Anàlisi històric del Partenó PDF

Preview

Summary

Download Anàlisi històric del Partenó PDF

Description

1. FITXA TÈCNICA Títol: El Partenó Autor: Ictinos, Fides i Calícrates Cronologia: S.V aC Estil: Art Grec clàssic (460-400 aC) Tipologia: Temple Materials: Mármol Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL El Partenó va ser construït a l'Acròpolis d’Atenes entre els anys 447-438 aC en el s.V aC, pels arquitectes Ictinos i Calícrates, sota la supervisió del escultor Fides. Aquest segle L’Hèl·lade (Grecia) espesificament Atenes, es trobava en un etapa de transició, ja que es començava a abandonar el sistema de govern aristocratic, per adoptar un nou, el democràtic. Aquest nou sistema permetia a tots els ciutadans participar en el govern de la polis i assistir a l'assemblea, en grec ekklesia, on es prenien les principals decisions polítiques. Aquesta obra arquitectónica forma part de la primera época del classisisme en el qual el principal exponent pa ser Fides. En aquest època el més important era la perfecció i la serenitat que s’aconseguia per medi de la simetria perfecta. El domini de la tècnica està per sobre de tot. Els cannons o models de belleza ideals estaven basats en les proporcions entre les diferents parts del cos

3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTICA 3.1. URBANISME I ARQUITECTURA: L'interior de el Partenó estava format per dos pòrtics un anterior i un posterior, dues càmeres, que eren la Naos (o cella) i el Partenó (o Cambra de les Vestals), les quals no es comunicaven entre si. La pronaos era el pòrtic de entrada, el qual es situava abans de la Naos, i el opistòdom o fals pòrtic, no tenía comunicació amb la naos i es trobava a la zona posterior del temple, i donava l'entrada a el Partenó. Les façanes dels dos pòrtics són hexàstils o sigui amb sis columnes. La Naos és la sala principal d'el temple i el lloc on s'allotjava la gran estatua de Atenea. La planta rectangular estava dividida en tres, per dues fileres de columnes dòriques, separada de la resta de l'edifici per un mur de pedra. La coberta del Partenó, situada a la part posterior de el temple, darrere de la gran estatua, estava suportada per 4 columnes jòniques i en ella es guardava els tresors més importants del temple i el de la Lliga de Delos. En aquesta sala també es preparaven els vestits d'Atenea per a les Panatenees (festes que es celebraven cada 4 anys en honor a Atenea) . Concepció antropocèntrica de l'arquitectura: harmonia, proporció, geometria, estudi matemàtic dels edificis. El Partenó acaba el procés evolutiu del temple grec que havia començat en el període arcaic, on els temples eren de planta variada, i que havia trobat la seva norma clàssica amb el temple de Zeus a Olímpia els cuals deia que el Partenó había sd ser hexàstil, perípter i amb tres naus a la naos. Altres obres similars dels autors serien el projecte de el temple d'Atenea Niké dissenyat per Calícrates i el temple d'Apol·lo en Bassai a Ictinos. Per l’ull, un temple construït metricament perfecte dona la sensació de que el temple cau, per això es van fer una serie de correccions visuals, per a que aquesta obra donessi l’aparença de simetria perfecta. Aquestes correccions van constar d’un engrandiment de l’amplada de les columnes de les esquines, al mateix que la separació que tenen amb la columna contigua. Les columnes estan lleugerament inclinades al centre, i el estilobat i el estereòbat estan subtilment enfonsats. Evolució posterior de el temple grec: Adaptació topogràfica (Atenea Nike i Erecteion) Major llibertat en perístasis, columnata de la naos i combinació d'ordres (Apolo en Bassai) Colossalisme en període hel·lenístic (altar de Pèrgam)

4. INTERPRETACIÓ CONCEPTUAL 4.1.URBANISME I ARQUITECTURA El Partenó actual d'Atenes va ser construït entre els anys 442 i 432 A.C per iniciativa del Pèricles, influent advocat, magistrat, general, polític i orador atenès, que intentava retornar l'esplendor a la seva ciutat, arrasada en l'any 480 AC pels perses. El partenó va ser creat per honrar a Atenea, l'obra va ser executada pels arquitectes Ictino i Cal·lícrates, amb la supervisió del escultor Fides. En el s.VI dC el partenó es va convertir en una església cristiana. Després de la conquista otomana a inicis de 1460 es va convertir en una mezquita fins l’any 1987 que va passar a formar part del patrimoni de la humanitat....