BLOC 3: ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC CLÀSSIC: SIGMUND FREUD PDF

Preview

Summary

SOCIOLOGIA   BLOC 3: ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC CLÀSSIC: SIGMUND FREUD   Sigmund Freud (1858- 1939) • Neix en el si d’una família jueva a l’antiga Àustria ara República Txeca • Neuròleg, Doctor en Medicina • Pioner en investigar els efectes positius de la cocaïna en medi...

Description

SOCIOLOGIA ! BLOC 3: ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC CLÀSSIC: SIGMUND FREUD

!

Sigmund Freud (1858- 1939) •

Neix en el si d’una família jueva a l’antiga Àustria ara República Txeca

•

Neuròleg, Doctor en Medicina

•

Pioner en investigar els efectes positius de la cocaïna en medicina.

•

L’any 1886 es casa i obre una clínica privada on tracta especialment la histèria i la neurosi, a traves de la hipnosi i el mètode catàrtic - > Psicoanàlisi

•

Al 1900 escriu La interpretación de los sueños

•

Aïllament i posteriorment és convidat als EEUU

•

Considerat enemic del Tercer Reich, s’exilia a Londres

•

Mor de càncer als 81 anys

•

Defensors i detractors

•

Psicoanalistes més freudians que Freud

•

Centralitat de la sexualitat: Sexualitat infantil, origen sexual de la nostra conducta

Anna O. (1859- 1936) -Pacient de Joseph Breuer/ Cas d’histèria -Mètode catàrtic: a través d’un estat hipnòtic es fan recordar les escenes oblidades però fortament significatives (traumes) en les que es fundaven els símptomes dels pacients. Per a tenir un poder terapèutic cal que hi hagi una càrrega emotiva. Es descobreix com explicant els símptomes pots anar a identificar les causes. -S’interromp el tractament per l’apropament entre Breuer i la pacient. Primera treballadora social, persona prominent.

El mètode “de l’associació lliure” que esdevindrà, dins d’aquest context, la definició mateixa del SURREALISME: “Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral”.

La interpretació dels somnis, 1900 •

Presenta la primera tòpica (no correspon a un lloc físic sinó metafòric)

•

Tres grans humillacions: Galileu, Darwin i la seva aportació

•

Utilitza els propis somnis, de pacients o exemples de la literatura

•

Parla per primer cop del comple d’Èdip

Parts del aparell psíquic

! Primera tòpica •

CONSCIENT:

conjunt de vivències de les que el subjecte pot donar

explicacions mitjançant un acte de percepció interna. •

PRECONSCIENT: àrea no conscient del psiquisme humà que pot fer-se conscient fàcilment.

•

INCONSCIENT: instància a la qual la consciència no té accés però que es revela a través d’una sèrie de formacions com els somnis, els lapsus, els acudits, els jocs de paraules, els actes fallits i en els símptomes (Censurat).

•

Diferenciació entre inconscient i pre-conscient.

•

Revolucionària definició de l'inconscient, que s'allunya de la idea vigent en la seva època (inconscient com a mera absència de consciència) per passar a descriure un sistema psíquic que obeeix a lleis completament diferents.

El jo i el allò (1923) Obra molt citada i important on clarifica la segona tòpica o l’estructura de la personalitat. (Pàg. 2.702)

La Repressió A través de mètode de l’associació lliure s’adona que els pacients presenten certa

•

desgana a parlar de fets dolorosos. Ho anomena resistència. La resistència fa que el pacient vagi divagant i que no vulgui abordar la causa dels símptomes. La repressió es entesa com la substitució dels records dolorosos pels símptomes.

•

Inconscient Así pues, nuestro concepto de inconsciente tiene como punto de partida la teoría de la represión. Lo reprimido es para nosotros el prototipo de lo inconsciente. Pero vemos que se nos presentan dos clases de inconsciente: lo inconsciente latente, capaz de conciencia, y lo reprimido, incapaz de conciencia. Nuestro mayor conocimiento de la dinámica psíquica ha de influir tanto en nuestra nomenclatura como en nuestra exposición. A lo latente, que sólo es inconsciente en un sentido descriptivo y no en un sentido dinámico, lo denominamos preconsciente, y reservamos el nombre de inconsciente para lo reprimido, dinámicamente inconsciente. El yo y el ello [1923], Tomo VII. (Pàg. 2.702) Conscient i Inconscient -Només es pot fer conscient allò que en alguns moment ho ha estat. -Freud defensa que a través dels psicoanàlisi ha demostrat que hi ha una sèrie de representacions que sense ser conscients tenen efectes en la vida anímica. Aquestes representacions no poden ser conscients ja que s’hi oposa certa energia: la repressió. Reprimit i Inconscient Tot allò reprimit és inconscient, però no tot allò inconscient és reprimit. El procés de la repressió no consisteix a suprimir i destruir una idea que representa l’instint, sinó en impedir fer-se conscient. Tot allò ha de romandre inconscient però no forma tot el contingut de l’inconscient. El reprimit és, per tant, només una part de l’inconscient. La interpretació dels somnis, 1900 • Els somnis consisteixen en formes de realització de desitjos: intents de l'inconscient de resoldre un conflicte d'algun tipus, sigui quelcom de recent o alguna cosa que pertany al passat. •

L'inconscient apareix com un àmbit on la informació pren forma desordenada i sovint sinistra o xocant, de manera que la censura no permet que passi al conscient.

•

Quan somiem el preconscient és menys estricte en aquesta tasca que durant les hores de vigília, però tot i així manté la seva atenció -> L'inconscient ha de distorsionar i alterar el significat de la seva informació per escapar aquest mode de censura -> Les imatges dels somnis, per aquest motiu, sovint no representen allò que semblen ser, i requereixen interpretació per tal de revelar les estructures de l'inconscient.

•

Funció dels somnis: facilitar el descans.

•

Expressen un desig.

•

Contingut manifest i contingut latent. Elaboració del somni.

• •

Orígen de la Psicoanàlisi.

La psicopatologia de la vida quotidiana •

Escrita el 1901.

•

Important obra no només perque senta les bases del psicoanàlisi sino també per semàntica, filosofia i lingüística.

•

Llibre amè, molt divulgatiu.

•

Moltes idees son reflexions o interpretacions de Freud, no provades empíricament.

Actes fallits •

Lapsus

•

Errors de lectura/ escriptura

•

Oblits

•

Pèrdues

La situació entra en conflicte amb algun desig o cadena de pensaments inconscients.

Què és el que ocasiona aquest “curtcircuit”? • La resposta segons el que Freud va estudiar era que d'alguna manera aquest dir o fer entrava en conflicte o interferia amb algun desig o cadena de pensaments inconscients. • No són producte de la casualitat o el descuit, sinó que estan moguts per un desig inconscient que no trobaria una altra forma d'aflorar a la consciència que burlant d'aquesta manera la censura interna que manté l'inconscient ocult • L'acte fallit, en síntesi, és una espècie de traïció que ens fa el inconscient fent-nos dir el que conscientment no volíem dir, és a dir, revelant un desig o intenció inconscients. El jo

sempre pot disculpar- se, després d'un acte fallit, dient que no era això el que volia dir, però sempre hi ha alguna veritat en el que s’ha dit. EL CHISTE Y SU RELACIÓN CON LO INCONSCIENTE (1905) Menys citats, per la seva dificultat. •

Analitza els mecanismes psicològics preferentment psicològics que entren en joc en l’enginy i l’humor a través dels acudits.

•

La tesi principal: els acudits (igual que els lapsus) són actes una distorsió del llenguatge, només que en aquest cas és una distorsió voluntària, pretesa, intencionada i no involuntària com en els actes fallits.

•

En els acudits afloren i es manifesten desitjos preconscients o inconscients, però la seva sortida és de naturalesa permissiva.

•

La societat permet dir en aquest context “graciós” el que de ninguna manera es deixaria dir en un altre context

•

En els acudits els temes “inconscients” que més apareixen son els eròtics i els agressius.

•

Freud diria que alguna cosa tindran de reprimits que han de buscar aquesta sortida...

Obra Freud 1. PART ANALÍTICA •

L’acudit molt poc estudiat fins al moment, i quan s’estudia sempre és en relació a allò còmic.

•

Els autors anteriors havien identificat una serie de característiques però havien identificat quines nexes les unien o la naturalesa social de l’acudit

•

Freud es planteja la necessitat d’analitzar la importància social de l’acudit, com també la fascinació que genera.

•

‘…puedo alegar la íntima conexión de todos los sucesos anímicos…’

Tècniques de formació de l’acudit (com es formen els acudits, la intenció i la finalitat de la creació de l’acudit) tendències. Tècniques de l’acudit: Condensació, formació de paraules mixtes, modificacions desplaçament, doble sentit, equívoc, doble sentit amb al·lusió, variació de l’ordre, les mateixes paraules amb i sense sentit, jocs de paraules....

2. PART SINTÈTICA •

Aquesta part és més complicada, fa referència als mecanismes de l’acudit i a la psicogènesi de l’acudit.

•

La psicogènesi és el terme que denota l’origen i el desenvolupament de la ment i dels fenòmens mentals, així com la teoria de l’evolució mental.

•

La part sintètica parla també de l’acudit com a fenomen social i el seus motius. Aquí es podrà veure la relació de l’acudit amb la societat i com va canviant segons diversos factors.

3. PART TEÒRICA L’última part del llibre de Freud mostra la relació que té l’acudit amb els somnis. Parla de l’inconscient. Per últim fa referència al còmic a les seves espècies, i quina connexió té amb l’acudit. Acudits •

Els acudits els fem per a fer riures a algú altres: una tercera persona (autor, objecte de qui riem i el destinatari).

•

Quan se’ns acut alguna cosa divertida, tenim moltes ganes de compartir-la.

•

La tercera persona ha d’estar ‘disposada a riure’.

•

Ens agrada més que la tercera persona rigui que fer l’acudit. Moltes vegades, l’autor de l’acudit por no riure.

‘Vemos ahora que la técnica del chiste es determinada, en general, por dos clases de tendencias: aquelles que hacen possible la formación del chiste en la primera persona y auqellas otras que deben procurar al chiste el mayor efecto possible en la tercera.’ (Pg. 1117) Condicionalitat subjectiva del acudit. Mecanisme del Riure •

El riure com a teràpia.

•

El riure és un fenomen de descarrega d’excitació anímica. I a més reuneix les condicions necessàries perquè una suma d’energia psíquica, utilitzada fins llavors com a càrrega, sucumbeixi a una lliure descàrrega.

•

Perquè el riure arribi a ser terapèutic ha de provenir d’algun procés l’elaboració sigui inconscient. Així, un acudit, una situació còmica o un moment humorístic

parlen del subjecte, de com es constitueix l’aparell psíquic d’aquest subjecte en concret. Acudit, còmic i humor •

Còmic: Narcisisme, quan riem sols o quan algú en el nostre lloc fa una representació amb la qual ens riem de nosaltres mateixos.

•

Humor: s’associa a trauma. El plaer de l’acudit sorgeix quan a través del mateix ens estalviem l’energia que ens suposa la repressió: es fa un acudit enlloc que un pensament sigui reprimir. Ex: En un funeral algú podria fer un acudit sobre la persona morta per no haver de reprimir algun pensament inadequat que se li ve al cap.

•

Acudit: implica tres elements.

•

El plaer és l’estalvi de la despesa psíquica d’un sentiment.

•

En els tres mecanismes del nostre aparell psíquic s’origina el plaer d’un estalvi.

Somni i Acudit •

Comparteixen les tècniques: desplaçament, condensació, errors intel·lectuals, contrasentits,...

•

L’acudit i el somni se situen a la regió de l’inconscient.

•

Tot i ser dues funcions anímiques que presenten coincidències també mostren diferencies. o

El somni és un producte anímic i asocial. No comunica a ningú; no té interès pels demés. Evita ser entès per a no ser destruït, subsisteixen encoberts sota una disfressa.

o

L’acudit representa la funció anímica més social: encaminades a la consecució de plaer.

o

El somni i l’acudit sorgeixen en dominis totalment diferents de la vida anímica i en punts del sistema psicològic molt allunyats un de l’altre. El somni s’encamina predominantment a l’estalvi de displaer, i l’acudit a la consecució de plaer. Però no cal oblidar que a aquests dos processos concorren totes les nostres activitats anímiques.

•

L’acudit és com un joc en la infància de la raó. El pensament es submergeix en l’inconscient per a buscar allí algun joc de paraules. La funció intel·lectual retrocedeix a l’edat infantil per apoderar-se de la font de plaer: a vegades riem del que s’anomena la simplicitat infantil.

PSICOLOGÍA DE LAS MASA Y ANÁLISIS DEL YO (1921) •

Obra situada en la literatura de la psicologia social de l’època. Postguerra, Revolució Russa.

•

Explica la sociologia de masses a través de la psicologia individual.

•

Representa un pas endavant en l’elaboració de la segona tòpica: La Psicologia del Jo.

Psicologia individual vs psicologia de masses/ social -Posa l’èmfasi en les relacions amb les persones properes, no en la influencia que exerceix la massa a sobre de l’individu, com ha fet fins llavors la psicologia social. (Pg. 2564) -Necessitat d’entendre la psicologia social des del psicoanàlisi. (Pg. 2563) -Gustave Le Bon: la massa com a reaccionàries (tot i que pot estar al servei d’una causa revolucionària, però no són revolucionaries). (Pg. 2565-66) -Llavors Freud es planteja: hallar la explicación psicológica de la modificación psíquica que la influencia de la masa impone al individuo. (Pg. 2575) Sobre l’ànima col·lectiva de Le Bon •

Tres formes segons Le Bon: sensació de potència invencible, contagi mental, suggestibilitat.

•

Per Le Bon, un individu en una massa es pot equiparar a un individu en estat d’hipnosi, però no menciona ‘l’hipnotitzador’.

•

Idea d’ànima col·lectiva com a irracional: inútil d’argumentar lògicament, el nivell intel·lectual és molt inferior al individual. (Freud ho equipara a un inconscient col·lectiu).

•

Freud argumenta que aquests estat descrit per Le Bon s’assimila al que ell ha trobat en els nens i en els neuròtics.

Crítica als conceptes de suggestió i imitació Es indudable que existe en nosotros una tendencia a experimentar aquellos afectos cuyos Signos observamos en otros; pero ¿cuántas veces nos resistimos victoriosamente a ella, rechazando el afecto, e incluso reaccionando de un modo completamente opuesto? Y siendo así, ¿por qué nos entregamos siempre, en cambio, al contagio cuando formamos parte integrante de la masa? (Pg. 2575) Enlloc de suggestió i imitació, la libido El paper central de la libido (satisfacció del desig sexual). (Pg. 2576-77)

Dues hipòtesis de treball Nuestra esperanza se apoya en dos idees. Primeramente, la de que la masa tiene que hallarse mantenida en cohesión por algún poder. ¿Y a qué poder resulta factible atribuir tal función si no es al Eros, que mantiene la cohesión de todo lo existente? En segundo lugar, la de que, cuando el individuo englobado en la masa renuncia a lo que le es personal y se deja sugestionar por los otros, experimentamos la impresión de que lo hace por sentir en él la necesidad de hallarse de acuerdo con ellos y no en oposición a ellos. (Pg. 2578) Dos exemple de masses artificials: l’església i l’exèrcit (Pg. 2579-80) Restricció del Narcisisme individual en la massa: llaços libidinosos Dos órdenes distintos de lazos afectivos, de los cuales los que enlazan a los individuos con el jefe se nos muestran como más decisivos. (Pg. 2582-83-86-87) Identificació: Complex d’Èdip Un especial interés por su padre; quisiera ser como él y reemplazarlo en todo. Comienza el niño a tomar a su madre como objeto de sus instintos libidinosos. Uno, francamente sexual, a la madre, y una identificación con el padre, al que considera como modelo a imitar. La vida psíquica tiende a la unificación, van aproximándose hasta acabar por encontrarse. (Pg. 2585) Ideal del Jo En nuestro yo se desarrolla tal instancia que puede separarse del otro yo y entrar en conflicto con él. A esta instancia le dimos el nombre ideal del yo y le adscribimos como funciones la autoobservación, la conciencia moral, la censura onírica y la influencia principal en la represión. (Pg. 2588) Instint Gregari Una nueva manifestación de la tendencia libidinosa de todos los seres homogéneos a reunirse en unidades cada vez más amplias. (Pg. 2593) Reivindicación de igualdad. Importancia del líder. (Pg. 2595-96) EL JO I EL ALLÒ (1923) Obra molt citada i important on clarifica la segona tòpica o l’estructura de la personalitat.

Parts del aparell psíquic

Teoria de la Sexualitat •

Freud suposa un abans i un després en com entendem la sexualitat, si abans s’associava exclusivament amb les activitats i el plaer depenent dels òrgans genitals. Amb Freud, sexualitat s’associa a una sèrie d’activitats i excitacions existents des de la infància que produeixen plaer irreductible a la satisfacció d’una necessitat fisiològica més.

•

Qüestiona el concepte de ‘sexualitat perversa’ superant la visió de determinades conductes com a ‘desviacions’ (homosexualitat, etc.). Considera que la perversió, lluny de ser estranya a la normalitat és un moment de la mateixa.

Pulsions La pulsión nos aparece como un concepto fronterizo entre lo anímico y lo somático, como un representante psíquico de los estímulos que provienen del interior del cuerpo y alcanzan el ama, como una medida de la exigencia de Trabajo que es impuesta a lo anímico a consecuencia de su trabazón con lo corporal. Freud (1915) Pulsiones y destinos de pulsión.

•

Concepte general definit el 1915.

•

Idea de pont entre allò físic i allò psíquic.

•

Impuls irrefrenable i perenne i no fixat en un comportament determinat.

•

L’elecció del objecte i del fi concret de cada pulsió dependrà de la teva historia infantil, reconeix que tot i l’origen biològic de les conductes humanes, aquestes tenen un alt grau de plasticitat i de flexibilitat, gràcies a les quals poden canviar molt fàcilment l’objecte i la finalitat.

Instint versus pulsió •

Males traduccions inicials, més tard rectificades.

Instint i Pulsió •

•

Instint (instinkt) o

Pauta heretada de comportament

o

Propi dels animals

o

Comú a tota l’espècie- innat

Pulsió (trieb) o

Impuls psíquic característic dels subjectes de l’espècie humana

o

Dinàmic

o

Influïda per la pròpia experiència del subjecte- modelat socialment

Tipus de Pulsions •

Prova de que Freud no era un monista sexual: va consid...