISING-ARRENDAMENT FINANCER El PGC, a la seva norma de registre i valoració 8a, Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar, ens dóna la següent definició d’arrendament: “S’entén per arrendament, a efectes d’aquesta norma, qualsevol acord, amb independència de la seva instrumentació jurídica, pel qual l’arrendador cedeix a l’arrendatari, a canvi de percebre una suma única de diners o una sèrie de pagaments o quotes, el dret a utilitzar un actiu durant un període de temps determinat. A la fi del període, l’ arrendatari té la possibilitat de pagar una quantitat que en diem opció de compra amb la qual cosa passa a ser propietari legal del bé. Classifica els arrendaments en: 1. Arrendaments financers A l’apartat 1 de la norma de registre i valoració ens dóna les pautes per considerar un arrendament com a financer. Segons aquest apartat, “quan de les condicions econòmiques d’un acord d’arrendament es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte del contracte, aquest acord s’ haurà de qualificar com arrendament financer. Des del punt de vista comptable, s’ estableix que és tracta d’ un arrendament financer quan no existeix cap dubte de que s’ exercitarà l’ opció de compra a la fi del contracte. L’ operació es comptabilitzarà com una adquisició d’ immobilitzat però utilitzant els comptes específics del lísing 2. Arrendaments operatius. Quan es sap que no s’ exercitarà l’ opció de compra. L’ operació es comptabilitzarà com un arrendament normal i corrent -----------------------------------------------------------------------------Fins aquí la teoria

LISING-ARRENDAMENT FINANCER Els exercicis que plategem al tema 4 són tots casos d’ arrendament financer. Quan una empresa necessita finançament per l’ adquisició d’ un element d’ immobilitzat material o intangible, una de les formules per les quals pot optar és contractant un lísing. Hem de tenir en compte que: 1.Amb el lísing l’ empresa no rep diners, com seria el cas del préstec rebut ( que al deure del’ assentament de l’ obtenció del préstec hi posem (572)Banc amb l’ import del valor inicial del préstec),en el cas del lísing al deure hi posem el bé d’ inversió objecte del contracte de lísing (216)el mobiliari, (218) l’ element de transport, (213) la maquinària... Es a dir, obtenim un element d’ immobilitzat i a canvi assumim un deute, en aquest cas un deute relacionat amb un contracte de lísing. A l’ haver hi posem deute relacionat amb el lísing els trobem als següents comptes de passiu: (524) creditors per arrendament financer a curt termini. (174) creditors per arrendament financer a llarg termini. *El deute quan rebem un préstec és el deute a curt termini i a llarg termini amb entitats de crèdit , comptes (520) i (170). També comptes dels subgrups (52) i (17) 2.Els interessos del lísing, així com fèiem amb els del préstec, es meritaran aplicant el mètode del tipus d’ interès efectiu i utilitzarem el compte (662) interessos de deutes.

3.Els ASSENTAMENTS que s’ han de fer són: Assentament inicial Obtenció lísing Assentaments periòdics. Pagament quota amb la meritació d’interessos inclosa Reclassificació Assentament opció compra (hi ha dos casos possibles) Opció de compra= última quota a pagar, hi haurà capital amortitzat i meritació d’ interessos. Opció de compra= quota residual on només queda una quantitat per amortitzar del capital periòdica. 4.Iva suportat. A les quotes de lísing s’ aplica un IVA del 21%. Encara que una part de la quota siguin els interessos s’ aplica l’Iva al total de la quota. *encara que us sembli estrany. Als exercicis ja veureu que sempre posem com a dada el 21% d’ IVA

1. 2. 3. 4.

“Resum” Quan obtenim el lísing al deure hi posem un bé inversió ( mobiliari, construcció, element de transport... mai banc. La meritació d’ interessos va inclosa a l’ assentament de pagament de la quota. L’ assentament de pagament de la quota porta IVA. Hi ha un assentament d’opció de compra que pot ser: una quota normal, l’ última o una quota amb valor residual.

EXEMPLE (última quota=opció compra) El dia 1/1/18 WORKINGHOUSE S.A. compra ordinadors i impressores per als seus treballadors amb un contracte de lísing segons les condicions: Preu adquisició dels equips informàtics: 20.000€ Durada del contracte: 3 anys. Opció de compra: correspon a la tercera i última quota. Forma de pagament: 3 pagaments de 7.200€, més IVA, cadascun al final de cada any. TIE: 3,949% IVA 21%

DATA INTERÉS QUOTA CAP AMORT COST AMORT 1/1/18 20.000,00 31/12/18 789,80 7200 6410,20 13.589,80 31/12/19 536,66 7200 6663,34 6.926,46 31/12/20 273,52 7200 6926,48 0,00 ES DEMANA • Fer tots els assentaments corresponents al lísing. Qüestions prèvies: a) Als exercicis de lísing, el quadre del cost amortitzat sempre us vindrà donat a l’ enunciat. b) Si observeu el quadre del cost amortitzat és igual com si fos un préstec. c) El valor inicial coincideix amb el preu d’adquisició del bé. I és el que hi ha a la casella cost amortitzat del dia 1/1/18. d) A l’ enunciat us posem IVA 21% e) També us posem el TIE però en aquest cas, no el fem servir, ja està calculat el quadre. Només és una dada informativa.

Obtenció lísing 1/1/18 20.000 (217)EPI

(524)Creditors lísing ct (174)Creditors lísing llt

6.410,20 13.589,80

*A l’ assentament del contracte de lísing malgrat hi ha el compte (217) EPI, no porta iva. Es tracta d’ una operació de finançament, no pas de la compra d’ un element d’ immobilitzat.

Quota lísing 31/12/18 Quota=(662)789,8+(524)6.410,20=7.200; 21%7.200=1.512 (472)1.512

789,80 (662) Interessos deutes 6410,20 (524)Cred lísing ct 1512,00 (472)HP iva sup

(572) Banc

8.712,00

*En aquest cas els interessos meritats són una despesa, aniran al deure junt amb l’ amortització del capital. La suma de les dues quantitats és la quota. I a la quota li afegim l’ iva.

Reclassificació 31/12/18 6.663,34 (174) Cred lísing llt

(524) Cred lísing ct

6.663,34

*Aquest assentament és igual que el dels préstecs. Augmentem el curt termini(524) per l’ haver i traiem o disminuïm del llarg termini pel deure(174)

Quota lísing 31/12/19 Quota=(662)536,66+(524)6.663,34=7.200; 21%7.200=1.512 (472)1.512

536,66 (662) Interessos deutes 6.663,34 (524)Cred lísing ct 1512,00 (472)HP iva sup

(572) Banc

8.712,00

*La quota és sempre de 7.200€ però la composició de la quota varia. Ara al (662) hi ha 536,66€ i al (524)hi ha 6.663,34. L’ iva serà el mateix a cada quota perquè totes les quotes són de 7.200€.

Reclassificació 31/12/19 6.926,48 (174) Cred lísing llt

(524) Cred lísing ct

6.926,48

*Anem observant el quadre del cost amortitzat i el 31/12/19 toca reclassificar aquesta quantitat. Aquesta quantitat és la part que s’ amortitza del capital a la següent quota( ja ho sabíeu això)

Quota lísing = opció compra 31/12/20 Quota=(662)273,52+(524)6.926,48=7.200; 21%7.200=1.512 (472)1.512

273,52 (662) Interessos deutes 6.926,48 (524)Cred lísing ct 1512,00 (472)HP iva sup

(572) Banc

8.712,00

*El contracte del lísing que estem fent estipula que quan es pagui l’ ultima quota, s’ exercita l’opció de compra. En aquest cas comptabilitzem la quota seguint el mateix criteri que les altres quotes i aquesta quota a més a més serà l’ opció de compra.

EXERCICI 37 El dia 01.01.2017 RUNS S.A. compra un equip informàtic amb un contracte de lísing segons les condicions: Preu de l’ equip informàtic: 18.000€ Durada del contracte: 3 anys. Opció de compra: correspon a la tercera i última quota. Forma de pagament: 3 pagaments de 6.800€, més IVA, cadascun al final de cada any. TIE: 6,5291072% IVA 21% DATA 1/1/17 31/12/17 31/12/18 31/12/19

INTERÉS 1.175,24 807,99 416,77

QUOTA

CAP. AMORT

6.800 6.800 6.800

ES DEMANA: 1. Fer tots els assentaments del lísing

5.624,76 5.992,01 6.383,23

COST AMORT 18.000,00 12.375,24 6.383,23 0

EXEMPLE (valor residual=opció compra) El dia 1/1/17 incorpora al seu actiu maquinària mitjançant contracte d’ arrendament financer (lísing). Les dades del contracte són les següents: Preu adquisició maquinària: 120.000€ Durada del contracte: 3 anys. Opció de compra: valor residual 20.000€ que s’ exercitarà el dia 31/12/19 ( el mateix dia que l’última quota) Forma de pagament: 3 pagaments de 40.403,35€+iva 21%, al final de cada any.

DATA INTERÉS QUOTA CAP AMORT COST AMORT 1/1/17 120.000,00 31/12/17 9.600,00 40.403,35 30.803,35 89.196,65 31/12/18 7.135,73 40.403,35 33.267,62 55.929,03 31/12/19 4.474,32 40.403,35 35.929,03 20.000,00 31/12/19 0,00 20.000,00 20.000,00 0 ES DEMANA • Fer tots els assentaments corresponents al lísing. SOLUCIÓ Qüestions prèvies: a) Últim assentament de reclassificació: haureu de reclassificar la quantitat de

cap. amortitzat de l’ ultima quota + la quantitat de cap. amortitzat de l’opció de compra perquè són a la mateixa data b) L’ assentament de l’ opció de compra no tindrà interessos. Fixeu-vos bé en l’ exemple, com s’ ha de fer. c) La resta, tot seguint la mateixa pauta que l’ anterior exemple.

Obtenció lísing 1/1/17 120.000,00 (213)Maquinària

(524)Creditors lísing ct (174)Creditors lísing llt

30.803,35 89.196,65

*A l’ assentament del contracte de lísing malgrat hi ha el compte (213) maquinària, no porta iva. Es tracta d’ una operació de finançament, no pas de la compra d’ un element d’ immobilitzat.

Quota lísing 31/12/17 Quota=(662)9.600+(524)30.803,35=40.403,35; 21%40.403,35= (472)8.484,70

9.600,00 30.803,35 8.484,70

(662) Interessos deutes (524)Cred lísing ct (472)HP iva sup

(572) Banc

48.888,05

*En aquest cas els interessos meritats són una despesa, aniran al deure junt amb l’ amortització del capital. La suma de les dues quantitats és la quota. I a la quota li afegim l’ iva.

Reclassificació 31/12/17 33.267,62 (174) Cred lísing llt

(524) Cred lísing ct

33.267,62

*Aquest assentament és igual que el dels préstecs. Augmentem el curt termini(524) per l’ haver i traiem o disminuïm del llarg termini pel deure(174)

Quota lísing 31/12/18 Quota=(662)7.135,73+(524)33.267,62=40.403,35; 21%40.403,35=8.484,70 (472)8.484,7

7.135,73 33.267,62 8.484,70

(662) Interessos deutes (524)Cred lísing ct (472)HP iva sup

(572) Banc

48.888,05

*La quota és sempre de 40.403,35€ però la composició de la quota varia. Ara al (662) hi ha 7.135,73€ i al (524)hi ha 33.267,62. L’ iva serà el mateix a cada quota perquè totes les quotes són de 40.403,35€.

Reclassificació 31/12/18 55.929,03 (174) Cred lísing llt

(520) Cred lísing ct

55.929,03

*IMP: Reclassifiquem la suma del cap amortitzat de la quota del 31/12/19 i de l’ opció de compra que també s’ amortitza el dia 31/12/19; 35.929,03+20.000=55.929,03€

Quota lísing 31/12/19 Quota=(662)4.474,32+(524)35.929,03=40.403,35; 21%40.403,35=8.484,70 (472)8.484,7

4.474,32 35.929,03 8.484,70

(662) Interessos deutes (524)Cred lísing ct (472)HP iva sup

(572) Banc

48.888,05

*La quota sempre és 40.403,35€...

Opció compra=valor residual 31/12/19 Quota=20.000€ no hi ha interessos

20.000,00 4.200,00

21%20.000=4.200 (472)4.200€

(524)Cred lísing ct (472)HP iva sup

(572) Banc

24.200,00

*Aquest assentament és l’ opció de compra quan aquesta s’ exercita pagant un valor addicional a les quotes, valor residual.

EXERCICI 38 El dia 1/1/17 incorpora al seu actiu un element de transport mitjançant contracte d’ arrendament financer (lísing). Les dades del contracte són les següents: Preu adquisició element transport: 50.000€ Durada del contracte: 4 anys. Opció de compra: valor residual 3.000€ Forma de pagament: 4 pagaments de 12.500€+iva 21%.

Data 1/1/17 31/12/17 31/12/18 31/12/19 31/12/20 31/12/20

Interés 1.146,50 886,16 619,84 347,44

Quota 12.500,00 12.500,00 12.500,00 12.500,00 3.000,00

Cap amortitzat 11353,50 11613,83 11880,14 12.152,52 3.000,00

ES DEMANA: 1. Fer tots els assentaments del lísing

Cost amortitzat 50.000 38.646,50 27.032,66 15.152,52 3.000,00

SUPÒSIT 7 ENTREGA SUPÒSIT 8 ENTREGA SUPÒSIT 9 ENTREGA...