Apuntes, lecciones 5 PDF

Preview

Summary

Download Apuntes, lecciones 5 PDF

Description

TEMA 5: ETILÈ -

BREU HISTÒRIA:

-

Wiesner (1878) observa que les tiges crescudes a la fosco ho feien de manera horitzontal (geotropisme negatiu).

-

Molish (1884) observa que el gas de l’enllumenat dels carrers i el seu fum provocaven també aquesta resposta geotròpica de les arrels.

-

Neljubow (1901) demostra que en el gas de l’enllumenat hi havia etilè i acetilè i és l’etilè qui provoca aquests canvis en els tropismes  Disminució del creixement longitudinal, augment del creixement radical i canvi de geotropisme.

-

Cousins (1910) observa que el transport de taronges madures fa madurar els plàtans (substància volátil).

-

Gane (1934) és el primer en dir que és un component natural i gasós però fins als anys 60 no es va poder identificar.

-

COM ÉS I ON TROBEM L’ETILÈ?

-

Hormona gasosa a temperatura fisiológica  Hormona diferent.

-

Activador de creixement i molt lligat a situacions d’estrès.

-

Nivell elevat en òrgans madurs i en senescència (50-100 nl/g·h vers els 0,1 nl en òrgan adult).

-

Present em expansió foliar però disminueix quan la fulla és adulta i ja no creix.

-

Present en pètals de flors pansides.

-

Present en arrel però poc nivel.

-

Presència en fruits:

-

Fruits climatèrics: fort pic d’etilè. La maduració es dispara. Canvien d’aspecte.

-

Fruits no climatèrics: poc augment d’etilè en la maduració.

-

TRANSPORT DE L’ETILÈ:

-

A través dels espais intercel·lulars igual que el CO2, l’O2 i el vapor d’aigua.

-

Es sintetitza a l’arrel i difon fàcilment fins al lloc d’acció.

-

Actua a distancia i fins i tot sobre plantes veïnes.

-

ACTIVITAT BIOLÒGICA:

-

Sempre vers anàlegs estructurals (acetilè, propilè...)

-

Requeriments:

-

Cal que sigui una molécula insaturada i millor amb doble enllaç que amb triple (etilè > acetilè).

-

Com mês curta és la cadena, mês activitat.

-

El C terminal cal que sigui electrofílic (canvi en la localització d’e-  baixa l’activitat.

-

BIOSÍNTESI DE L’ETILÈ:

-

En principi semblava que provenía dels àcids grassos insaturats, però ara se sap que prové d’un aa: la METIONINA  Precursor directe.

-

H3CS – CH2 – CH2 – CHNH2 – COO- Etilè (C núm. 3 i 4). ↓ CH2 = CH2

-

Adam I Yang són els primers en veure que l’etilè prové de la Metionina però cal que sigui activada a S-adenosilmetionina (SAM) i posteriorment convertida a aminociclopropacarboxílic (ACC).

-

La S-adenosilmetionina (SAM) és un compost clau en moltes vies metabòliques i és punt de partida d’altres reguladors com les poliamines.

-

El Cicle de Yang correspon a la regeneració dels 5C de la Met. La importancia del cicle radica en la conservació del S.

-

REGULACIÓ: A NIVELL D’ACC

-

La falta d’oxigen estimula la formació d’ACC, diversos factors d’estrés i també l’IAA (auxina).

-

INHIBIDORS de la formació d’ACC tals com AOA (acidaminooxoacetic) o AVG (aminoetoxivinilglicina) compostos molt oxidants.

-

L’ACC sintasa és un enzim molt complex:

-

Enzim molt lábil associat a Mb i que s’inactiva fàcilment: falta d’oxigen, sals de CO, llum o altes temperatures inhibeixen la seva activitat.

-

L’etilè és un gran sensor de les condicions extremes de la planta.

-

L’etilè pot ser inactivat per (malonilaminopropanocarboxílic).

-

Sembla un mecanisme d’emmagatzematge d’ACC que podrà ser alliberat quan calgui  NO està clara la reversibilitat!!!

-

Degradació per oxidació a etilenglicol, oxàlic i CO2.

-

Es pot perdre en forma de gas cap a l’exterior. No coneixem bé el seu mode d’acció.

-

ETILÈ:

-

Estructura d’hidrocarbur de doble enllaç (gas en condicions fisiològiques).

-

En planta, de l’ordre de fins a 100 ml/g·h.

-

Transport a través d’espais intercel·lulars.

-

Difon fàcilment. Se sintetitza em arrel i es manifesten els efectes a la part aèria. Actua a distància i fins i tot sobre plantes veïnes.

-

FUNCIONS FISIOLÒGIQUES BÀSIQUES:

-

↑ Inducció floració (en determinades espécies).

-

↑ Epinàstia de fulles: decaiment de les fulles, que entraran en envelliment.

-

↑ Forma de garfi de la gemma apical  Protecció en la germinació (resposta triple de Neljubow).

-

↑ Creixement de plantes aquàtiques.

-

↑ Senescència.

-

↑ Abscisió de fulles i fruits (afavoreix la formació de la capa d’absició).

-

↑ Formació d’arrels adventícies (per a captar més nutrients).

-

↑ Sortida de dormició de gemmes.

conjugació

amb

malonat



MACC

-

INTERACCIONS D’ETILÈ D’ALTRES HORMONES:

-

↑ Auxines ↑ Etilè  Estímul d’ACC sintasa.

-

↑ BAP ↑ Etilè  Facilita el transport d’ACC al lloc de síntesi d’etilè.

-

↑ ABA ↓ Etilè  Inhibeix la síntesi d’ACC sintasa.

-

↑ Llum ↓ Etilè  Per inhibició de l’ACC oxidasa.

-

↑ Temperatura ↓ Etilè  Per inhibició de l’ACC oxidasa.

-

↑ Estrès ↑ Etilè  A diferents nivells i enzims.

-

↑ Dèficit hídric ↑ Etilè  Estímul d’ACC sintasa.

-

Ferides ↑ Etilè  Estímul d’ACC sintasa.

-

Només hi ha um factor que inhibeix directament l’acció de l’etilè  Sals de plata....