Tema 6: Fílum Heteroconts - algues brunes (BO) PDF

Preview

Summary

Download Tema 6: Fílum Heteroconts - algues brunes (BO) PDF

Description

TEMA 6: Fílum Heteroconts (algues brunes) 1. Superclade Cromoalveolats Fílum Heteroconts: -Classe dels Oomicets (semblants als fongs) -Classe Bacil·lariofícies: algues unicel·lulars (Diatomees). -Classe Feofícies (algues brunes): algues pluricel·lulars. -Ordre Dictiotals -Ordre Laminarials -Ordre Fucals +Oocròfits (Xantoficies i cristiofícies) algues unicel·lulars de color ocre. *Totes les algues brunes provenen d’una endosimbiosi secundària amb una alga roja (rodòfit). 2. Classe bacil·lariofícies (Diatomees) -Grup molt important a nivell ecològic (forment part del fitoplàncton). -Algues unicel·lulars. -Presenten una coberta (paret cel·lular de l’alga recoberta de sílice). -Dintre hi trobem cloroplasts amb pigments que li donen color verd oliva: -Clorofil·la A i C, β-carotè i xantofil·les. -No tenen midó com a substancia de reserva sinó la crisolaminarina (polisacàrid de cadena llarga). -Presents en totes les zones i ambients humits, i al mar (molt importants en el fitoplàncton marí). 3. Classe Feofícies (Algues brunes) -No moltes espècies: 1500. -No trobem mai dintre les feofícies algues unicel·lulars (no hi ha protòfits), totes les algues son tal·lòfits. -Morfologia filamentosa, pseudoparènquimes o parenquimàtiques laminars. És l’únic grup de algues on hi ha teixits veritables. -Ecologia: la majoria són algues marines i bentòniques només 4 gèneres viuen en aigua dolça. Són algues molt adaptades a viure a la zona intermareal (entre marees) i supralitoral (per sobre del nivell de ple a mar, zona dels esquitxos, no immers a completament a l‘aigua). Per aquest motiu, tenen moltes adaptacions davant possibles dessecacions, davant les insolacions i davant el xoc de les onades. Viuen la majoria en mars freds (adaptacions al fred). -Pigments: clorofil·les A (universal) i C (més eficient que la A), fucoxantina (xantofil·la: carotenoides oxigenats, amb oxigen) color marronós, B-carotè (color ataronjat). -Substància de reserva: glucà (polímers glucosa), laminarina (polímer de βglucans), mannitol (sucrealcohol, substància de baix pes molecular, serveix com a edulcorants). A més el mannitol el fan servir com a substància anticongelant.

-Flagels: són heteroconts: un flagel tractor/propulsor i un flagel impulsor. Els trobem en totes les fases mòbils, en tots els gàmetes i en les espores. -Paret cel·lular: composada per poca cel·lulosa (formen els elements fibrosos que aporten consistència i rigidesa), i aquesta està immersa en àcid algínic (gran polímer amb textura viscosa) i els dos formen una matriu, el àcid fa que l’alga sigui molt flexible (adaptació a les onades). A més també tenen fucoidina (polímer viscos i enganxifós), que està relacionada amb la capacitat que tenen d’adherir-se al substrat. De vegades (excepcionalment) poden tenir la paret amb carbonat càlcic. 3.1 Morfologia del tal·lus Mida: de pocs cm a diversos metres. Poden ser: -Filamentosos, normalment ramificats. -Pseudoparènquima: unió de filaments ramificats formant estructures complexes (tridimensionals, que semblen parènquimes). -Parenquimàtics: màxima complexitat amb teixits veritables on hi ha meristemes que donaran lloc als divers teixits per divisió. Hi ha diversificació: -Teixits d’assimilació: on es troben els pigments de la fotosíntesi (en zones superficials). -Teixits de reserva: en les zones més internes on no arriba la llum. -“Teixit conductor”, (no són floemes ni xilemes) són cèl·lules allargades que tenen la funció de conduir substàncies. I només passa en grans algues. -Teixit meristemàtic: cèl·lules que s’aniran dividint per formar nou teixit. -Pneumatòfors: estructures que trobem en algunes algues brunes que funcionen com a òrgans de flotació. Acumulen aire en aquestes “bosses” que permeten mantenir l’alga dreta. 3.2 Reproducció -Asexual: -Per fragmentació (fragments del tal·lus que es trenquen i poden originar un nou individu) -Per formació d’espores per mitosi (mitòspores). Les quals seran aplanòspores si no tenen flagel i zoòspores si en tenen. -Sexual: hi ha molta diversitat. Per isogàmia, anisogàmia o oogàmia. 3.3 Cicles -Monogenètics: diploides. -Digenètics: diplo-haploides. -Amb alternança de generacions isomòrfica (gametòfit i esporòfit molt semblants casi idèntics). -Amb alternança de generacions heteromòrfica (gametòfit i esporòfit diferents, hi ha un que domina sobre l’altre).

3.4 Diversitat (Ordres) 3.4.1 Ordre Dictiotals -Les podem trobar freqüentment a la costa Mediterrània. Alga més adaptada a viure en zones més càlides (però les feofícies en general en aigües fredes). Viuen en zones intermareals. -Tal·lus parenquimàtic. -Tal·lus amb formes laminars, format pel còrtex (amb pigments) i al mig una zona amb les cèl·lules incolores de reserva. -Teixits veritables i meristemàtics amb creixement apical o intercalar. -Gèneres exemple: Dictoya i Padina -Cicle biològic amb alternança de generacions isomòrfica. Reproducció per oogàmia. La fase haploide és la del gametòfit i la fase diploide és la de l’esporòfit. La majoria són dioics (sexes separats). El gametòfit masculí farà els gametangis masculins (anteridis), i els anteridis es disposen en grups formant els sorus (grup elements reproductors). I dintre els anteridis hi trobem molts gàmetes masculins (espermatozoide), i com n’hi ha molts diem que és pluriloculars (molts lòculs on hi ha els gàmetes dins de cada gametangi). El gametòfit femení farà els gametangis masculins (oogoni), i els oogonis també es disposen en grups formant els sorus. Però dins els oogonis aquests són uniloculars (en cada gametangi només hi ha una sola ovocèl·lula). Els gàmetes masculins i femenins són expulsats a l’aigua, i l’ovocèl·lula desprèn unes feromones que captaran els espermatozoides i es produirà la fecundació, obtenint el zigot (2n). El zigot 2n produirà l’esporòfit (individu 2n), el qual quan és madur diferenciarà els elements reproductors (esporangis). Cada cèl·lula es dividirà per meiosi i donarà sempre lloc a 4 meiòspores (n). Per això l’esporangi se l’anomena tetrasporangi. Les espores són aplanòspores ja que no tenen flagel. I cada meiòspora donarà lloc a un gametòfit (n). *El gametangi és una sola cèl·lula. I l’esporangi és una sola cèl·lula (en el qual es divideix només el nucli i donarà lloc a 4 cèl·lules filles). -La padina té els sorus (grups de gametangis) en línies intercalars de calci. 3.4.2 Ordre Laminarials -No són molt freqüents a la costa Mediterrània. Estan adaptades a mars freds i viuen en zones intermareals. -Tal·lus parenquimàtic. -Fan unes làmines molt llargues. En aquest grup trobem les algues més grans del món: algues “Kelp” (macroalgues). Al ser tan grans han de tenir un sistema per permetre que les algues es mantinguin erectes i això es gràcies al pneumatòfor que s’omple d’aire i permet que quedin dretes. Poden formar boscos marins d’algues. -Tenen un creixement longitudinal mitjançant un meristema intercalar, i un creixement en gruix (amplada) gràcies a una capa subepidèrmica de cèl·lules meristemàtiques formant un anell, aquesta capa s’anomena meristodermis. (són les úniques algues que tenen aquest creixement).

-Tenen elements de fixació molt forts (per mantenir el tal·lus tan gran). -Cicle biològic amb alternança de generacions heteromòrifca (fase esporòfit 2n dominant i fase gametòfit n molt reduïda). Reproducció per oogàmia especial. Esporangis i gametangis són sempre uniloculars (amb una sola espora/gàmeta per cèl·lula). L’esporòfit 2n produeix en els esporangis (es solen trobar entremig de les cèl·lules corticals) agrupats per sorus les meiòspores, produïdes per meiosi. Les espores són flagel·lades i un 50% donaran lloc a gametòfits masculins i un 50% a gametòfits femenins. Els gametòfits són filaments amb molt poques cèl·lules (fase molt reduïda) que al madurar diferenciaran els gametangis masculins (anteridis) els gametòfits masculins i els femenins (oogonis) els gametòfits femenins. Els gàmetes masculins (espermatozoides) amb flagel, s’alliberen al medi, però la ovocèl·lula no s’allibera a l’aigua sinó que queda retinguda a l’oogoni. L’espermatozoide a través de feromones arribarà fins l’ovocèl·lula, la fecundarà i donarà lloc al zigot 2n. El zigot continua retingut a l’entrada de l’oogoni fins que creixi i es torni independent, formi la plàntula, que acabarà creixent fins a formar l’esporòfit 2n. (oogàmia especial, ja que l’ovocèl·lula no s’expulsa al medi). 3.4.3 Ordre Fucals -Tal·lus parenquimàtics, de mida mitjana o gran, i amb consistència coriàcia (de tipus cartilaginosa). Tenen teixits diferenciats: -Meristodermis: capa de cèl·lules que proporcionen el creixement en gruix. -Còrtex: conté els pigments per la fotosíntesi. -Medul·la: formada per cèl·lules allargades que proporcionen consistència i emmagatzemen substàncies de reserva. -Són més abundants en aigües fredes. -Famílies exemple: Cistoseiràcies i Fucàcies. -Cicle biològic monogenètic, amb només una fase diploide (meiosi gamètica). Reproducció sexual per oogàmia. El gametòfit masculí produirà gametangis masculins (anteridis) pluriloculars amb gàmetes masculins (n), i el gametòfit femení produirà gametangis femenins (oogonis) uniloculars amb gàmetes femenins (n). S’alliberen dos els gàmetes a l’aigua i es produeix la fecundació amb la qual s’obté el zigot (2n), que donarà lloc a la plàntula i posteriorment als gametòfits. Els gametangis es troben en unes zones excavades dels extrems del tal·lus: en conceptacles, els quals s’agrupen en zones del tal·lus formant els receptacles. Dintre dels conceptacles trobem uns filaments que protegeixen els gametangis, que són els paràfisis. *Dintre les focals destaca el gènere Sargassum, que dóna lloc al mar dels Sargazos a la zona del triangle de les Bermudes. Inicialment estaven fixes, però després gràcies als pneumatòfors acaben sent pelàgics.

4. Parts del tal·lus Tot allò en un tal·lus que recorda a: -Tija à฀ Cauloides -Arrels à฀ Rizoides -Forma de ventosa à฀ Disc de fixació -Fulles à฀ Fil·loides. 5. Aplicacions de les feofícies Moltes de les aplicacions són gràcies als alginats (que representen el 10% de la biomassa de l’alga): -Com a ingredient culinari (font de moltes vitamines i proteïnes). -Com a font de iode. -Com a agent anticancerígen i antiviral. -Aliment dietètic. -En la indústria alimentària: potenciadors de sabors, edulcorants i conservadors d’aliments (des de E-400 fins a E-405). -En la indústria cosmètica per fabricar cremes, sabons, pastes dentífriques... -Indústria farmacèutica: xarops, emulsions, píndoles.

[acasals] Més apunts a: https://unybook.com/perfil/acasals...