6-Tincions - Apunts 1 PDF

Preview

Summary

como se realizan las tinciones...

Description

Tincions En la majoria d'ocasions, per a l'observació dels microorganismes, aquests es tenyeixen, ja que així són més fàcils de visualitzar i es poden posar de manifest les seves característiques diferencials. Classificació de les tincions en funció de la seva aplicació: Tinció simple: s'utilitza un sol colorant Tinció diferencial o composta: requereix més d'un colorant i es posa de manifest alguna característica. Tinció de Gram Tinció àcid alcohol resistent (AAR). Ziehl-Neelsen Tincions estructurals Espores Capsules Flagels Tincions especials Tinció negativa Tinció fluorescent

Factors que influeixen en la tinció Puresa de colorant i reactius: deuen ser el més purs possible, ja què si tenen impureses aquestes poden induir errors Concentració del colorant: les concentracions emprades solen ser 0'2-2 % PH de la solució colorant: és fonamental per realitzar una bona tinció, ja què la fixació de colorants sobre la cèl·lula s'efectua per mecanismes físico-químics (formació d'enllaços, interaccions de tipus electrostàtic, etc) Temperatura: en general, temperatures superiors a la ambiental disminueixen el temps de tinció. Algunes tècniques diferencials necessiten temperatures elevades. Temps de tinció: és funció del colorant, la tècnica de tinció, l'espècie a tenyir,, etc. Sol variar de 1 a 10 min

Material i disposició Material Portaobjectes, con es realitza l'extensió Nansa, amb la que es realitza l'extensió Pinces de madera, per la subjecció del portaobjectes quan sigui necessari Comptagotes o pipeta Pasteur Flama Bunsen Equip de tinció Cristal·litzador Barres paral·leles Flasco rentador

Tinció simple. Fonament i Tècnica Es basa en l'afinitat del colorant per els components cel·lulars La tinció resultant pot se uniforme o presentar algunes grànuls al seu interior, el que significa una major afinitat, del colorant, per determinats components de la cèl·lula S'utilitza un sol colorant. Els més emprats són: Blau de metilé, violeta de genciana o fucsina diluida

Tècnica: Confecció del frotis: dipositar amb una nansa una part de la mostra a examinar en el centre del portaobjectes net i desengreixat. Si la mostra és liquida, s'estendrà directament; si ve d'un medi sòlid, es suspendrà prèviament en una gota d'aigua. L'extensió es realitzarà de forma que quede una capa fina i uniforme Dessecació: amb calor suau

3. Fixació: es passa el portaobjectes per la flama 2 o 3 vegades, amb ajuda de les pinces 4. Tinció: es cobreix l'extensió, situada a sobra d'un cristal·litzador, amb el colorant . Es deixa actuar de 3-5 minuts 5, Rentat: esbandir amb abundant aigua, amb ajuda del flasco rentador 6, Assecament: per agitació, a l'aire o amb calor suau 7, Observació al microscopi amb objectiu d'immersió

Tinció diferencial: Tinció Gram Divideix als microorganismes en dos grans grups: Gram + i Gram -. Els Gram + són aquells que resisteixen l'acció decolorant del dissolvent alcohol-acetona, després del tractament amb un colorant bàsic i lugol; mentre que els Gram – son decolorant, sent posteriorment tenyits amb un colorant de contrast com pot ser la fucsina diluïda

Passos 1. Extensió 2. Dessecació 3. Fixació per calor 4. Cobrir l'extensió amb violeta de genciana durant 1 minut 5. Rentar amb aigua 6. Cobrir amb lugol durant 1 minut 7. Rentar amb aigua 8. Decolorar amb alcohol-acetona (30 s) 9. Rentar 10. Tenyir amb fucsina diluïda durant 1 min 11. Rentar, assecar i observar amb el microscopi d'immersió

Aquesta diferenciació és possible graciés a la diferent composició de la paret cel·lular dels dos tipus de microorganismes

Tinción de Ziehl Neelsen La tinción de Ziehl-Neelsen (BAAR) es una técnica de tinción diferencial rápida y económica, que se basa en que las paredes celulares de ciertos parásitos y bacterias contienen ácidos grasos (por ejemplo, el ácido micólico) de cadena larga (50 a 90 átomos de carbono) que les confieren la propiedad de resistir la decoloración con alcohol-ácido, después de la tinción con colorantes básicos. Por esto se denominan bacilos ácido-alcohol resistentes o BAAR. Las micobacterias como M. tuberculosis

Els bacteris AAR queden de color roig I les que no ho son de color blau. Sols donen positiu els micobacteris

Tinción de esporas (Wirtz-Conklin) Algunos géneros bacterianos, entre los que destacan Clostridium y Bacillus, producen en su interior formas de resistencia denominadas endosporas. Se producen cuando las condiciones ambientales son desfavorables (agotamiento de los nutrientes, temperaturas extremas, radiaciones, compuestos tóxicos, etc.) La tinción específica de esporas requiere dos color 1.- Verde malaquita: capaz de teñir las esporas en caliente. 2.- Safranina: colorante de contraste que tiñe las formas vegetativas....