Apuntes Completos Bases de La Práctica De La Actividad Física PDF

Preview

Summary

APUNTS Bases de la A ESPORTIU 1. de a les del medi es una constant que marca la historia evolutiva dels humans. i el de la nostra donat, en gran part, degut a aquesta a El la finalitat els nivells de rendiment a de la en de de Aspectes clau de Present en la totalitat dels propietat que vincula amb l...

Description

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

L’ADAPTACIÓ A L’ENTRENAMENT ESPORTIU 1.1. Conceptualització -

L’adaptació de l’individu a les característiques del medi es una constant que marca la historia evolutiva dels éssers humans.

-

L’evolució i el progrés de la nostra espècie s’ha donat, en gran part, degut a aquesta adaptació a l’entorn.

-

El procés d’entrenament té la finalitat d’augmentar els nivells de rendiment a través de la consecució d’una sèrie d’adaptacions en l’organisme

de

l’esportista

mitjançant

l’aplicació

sistemàtica

de

càrregues d’entrenament.

Aspectes clau de l’adaptació: -

Present en la totalitat dels éssers → propietat que vincula l’home amb la resta d’éssers vius.

-

Es caracteritza per una modificació (total o parcial, temporal o permanent) de determinats aspectes dels subjectes.

-

Finalitat → Consecució d’un nivell superior de benestar o seguretat.

El procés d’adaptació és el següent: -

Factor desencadenant → raigs ultraviolats

-

S1 - Situació estressant → pell vermella

-

Procés de canvi → la pell s’adapta al sol

-

S2 - Situació acomodada → ens posem “morenos”

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

DEFINICIONS del concepte d’ADAPTACIÓ: -

“L’adaptació s’entén com el procés a través del qual l’home s’adequa a les condicions naturals, de vida, de treball, etc., que porten a la millora morfològica - funcional de l’organisme, i a un augment del seu potencial vital i de la seva capacitat no específica de resistir els estímuls externs de l’ambient” (Meerson, 1981; Kutnesov, 1976; Verjoshanski, 1990).

-

“Es

la

capacitat

desenvolupament

dels

organismes

corporal,

vivents

formes

que

funcionals,

a

través

del

rendiment,

comportaments i exigències diverses poden estabilitzar les seves condicions d’existència” (Manno, 1992).

-

“Conjunt de canvis en els sistemes funcionals de l’organisme, que es produeixen gràcies a la influència d’una sèrie de càrregues externes i internes i que comporten nivells superiors de rendiment” (Harre, 1987).

1.2. Conceptes que es relacionen amb l’adaptació -

HOMEÒSTASI: Situació d’equilibri i estable, sense presència d’estímuls que comporten l’aparició de l’estrès.

-

HETERÒSTASI: Alteració de l’equilibri orgànic.

-

ESTÍMUL: Tot tipus d’elements de procedència social, individual i natural que alteren l’homeòstasi de l'organisme.

-

ESTRÈS: Situació que es produeix en l’organisme quan es veu sotmès a un estímul que altera la seva homeòstasi.

-

SOBRECOMPENSACIÓ: Nivell superior de prestació o rendiment.

-

RESERVES D’ADAPTACIÓ: Relació entre els límits màxims de la capacitat de rendiment d’un organisme i la prestació actual de rendiment.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

1.3. Teories sobre l’adaptació Teoria del síndrome general d’adaptació (SGA) o de l’estrès (Hans Selye, 1936) -

Teoria de caràcter general utilitzada en diverses ciències per explicar els processos d’adaptació.

-

Quan s’aplica un estímul a l’organisme, sempre es produeixen un mateix conjunt

de

respostes

que

venen

donades

pel

Síndrome

general

d’adaptació (SGA), del qual a partir d’això Seyle elabora la Teoria general de l’estrès. -

Concepte “estrès” → tensió que es produeix en l’organisme quan es veu sotmès a un estímul.

TEORIA GENERAL DE L’ESTRÈS à Tres fases per les qual passa un organisme quan es sotmès a un estímul estressant: 1.

Fase d’alarma (alarm reaction): Estat d’alarma davant l’aparició de l’estímul que altera la

situació

d’equilibri. 2.

Fase

de

resistència

(stage

of

L’organisme

resistance):

reacciona intentant adaptar-se a la nova situació. 3.

Fase

de

resposta

resultat

final

de

(d’esgotament

la /

d’adaptació): Representa el resultat final de la resposta a l’estímul. Podem arribar a dos tipus de situacions (Llei del llindar o de Schultz – Arnodt): a) L’estímul es massa intens o molt perllongat i per aquest motiu l’organisme no es pot adaptar i disminueix el nivell funcional. b) L’estímul no arriba a aquests límits extrems i per tant l’organisme s’adapta i genera una nova situació homeostàtica.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

Principi de la sobrecompensació La teoria del SGA s’ha utilitzat en l’entrenament esportiu i es la base del Principi de la sobrecompensació. Per tant des de un punt de vista de l’entrenament tenim que: -

Si sotmetem a l’organisme a una càrrega de treball adequada (estímul estressant), l’organisme respondrà de manera que quan aquesta càrrega de treball pari, no solament es recuperarà dels seus efectes sinó que augmentarà les seves possibilitats de resposta davant d’una nova aplicació d’una càrrega similar.

-

Aquest augment de la tolerància de l’organisme davant l’aplicació d’una càrrega determinada es coneix com el fenomen

de

la

sobre-

compensació (supercompensació).

Fases de la sobrecompensació: 1.

Fase de carrega: Correspon a la FASE D’ALARMA. L’organisme es sotmès a una càrrega de treball que li ocasiona un desgast o fatiga.

2.

Fase de recuperació: Correspon a la FASE D’ADAPTACIÓ. L’organisme lluita per poder tornar a assolir l’estat d’homeòstasi anterior a l’aplicació de l’estímul. Aquesta fase depèn de: -

La durada d’aquesta fase es individual.

-

Relativa a la càrrega.

-

Millorable amb l’entrenament.

-

Dependent de factors que rodegen aquesta recuperació (dormir be, menjar bé, estar tranquil...). En l’àmbit de l’entrenament:

-

Bàsic per programar correctament l’entrenament.

-

Fer

coincidir

competicions.

els

períodes

de

sobrecompensació

amb

les

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

3.

Fase de sobrecompensació: Correspon a la FASE DE READAPTACIÓ. L’individu veu millorats els índexs de tolerància a la càrrega que havia estat exposat.

4.

La

Fase de retorn al nivell inicial: -

L’organisme torna als seu nivell inicial

-

No tots els fenòmens adaptatius desapareixen a igual velocitat

intensitat

(I)

dels

processos

de

recuperació

i

el

temps

de

sobrecompensació depenen de la intensitat de l’estímul que hem aplicat (llei de Engelgardt). Hi ha quatre tipus d’estímul en funció de la seva magnitud (Platonov, 1988): intens, notable, mig i dèbil. Dinàmica de sobrecomensació davant estímuls de diferent magnitud:

a = Estímul intens b = Estímul notable c = Estímul mig d = Estímul dèbil

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

En el procés o síndrome general d’adaptació hi forma part el procés d’adaptació específica la qual te com a components principals: -

La mobilització de les reserves energètiques.

-

La activació de les síntesis proteiques.

-

Activació de les defenses de l’organisme (activitat immunitària, etc.)

Tipus de sobrecompensació: Fins ara hem vist els efectes que té sobre l’organisme una càrrega de treball simple i unitària. à Distribució temporal del procés d’entrenament. Quan apliquem una sèrie consecutiva de càrregues de treball hi ha efectes acumulatius de l’entrenament: •

NUL·LA O NEUTRE: Càrregues amb massa recuperació. o El rendiment físic es manté o disminueix. o Útil en períodes de transició.

•

NEGATIVA: Càrregues amb massa pròximes en el temps. o Provoquen

estats

de

fatiga

massa

importants. o No donen peu a la aparició de fenòmens de sobrecompensació.

•

POSITIVA: Correcte

separació temporal entre

l’aplicació de càrregues. Tres camins diferents per arribar a una sobrecompensació positiva à 1. El nou estímul es produeix en la fase de sobrecompensació - Augment progressiu del rendiment - Adequat per a joves o principiants

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

2. El nou estímul es produeix abans de la màxima sobrecompensació - El ritme de desenvolupament es superior que en el cas anterior. - Indicat per esportistes que pretenen a buscar un cert rendiment. 3. Successió

prèvia

de

càrregues

que

produeixen

una

sobrecompensació negativa. Es paren els estímuls i es busca la sobrecompensació. -

Sistema únicament recomanat per esportistes de competició molt ben entrenats.

- S’aconsegueixen adaptacions molt importants.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

LLEI DEL LLINDAR O DE SCHULTZ - ARNODT -

L’estímul d’entrenament ha de superar el llindar d’intensitat per poder desencadenar una resposta d’adaptació.

-

La ubicació del llindar depèn del nivell de rendiment de l’esportista.

-

La intensitat mínima per el desenvolupament de les qualitats físiques es diferent.

1.4. Tipus d’adaptacions A) EN FUNCIÓ D’ASPECTES TEMPORALS 1. L’adaptació immediata o aguda: o Permet al subjecte respondre amb eficàcia al treball que se li requereix. o Desapareix de forma progressiva una vegada desapareix l’estímul. o No impliquen una adaptació estable en l’organisme. Platonov (1998) distingeix tres fases en l’adaptació immediata: §

Adaptació brusca dels sistemes funcionals.

§

Aconseguiment d’un estat d’equilibri “steady state”.

§

Desaparició progressiva de l’equilibri.

1. Aficionats 2. Esportistes nivell mig 3. Alt rendiment

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

2. L’adaptació crònica o a llarg termini: Resulta de sotmetre l’organisme a continus i perllongats processos

o

d’adaptació ràpida. o

Són adaptacions més estables i es perllonguen més en el temps.

o

Es veuen condicionades pel potencial genètic que té de partida cada subjecte.

Hi podem diferenciar les següents fases (Platonov, 1988): I.

Es

mobilitzen

sistemàticament

els

recursos

funcionals

de

l’organisme: es sol·licita de manera repetitiva i sistemàtica els mecanismes d’adaptació immediata. II.

Es produeixen una sèrie de transformacions estructurals i funcionals dels òrgans i teixits dels sistemes requerits.

III.

Apareix una adaptació crònica estable.

IV.

Si la càrrega es massa intensa es poden presentar alteracions negatives.

B) EN FUNCIÓ D’ASPECTES DELS DIFERENTS PLANS D’AFECTACIÓ • Adaptació fisiològica: Afecta principalment als sistemes biològics. • Adaptació bioquímica: Afecta principalment a processos relacionats amb el metabolisme i catabolisme. • Adaptació neuromotora: Afecta principalment al sistema nerviós central (aprenentatges de tècniques, coordinació, etc.). • Adaptació motora i estructural: Afecta l’aparell locomotor (músculs, articulacions, ossos, lligaments, etc.). • Adaptació psicològica: Afecta a aspectes de conductes.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

L’efecte d’entrenament: L’entrenament és un estímul biològic que trenca l’homeòstasi del nostre organisme i que obliga aquest a adaptar-se a aquesta nova situació. à Aquets processos d’adaptació en el món de l’esport s’entenen com efectes de l’entrenament (EE). Matveiev (1985) distingeix entre tres tipus d’EE: §

Efecte immediat

§

Efecte resultant

§

Efecte acumulatiu. a) Parcials à Com a resultat de l’acció d’una càrrega amb una sola orientació funcional predominant. b) Complexes à Com a resultat de l’acció de càrregues de diferent orientació funcional aplicades paral·lelament o de forma successiva.

EFECTE RESIDUAL (Navarro, 1995). És la capacitat que té un subjecte de conservar les adaptacions aconseguides per l’entrenament, un cop que aquest ha finalitzat. Varia segons la capacitat i el nivell de desenvolupament.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

1.5. Factors que afecten a l’adaptació La forma en que es porta a terme el procés d’adaptació es veu influenciada per una sèrie de factors. a) Factors endògens: -

Edat

-

Sexe

-

Anys d’entrenament

b) Factors exògens: -

Valors de la càrrega

-

Nutrició

-

Descans

Paràmetres relacionats amb l’adaptació i el temps d’aplicació de les càrregues (González Badillo, 1995): I.

Potencial d’adaptació genètic (PAG)

II.

Capacitat de rendiment màxim (CRM): % màxim de PAG

III.

Capacitat de rendiment actual (CRA): % del CRM actual

IV.

Dèficit d’adaptació (DA): PAG – CRM

V. VI. VII.

Exigències d’entrenament (EE): Grau de càrrega respecte al CRA Reserva de rendiment actual (RRA): % CRA en una sessió Reserva actual d’adaptació (RAA) o reserva d’adaptació immediata (RAI): Marge de millora en un cicle d’entrenament.

Reserva d’adaptació: Capacitat de resposta d’adaptació que posseeix en cada moment l’organisme. - Reserva total d’adaptació: límits potencials d’adaptació d’un subjecte. - Reserva actual: grau de desenvolupament en un moment en concret.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

1.6. La fatiga. Tipus i detecció. La recuperació Indica una disminució de la capacitat de rendiment com a reacció a les càrregues d’entrenament. “Estat funcional de significació protectora, transitori i reversible, expressió d’una resposta d’índole homeostàtica, a través de la qual s’imposa de manera ineludible la necessitat de cessar o reduir la magnitud de l’esforç o la potencia del treball que s’està efectuant”. (Barbany, 1990) à Rendiments inferiors à Estat imprescindible per aconseguir respostes d’adaptació à Evitar el sobreentrenament Tipus de fatiga:

Causes de la fatiga: -

Sistemes energètics

-

Acumulació de desfets metabòlics

-

Sistema nerviós

-

Insuficiència del mecanisme contràctil

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

1.7. El sobreentrenament. Causes Si apliquem una carrega excessiva sobre l’organisme que excedeixi les possibilitats d’adaptació del subjecte:

Es de vital importància intentar evitar aquest fenomen. à Reacció paradoxal: Augmentem la intensitat de l’estímul o carrega i la reacció de resposta de l’organisme disminueix i s’arriba a un estat de desadaptació.

Causes del sobreentrenament: -

Errors d’organització d’estructures d’entrenament.

-

Utilització insuficient dels mètodes de recuperació.

-

Augment massa ràpid de les exigències d’entrenament.

-

Elevats

increments

de

les

càrregues

després

d’aturades

involuntàries. -

Ús excessiu de càrregues d’alta intensitat.

-

Requeriments tècnics complexos sense pauses de recuperació.

-

Participació en nombroses competicions d’alt requeriment.

-

Alteracions freqüents dels hàbits de vida.

-

Manca d’atenció a l’entrenament invisible.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

Mitjans de recuperació:

Tipus de sobreentrenament à En funció del SN predominant: a) Sobreentrenament simpàtic – Resposta prèvia a l’estat d’esgotament neuroendocrí. b) Sobreentrenament parasimpàtic – Estat avançat d’esgotament del sistema endocrí.

Detecció del sobreentrenament: No existeix un signe únic à són molts els símptomes que ens poden ajudar a detectar la fatiga o sobreentrenament. Els que més destaquen per la seva importància i facilitat de reconeixement: A) CANVIS EN L’ESTAT GENERAL DEL SUBJECTE: Cansament general, insomni, sudoracions nocturnes, pèrdua de la gana, pèrdua

de

pes,

gastrointestinals, d’herpes.

amenorrea dolors

(dones),

musculars

o

cefalees,

nàusees,

tendinosos,

febre,

molèsties reactivació

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

B) CANVIS EN LA CAPACITAT DE RENDIMENT DEL SUBJECTE: -

Disminució de la màxima capacitat de treball.

-

Disminució de la força.

-

Augment de la FC de repòs i en un mateix nivell de càrrega submàxim, augment del VO2 màx.

-

Augment de la ventilació submàxima.

-

Disminució de la coordinació.

-

Augment dels errors tècnics.

C) CANVIS EN L’EXPLORACIÓ CLÍNICA DEL SUBJECTE: Augment de la urea sanguínia, augment de l’àcid úric, augment de l’amoníac basal, augment del cortisol basal, disminució de la testosterona lliure, disminució de l’índex testosterona/cortisol, etc. D) PERCEPCIÓ DE LA FATIGA (Escala de Borg, 1982): RPE: Rating of perceived exertion. à Concebuda per tal d’avaluar l’esforç o intensitat subjectiva de l’esportista. Es basa en la percepció que té l’esportista de l’esforç realitzat: Gran correlació entre el nivell d’exigència que té la càrrega d’entrenament i com perceben els esportistes aquest treball. És una eina útil per determinar i valorar la percepció que té l’esportista sobre la intensitat de la càrrega de treball que estem realitzant. A més a més, pot ajudar a detectar i evitar el sobreentrenament.

APUNTS - Bases de la Pràctica d’Activitat Física GerardVilanovaPallisé

PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT: 2.1. Conceptualització -

Els principis d’entrenament es basen en les ciències biològiques, psicològiques i pedagògiques. Els podem definir com unes guies o regles que sistemàticament dirigeixen el procés global d’en...