Criptògames: algues, molses i falgueres PDF

Preview

Summary

Apunts de Ciència i Tecnologia dels Aliments...

Description

TEMA 4. CRIPTÒGAMES: ALGUES MOLSES I FALGUERES 1. ALGUES 1.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Principals productors primaris del medi aquàtic (diversificades). Classificades com a plantes inferiors. Poden produir més que les plantes terrestres. 1.2 LOCALITZACIÓ: -Fons rocallosos: la planta s'ha d'enganxar a la roca. Algues verdes, brunes i vermelles. -Fons sedimentaris: diatomees (crisòfits).No són tant visibles. Microscòpiques. -Esculls coral·lins: dinòfits (endosimbionts). Encara més discretes. Microscòpiques que viuen a l'interior del corall. 1.2 TIPUS ALGUES VERDES (CLORÒFITS). -Semblants a les plantes superiors. -Verdes degut al color provocat per la clorofil·la. -Grup que recull algues unicel·lulars i pluricel·lulars. -10% són d'aigua salada (pròximes al litoral(supra i mesolitoral). -Localització en aigües amb molta matèria orgànica (ports, estuaris...) però no tòxiques. EXEMPLES: 1) Culerpa taxifolia: Decorativa en aquaris. Va haver un abocament de residus d’aquaris a la costa de i com és molt competitiva agressiva (bioinvasora) al abocar-se impedia el creixement d’altres algues (alga assassina). Es produeixen cultius d'algues per produir biodièsel així s’evita l’ús de terra per produir plantes que seran utilitzades per fer biodièsel. Es du a terme amb algues de mar per no competir per l'aigua dolça. ALGUES BRUNES (FEÒFITS). -Contenen carotenoides(ficoxantina) que provoca el color bru. -Localització en litorals de mars freds i oceànics. -Acostumades a les variacions de les marees, poden quedar durant hores exposades al sol i per això produeixen mucílag per evitar la deshidratació. -Són el tipus d’algues més grans (poden fer fins a 50m). -Major producció durant l'estiu, ja que a l'hivern fa massa fred. Fins a 30kg/m2. -Tenen una estructura fixada:

-Una part per subjectar-se a terra

-Fulles per fer la fotosíntesi -Estructures plenes d'aire o gas per augmentar la flotabilitat. -Es formen boscos de laminàries degut a que les plantes aquestes són molt altes i es diferencien per estrats. -ALGINATS: polisacàrids col·loïdals i no tòxics extrets de les algues emprats com a excipients i per càpsules en medicina, com a estabilitzador i agent cremós en gelats, com espessants en sopes i salses i s'utilitzen també en la indústria de la pintura, la ceràmica i el paper. EXEMPLE: 1)Sargassum: algues que floten a la superfície del mar (contenen pilotes de gas). Extensions molt grans.

1

ALGUES VERMELLES (RODÒFITS) -Pigments: Ficoeritrina (vermell) i ficocianina (blau). Capten un espectre de llum més ampli (poden estar a més fondària). -Parets cel·lulars gelificades amb agar: polisacàrid complexa insoluble en aigua freda i soluble en aigua calenta). Utilitzat com a medi de cultiu en microbiologia i com a conservant de carn i peix; i carraguenina. També impregnades de carbonat càlcic (algues coral·lines). -Mars temperats i freds, també al mediterrani (algues coral·lines). -Ús en cuina: comestibles sushi (Porphyra). -Coral·lígen: -Estructura rígida de carbonat càlcic (les protegeix i així poden mantenir-se). -Abundants al Mediterrani (coral·ligen de les Medes). Poden formar coral·lígens grans. -Al ser gruixudes (fins a 2m i algunes>1km) s'hi poden adherir altres espècies. -És la comunitat més rica de la UE: > 1.200 invertebrats > 100 peixos > 300 algues. 2) Spirulina s'està utilitzant en pinsos i en càpsules per persones. N'hi ha cultius.

2. MOLSES (BRIÒFITS) 2.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS -Següent estadi cap a la colonització terrestre. -Plantes terrestres petites (màx 50cm). -Adaptacions: gametòfits (però depenent de l'aigua). -Apareixen gametangis i esporangis protegits. -El zigot forma un embrió. Tenen cutícula massa prima (perden aigua amb facilitat). No tenen lignina(No tenen rigidesa). -Estructura Rizoide: només funció de fixació. (NO ARRELS) Caulidi: suport sense teixits conductors. (NO TIJA) Fil·lidi: una sola capa de cèl·lules, no tenen epidermis ni estomes ni pecíol (NO FULLA). Tenen en comú amb les algues i les plantes els pigments (clorofil·les a i b i Betacaroté) i que tenen de substància de reserva de midó. Es troben a totes les regions humides del món. Són terrestres però algunes han retornat a l'aigua. Òptim en àrees boiroses. 2.2 DIVERSITAT -Origen al Devonià(350 milions d’anys). 24.000 ssp. (1/10 de les angiospermes) -Classes: -Antocerotes: tal·lus laminar. Un sòl cloroplast per cèl·lula. Grup petit (unes 100 ssp) -Hepàtiques: Cloroplasts nombrosos. Càpsula en 4 valves -Molses: Cloroplasts nombrosos. Gametòfit foliós

2

2.3 ECOLOGIA -Viuen en totes les regions humides del món -Terrestres (algunes han retornat a l’aigua) -Òptim en àrees boiroses.

3. FALGUERES (PTERIDÒFITS) 3.1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS

-Representen un salt important a la colonització de la terra. -Plantes terrestres grans (algunes arbòries) -Perfeccionament de l’esporòfit (aconsegueix impedir la pèrdua d’aigua) -Cutícula gruixuda. (Impermeabilització) -Cèl·lules amb lignina. (Dona rigidesa ja que és un material de resistència i els hi dona solidesa). -No s'han alliberat del tot del medi aquàtic (necessiten per reproduir-se i fecundar). -No formen llavors 3.2 ESTRUCTURA -Rizoma: funció de suport i transport (vasos) -Rels: fixació i absorció de nutrients -Frondes: varies capes de cèl·lules, epidermis, estomes i pecíol 3.3 ECOLOGIA -Ambients relativament humits -Moltes espècies de sotabosc (frondes grans) -Falgueres arbòries en boscos tropicals 3.1 DIVERSITAT -Origen al Devonià(350 milions d’anys) -Màxima expansió al Carbonífer (Dinosaures). -12.000 ssp. -Classes actuals: Psilotates, Licopodiates, Equisetates, Filicates -Equisetum sp. (cua de cavall creix en rierols i llocs amb aigua): Medicinal: diürètica, cicatritzant, etc. Insecticida natural (agricultura ecològica).

3...