6. Apunts del Franquisme. Fases: configuració , fase totalitaria, autarquia i repressió PDF

Preview

Summary

Download 6. Apunts del Franquisme. Fases: configuració , fase totalitaria, autarquia i repressió PDF

Description

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

1. LA CONFIGURACIÓ DE LA POLÍTICA DEL RÈGIM FRANQUISTA Societat dividida entre vencedors i vençuts Abolició de la legalitat democràtica republicana, substituïda per una dictadura que es caracteritzava per: • • • • • •

CABDILLISME. Concentració de poders. Estructura política jerarquitzada i designació arbitrària de càrrecs públics (sense eleccions) Concentració de poders TOTALITARISME Supressió de drets i llibertats UNITARISME I CENTRALISME. Eliminació de les diferències REPRESSIÓ planificada i sistemàtica. CENSURA I CONTROL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

El règim dictatorial a) poder executiu Setembre de 1936: el general Franco és proclamat Generalísimo de las Fuerzas Nacionales de Tierra, Mar y Aire i cap del govern En acabar la guerra Franco esdevé cap de l’Estat, de l’exèrcit i del partit únic, únic partit legal, que s’anomenarà Movimiento Nacional c) poder legislatiu Estava en mans de les Cortes Españolas. S’encarregaven de proposar i votar les lleis, però Franco podia vetar les lleis que aprovaven i proposar-ne de noves. Les Cortes les composaven procuradors escollits entre els partidaris de la dictadura (una part escollits directament per Franco, una altra pel Movimiento i una altra part escolits entre els càrrecs de l’administració (alcaldes o presidents de grans institucions) d) Poder judicial Franco triava els membres del Tribunal Suprem (màxim òrgan judicial) i controlava els jutges

1

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

Pilars del règim EXÈRCIT • Poder dissuasiu • Participa activament en el règim (ministeris, càrrecs públics, privilegis) PARTIT. FET y de las JONS (MOVIMIENTO NACIONAL) • Poder organitzatiu • Inicialment s’anomenava Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), i agrupava tots els partits que donaven suport al franquisme, especialment els feixistes (Falange i las JONS) i els carlins • Enquadrament social: • A) Frente de Juventudes • B) Sección Femenina • C) Sindicato Español Universitario • D) Central Nacional Sindicalista ESGLÈSIA. • Poder legitimador • Estat confessional catòlic • Influència en l’educació • Imposició de la moral i els valors catòlics L’Església va donar suport als franquistes durant la guerra i va legitimar el nou règim franquista La identificació entre l’Església i el nou règim era total: l’estat va declarar el catolicisme l’única religió oficial. L’Estat va afavorir l’Església: - reconstrucció d’edificis religiosos - prohibició de qualsevol matrimoni no catòlic - prohibició del divorci - subvencions i ajudes econòmiques - control de gran part de l’Ensenyament L’Església també va voler recristianitzar Espanya: actes al carrer (comunions massives, processons. La relació entre l’Estat i l’Església va donar nom a una nova doctrina, el nacionalcatolicisme: identificació dels objectius de l’Església amb els del règim, influència d ela moral catòlica en tots els àmbits de la societat. Concordat entre Espanya i la Santa Seu (1953): primer trencament del règim amb l’aïllament internacional. L’Estat reconeix tots els privilegis de l’Església a Espanya.

2

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

SUPORTS DEL RÈGIM •

SUPORT SOCIAL DIRECTE: - ELITS ECONÒMIQUES I SOCIALS (Terratinents, financers, empresaris) i PETITS I MITJANS PROPIETARIS AGRÍCOLES, classe mitjana urbana de les zones rurals.

•

SUPORT SOCIAL INDIRECTE - Suport popular indirecte (passivitat): majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic - Classes populars: passivitat per la repressió, el control policial i la misèria

LES FAMÍLIES DEL FRANQUISME A) B) C) D)

FALANGISTES CARLINS MONÀRQUICS JOANISTES CATÒLICS. Asociación Católica Nacional Propagandística (anys 40-50), Opus Dei (anys 60-70) E) CONSERVADORS: antics membres de la CEDA o de la Lliga FASES DEL FRANQUISME 1. Fase totalitaria. 1939-1959 a. Fase feixista: 1939-1943 b. Fase de la democracia orgànica 1943-1959 2. Fase tecnocrática 1959-1969 3. Fase de descomposició 1969-1975

La legislació franquista No hi ha constitució, atès que el règim és una dictadura i no respecta la sobirania nacional ni els drets i llibertats dels espanyols. Tenia Leyes Fundamentales, que regulaven la institució i els drets i deures dels espanyols Inicialment, poques lleis. Règim d’inspiració feixista - FUERO DEL TRABAJO (1938): lleis laborals, regulació de la jornada laboral i dels contractes, creació de sindicats verticals (que agrupaven a tots els que treballaven en un sector econòmic, des dels empresaris als assalariats. El feixisme està en contra de la lluita de classes i defensa la col·laboració de patrons i obrers dins una mateixa institució - LEY DE PRENSA (1942), que aplicava la censura i penes de presó als que criticaven el règim des de la premsa

3

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

2. LA FASE TOTALITÀRIA 1939-1943 Feixisme 1939-1943: versió del feixisme a Espanya Va instaurar un Estat nou, antidemocràtic i totalitari, caracteritzat per:  Submissió a un cabdill  Repressió total dels sectors desafectes  Negació de les llibertats bàsiques (reunió, expressió, associació…)  Pràctica de l’arbitrarietat jurídica  Organització de moviments de masses, amb una litúrgia pròpia Comparació amb altres feixisme europeus • Va durar molt més temps • Es va anar adaptant al context internacional i als canvis socials • No va tenir un partit únic tan cohesionat • L’exèrcit i l’Església hi van tenir un paper més important • No va formular ni practicar racisme, tot i invocar la raça espanyola

1943-1959 Democràcia orgànica A partir de 1943, davant la derrota previsible de l’Alemanya nazi, canvia i dóna un vernís democràtic al règim (el denominava democràcia orgànica) i es redacten lleis pseudodemocràtiques com la dels referèndums - LEY CONSTITUTIVA DE LAS CORTES (1945), que regulava la funció, composició i sistema d’elecció dels procuradors - LEY DEL REFERÈNDUM NACIONAL (1945), que establia la possibilitat de fer consultes en referèndum a la població sobre qüestions importants (la propaganda a favor del NO en els referèndums estava prohibida) - FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945), on s’establien els drets i deures dels espanyols, malgrat establia també el control de l’Estat sobre aquests drets - LEY DE SUCESIÓN EN LA JEFATURA DEL ESTADO (1947), on s’establia que Espaya era un regne, malgrat el cap de l’Estat no era un rei i que el dictador podia nomenar successor un rei o regent, sense respectar la línia dinàstica dels Borbons - LEY DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO (1958), on s’establien els bases ideològiques dl règim (Pàtria. família i religió)

El règim de Franco en el context internacional

4

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme) Entre 1939 i 1942 el règim franquista es mostrava clarament favorable a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia), que havien ajudat obertament Franco durant la guerra civil. La posició inicial del règim davant la guerra és NEUTRALITAT Hitler i Franco es van trobar a Hendaia per pactar la participació espanyola al a Segona Guerra Mundial. No obstant, les pretensions territorials de Franco (volia quedar-se el nord d’Àfrica, sota el domini francès aleshores) van fer fracassar les negociacions. Espanya es va declarar NO BEL·LIGERANT Tot i que no entra en la guerra, Franco envia una unitat de voluntaris, la División Azul, perquè lluiti contra al front rus A partir de 1943, quan la guerra comença a comença a canviar de signe i comença a veure’s que Alemanya serà derrotada, Espanya passa de la no bel·ligerància a la NEUTRALITAT (sense mostrar simpatia per cap dels dos bàndols) Tot i això, quan acaba la guerra, les potències vencedores veuen Espanya com un aliat de Hitler amb un règim feixista i es passa a una situació d’AILLAMENT Espanya no va ser admesa a l’ONU (que s’havia creat el 1945) i la mateixa ONU va aprovar una resolució de condemna del règim i es van retirar les embaixades d’Espanya. El país va quedar absolutament aïllat. Això va donar esperances als exiliats republicans que el règim s’acabaria aviat. No obstant, la guerra freda va afavorir el franquisme. Quan acaba la guerra mundial, els vencedors es divideixen en dos blocs: el capitalista i liberal, dirigit els EE.UU. i el comunista, dirigit per la URSS. L’anticomunisme de Franco el va afavorir. Els EE.UU. veien Franco com un aliat segur contra el comunisme, malgrat el seu règim fos una dictadura. Per això el règim podrà acabar amb el seu aïllament: - 1953: Concordat amb la Santa Seu i acords amb els EE.UU. (pacte de Madrid, que autoritzava que els EE.UU. construïssin bases militars en territori espanyol) - 1955: l’Espanya franquista és admesa a l’ONU

3. L’AUTARQUIA I LES CONDICIONS DE VIDA Política econòmica: autarquia, basada en  l’autosuficiència de l’Estat (Espanya no ha d’importar res. Tot el que necessita s’ha de produir en territori espanyol)  la intervenció de l’Estat en l’economia per garantir els béns de producció necessaris. L’estat controla la producció i la distribució de les empreses i crea l’INI (Instituto Nacional de Industria) per tal d’estimular la producció industrial, nacionalitzar indústries estratègiques o crear.ne de noves (SEAT) 5

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme) 



sindicalisme vertical: tots els qui participen en un sector productiu (empresaris i obrers) estan en el mateix sindicat vertica.. Com que el sindicalisme lliure està prohibit, els salaris i les jornades laborals es discuteixen en aquests sindicats. La unió de tots els sindicats verticals, la CNS (CCentral Nacional Sindicalista), dirigida pels falangistes, decidia els salaris oficials i les condicions laborals, de manera que els treballadors havien d’acceptar salaris miserables Reglamentació del comerç exterior: controlat per l’Estat. Reducció d’importacions. Encariment dels productes importats (petroli), desabastiment de matèries primeres (el govern determinava les quotes -“cupos”- que es podien importar) i electricitat (restriccions elèctriques fins 1958) i escassetat de béns de consum

L’autarquia tenia dues grans mancances: - manca de primeres matèries, especialment cotó per a la indústria tèxtil. L’Estat havia d’autoritzar les importacions - manca de fonts d’energia: els talls de subministrament i les restriccions elèctriques eren molt corrents La vida quotidiana era molt difícil: - misèria i pobresa, sobretot a les grans ciutats - malalties relacionades amb la malnutrició (tifus, diarrea) molt freqüents i augment de la mortalitat infantil - restricció del consum d’aliments. Cada família disposava d’una cartilla de racionament amb la quantitat d’aliments bàsics que podia consumir en un mes al preu oficial que determinava l’Estat. Com que eren insuficients, qui podia havia de recórrer al mercat negre o estraperlo per completar el seu consum. Era un mercat il·legal de venda d’aliments, a preus molt més alts que els preus oficials, que va possibilitar l’enriquiment ràpid de molts que el practicaven

4. LA REPRESSIÓ La repressió va ser present durant tota la dictadura i sempre va ser considerada legítima (el càstig als vençuts, sense possibilitat de reconciliació)  Repressió política: contra els moviments democràtics i d’esquerres.  Repressió social: contra tots els valors que va representar la República.  Repressió cultural: contra qualsevol expressió nacionalista (lingüística, cultural o política) catalana, basca o gallega El règim va voler eliminar qualsevol oposició política . Quan acaba la guerra es multipliquen les detencions, els judicis sumaríssims (ràpids) i les execucions. Se suprimeixen els partits polítics, els sindicats, i també els centres culturals populars i els ateneus. Només eren legals FET y de la JONS (posteriorment Movimiento Nacional) i els Sindicats verticals 6

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme) També es produeixen depuracions en els llocs de treball. S’acomiadaven els treballadors de grans empreses o els funcionaris que havien estat partidaris de la República El govern de Franco promulga lleis per donar legalitat a la repressió: - Ley de Responsabilidades políticas (1939): perseguia les activitats polítiques durant la República. Deixava fora de la llei tots els antics responsables polítics de la República (ministres, diputats, regidors, etc) i els jutjava amb un tribunal militar. És a dir, declarava il·legals i eren acusats de rebel·lió els qui van defensar la legalitat, mentre que els militars sublevats acusaven de rebels als defensors de la legalitat (unes 30.000 execucions i uns 250.000 empresonats) - Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo (1940): perseguia les activitats polítiques posteriors a la guerra. Amb els anys apareixen noves lleis A) Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1947): per a combatre els maquis. Pena de mort per possessió d’armes B) Ley de vagos y maleantes (1933, modificada el 1954). Perseguia la gent antisocial (rodamóns, proxenetes). El franquisme hi inclou els homosexuals En l’etapa tecnocràtica les lleis donen més protagonisme als jutges que als militars en la repressió C) Ley de Orden Público(1959): limita el protagonisme dels militars. Estableix com actes contraris a l’OP els que atempten contra la unitat d’Espanya espiritual o política, les vagues, les manifestacions i reunions il·legals D) Tribunal de Orden Público (TOP) (1963): jutja només delictes polítics (manifestacions, associacions, publicacions). Els actes terroristas, tribunals militars LA REPRESSIÓ A CATALUNYA Amb el franquisme, els catalans no només van perdre les llibertats polítiques pròpies de la democràcia, també van perdre el seu autogovern. El franquisme defensava un espanyolisme excloent i uniforme. El català i la cultura catalana eren vistos negativament per les noves autoritats. -

-

l’Estatut d’autonomia va ser abolit (ja ho van fer en ocupar Lleida el 1938) i la Generalitat va ser suprimida. El president Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo (la policia nazi alemanya) a França i traslladat a Barcelona, on va ser afusellat després d’un consell de guerra. Es va prohibir l’ús de llengua catalana en molts àmbits (ensenyament, noms de pila, premsa, documentació oficial, l’administració) i se’n va esborrar el seu rastre en els llocs públics. També es van prohibir institucions culturals i associacions (centres excursionistes, ateneus populars)(comerços, noms de 7

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

-

carrers o institucions). A partir de 1946 es permet la publicació de llibres en català. Repressió política. Uns 4.000 catalans, militants de partits d’esquerra o de la CNT van ser executats acusats de rojos (ser d’esquerres) o separatistas (ser nacionalista català)

5. L’ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT IMPOSICIÓ DE CANVIS PROFUNDS EN LA VIDA DELS ESPANYOLS Culte a Franco (NODO) Moral catòlica: Obligacions religioses. Prohibició del divorci i del matrimoni civil. Penalització de l’avortament, l’amistançament i l’homosexualitat Normes de comportament social estrictes MITJANS DE COMUNUICACIÓ Mitjans de comunicació social controlats pel règim Mitjans propietat de l’Estat (Red de Medios de Comunicación del Movimiento)o de l’Església o privats però sotmesos a control: director de confiança, censura prèvia, selecció de notícies (no apareixen mai protestes ni problemes polítics) MORALITAT PÚBLICA La moral serà una preocupació constant de l’Església i del règim  El sexe es considera pecat i l’exhibició del cos un atemptat a la moral  Censura als espectacles: visitis decents, pel·lícules retallades SOTMETIMENT DE LA DONA Pèrdua de drets aconseguits durant la 2a República: considerades inferiors socialment i jurídicament L’home té unes capacitats físiques i intel·lectuals superiors Funció complementària en l’àmbit domèstic Perden capacitat legal en el Codi Civil: marit administrador d els propietats i representant legal (la dona necessita autorització del marit per a comprar o vendre béns o per treballar) Establiment com a delictes de l’adulteri i el concubinat ESCOLA FRANQUISTA Destrucció de l’escola republicana:  depuracions i adscripció de personal addicte  Memorització i disciplina contra experimentació i llibertat de pensament  Exclusivitat de la llengua castellana  Obligació de cursar Religió i FEN  Separació per gèneres

8

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme)

6. L’EXILI I LA RESISTÈNCIA Societat dividida entre vencedors i vençuts Els que van perdre la guerra van optar per fugir d’Espanya (exili) o organitzar petits nuclis de resistència a l’interior del país.

Exili La majoria van fugir a França. Unes 100.000 persones entre polítics, sindicalistes i intel·lectual, científics o artistes (Pau Casals,Picasso, Machado) Quan comença la guerra mundial (setembre de 1939) opten per fugir a Amèrica (especialment Mèxic) o unir-se als francesos que s’oposaven a la invasió alemanya. Molts van caure en la lluita contra els alemanys o en camps d’extermini (7.000 espanyols van morir a Mauthausen. Els exiliats pensaven que quan caigués Hitler, els aliats alliberarien Espanya i s’hi restauraria la democràcia Govern de la República a l’exili  Pressió internacional per fer caure a Franco  Mantenir la legitimitat dels governs a l’exili (espanyol, català i basc)

Resistència El franquisme va establir un control molt rígid de la societat (policia, espies, delators). Per això era difícil establir una resistència efectiva al govern. Malgrat això, van aparèixer grups clandestins de resistència, especialment comunistes i anarquistes TRES FORMES D’OPOSICIÓ 1. Les organitzacions polítiques i sindicals clandestines Reconstrucció a la clandestinitat de sindicats i partits polítics. Petits grups Sindicats: CNT, UGT Partits: PCE – PSUC, PSOE ALIANZA NACIONAL DE FUERZAS DEMOCRÁTICAS  Unió d’organitzacions d’esquerra no comunista: part del PSOE, CNT, republicans i els monàrquics amb el suport de Juan de Borbó: defensen un referéndum monarquia / república

9

2n de Batxillerat Història d’Espanya (El franquisme) Pacte de Franco amb Juan de Borbó. Trenquen l’aliança La consolidació del règim a causa de la guerra freda i el trencament del seu aïllament internacional i la repressió condueixen a l’oposició franquista a canviar d’estratègia i abandonar la lluita armada. El Partit Comunista d’Espanya (PCE), que és el principal partit d’oposició, proposa la política de RECONCILIACIÓ NACIONAL, un acord entre totes les forces contràries al franquisme d’esquerra i dreta.

L’oposició a Catalunya  Destacat paper dels comunistes (sobretot, el PSUC) en la lluita clandestina.  El Front Nacional de Catalunya (FNC) (1939) aglutina diversos grups nacionalistes (Estat Català i altres)  El Moviment Socialista de Catalunya (MSC) (1945) aglutina diversos grups d’esquerra (socialistes, dissidents del PSUC i del POUM). Anticomunistes  Activitat violenta dels anarquistes fins als anys 60 (Quico Sabater, Ramon Vila “Caracremada”,…)  Als anys 50, els grups CC (Crist-Catalunya) organitzen diverses campanyes de signe catalanista i antifranquista.

2. El maquis Guerrilles d’antics combatents republicans, sobretot anarquistes i comunistes Es forma a partir de dos grups diferents: 1) Nuclis escampats per zones de muntanya des del final de la guerra civil. El seu objectiu era continuar la guerra, que no la donaven per acabada. 2) Unitats que havien lluitat contra els nazis a França i ara ho volien fer contra els franquistes. Entre 1944 i 1950, diverses intervencions, destacant-se l’ocupació de la Val d’Aran (1944) amb l’esperança que es produiria un aixecament popular i una intervenció dels aliats. Causes del fracàs del maquis: - aïllament entre els dos grups - repressió de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil - escàs ressò en els mitjans de comunicació - certa impopularitat (pel record de la guerra) 3. El ressorgiment de la conflictivitat social (anys 50) 1946-47. Onada de vagues a Catalunya, Astúries i Pa...