Ciencia de l’administració apuntes PDF

Preview

Summary

Ciencia de l’AdministracióTema 1:Característiques de les administracions publiques: Les administracions publiques intimament relacionades amb el concepte d’Estat, de manera que l’evolució de les administracions públiques és paral·lela a l’evolució de l’Estat.o No hi ha administracions públiques sen...

Description

Ciencia de l’Administració Tema 1: Característiques de les administracions publiques: 

Les administracions publiques intimament relacionades amb el concepte d’Estat, de manera que l’evolució de les administracions públiques és paral·lela a l’evolució de l’Estat. o No hi ha administracions públiques sense estat modern. Hi han administracions pero no publiques. Les administracions publiques neixen amb l’estat modern. o Les administracion públiques apareixen a partir del segle 18. Fins que apareix l’estat liberal que es una forma d’estat modern. o Del segle 15 al 18 tenim Estat modern però sense administracions públiques.



Están molt relacionades amb l’àmbit polític. Per tant, a mesura que están concectades amb la política no són neutrals ideologicament. El producte de les administracions publiques (les lleis) depenen de variables polítiques de qui guanya les eleccions. o Es el lloc que ocupen dins del concepte del sistema polític. o El context provoca unes necesitats (demandes — inputs), aquestes demandes arriben al sistema polític i, el sistema polític respon a aquestes necesitats i produeix o fabrica uns productes (solucions als problemes o necessitats— outputs). Aquests productes impacten en el context inicial generant un context nou, hem solucionat el problema, el context a evolucionat i, per tant es genera unes noves necessitats en el nou context. o Context — necessitats/demandes (INPUTS) — SP (adm. Públiques) — productes (OUTPUTS) — context.



Quina situació ocupa l’administració pública en l’esquema/ circuit anterior. Formen part del conjunt d’institucions del sistema polític.

El producte de les administracions públiques es generar béns públics. Les organitzcions privades generen béns privats. Aixó distingueix de manera radical és que unes generen béns públics i les altres béns privats.

Com es caracteritzen els béns públics dels béns privats? 1. No exclusivitat. No hi mecanismes per evitar que algú els consumeixi. 2. No rivalitat. No es gasten. Un cop produit el bé públic, no podem evitar que algú l’utilitzi però no es gasta.  Open Arms ( administració privada). No genera productes.  Autopistes (privada) Exclusivitat

No

No

Si

Bens públics

Béns club

Exemple:hisenda, policia, Exemple: taxi, electricitat, bombers (seguretat) netflix

Rivalitat

Si

Béns comunals

Béns privats

Exemple:beques, transport públic

Exemple: Ordinador, gym

 Un bé públic és un bé produit per l’administració pública que no té ni rivalitat ni exclusivitat.  Un bé club és un bé que no té rivalitat però si exclusivitat.  Un bé privat és un bé produit per l’administració privada on es exclusiu ja que es possible excloure un tipus de consumidor (aquells que no l’han pagat) de consumir el bé i, la rivalitat del producte privat és el consum d’un bé per part de l’individu que impedeix la consumició simultània del mateix bé per part d’un altre individu.  Un bé comunal és un bé que té rivalitat però no exclusivitat. Les administracions públiques produeixen béns privats. Els béns públics i bona part dels béns comunals són producte de les Administracions Públiques. Aquesta acció només es possible dels impostos que paguen els ciutadans. Amb aquests impostos les administracions públiques

generen béns. La suma de totes les constribucions economiques de tots els ciutadans posibilita que l’Estat generi tots aquests productes i béns. Materia Otros Resultats NC C Hi hauran Béns Públics C C Hi hauran Béns Públics NC NC No hi hauran BP C NC No hi hauran BP NC: no pagar impostos C: pagar impostos L’autoritat que obliga a pagar impostos, és a dir, a coperar, és l’Estat. Si no paguen impostos l’Estat castiga ambpagar multa, treball social,... Les raons que justifiquen que l’estat exerceixi aquesta violencia perque tots coperin coicideixein amb els valors dels individus que coperen (societat).No tota llei es legitima i coincideix amb els valors de la societat. Les administracions públiques generen un béns públics amb unes característiques. Això ens porta a la creació de l’Estat (monopoli de la violencia legitima — MVL, territori, persones). 1.2 Democracia La participació es el que separa i identifica un estat democratic de un estat no democratic. El que separa estats democratics de estats no democratics es la participació a eleccions sota unes determinades condicions: -

-

-

Dret de sufragi universal Dret a ser votat (a ser candidat) — nacionalitat, no tots els individus que resideixen en l’Estat tenen dret a presentarse com a candidat (si no tens el passaport d’aquell Estat no tens dret) — sufragi passiu Han d’estar fixades al calendari, ser repetitives. S’han de convocar regularment cada X anys. Mitjans de comunicació. El context informatiu de les eleccions ha de ser lliure i plural, no ha d’haver-hi censura en la informació electoral. Aquesta pluralitat dels mitjans de comunicació permeten el debat polític. Que generin resultats, que determini qui ha guanyat i perdut les eleccions.

Les eleccions, per ser democràtiques han de seguir aquestes condicions i segueixen dos principis, que han de satisfer-se mutuament: 1. Majoritari: El resultat electoral depen de les preferencies dels ciutadans. Exemple: Si els ciutadans volen el partit A amb 38% i el B amb 25% s’utilitza el principi majoritari. “Tirania de la majoria”: Si es dona el cas que hi ha un grup minoritari aquest grup mai veure reflectit les seves preferencies ja que mai guanyara les eleccions. (Sempre guanya el partit majoritari). 2. Protecció de les minories: Fixar una serie d’ambits on l’estat no pugui actuar. Aquests àmbit són drets individuals i drets públics. -

Mecanismes:  Drets  Debat  Separació horitzontal( repartir el poder polític en diferents territoris) i vertical (LEJ— legislatiu, executiu i judicial) de poders. Amb aquestes separacions aconseguim que hi hagui una pluralitat de poders, hi ha més d’un centre de poder polític. Això dificulta que el grup majoritari faci prevaldre la seva opinió en tots els poders.

El grup minoritari en algun dels poders pot arribar a ser majoritari. Exemple: Eleccions presidencials a Xile el 1970 — representants:



-

Esquerres: Salvador Allende PS+PC (partit socialista + partit comunista)

-

Tomic PDC (partit democrata cristià)

-

Dreta: Alessandri PN (partit nacional)

PS+PC: votaran en primer lloc a Allende, en segon lloc a Tomic i en tercer lloc a Alessandri.



PDC: votaran en primer lloc a Tomic, en segon lloc a Alessandri i en tercer lloc a Allende



PN: votaran en primer lloc a Alessandri, en segon lloc a Tomic i en tercer lloc a Allende.

Els resultats són: -

36’3 PC+PS 27’8 PDC 34’9 PN

Segons el principi majoritari Allende guanya les eleccions presidencials amb un 36’3% dels vots. Ha guanyat les eleccions pel principi majoritari perque es el primer candidat del grup majoritari però es la última preferencia d’un grups més majoritari (PDC+PN).

Tant els estats democràtics com no democràtics... democràcia:EMPDC En el fons les democràcies només són preferències i a través de les votacions individuals les convertim en preferències col·lectives. Democràcia — eleccions de presa de decisions col·lectives. Tres democràcies: -

Pluralisme: Anys 50, just després de la segona guerra mundial, EUA. Segons el pluralisme les democracies es el punt d’equilibri de la interració de diferents grups (pluralitat de grups). La consepció plusalista bàsica. No discuteixen els funcionaments bàsics a les democràcies. L’abstenció natural pels pluralistes no es negativa.

-

Elitisme:hi ha una minoria que governa i una majoria de ciutadans que son governats. Hi ha especialització del treball, aquesta especialització del treball afecta a la política i aquest minim d’especialitzats seràn els que governin.

Classe política / denominant: minoria especialitzada que governa una majoria de ciutadans. L’elitisme parteix d’una nocio d’igualtat, cap individu es igual que un altre. Hi ha desigualtat entre individus. 

Elitisme competitiu: afirmen que no hi ha només una elit, sino que hi ha de diferents grups dominants que competeixen per ser els governants. En democràcia competeixen en les eleccions. Els ciutadans son consumidors politics del govern.

De tal manera que les democràcies contemporanies, no son altra cosa que un disseny institucional que permeten a través de les eleccions la competencia de les diferents elits per aocnseguir el poder polític. El ciutadà normal a un nivell de prestació mental inferior, tan aviat com entra en els camps de la política. La democracia no vol que el poble governi. Hi ha 3 grans grups que formen aquestes elits (els identifica Mill quan fa la seva investigació): 1. President i càrrecs de l’exectutiu 2. Els grans directius d’empreses multinacionals 3. Exèrcit Amb la seva investigació, Mill descobreix que hi ha sistemes informals d’autoreclutament, és a dir, que els individus que formen part d’aquests 3 grups tenen relacions informals que permeten reclutar persones. (Formació de relacions i matrimonis entre els grups de les elits). -

Marxisme: la perspectiva marxista de les democracies depen d’un determinat mode de producció. Karl Marx diu que aquest mode de producció és el Capitalisme. El problema del mode capitalista que genera democracies és la propietat privada dels medis de producció, és a dir, l’empresari es propietari de les màquines de la seva fabrica. Aquest mode de producció situen a l’empresari en

una posició privilegiada respecte dels treballadors. Els treballadors només poden oferir la força de treball i això es un avantatge per als empresaris. El salari que ofereix l’empresari als treballadors es el salari minim per asegurar que aquest treballador vindra al dia seguent a treballar , és el salari de superviviencia. 

Plusvàlua:la diferencia entre el cost del treball i el valor del producte (beneficis que treu l’empresari pel valor del producte). Ex: de salari paga 2 en una força de treball de 1 però amb un valor de producte de 3. La diferencia entre 1 i 3.

La democracia pels marxistes es el diseny institucional que permet i justifica aquestes relacions economiques del capitalisme. Superestructura — és la ideologia (institucions) que permet justificar les democracies burgeses. Marx té una segona part cientifica normativa i projectiva: Marx diu que quan els obrers s’adonin d’aquest esquema i valorin la realitat i que estan sent enganyats i la plsuvalua no es reparteix aquests treballadors inevitablement prendran consciencia de classe i inevitablement faran una revolució per recuperar el poder polític per instaurar un nou mode de prooducció — el Comunisme— perque no hi haura propietat privadala qual cosa inevitablement generara una societat sense classe. PREGUNTA D’EXAMEN Per què dirieu que desapareix el sistema soviètic als anys 90? (Buscar) 1.Estat Modern Al segle 15 a Europa apareix l’Estat modern. L’Estat modern es una determinada forma d’organitació del poder polític. Abans trobem altres formes d’organització del poder polític però no són formes estatals (ex: el feudalisme). Característiques:

MVL (Monopoli de la Violencia Legitima) Ámbit públic. L’actor politic que exerceix aquest monopoli de violencia legitima ho fa diferenciant l’ámbit públic i polític. Aquest dos fenomens es donen a Europa al S. 15 i com a subcategoria té l’Estat Absolut. -

2.L’Estat Absolut L’Estat Absolut es caracteritza perque hi ha un únic govern, un sol actor polític sobirà (no hi ha cap altre entitat superior que pugui controlar). El monarca absolut es propietari de l’Estat. Aquest monarca absolut es la única font de dret. Aquest dret no es dret públic, es dret privat, es el dret que utilitza el monarca per gestionar la seva propietat.Sota l’estat absolut en cap cas podem parlar d’administracions públiques, sinó d’administracions privades. Piramide de classes socials: -

Monarca Aristocràcia Poble

Entre aquests estats socials es impossible la movilitat social, no es poden canviar d’estats socials. Iusnaturalisme: argument segons el que Déu vol que les coses siguin d’una manera exacta. Per mantenir aquest estat de coses, el Monarca necessita una mínima organització (administració pública). Per mantenir tot això s’utilitza: -

-

Hisenda (recaptació d’impostos) Seguretat Externa(exercits, diplomàcia — casament entre els cossos diplomàtics—) ex: la filla d’un monarca absolut es casava amb el fill del monarca absolut vei i aixì evitaven que ataquessin ja que eren “familia”. Seguretat Interna (policia — Cuerpos de Seguridad del Estado— )

3.Estat Liberal Apareix a Europa al segle 18.

Característiques: 1. Drets públic parlamentari: Amb l’Estat liberal es caracteritza perque apareix el dret públic, el prinicipi d’igualtat davant la llei, les primeres constitucions. Això vol dir que les administracions ja seràn públiques, estaràn sotmeses a la llei pública. Acord entre el rei i el parlament que permet generar lleis públiques. Es una llei fonamentalment parlamentaria. No hi ha monarca. 2. Drets individuals:L’estat liberal genera una serie de drets inviolables (anomenats drets individuals) que suposen una protecció als ciutadans. (Dret a la vida, a la propietat privada, al lliure pensament). 3. Separació de poders: legislatiu, executiu i judicial. Si es separen els poders serà més dificil que una mateixa persona fagi els tres, com pasa en l’Estat Absolut. 4. Il·lustració: la nova manera de veure el món que justifica l’Estat Liberal. 5. Administracions públiques: están sotmeses a la llei pública. 6. Obres públiques: totes aquelles actuacions de l’entorn que no són les anteriors. Exemple: construcció d’infraestructures, ports, carreteres,... ). Entre els segles 15 i 18 apareix una nova classe, la Burgesia, descobriment americà, tecnologies, comerç internacional. Piramide de classes socials: -

Monarca Aristocràcia Burgesia Poble

Bill of rights: A Anglaterra, declaració de drets entre el monarca i el parlament, pacte entre la burgesia i monarquia. França: no pacten perquè el rei no vol i això provoca la revolució frncesa. Revolució Americana: 4.Estat Liberal Democràtic: Característiques:

-

Dret públic clarament parlamentari. El monarca perd poder, és només representatiu. Dret individual + dret polític (l’estat liberal democràtic no pot interferir en els drets indiviuals i polítics). (Dret a vot, dret a manifestar-se, dret a construir grups polítics, dret de sufragi).

Entre l’Estat Liberal i l’Estat Liberal Democràtic sorgeix la Revolució Industrial.La Revolució Industrial crea el proletariat (obrers) una nova classe social. És la base del capitalisme. El problema que té el proletariat és que no participa políticament. El que fan són revolucions (vagues, manifestacions, ...). Aquestes revolucions no triunfen. 1917 — Revolució Russa 5.Estat del Benestar  

Redistirbució Impostos progressius — diners — béns públics: -

Educació Sanitat Seguretat Social

El fenomen de la redistribució es fa per “espècies”.La cosa evoluciona fins el punt que aquest serveis públics que s’ofereixen es converteixen en Drets Socials. Són drets protegits per la Constitució i que, per tant, obliguen a l’Estat. 

Estat intervencionista — interve en molts àmbits que abans eran àmbits privats (regular la intervenció econòmica, regula els mercats, ...). Només es dona en condicions on esta el capitalisme i el pluralisme polític. L’estat del benestar prohibeix els monopolis.

L’estat del benestar s’ocupa de materies que anteriorment eren materies d’àmbits privats. L’estat de benestar “desmercantilitza” — treure del mercat. Etapes: 1. Experimentació: Estat Liberal Democràtic — 1929. Els diferent països comencen a produir polítiques públiques buscant la redistribució de la riquesa. La primera intervenció és l’àmbit de les

relacions laborals. Gracies al moviment obrer s’ha desmercantilitzat la relació laboral de l’estat de benestar (ex: els nens no treballin a les fabriques,...). L’estat limita una serie de normes en el contracte laboral. Això implica un augment de les Relacions Laborals en les Administracions públiques i apareixen els cossos de inspectors que controlen els contractes laborals i inspeccionen les condicions de treball. El segon ámbit és la primera seguretat social. Abans de la seguretat social es cordinen i creen mutues, voluntaries i privades on el treballador pagava una part del seu salari i la mutua cobria el salari si el treballador es posava malalt (abans pasava privadament i ara són públiques). 2. Consolidació (1929- 1945) -

Crack del 1929 de la borsa americana. Final de la segona guerra mundial el 1945.

La conseqüència més important del crack del 29 és l’atur. Davant del crack del 29 hi ha dos models que sorgeixen:  Estat totalitarista (estat feixista — nazi):Hitler acaba amb l’atur, mata als aturats i l’altre meitat els utilitza per crear infraestructures (carreteres, ports, aeroports,... ) sota un règim totalitari.  Estat del Benestar: Apareix Keynes que proposa una manera de sortir del crack del 29 sense perdre llibertats polítiques i per estimular la demanda (transformar els aturats en consumidors — contra més demanda = més consum). Amb això apareix el NEW DEALde Roosvelt que es basava en la creació de noves infraestructures que repercuteixen molt en l’activitat econòmica. El crack del 29 ensenya que cal regular els mercats i l’Estat intervé a l’economia i per tant, també als mercats. 3. Expansió (1945-1973) Implusió de l’Estat de Benestar. Final de la Segona Guerra Mundial on “guanyen” els models d’estat del benestar, democracies avançades, etc. Guanya la URSS (russia). Després de la 2GM, s’expandeix l’Estat del Benestar. Apareix la guerra freda, dos models economics socials diferents. Començaran a apareixer drets socials.

Darrera d’aquesta expansió hi ha la idea que un estat de benestar fort, en expansió, que produiex redistribució de la riquesa, redueix la conflictivitat social (es redueixen la diferencia econòmica entre classes socials). 4. Crisi (1973- ...) Hi hadiferents canvis:  Demografics: la piramide poblacional disminueix i transforma la seva geometria i la seva esperança de vida s’allarga i a més les families cada vegadad tenen menys fills. Ja no es tenen fills per necesitat economica d’ajudar la familia. Cada vegada més joves s’incorporen a la vida laboral i es necessiten més recursos per cobrir les pensions.  Canvis culturals: la decada dels 60. Maig del 68, França — revolució dels estudiants.Postmaterialisme — els elements articuladors de les societats modernes ja no són valors lligats a la seva subsistencia. Superen aquells valors economics i són el resultat de l’augment general de la seguretat economica i el creixement econòmic.  Econòmia.  1973 — la crisi de petroli:el cartel de paisos productors de petroli deixen de cmpetir entre ells, s’asocien i augmenta el preu del petroli i els costos de producció i, per tant, té com a conseqüència inmediata un fenomenESTAGFLACIÓ. Estagflació — Simultaneament hi ha atur i inflació. L’augment dels costos productius fa que els costos de producció augmentin i es tanquin fabriques i es despedeixin treballadors deixant-los a l’’atur. Els treballadors a l’atur portaran els fills a escoles públiques ja que no pots pagar la privada igual que si han d’anar al metge i, per tant, aniran a la seguretat social pública augmentant la demanda de l’estat del benestar. Molt atur = més gent malalta. Això desemboca una crisis i per tant es un cas fiscal ja que contra més demanda té l’estat del benestar més diners necesita per pagar els

serveis socials anomenada crisi fiscal. Arribats els anys 80 es transforma en una crisi econòmica — crisi de legiti...